Sembla que els diferents partits importants al Congrés has arribat a un acord per poder prolongar la vida de les centrals nuclears més enllà de quaranta anys, sempre i quan el Consell de Seguretat Nuclear dictamini que no hi ha perill si segueixen funcionant. Finalment, sembla que ha imperat el sentit comú. Una cosa és oposar-se a la construcció de noves centrals nuclears, i una altra molt diferent és la de, per motius no sé si ideològics, teològics o dogmàtics, no aprofitar la gran quantitat d’energia barata que aquestes centrals podran, molt probablement, produir, encara que tinguin més de quaranta anys de vida. I una electricitat barata és productivitat, aquesta propietat que tant trobem a faltar.
Sóc dels que pensen que l’energia nuclear no és una qüestió de ser de dretes ni d’esquerres. Per molts, això no és gens evident, i consideren que la gent d’esquerres té com a una de les seves senyes d’identitat l’oposició a l’energia nuclear. El president del govern central era un d’aquests. Però la realitat econòmica fa canviar els més recalcitrants, i això és el que li ha passat al pobre senyor.
Queden deu anys perquè la primera central en faci quaranta. Deu anys, en política i en economia, són una eternitat, però penso que la majoria dels polítics, amb la crisi econòmica que tenim al damunt, hauran après a sumar i a restar, de manera que aquest acord sembla fet per durar almenys fins llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada