dissabte, de setembre 28, 2019

Gel àrtic

Segons les dades publicades per la Universitat de Colorado, el passat dia 17 de setembre l’extensió del gel marí de l’oceà Àrtic va arribar al seu mínim anual, amb 4,10 milions de km2. Es tracta de la segona extensió més petita des de que es fan mesures per satèl·lit. La primera va ser l’any 2012.

La tendència és que cada any, quan s'arriba a l'extensió mínima, es perd una extensió de 82.300 km2 per any, una extensió equivalent a 2,5 vegades la de Catalunya.




diumenge, de setembre 22, 2019

El càlcul del desguàs de la riera, desfasat

Llegim a La Vanguardia d’avui una entrevista molt interessant a Jorge Olina, director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, sobre les recents inundacions a la comarca del Baix Segura, al sud de la província d’Alacant.

Les conclusions a les que arriba sobre els defectes de la canalització del riu Segura es poden traslladar a la canalització da la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat.

La canalització del riu Segura duta a terme després de l’anterior inundació el 1987, no serveix per a res”. En efecte, l’escalfament del mar del litoral mediterrani d’1,5ºC des del 1980 fa que les gotes fredes siguin més freqüents i més intenses que abans.

El que ha passat ha tornat a demostrar que els períodes de retorn (probabilitat que tingui lloc un esdeveniment en un període determinat) no serveixen al litoral mediterrani per calcular el volum capaç d’acollir les canalitzacions. Repeteixo, no serveixen. Cal recórrer a altres criteris: històrics, geomorfològics i biogeogràfics. Aquí, qualsevol canalització eficaç ha d’estar calibrada per rebre 800 litres per metre quadrat en 24 hores; si no, no serveix i causarà problemes reiteradament.”. La riera de Malgrat té una capacitat de desguàs corresponent a una pluja de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, amb un sòl ja saturat per pluges anteriors. Estem molt lluny dels 800 l/m2 que proposa l’entrevistat.

Hem de complementar la canalització amb altres mesures de reducció de la làmina d’aigua als terrenys veïns. No tot és traçar un canal, com es va fer. Cal repensar l’espai limítrof.” Ben al revés del que s’ha fet a Malgrat, on s’ha construït molt de l’espai limítrof de la riera canalitzada.

A Alacant les pluges que van provocar la inundació d’octubre del 1982 es van calcular per a un període de retorn de 500 anys. El 1997 es va ultrapassar aquesta quantitat i la ciutat es va tornar a inundar. La canalització del Segura es va projectar per afrontar inundacions com la del 1987 i es deia que tenia lloc cada 100 anys. Tot i això, en 32 anys s’han ensorrat aquests càlculs.” A la riera de Malgrat el període de retorn calculat és de 100 anys. Amb el canvi climàtic, aquest període podria ser molt més curt.

En resum, les inundacions de la comarca del Baix Segura ens haurien de fer reflexionar sobre la idoneïtat de la canalització i cobertura de la riera, així com del que s’ha deixat fer a l’espai limítrof. Les condicions a les que ens està portant l’escalfament de l’aigua del mar a casa nostra fa que les previsions fetes fa uns anys hagin quedat antiquades i siguin netament insuficients per les condicions climàtiques actuals. Però el mal ja està fet. Només ens queda esperar que tinguem sort i que no ens toqui una gota freda massa grossa i, sobretot, mantenir sempre net l’espai canalitzat i soterrat, així com la llera de la riera no canalitzada per, si arribés el problema, minimitzar-ne les conseqüències.

dimarts, de setembre 10, 2019

Escoltant una entrevista



Escoltava ahir la ràdio mentre esmorzava. La Mònica Terribas estava entrevistant la Marta Rovira, actual secretària general d’ERC i amb residència a Suïssa, on s’hi va instal·lar fa una mica més d’un any per evadir la justícia espanyola.

Amb aquest historial, l’entrevista prometia ser interessant, de manera que la vaig escoltar amb tota l’atenció que el soroll de les torrades al mossegar-les em va permetre. La conclusió que en vaig treure va ser que no havia entès gairebé res del seu parlament. A més, parlava amb una cantarella que em posava nerviós.

Aquesta senyora, pel que sembla, té com una de les seves missions “cosir” (paraula de moda) les diferències entre independentistes. Penso que, precisament perquè quan parla les persones corrents com un servidor no entenem gran cosa del que diu, pot ser una gran “cosidora” de diferències.

Fa falta moltes ganes d’independència perquè encara hi hagi un 50% (més o menys) dels catalans partidaris d’un país independent després d’escoltar la senyora Marta Rovira. Però el pitjor del cas és que aquesta senyora no és la única que sembla treballar per l’enemic: 
  • l’Oriol Junqueras, quan va fer el ridícul amb en Josep Borrell, sent conseller d’economia, i havent escrit el senyor Borrell un llibre on explicitava totes les xifres que li va posar al davant, sense que el bo de l’Oriol tingués cap resposta coherent, com si no s’hagués preparat la trobada.
  • en Carles Puigdemont que, en un moment decisiu, quan semblava que havia pres una decisió, va canviar-la per quatre tuïts mal formats i pitjor escrits, on l’acusaven de botifler. I que ara, des de Brussel·les, té idees que no les entén ningú, com ara l’invent de la Crida.
  •  en Quim Torra, que ni governa ni deixa governar. 
  •  l’Artur Mas, que mai havia sigut independentista i que va convocar unes eleccions per augmentar el número de diputats del seu partit, i que, en canvi, el va disminuir.  


Repeteixo: amb aquests dirigents, té molt mèrit que encara hi hagi la meitat de la població catalana independentista. És un signe de la fortalesa de l’independentisme.