L'any 2021 s'ha caracteritzat per una escassetat de carbó a nivell mundial. D'una banda, hi ha hagut dificultats per augmentar la producció de carbó per satisfer les necessitats creixents d'energia i, per altra banda, a causa dels sobrecostos que està originant el bec del dièsel a l'extracció del carbó i també, encara que en menor mesura, dels sobrecostos mediambientals.
El consum de carbó representa el 48% de l'energia primària total consumida, seguit del petroli (26%), del gas natural (12%), de l'energia hidroelèctrica (7%), de les renovables (5%) i de la energia nuclear (2%). Per això la gran importància, des del punt de vista energètic, de l'escassetat de carbó.
Els principals consumidors de carbó al món són la Xina (54% del consum total), l'Índia (12%), els Estats Units (6%), Japó (3%), la Federació Russa, Indonèsia, Àfrica del Sud i Corea del Sud (2% cadascun)
No se n'ha parlat gaire, però tant la Xina com l'Índia estan patint des de fa mesos apagades elèctriques repetides (estem parlant de dos països que engloben el 35% de la població mundial i que són el primer i el segon consumidor mundial de carbó) ). La manca d'electricitat està afectant la producció industrial xinesa, i els porta a acaparar altres combustibles, principalment gas natural, per muntar un pla de xoc de transició energètica.
Mentrestant, Sud-Àfrica pateix apagades rotatòries per incapacitat de generar prou electricitat, també per falta de carbó. Pakistan es veu obligat a utilitzar productes petrolífers per generar electricitat alhora que ha hagut de parar el seu sector industrial perquè no aconsegueix comprar prou gas al mercat internacional.
Com a resultat d'aquesta escassetat de carbó, la competència per accedir al gas natural ha augmentat i ha donat com a resultat un augment molt important del preu. El gas ha esdevingut el substitut natural del carbó tèrmic. Tant la Xina com l'Índia han augmentat la demanda. A Espanya, el preu ha passat dels 15 a 20 €/MWh dels anys anteriors a uns 80 €/MWh en els darrers mesos.
D'altra banda, el subministrament de gas natural a Europa no està assegurat. Els països centreeuropeus depenen del gas natural rus per al subministrament, però per motius polítics (la possible invasió d'Ucraïna per part dels russos impedeix la inauguració del gasoducte Nord Stream 2: una infraestructura estratègica que té 1.200 quilòmetres de llarg i podria transportar 55.000 milions de metres cúbics de gas a l'any). Alemanya hi comptava per assegurar-se el subministrament energètic després d'eliminar 16 centrals nuclears.
Pel que fa a la segona font energètica global, el preu del barril de petroli Brent se situa per sobre dels 80 dòlars, uns preus que no es veien des de fa set anys. La recent estratègia de l'OPEP buscant reduir l'oferta per aguantar el preu, comença a donar beneficis i contribueix que els països productors tornin a recuperar el seu poder davant dels consumidors. La previsió és una gran volatilitat dels preus del petroli, ja que en els darrers 15 anys no s'ha invertit prou en la prospecció de nous jaciments, a causa de l'amenaça de noves regulacions per disminuir el consum de combustibles fòssils.
Ens trobem, doncs, davant la tempesta perfecta que pot desencadenar una nova crisi, l'abast de la qual encara es desconeix, però que, a hores d'ara, ja es deixa sentir a les butxaques dels ciutadans. I és que només cal veure que la factura elèctrica no para de créixer. Cal tenir en compte que el cicle combinat és el que marca el cost marginal elèctric i, per tant, és responsable de mantenir l'estabilitat dels preus de la xarxa.
L'alça en el preu de les primeres matèries no només és exclusiva de
l'energia, sinó que també s'ha vist en altres actius com l'alumini o el coure,
que consumeixen molta energia per a la seva producció. Tot apunta que més aviat
que tard haurem d'estrènyer-nos el cinturó davant de totes les nostres
decisions de compra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada