Una trampa més del protocol de Kioto

Llegim al País d’ahir una nova trampa (en realitat, no tan nova) per guanyar diners amb el protocol de Kioto. Es tracta de destruir, als països en desenvolupament, el gas HFC-23. Aquest gas té un efecte hivernacle 11.700 vegades més important que el CO2. Destruir una tona de HFC-23 equival a tenir un permís per emetre 11.700 tones de CO2.

Cremar HFC-23 és molt econòmic: una planta per cremar 400 tones per any de HFC-23 costa uns 5,3 milions d’euros, i el cost de funcionament és d’uns 150.000 euros l’any. I pot cremar l’equivalent de 5 milions de tones de CO2 (400 x 11.700). I com que els drets d’emissió d’una tona de CO2 es cotitzen actualment entre 10 i 15 euros, cada any es poden estalviar entre 50 i 75 milions d’euros. Negoci rodó.

De manera que, per poder seguir tirant de la rifeta, s’han creat fàbriques de HFC-23 per cremar-lo després. I, és clar, creant noves fàbriques de gas per cremar, la quantitat de gas d’efecte hivernacle no solament no es redueix, sinó que és probable que augmenti, ja que es sempre es produeixen fugues de gas.

Recordo que l’escriptor argentí Martín Caparrós, del que parlava no fa gaires dies, ja deia que una de les raons per les que es dóna gran importància al canvi climàtic és que es poden guanyar fortunes amb el mercat dels drets d’emissió. Aquí en tenim una prova.