El canvi climàtic, realitat o enganyifa?

Així, irònic, com disculpant-se, comença l'últim paràgraf del llibre del periodista argentí Martín Caparrós titulat "Contra el cambio", lectura que recomano a tots els que estiguin interessats en saber més del perquè els governs i els ecologistes li donen tanta importància al canvi climàtic (jo he llegit els fragments que es troben aquí):

Yo, por mi parte, a mi modo de ver, en lo que a mí respecta, personalmente y sin ánimo de ofensa, creo que la enorme atención que gobernantes y empresarios de los países más ricos le están dando a la amenaza del cambio climático se relaciona, sobre todo, con tres ventajas políticas y económicas que pueden obtener de esos temores:

–retrasar la industrialización de las nuevas potencias emergentes y, así, mantener su hegemonía unas décadas más;

–cambiar el modelo energético global para modificar ciertas relaciones geopolíticas, y para conseguir que nuevos actores se hagan fuertes en uno de los mayores mercados mundiales;

–ganar fortunas con el mercado de bonos de carbón.


Y creo, por fin, que su mayor ganancia es ideológica: convencernos de que lo mejor es lo que ya tenemos, lo que estamos siempre a punto de perder si no lo conservamos: que no hay nada tan peligroso como el cambio.

Ens trobem davant un dilema: o el canvi climàtic és una enganyifa, i en Martín Caparrós té raó, o el canvi climàtic és una veritable amenaça per al medi ambient i per a l'economia, i ha de ser una de les majors preocupacions de la nostra societat. De tota manera, és refrescant per l’esprit llegir coses com les que escriu el senyor Caparrós.

Afegit el 2 de desembre

Per donar més credibilitat al que diu el senyor Caparrós, ara descobrim que també es poden robar quotes de CO2. Amb el Protocol de Kyoto, que poca gent entén i molt opac al coneixement de la gent comuna, són possibles moltes picaresques, com podem llegir aquí.

La sucursal romanesa de Holcim, una multinacional suïssa del ciment, ha denunciat que li van desaparèixer 1,6 milions de quotes d'emissió de CO2 que li havien estat concedides, per valor d'uns 15 milions d'euros.

Algun hacker deu haver entrat en els seus comptes i hauria subtilitzat les quotes d’emissió, que després havia introduït al mercat electrònic europeu. És possible que alguna o algunes de les 10.000 empreses europees obligades a restringir les seves emissions de CO2 ja les hagin comprat.