dissabte, d’octubre 09, 2010

Felicitacions a la senyora alcaldessa

Penso ja fa temps que una bona gestió passa per mantenir una política econòmica prudent. Això és especialment cert pel que fa a la gestió de les administracions públiques, però també val per les empreses, potser amb l’excepció del finançament d’una innovació capaç de produir molts beneficis, innovació que podria justificar una política econòmica més arriscada pel seu finançament, però aquest no és el cas de les administracions públiques.

Un ajuntament, un govern, per finançar obres faraòniques (l’AVE espanyol en seria un bon exemple) o millores socials molts costoses (com la llei de dependència), poden tenir la temptació d’estirar més el braç que la màniga, sobretot en temps de bonança econòmica. Però quan arriben èpoques més complicades, venen les dificultats per pagar tot el que s’ha decidit de fer. I quan es fa difícil pagar els interessos del deute hi ha problemes de refinançament, i quan no es poden pagar les obres o els treballs dels proveïdors, són aquests els que es troben en dificultats per seguir mantenint les seves empreses.

Dic això ara arran d’haver llegit un article sobre aquest tema al Punt, titulat “La nova llei de morositat colla els ajuntaments”, i subtitulat “Diverses administracions locals admeten la impossibilitat d'abonar les factures a un màxim de 55 dies com fixa la normativa” i “Hi ha ajuntaments que no poden pagar abans de 120 dies”. Es senyala en aquest article que a Sant Adrià de Besòs, per exemple, fa un any que es paga els seus proveïdors en el termini de cinc mesos, degut a la “manca de liquiditat” del consistori. Altres ajuntaments que admeten que paguen més enllà del que la llei tolera són els dels municipis maresmencs de Santa Susanna (un dels més endeutats), Pineda de Mar (abona les factures a 90 i a 120 dies) i Tordera.

Acaba l’article del Punt dient que també hi ha ajuntaments més afortunats que afirmen que compleixen la llei sense problemes, i cita entre aquests el de Malgrat de Mar. Més afortunats? Aquí el periodista del Punt mostra una lleugeresa indigna d’un bon professional. De més afortunats, res de res. Si hi ha ajuntaments que en aquesta època de crisi poden pagar a l’hora els seus deutes, serà perquè han tingut prudència a l’hora d’endeutar-se en els moments de bonança.

Es el cas de l’ajuntament de Malgrat. Podem no estar d’acord amb la política urbanística que s’ha portat a terme aquests darrers anys, ni amb el cobriment de la riera, ni amb algunes maneres d’expressar-se o de no digerir correctament algunes crítiques, etc., però, si hem de ser honrats, hem de felicitar la senyora alcaldessa per la prudència amb la que, fins ara, ha anat conduint les finances municipals. Que duri.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé fins ara. Que passarà amb el pagament de la columna de deute d'inversions d'aquest darrer any quan s'hagi de començar a pagar? És lògic endeutar-se tant en un moment en el que els ingressos baixen de forma exponencial?

Anònim ha dit...

Doncs contenció de despessa pressupostaria i reduir les inversions per eixugar el deute, és el que s'ha de fer. Ssr m'agradaria que fes una comparativa amb Tordera, Malgrat i Pineda sobre l'evolució pressupostaria dels últims 3 anys. En podria treure uns resultats d'interés. Ssr, penso que el seu article està molt ben escrit i explicat.

Anònim ha dit...

I les inversions s'estan reduïnt per eixugar el deute? O és un capítol de terra cremada de cara a les properes eleccions municipals?

Anònim ha dit...

ens podria explicar SSr que passa amb el credit de 6 milions de € demanat per el govern CAmpoY?

Anònim ha dit...

El 24 d'agost publicava en el seu blog un post sobre Les despeses municipals de l’any 2009, en el punt 3 deia: "La tresoreria ha passat de 4,65 milions el dia 1 de gener a 8,63 el 31 de desembre, és a dir, un augment de gairebé 4 milions. L’endeutament ha passat, a les mateixes dates, de 3,72 a 12,82 milions, és a dir, un augment de més de 9 milions. Durant l’exercici, doncs, s’han gastat 5 milions de diner a crèdit, el que vol dir que només hi hauria hagut diners per una inversió “corrent” d’un milió d’euros aproximadament a no ser per un augment de l’endeutament. Els propers exercicis poden ser complicats, molt complicats, des del punt de vista econòmic". A partir del post que ha publicat ara, què li ha fet canviar d'opinió?

Anònim ha dit...

Com sempre no t'enteres.

ssr ha dit...

1. S’entén el préstec de 5,9 milions de la Caixa, ja que les seves condicions són molt bones per l’ajuntament (interès del 0,5 % a 15 anys, amb 5 anys de carència). En canvi, el préstec de 2,5 milions de Caja Madrid, amb unes condicions pitjors, és més difícil d'entendre, sobretot veient que la tresoreria municipal no el necessitava.

2. Aquest comentari fa referència a que l'ajuntament de Malgrat pot pagar actualment els seus proveïdors correctament. Quan dic, al final "que duri" és precisament perquè em sembla veure que, en el futur, és probable que no continui així (i ho dic per l'endeutament important que l'ajuntament ha fet l'any passat) . Però, per ara, la gestió ha estat prudent. Es per aquesta gestió prudent feta fins ara que felicito a l'alcaldessa. Temps tindrem de retirar-i aquesta felicitació si la gestió futura no ho és tant.

3. He modificat la figura per veure l'endeutament, no només el real, sinó també tenint en compte la inflació.

Anònim ha dit...

Gràcies per les explicacions.