Sempre havia pensat que l’únic lloc d’Espanya on hi havia hagut cretinisme a principis del segle XX va ser a les Hurdes, degut a la pobresa d’aquella zona i al seu isolament. I ho creia arran del viatge que el rei Alfons XIII havia fet a aquella comarca l’any 1922, tan ben relatat pel Dr. Marañón. La seva lectura, ja fa molts anys, em va impressionar.
Deu fer quaranta anys vaig anar a les Hurdes per primera vegada. Hi vaig anar per comprar carbó vegetal, que produien a bon preu, ja que el senyor Garnica, que més tard va ser president del Banc Espanyol de Crèdit, feia arrencar les alzines per plantar blat. Hi vaig anar per La Alberca, i vaig baixar per una carretera de terra, amb una forta pendent i amb molts giravolts. Encara no entenc que no em matés a aquella baixada, ja que plovia i el cotxe relliscava de mala manera. Però ja se sap que la joventut pot amb tot, o gairebé. Vaig dormir un parell o tres de dies a Pinofanqueado, a casa del senyor Nicomedes Domínguez, home de confiança del mandamàs, ja que no hi havia hotels. Dues coses em van impactar: la claredat del cel nocturn i l’enraonar del senyor Nicomedes i de la seva família, un castellà arcaic però molt agradable d’escoltar. No quedaven rastres d’aquella misèria descrita pel Dr. Marañón, però sí encara del culte al señorito (en aquest cas D. Pablo Garnica).
El cretinisme és una forma de deficiència congènita de la tiroides, el que provoca un retràs del creixement físic i mental. De vegades el cretí té l’estatura d’un nen, encara que sigui gran, té una pronunciació defectuosa i la pell com de cera.
Amb el que jo no comptava era que a Catalunya, al final del XIX i a principis del XX també hi havia almenys una comarca que podríem comparar amb les Hurdes: la Vall de Boí. En efecte, el pintor Isidre Nonell, arran d’una estada a la Vall de Boí l’any 1896 hi va descobrir una comunitat d’individus afectats per una malaltia que provocava greus afectacions mentals i físiques, el cretinisme, que va reflectar en una excepcional sèrie de pintures sobre els cretins, dels que la figura n’és un exemple. Com les Hurdes, la Vall de Boí era una comarca pobre i isolada. Me’n acabo d’assabentar mirant un programa de la tele on parlaven del centenari de la mort del pintor.
1 comentari:
He trobat molt encertats els teus comentaris sobre el cretinisme a Catalunya.
Escric només per informar-te que, a més de a la Vall de Boí, hi va haver a Catalunya una comunitat de cretins encara més nombrosa que sobrevisqué fins ben entrat el segle XX. Es trobava a la Vall de Ribes de Fresser, concretament al barri de Vilademunt, una barriada allunyada del nucli de Ribes on malvivien unes 150 persones. Trobaràs informació d'aquesta comunitat per internet i també n'existeix un documental, que es diu "La comunitat del Castell" ja que habitaven als entorns de les ruïnes del Castell de Sant Pere de Ribes.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada