tag:blogger.com,1999:blog-366434752024-03-15T18:51:23.920+01:00el meu gos i jossrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.comBlogger1694125tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-40020063248389506942024-03-15T16:47:00.004+01:002024-03-15T18:50:53.104+01:00Un món sense combustibles fòssils<p>Està d’actualitat parlar de deixar d’utilitzar els combustibles
fòssils per prevenir el canvi climàtic. Els líders polítics replantegen el
problema dient que cal disminuir voluntàriament els combustibles fòssils per prevenir
el canvi climàtic per evitar que el món arribi a una situació dramàtica. Però
encara que no parléssim del canvi climàtic provocat per la combustió d’aquests
combustibles, tindrem el mateix resultat es produeix si ens quedem sense
combustibles fòssils, perquè no els podrem
extreure. De manera, que quedar-se en un futur relativament pròxim sense carbó,
petroli i gas és una certitud. En canvi, pràcticament ningú explica fins a quin
punt el sistema actual depèn dels combustibles fòssils.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">L'economia depèn extraordinàriament dels combustibles fòssils.
Si no hi ha prou combustibles fòssils per seguir el ritme actual, és més que probable
que hi haurà baralles pel que quedi disponible. Alguns països obtindran molt
més de la seva quota justa, mentre que la resta de la població mundial es
quedarà amb molt pocs combustibles fòssils o amb res del tot.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">El problema al que s'enfronta el món avui no és nou, sinó que
és el mateix al que les economies s'han
enfrontat, una vegada i una altra, en el passat: la població s'ha fet massa
gran pels recursos de l'economia, amb el resultat que les economies s’han
esfondrat. I l’economia d’avui dia inclou els combustibles fòssils com una part
molt important dels recursos necessaris per funcionar.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Sigui com sigui, el món ha de reduir el seu ús de combustibles
fòssils perquè, en última instància, les lleis de la física determinen els
preus de venda dels combustibles fòssils. Primer s’han anat extraient els
combustibles fòssils de baix cost, i ara, quan aquests comencen a acabar-se, s’han
de començar a explotar els que costen més d’extreure i que, per tant, són més
cars. El problema és que els preus de venda dels combustibles fòssils no poden
augmentar arbitràriament. Els preus han de complir els dos requisits següents:</p>
<p class="Cuerpo" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; font: 7.0pt "Times New Roman"; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]-->Han de ser prou alts perquè els productors
obtinguin beneficis, amb fons sobrants per a la reinversió i per als impostos
adequats per als seus governs.</p>
<p class="Cuerpo" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-family: "Times New Roman"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; font: 7.0pt "Times New Roman"; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]-->Han de ser prou baixos perquè els consumidors es
puguin permetre comprar aliments i altres béns de consum produïts amb aquests
combustibles fòssils.<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Si suposem que tots els combustibles fòssils que semblen estar
sota terra es poden extreure realment, el canvi climàtic degut a la seva
combustió serà un problema. Però és difícil creure que realment es puguin
extreure, donat el problema de l'accessibilitat. Els polítics faran el
necessari per mantenir els preus assequibles als consumidors per aconseguir que
els votants els votin, però res més.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els investigadors han estat treballant i treballen per trobar alternatives,
però fins ara, el seu èxit ha estat més aviat pobre. Tota suposada solució
requereix un ús important de combustibles fòssils. Per tant, hem de pensar què
podria passar si ens veiem obligats a viure sense combustibles fòssils i sense
un substitut adequat.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p>Les següents són algunes idees sobre coses que segurament
canviaran, sobretot per a pitjor, en una economia sense combustibles fòssils.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">1. Els bancs, tal com els coneixem, probablement faran fallida<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Abans que els bancs facin fallida en les zones que es quedin
pràcticament sense combustibles fòssils, hi haurà probablement un període
d’hiperinflació. Els governs augmentaran molt l'oferta monetària en un intent
de fer creure a la gent que s'estan produint més béns i serveis. Aquest
enfocament s'utilitzarà perquè la gent equipara tenir més diners amb la
capacitat de comprar més béns i serveis. Malauradament, sense combustibles
fòssils serà molt difícil produir molts béns.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Més diners simplement proporcionaran més inflació perquè es
necessiten recursos físics, inclosos els tipus d'energia adequats, per fer
funcionar la maquinària necessària per fabricar béns. La creació de serveis
també requereix energia de combustibles fòssils, però en general, en menor
mesura que la creació de béns, ja que, perquè els serveis funcionin, fa falta
fer servir bens que han necessitat combustibles fòssils per fabricar-los (des
dels ordinadors a les tisores per tallar el cabell, etc.), i les persones que
donin aquests serveis han de poder pagar els combustibles fòssils que
necessitin per cuinar, escalfar-se o moure’s.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els bancs faran fallida perquè la majoria dels deutes no es
podran pagar amb interessos. Una part del problema serà que, encara que els
salaris augmentin, els preus dels béns i serveis augmentaran encara més
ràpidament, el que farà que molts béns no siguin assequibles. Una altra part
del problema és que les economies de serveis, com les dels Estats Units i la
zona euro, es veuran afectades de manera desproporcionada per una economia en
declivi. En aquesta economia, la gent comprarà menys productes no imprescindibles
(es tallarà el cabell amb menys freqüència, per exemple). En comptes d'això,
gastaran els seus diners en articles essencials, com ara menjar, aigua i
habitatge. Les empreses que ofereixen serveis, com ara les perruqueries i els
restaurants, hauran de tancar per falta de clients, provocant incompliments
dels seus deutes amb els bancs. Les empreses industrials, a la vegada,
produiran menys, ingressaran menys per les vendes dels seus productes i també
tindran moltes dificultats per tornar els deutes que tinguin amb els bancs.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">2. Els governs actuals cauran<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Amb els bancs en fallida, els governs cauran ràpidament. En
part, a causa dels intents de rescatar els bancs. Un altre problema serà la
disminució dels ingressos fiscals perquè es produiran menys béns i serveis. Els
programes de pensions seran cada cop més difícils de finançar. En alguns casos,
els governs centrals podran desaparèixer, deixant que altres entitats més
petites, com ara les regions, continuïn pel seu compte.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Les organitzacions intergovernamentals, com les Nacions Unides
i l'OTAN, tampoc trigaran massa a desaparèixer, ja que aconseguir el
finançament suficient dels estats membres serà cada vegada més difícil.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Les dictadures governades per líders que exerceixen el poder
absolut i les aristocràcies governades per líders amb drets hereditaris són els
tipus de governs amb menys requeriments energètics. És probable que aquests
règims siguin més comuns en un món sense combustibles fòssils.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">3. Gairebé totes les empreses actuals desapareixeran<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els combustibles fòssils són essencials per a tot tipus de
negocis. S'utilitzen en l'extracció de matèries primeres i en el transport de
mercaderies. Utilitzem combustibles fòssils per pavimentar carreteres i
construir gairebé tots els edificis actuals. Sense els combustibles fòssils,
fins i tot les reparacions senzilles de les infraestructures existents
esdevenen impossibles. Sense combustibles fòssils adequats, les empreses
internacionals corren especialment el risc de trencar-se en unitats més petites.
Els serà impossible operar a les parts del món on no hi hagi pràcticament cap
subministrament de combustibles fòssils.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els combustibles fòssils s'utilitzen fins i tot en la
fabricació de plaques solars, turbines eòliques i peces de recanvi per a
vehicles elèctrics. Parlar de l'energia solar i eòlica com a
"renovables" és en gran mesura enganyós. En el millor dels casos, es
poden descriure com a "extensors" de combustibles fòssils. Poden
ajudar a un problema causat per un subministrament de combustible fòssil
lleugerament insuficient, però estan molt lluny de ser substitutius adequats a
una mancança total o quasi total de combustibles fòssils.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">4. Desapareixeran les xarxes de distribució d’electricitat i
Internet<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els combustibles fòssils són importants per al manteniment del
sistema de transmissió elèctrica. Per exemple, la restauració de línies
elèctriques caigudes després de les tempestes requereix combustibles fòssils.
La connexió de plaques solars o aerogeneradors a la xarxa elèctrica requereix
combustibles fòssils. Els sistemes de panells solars domèstics poden funcionar
fins que els seus inversors fallen. Un cop fallen aquests inversors, el seu
rendiment es veu molt degradat. Els combustibles fòssils són necessaris per
fabricar nous inversors.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els combustibles fòssils també són importants per mantenir
totes les parts del sistema d'Internet. A més, sense electricitat a la xarxa,
es fa impossible utilitzar ordinadors per connectar-se a Internet.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">5. El comerç internacional es reduirà molt<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Tots sabem que el comerç internacional i els viatges es poden
fer sense combustibles fòssils. Només hem de recordar l’exemple del venecià
Marco Polo. Però sense combustibles fòssils, ni el comerç ni els viatges es
poden fer al ritme actual.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Un altre problema és que sense els combustibles fòssils,
algunes parts del món tindran molt poc a oferir a canvi dels béns fets a les
zones on encara en tinguin. Els països que encara tinguin combustibles fòssils
disponibles s'adonaran ràpidament que el deute públic dels països sense
combustibles fòssils no val res quan es tracti de pagar béns i serveis
importats. Com a resultat, el comerç es reduirà. Les exportacions de béns a les
parts del món que hagin d’operar sense combustibles fòssils seran molt limitades.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">6. L’agricultura serà molt menys eficient<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">L'agricultura actual s'ha fet increïblement eficient utilitzant
equipaments mecànics, generalment alimentats amb gasoil, juntament amb una gran
quantitat de productes químics, inclosos herbicides, insecticides i
fertilitzants, que també es fabriquen amb combustibles fòssils. A més,
s'utilitzen tanques i xarxes fetes amb combustibles fòssils per evitar la
intrusió d’animals no desitjats. En alguns casos, s'utilitzen hivernacles de
plàstic, fets a base de petroli, per proporcionar un clima controlat per a les
plantes. Utilitzant combustibles fòssils, es desenvolupen llavors híbrides
especialitzades que milloren les característiques que els agricultors
consideren desitjables. Totes aquestes "ajudes" a l’agricultura
tendiran a desaparèixer.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Sense aquestes ajudes, l'agricultura serà molt menys eficient.
Un bon exemple és que fins i tot amb la petita disminució de l'ús de
combustibles fòssils el 2020 durant la pandèmia, la proporció d'ocupació
proporcionada per l'agricultura va augmentar, passant del 26 al 28% del total
d’ocupació a tot el món.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">L'ocupació a l'agricultura és essencialment estable. Els
treballadors agrícoles no van ser acomiadats durant el període de la pandèmia,
mentre que els treballadors del turisme i els treballadors que fabricaven roba
de luxe van perdre la feina i, com a conseqüència, el percentatge dels llocs de
treball agrícoles com a part de l'ocupació total va augmentar.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">7. És probable que les futures necessitats laborals siguin
desproporcionades en el sector agrícola.<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">La gent necessita menjar. Encara que l'economia funcioni d'una
manera molt ineficient, la gent necessitarà aliments. Es pot esperar que la
proporció de persones a l'agricultura (presa en un sentit ampli, incloent la
caça i la recol·lecció) augmenti considerablement.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Hi ha qui espera que un canvi a l'ús de la permacultura disminueixi
la dependència de l'agricultura dels combustibles fòssils. La permacultura és
tota una filosofia de vida sostenible. Es basa a observar la naturalesa i
imitar el funcionament dels ecosistemes. L'objectiu és cobrir les necessitats
del present sense posar en perill el futur. Però la permacultura no és més que
un “extensor” de combustibles fòssils, en lloc d'una solució per
desenvolupar-se sense combustibles fòssils, perquè suposa l'ús de molts
dispositius basats en combustibles fòssils, com ara tanques modernes i eines. A
més, en el millor dels casos, la permacultura només soluciona parcialment el
problema d'ineficiència perquè requereix una gran quantitat de mà d'obra.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeLvOI4Y9vU1fDOy1Bu9XkELkoR-rf1NxvUfTaMy2Jz9MsTKWQbQ035HB2ZDO9DA8h-lEhtpoOHRMMAIbllGU8jAzyyBRHljVuKBsaakDUk3hNa2MMquzTb91gwgB-0f-Fbxy55A2Ir6e99ZA2MCKLWsfDz4ul8lmb88nDrojzQLKci1ZErwIt/s751/Picture1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="751" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeLvOI4Y9vU1fDOy1Bu9XkELkoR-rf1NxvUfTaMy2Jz9MsTKWQbQ035HB2ZDO9DA8h-lEhtpoOHRMMAIbllGU8jAzyyBRHljVuKBsaakDUk3hNa2MMquzTb91gwgB-0f-Fbxy55A2Ir6e99ZA2MCKLWsfDz4ul8lmb88nDrojzQLKci1ZErwIt/w640-h426/Picture1.png" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="Cuerpo">Avui dia, hi ha una gran diferència entre la proporció
d'ocupació a l'agricultura als Estats Units i a Europa comparada amb la dels
països menys desenvolupats. La majoria d'aquests països es troben a l'Àfrica
subsahariana. Utilitzen molt pocs combustibles fòssils.<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">La proporció dels Estats Units de l'ocupació a l'agricultura es
troba al voltant de l'1,7%. A l’eurozona, la proporció de l'ocupació a
l'agricultura ha estat de mitjana al voltant del 3,0%, mentre que als països
menys desenvolupats aquesta proporció oscil·la entre el 50 i el 70%. Tant als
Estats Units com a Europa, la manca de combustibles fòssils suposaria un gran
canvi en l'ocupació agrícola que podria arribar a un 50% de la població activa
dedicada al sector agrícola.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">8. La calefacció de la llar es convertirà en un article de luxe
només disponible per als rics.<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Sense els combustibles fòssils, la fusta tindrà una gran
demanda pel seu valor calorífic. La llenya serà necessària per cuinar els
aliments; és molt difícil subsistir amb una dieta on tots els aliments siguin
crus. La fusta també serà demandada per fer carbó vegetal, que al seu torn es
pot utilitzar per fondre alguns metalls. Amb aquestes demandes sobre la fusta,
és probable que la desforestació esdevingui un problema important a moltes
parts del món. La fusta en general serà força cara, atès el cost considerable
de la recol·lecció i el transport a llargues distàncies sense el benefici dels
combustibles fòssils.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Les persones que viuen en zones boscoses poc poblades poden
recollir la seva pròpia llenya per a la calefacció de la llar. Per a altres
persones, la calefacció de la llar probablement es convertirà en un luxe,
assequible només per als molt rics.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">9. Viure sol serà cosa del passat.<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Sense prou calor, i amb prou feines de llenya per cuinar, les
persones (i els seus animals) s'hauran d'agrupar més. Les cases que allotgen
diverses generacions, construïdes sobre un lloc per tenir animals de granja,
poden tornar a ser populars. Serà més eficient cuinar per a grups grans que per
a una o dues persones soles. Les persones a les zones fredes s'agruparan entre
elles als llits per mantenir-se calentes. O dormiran amb els seus gossos per
mantenir-se calents durant les nits fredes d’hivern.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Fins i tot a les parts càlides del món, la gent viurà juntes en
grups, simplement perquè mantenir una llar per a una sola persona es farà
impossiblement car. Els aliments i el combustible per cuinar ocuparan una gran
part dels ingressos d'una família. Sobrarà poc per a altres despeses.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">10. Els governs i les seves lleis es reduiran en importància.
En canvi, les noves tradicions i les noves religions jugaran un paper més
important en el manteniment de l'ordre.<o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">Els governs podran fer desenes de promeses, però sense un
subministrament creixent de combustibles fòssils (o un substitut adequat), no
les podran complir. Les pensions desapareixeran. La capacitat dels governs per
fer complir les lleis de propietat probablement desapareixerà. Sense cap bon
substitut dels combustibles fòssils, el resultat probable és un desordre
massiu.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">La gent anhela l'ordre. Sense ordre, és impossible fer negocis.
Per experiència recent sabem que els "grups de sostenibilitat",
creats per persones amb un interès comú en la sostenibilitat, solen no
funcionar prou bé per mantenir un ordre. Tendeixen a desfer-se tan bon punt
sorgeixen els obstacles.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">El que semblava funcionar per donar ordre en el passat és una
combinació de tradicions i religions. Amb un món canviant, és probable que tant
les tradicions com les religions hagin de canviar. Tenir un líder fort (no
elegit) i un conjunt compartit de creences religioses ajuda a mantenir un grup
unit. De fet, ajuda si el grup és una mica perseguit. Lluitar per una causa
comuna és part del que manté el grup unit.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo"><o:p> </o:p></p>
<p class="Cuerpo">En resum, descarbonitzar l’economia és una idea molt noble. Les
seves conseqüències poden ser, i segurament seran, catastròfiques. El problema és que, d’altra banda, si no ho fem, el canvi climàtic ens portarà a una situació almenys igual de dolenta.</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>
<p class="Cuerpo">(Basat en el blog Our Finite World, de Gail Tveberg)</p><p class="Cuerpo"><o:p></o:p></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-64946481851822783722024-03-04T17:38:00.003+01:002024-03-04T17:38:40.194+01:00Evolució del gel marí als pols<p> <b><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;">ÀRTIC</span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">El
passat 28 de febrer el gel àrtic va arribar al seu màxim anual, amb una
extensió de 14,9 milions de km</span><sup style="font-family: Calibri, sans-serif;">2</sup><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"> (encara que podria ser, però és
improbable, que tornés a augmentar una mica els propers dies).</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh93xZLNA11-cn-msHWvFzU5PP4uXIqzpF9xbSn4N_dionuxTuSZl_RVKQTWFeMF9nRipZKoKfKHCGdfXxMrWAA_GgbOj93DimiJjoy46pMHwP559G-0xkECO-ieMPn8Bcd-qZIOfDX1e-xQf-CoAKin3y4s3UG1aFeaqslrGp_Eev7TORDjKVL/s1002/Picture1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="1002" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh93xZLNA11-cn-msHWvFzU5PP4uXIqzpF9xbSn4N_dionuxTuSZl_RVKQTWFeMF9nRipZKoKfKHCGdfXxMrWAA_GgbOj93DimiJjoy46pMHwP559G-0xkECO-ieMPn8Bcd-qZIOfDX1e-xQf-CoAKin3y4s3UG1aFeaqslrGp_Eev7TORDjKVL/w640-h336/Picture1.gif" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Si
mirem l’evolució dia a dia des de l’any 1979, podem veure que la tendència és a
una pèrdua anual de més de 54.000 km<sup>2</sup> anuals, una superfície que ve
a ser una mica menys del doble de la superfície de Catalunya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH0YM2J_MlROZpl62ZqFL-8Rn2GMbdxSG1zOz4hHCuWc4TKKEOqUTXr_5dr8rx8-IDh8YeHW9fQAmv2R_t2R3hrdlS0Kd9hqBEF4896QpxbbYzd7iTIWvEXmFN4EzOqMfjlfF0vFpuN-hKnUXSPF_1ORhPRYnqiR2KzVwY_3w5PLIMYR2VH9zY/s939/Picture2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="939" height="346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH0YM2J_MlROZpl62ZqFL-8Rn2GMbdxSG1zOz4hHCuWc4TKKEOqUTXr_5dr8rx8-IDh8YeHW9fQAmv2R_t2R3hrdlS0Kd9hqBEF4896QpxbbYzd7iTIWvEXmFN4EzOqMfjlfF0vFpuN-hKnUXSPF_1ORhPRYnqiR2KzVwY_3w5PLIMYR2VH9zY/w640-h346/Picture2.gif" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">Aquesta
extensió màxima també ha experimentat una pèrdua important al llarg dels anys,
de que era de 16 milions de km</span><sup style="text-align: left;">2</sup><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> durant el període 1979-2000, va
passar a ser de 15 milions de km2 durant el període 2001-2020, i sembla estable
en aquests darrers anys.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;">ANTARTIC<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">Pel
que fa a les aigües que envolten el continent antàrtic, l’extensió mínima es va
assolir el passat 18 de febrer, i va ser de 1,97 milions de km2.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Oo2CpXRDuEh9egvcUZJvTv3IvDrmATOB_ARk_4_cBQ3DWhAM2UzQFGCjlKaQrqhQEwVm5h1eXezvF3esqzgIwKElq1ElJtU-cuA0jMOhyZVdyHJZxUmqpIsq0PVxsabXn5cDZcJ0MwI1-82U4H5w3sChmtsMPttpE45U7wcXmBybscWQOu7m/s997/Picture3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="621" data-original-width="997" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Oo2CpXRDuEh9egvcUZJvTv3IvDrmATOB_ARk_4_cBQ3DWhAM2UzQFGCjlKaQrqhQEwVm5h1eXezvF3esqzgIwKElq1ElJtU-cuA0jMOhyZVdyHJZxUmqpIsq0PVxsabXn5cDZcJ0MwI1-82U4H5w3sChmtsMPttpE45U7wcXmBybscWQOu7m/w640-h398/Picture3.gif" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;">A
l’Antàrtic no es nota cap tendència si mirem l’evolució dia a dia. Hi observem
una petita tendència a la baixa, però és lluny de ser significativa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFx6zmaq3q-0MgUOOvkZ_IRNZfn90Cg1tpuf3himEyWfVLjpfCKpN20P5_be8EhzbztwOfQOpoqi3wmJ2WakOF4KuUo_BBkIcpKvuJaJHjwKIzetYGKQNXy-wIHIAVyFeLpD9YqpE3LzxWQHyd405AwnHLbo7c7rxo-W-zKnRNrPUIMxpV8562/s850/Picture4.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="850" height="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFx6zmaq3q-0MgUOOvkZ_IRNZfn90Cg1tpuf3himEyWfVLjpfCKpN20P5_be8EhzbztwOfQOpoqi3wmJ2WakOF4KuUo_BBkIcpKvuJaJHjwKIzetYGKQNXy-wIHIAVyFeLpD9YqpE3LzxWQHyd405AwnHLbo7c7rxo-W-zKnRNrPUIMxpV8562/w640-h416/Picture4.gif" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;">A
aquesta zona, la mitjana de les extensions mínimes de gel marí del període 1970
-2000 va ser de 2,7 milions de km<sup>2</sup>, la del període 2001-2020 va ser
de de 2,9 milions de km2, i la des quatre darrers anys ha sigut de 2,1 milions
de km<sup>2</sup>, una baixa important, però poc significativa degut a tractar-se
d’un període molt curt, estadísticament parlant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt;">En
resum, minva de l’extensió del gel polar a l’hemisferi nord és molt important,
i és concordant amb l’augment de temperatures de la zona àrtica, que és l'augment més
important del planeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">Mentre
que a l’hemisferi sud, l’extensió del gel marí es va mantenint, per ara, constant.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-45073430454317409182024-02-22T18:04:00.003+01:002024-02-22T21:54:10.727+01:00La Corrent del Golf es podria aturar pròximament<p><span style="font-size: 12pt;">Fa pocs dies es va publicar
un article sobre el possible col·lapse de la Corrent del Golf, la corrent
marina que, provinent del Carib, escalfa Europa, i que fa que el clima europeu
sigui molt més benigne que el seu homòleg americà per les mateixes latituds. L’article
en qüestió es titula “Physics-based early warning signal shows that AMOC is on
tipping course” (Un senyal inicial basat en la física mostra que l’AMOC es
troba prop del seu punt d’inflexió)</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Què és l’AMOC del que parla
aquest article? Es tracta de “Atlantic meridional overturning corrent”, o bé “Corrent
de retorn de l’Atlàntic meridional”. Aquesta corrent forma part de les corrents
oceàniques que donen la volta al món, passant per tots els oceans.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Els resultats d’aquest estudi
mostren que la circulació de retorn de l’Atlàntic nord es podria aturar
completament al assolir el punt d'inflexió (tipping point en anglès), com es
pot veure a la figura, passant de 15 milions de metres cúbics per segon a una
aturada completa. Si això passés, les temperatures mitjanes descendirien
diversos graus a Amèrica del Nord, parts d'Àsia i Europa, i les conseqüències
serien greus i en cascada a tot el món.</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGt2g9eiF8YJaj-agYsH3ulckINBPZX97lFN-GrYF429qJa4kYFsFGfyyCsV9y3ALW3mJwtWfPiVizcSsBSapVh5xSti_gLuyorgKczMUFLrD1MHz5N2CsVmLrXFgxr2KtqVUSqZ_TK7LbSWbxgj_anv-Je5sQFHZB8WEFfql22PP6vSWCEdvK/s901/Picture1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="701" data-original-width="901" height="498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGt2g9eiF8YJaj-agYsH3ulckINBPZX97lFN-GrYF429qJa4kYFsFGfyyCsV9y3ALW3mJwtWfPiVizcSsBSapVh5xSti_gLuyorgKczMUFLrD1MHz5N2CsVmLrXFgxr2KtqVUSqZ_TK7LbSWbxgj_anv-Je5sQFHZB8WEFfql22PP6vSWCEdvK/w640-h498/Picture1.gif" width="640" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Quan parlem de corrents
oceàniques, n’hem de distingir de dos tipus: les corrents oceàniques que
circulen per la superfície i les corrents oceàniques que circulen pels fons
dels oceans. Les corrents que circulen per la superfície estan controlades pel
vent, mentre que les corrents que circulen pel fons, a partir dels 200 metres
aproximadament, estan controlades pels canvis de la temperatura i de la
salinitat de l’aigua, raó per la que aquestes corrents profundes s’anomenen circulació
“termohalina”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO8LscmV-mxd8K244KaAeHA_E_5K6_PzVIOJiaQfZvZPKzzA2a3qWAzI6tnXGMp5EF1r-ms8qAo6ik0cHPChq1ok_LHDTGTGNxXYlDHvnYWPruRLLtfHvCEo43HDP2YTngr9ZtdV6e29oWIdIgDMLVxFz-MbG9fYWVHWLSIvOd7QY0Ejzhq6KL/s886/Picture2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="886" height="334" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO8LscmV-mxd8K244KaAeHA_E_5K6_PzVIOJiaQfZvZPKzzA2a3qWAzI6tnXGMp5EF1r-ms8qAo6ik0cHPChq1ok_LHDTGTGNxXYlDHvnYWPruRLLtfHvCEo43HDP2YTngr9ZtdV6e29oWIdIgDMLVxFz-MbG9fYWVHWLSIvOd7QY0Ejzhq6KL/w640-h334/Picture2.gif" width="640" /></a></div><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: 12pt;">Circulació de superfície<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN7gMohmLcBhOrgv6UnpO0tJEZ6XoDfNBjBYFy-EaZ_qaIsrPUpgL968qQBWvegbe9lxk-i70MF2YA-GVtlgf_Pfe0LUPEzg_zGOL7owL4lgUGweWwx97Y1KmBkZt3jSke6YwJceAJ_10C5KRJr1DfdOXvPfjzvJevvefBQWvHW4e47-apepKx/s1004/Picture3.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="631" data-original-width="1004" height="402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN7gMohmLcBhOrgv6UnpO0tJEZ6XoDfNBjBYFy-EaZ_qaIsrPUpgL968qQBWvegbe9lxk-i70MF2YA-GVtlgf_Pfe0LUPEzg_zGOL7owL4lgUGweWwx97Y1KmBkZt3jSke6YwJceAJ_10C5KRJr1DfdOXvPfjzvJevvefBQWvHW4e47-apepKx/w640-h402/Picture3.gif" width="640" /></a></i></div><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: 12pt;">Circulació termohalina</span></i><i style="text-align: left;"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></i></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">La circulació termohalina s’inicia
a zones on les aigües més fredes i denses s'enfonsen. Una d'aquestes zones és
la formació d'aigües profundes de l'Atlàntic Nord (a la vora de Groenlàndia),
ja que les aigües són més fredes i tenen més salinitat que en altres zones i,
per tant, en ser més denses s'enfonsen amb més facilitat. Les aigües fredes
profundes continuen el viatge fins a l'Oceà Glacial Antàrtic, on se li uneixen
les aigües fredes formades en aquesta zona. Després les aigües continuen cap a
l'Oceà Índic i el Pacífic, on van aflorant. Al Pacífic, a profunditats
intermèdies es troben les aigües més antigues, que continuaran després fins a
tornar a l'Atlàntic Nord i completar el circuit. Una volta al circuit triga a
completar-se uns 1000 anys.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">La part de la circulació
termohalina de l'Atlàntic Nord és la circulació de tornada meridional de
l'Atlàntic (AMOC), que a través de l'enfonsament d'aigües fredes es connecta
amb els corrents superficials.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Els corrents càlids
superficials, com el Corrent del Golf i Noruega transporten calor de latituds
tropicals i subtropicals cap a latituds més al nord, permetent que a Europa tinguem
un clima més càlid i suau, a més de ser importants per a la formació de
borrasques. Els corrents càlids aporten humitat i calor a les borrasques. El
problema es donaria si es frena o s’atura l'AMOC, cosa que pot passar si cessa
la creació d'aigües profundes a l'Atlàntic Nord, és a dir, si les aigües són
més fredes i menys salines.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">S’ha observat una disminució
significativa de corrent de retorn de l’Atlàntic meridional aquests darrers
anys. I això és degut a que, amb el canvi climàtic, els gels àrtics i els de
Grenlàndia es fonen, disminuint la salinitat de l’aigua</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Quines serien les conseqüències
d’una aturada de l’AMOC? El següent gràfic mostra que, pel que fa a les temperatures, passaria poca cosa a l’Amèrica
del Nord, mentre que a Europa les temperatures baixaran molt.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAiPmvNBCDvayxnjhIeiRLH_7VODrK609YezFFxVjbRX3FrMrFAJP0J3NXXBRgbKM8SfqbIb5dfeEgUQyboS0aX-yuihzBmaKO1BvX_0CUoNO8Z1bzZQqBOx4xBr_DFS9_IxtMU-T6uIVSDntUVHSjA8vpncsWFvjRHFT-5SSdDMYzHuec3WmD/s958/Picture4.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="958" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAiPmvNBCDvayxnjhIeiRLH_7VODrK609YezFFxVjbRX3FrMrFAJP0J3NXXBRgbKM8SfqbIb5dfeEgUQyboS0aX-yuihzBmaKO1BvX_0CUoNO8Z1bzZQqBOx4xBr_DFS9_IxtMU-T6uIVSDntUVHSjA8vpncsWFvjRHFT-5SSdDMYzHuec3WmD/w640-h288/Picture4.gif" width="640" /></a></div><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: 12pt;">Els canvis de la temperatura mitjana anual si es parés
l’AMOC mostren un descens molt important, sobretot al nord d’Europa<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">Sense l'efecte benèfic
d'aquest corrent oceànic, que aporta calor i humitat a Europa, el continent
tendiria al clima que li correspondria per la latitud a què es troba, similar a
la del Canadà o la del sud de Sibèria. Les temperatures a l'Europa Central
caurien de 15 a 20</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">°</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">C,
el gel de l'Àrtic arribaria cada hivern a les portes de París... El continent
no només tornaria més fred, sinó també més sec, i probablement seria
completament inhabitable. Els països del Sud d'Europa es quedarien amb
temperatures molt més acceptables, encara que el repte continuaria sent
l'escassetat de precipitacions (cosa que dependria de si el corrent del Golf
s'afebleix molt o no). En general les tempestes es tornarien molt més violentes
a tot l'Atlàntic Nord.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Però el pitjor passaria al
voltant de l'Equador: l'escalfament del Tròpic de Càncer empenyeria la Zona de
Convergència Intertropical (ZCIT) diversos centenars de quilòmetres cap al sud,
cosa que desplaçaria el monsó sud-americà (acabant amb la selva amazònica),
l'africà (acabant amb la selva africana ) i l'indi (comprometent les collites
en aquest subcontinent habitat per 1400 milions de persones).</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">I hi ha molts símptomes que
això comença a succeir: sequera a Europa i a Amèrica Central (ja veiem les conseqüències
al canal de Panamà), desplaçament de la ZCIT, sequera a l'Índia, reescalfament
de l'aigua superficial de l'Atlàntic Nord, etc. Per tant, l’aturada de l’AMOC
es podria produir en un termini no massa llarg. La catàstrofe seria descomunal.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-46126446050982099132024-02-11T23:55:00.004+01:002024-02-15T15:07:20.263+01:00La “rebel·lió” dels pagesos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR1HB1B-uice3irhRHlK6v-GS_XIWhoYf6hwCTM54HGO_p22zqNQZuozanPDYvlt8nEpnXur-FutwSciZd5VHsiKff9JWtqIRZcSsQw-S4mxE0_U5TgNqj-66S8k9Qb-YoZ0L99lTlDMMfYb3LbKCPnsk_C1qRsIFv3vrWj-IvfPMG0JjcVMqa/s1600/IMG_4940.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR1HB1B-uice3irhRHlK6v-GS_XIWhoYf6hwCTM54HGO_p22zqNQZuozanPDYvlt8nEpnXur-FutwSciZd5VHsiKff9JWtqIRZcSsQw-S4mxE0_U5TgNqj-66S8k9Qb-YoZ0L99lTlDMMfYb3LbKCPnsk_C1qRsIFv3vrWj-IvfPMG0JjcVMqa/w640-h426/IMG_4940.webp" width="640" /></a></div><p>Parlàvem fa poc dels problemes i les contradiccions d'una economia que sembla que està arribant al seu límit. Comencem a veure-ho al sector primari, agricultors i ramaders. L'escassetat de recursos ha dut a una apujada dels preus del gasoil, dels fertilitzants i de les llavors. Els problemes ambientals han portat a regulacions noves i més estrictes, que són necessàries però que potser han estat mal explicades. A això s'hi ha afegit la sequera que afecta a tota Europa i especialment a certes zones d'Espanya. Però no només és la sequera: el canvi climàtic està causant problemes greus a les collites.</p><p>La realitat és que camp s'ho està passant malament, que els costos es disparen i que les collites disminueixen, mentre els intermediaris mantenen o fins i tot augmenten els marges. Fins que la gent del camp ha dit prou i s'ha rebel·lat a tota Europa.</p><p>Europa dedica anualment 55.000 milions d'euros a la Política Agrícola Comuna (PAC) per a ajudes al sector primari, una xifra molt important, el 30% del pressupost de la Unió Europea. El problema és que el repartiment és molt desigual: un 20% dels receptors s'emporten fins a un 80% de tots aquests diners. És a dir, un negoci per a alguns i un calvari per a la majoria, a qui els ajuts els arriben amb dificultat i que, per obtenir-los, estan obligats a un treball administratiu per al qual no estan preparats, mentre que els “grans” es poden permetre tenir un departament dedicat a aquest menester.</p><p>El sector primari és socialment molt conservador, i sobre aquest conservadorisme hi trobem Vox, que ha convertit les conselleries d'Agricultura de què és titular (Aragó, Castella i Lleó, País Valencià i Extremadura) en centres logístics de les protestes, en competició amb el PP. Una més de les conseqüències dels pactes del PP amb Vox. El problema és que ni el PP, ni Vox, ni ningú no té cap solució per a aquesta situació, que és tràgica per a l'agricultor i el ramader.</p><p>Ningú no s'ha volgut acostar a veure els problemes d'aquest col·lectiu. Ningú ha tingut el valor d'explicar que el gasoil seguirà car perquè escasseja, que fertilitzants i llavors seguiran cars perquè escasseja el gas natural, que els pesticides ens estan matant a tots. Són molts anys ocultant la veritat.</p><p>Els agricultors només volen recuperar el seu antic mode de vida, que deixin d'atropellar-los i que els respectin. El problema és que això és impossible.</p><p>Qui tindrà valor per dir-lis que caldrà transformar radicalment l'agricultura i la ramaderia per adaptar-les a un descens de la disponibilitat de recursos?</p><p>Qui tindrà el valor de dir-lis que el Canvi Climàtic els farà la vida molt més difícil i les collites més incertes?</p><p>Qui tindrà el valor de dir-lis que els pesticides no són el futur dels seus negocis, que els únics que en sortiran beneficiats, si s'atén la seva petició de seguir-los utilitzant, seran els grans latifundistes que ocupen enormes superfícies amb cultius extensius, que mecanitzen el treball agrícola i necessiten molt poc personal.</p><p>Molta gent ha acollit amb simpatia les manifestacions, però aquesta simpatia no serveix de res si els pagesos i ramaders no estan acompanyats pel conjunt de la societat. I no és probable que els que els han aplaudit estiguin disposats a pagar el preu real de la producció agropecuària, perquè si volem salvar els pagesos i els ramaders l'única solució és que els aliments hauran d'augmentar molt de preu. I la majoria de la gent, entre uns productes de proximitat cars i uns productes d'importació més econòmics, no té més remei que inclinar-se per aquests últims, ja que la seva economia no li permet fer altrament si volen arribar a final de mes.</p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-19297766101567028802024-01-30T19:13:00.002+01:002024-01-30T19:13:09.770+01:00Precisió matemàtica <p> “ En aquest acte, la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) va donar a conèixer l’informe Les xifres del càncer el 2024, que estima que aquest any es diagnosticaran 286.664 nous casos, un 2,6% més que el 2023, sobretot per tumors colorrectals, de mama i de pulmó. Aquest últim es consolida com el tercer més freqüent en dones després de triplicar-se’n la incidència els últims 20 anys pel consum de tabac.”</p><p>Això ho acabo de llegir a La Vanguardia d’avui. No és rellevant de quin acte parla el diari, sino la precisió de la xifra de càncers que es diagnosticaran enguany a Espanya: 286.664 casos, ni un més ni un menys. Genial. Els anirem comptant i, quan arribem a aquesta xifra, si no hi som nosaltres, podrem estar tranquils, almenys fins el 31 de desembre.</p><p><br /></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-37552264072868853152024-01-26T15:56:00.004+01:002024-02-11T18:42:46.353+01:00Hi ha massa coses que van malament<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAC3Wnwdj1UD5xm-b-TcHtnOBcYkY4ovRo1S7w3VzxBk4UH9v-VXEQNhZc1ys1k_8P-DytiSGfW8ENreHSUwbqOlOWy5GXiYDI7dd6zAC9EYvMYr5dhA7OUM-IkSUCh4e8V-T8pOnoMpGd42SlQNtGsVxB-G2dYTpDlFXnaSuzkf1UfRPOPw56/s1080/Picture1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1080" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAC3Wnwdj1UD5xm-b-TcHtnOBcYkY4ovRo1S7w3VzxBk4UH9v-VXEQNhZc1ys1k_8P-DytiSGfW8ENreHSUwbqOlOWy5GXiYDI7dd6zAC9EYvMYr5dhA7OUM-IkSUCh4e8V-T8pOnoMpGd42SlQNtGsVxB-G2dYTpDlFXnaSuzkf1UfRPOPw56/w640-h426/Picture1.png" width="640" /></a></div><span style="font-size: 12pt;"><p><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p>Sabem que l'edat de màxim
rendiment dels humans varia, depenent de l'activitat. El rendiment màxim d'un
esportista acostuma a produir-se entre els 20 i els 30 anys, mentre que el
rendiment màxim d'una persona que escriu treballs acadèmics sembla que es produeix
entre els 40 i els 50 anys. Quan les persones arriben als 80 anys, tenen una
forta sospita que la salut i altres aspectes del seu rendiment es deterioraran
en els propers 20 anys.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Les economies, en termes
físics, són semblants als éssers humans. Tots dos són estructures dissipatives,
és a dir, tots dos necessiten energia per mantenir els seus sistemes creixent i
funcionant amb normalitat. Per als humans, la principal font d'aquesta energia
són els aliments. Per a una economia, és una barreja de diferents tipus
d'energia als que l'economia està específicament adaptada. L'economia actual
requereix una barreja d'energia que ve directament del sol, d’energia dels
combustibles fòssils, la biomassa cremada i l'energia nuclear. L'electricitat
és portadora d'energia de diferents fonts. Ha d'estar disponible a l'hora del
dia i l'època de l'any adequats per permetre que l'economia actual continuï.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Totes les economies creixen
i, finalment, col·lapsen. Per exemple, sabem que l'Imperi Romà va començar el
seu creixement l'any 625 aC i va assolir la seva màxima extensió l'any 211 dC.
Va començar a disminuir entre el 211 i el 456 dC, quan finalment es va
esfondrar després de diverses invasions. El creixement i el col·lapse de les
economies són molt habituals per la seva naturalesa d’estructura dissipativa.
La història mostra que gairebé totes les civilitzacions s'han ensorrat. Les
poblacions tendeixen a créixer, però els recursos que donen suport a les
economies no creixen prou ràpidament.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Actualment, l'economia
mundial actua cada cop més com un home de 80 anys que com una jove economia
vigorosa. Potser l'economia actual pot continuar durant uns quants anys més,
però cada cop sembla més que corre el perill d'ensorrar-se o de sucumbir com a
conseqüència del que es podria considerar com a problemes menors.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">El relat que ens presenten és
que tenim una quantitat més que suficient de combustibles fòssils. Des
d'aquesta visió, qualsevol escassetat de combustibles fòssils (o de qualsevol
altre recurs, com les matèries primeres) aniria ràpidament acompanyada de l'augment
dels preus. Aquesta pujada dels preus permetria extreure una quantitat creixent
d'aquests materials, solucionant ràpidament el problema. Però la història real
és ben diferent, ja que l'assequibilitat esdevé molt important, mantenint els
preus a la baixa. Un preu de l’energia massa car fa que no sigui assequible
pels consumidors, que no la poden pagar i que, per tant, no la compren. Això fa
que baixi el consum i els preus, de manera que no es poden fer les inversions
necessàries per permetre d’extreure una quantitat creixent de combustibles
fòssils. L'augment dels preus no soluciona el problema!</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Els experts en energia saben
que els combustibles fòssils són essencials per a la nostra civilització
actual. La història sobre la substitució intermitent del vent i el solar per
combustibles fòssils sona molt descabellada si una persona pensa en la necessitat
de calor a l'hivern i en les dificultats associades a l'emmagatzematge a llarg
termini de l'electricitat.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Intentar predir amb precisió
què passarà els propers anys és difícil, però en podem examinar algunes de les
coses que van malament en aquesta vella economia que cada cop cruix més.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">1. Massa parts de l'economia
mundial estan canviant de creixement a contracció, moltes vegades a causa dels
preus de l’energia, que tenen influència sobre tota la resta de productes
bàsics.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">2. Ja fa uns quants anys que
les companyies petrolieres investeixen molt poc en la recerca de nous
jaciments, ja que saben que els consumidors no podran pagar els preus dels nous
jaciments, més difícils d’explotar i, per tant, més cars.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">3. En una economia en
creixement, pagar el deute amb interessos és molt fàcil. En una economia en
contracció, pagar el deute amb interessos es torna gairebé impossible. El
sistema financer no funcionarà si no es poden pagar els interessos. Sense
préstecs l’economia s’esfondra.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">4. A mesura que el sistema es
vagi contraent, la riquesa es distribuirà cada cop més cap als rics i molt
poderosos, i s’allunyarà dels que tenen uns mitjans de vida més modestos. Això
ja ha començat a passar: cada vegada els més rics tenen més part de la riquesa.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">5. Amb el seu nou poder
(sorgit de la concentració creixent de la riquesa), els rics estan temptats
d'exercir un control creixent sobre el sistema econòmic.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">6. És probable que les
principals esquerdes de l'economia es comencin a mostrar aviat. El coll
d'ampolla de l'energia ja està tirant l'economia cap avall, encara que els
principals mitjans de comunicació i els polítics es mostrin reticents a parlar
del problema.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">7. Quan la població comença a notar que cada cop li costa més arribar a final de mes, augmenta el descontentament contra els responsables polítics. Per “distreure” l'opinió pública desfavorable, alguns líders polítics llancen el país a la guerra. En tenim un exemple al mateix cor d'Europa.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-12293283731402942112024-01-18T16:48:00.001+01:002024-01-18T16:48:10.167+01:00Les temperatures de l’any 2023<p> <span style="font-size: 12pt;">A nivell global, la
temperatura mitjana de l’any 2023 ha estat la més elevada de la sèrie
històrica. L’anomalia de temperatura respecte de la mitjana dels anys 1901 al
2000 ha estat de +1,18</span><span style="font-size: 12pt;">°</span><span style="font-size: 12pt;">C,
molt per sobre del segon any més calorós, que va ser l’any 2016, amb +1,03</span><span style="font-size: 12pt;">°</span><span style="font-size: 12pt;">C.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjWrmQwNQE4I9L0tvTmzcWNTheoYDeOT2gD2h1HC0jTMiCKqcRBxwNHgjMUiKjKbUeXQ90TszyBxgmJaBEtpXl8wf_ligO2EPlDzGNL_QLvHuDbBaZVa1QUfGfKcXsDuCqFjNytL32k7wTU-GhL5-wlTn3XnXCiEoGf5NpXOGQDMRuPHkqp9g/s781/Picture1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="489" data-original-width="781" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjWrmQwNQE4I9L0tvTmzcWNTheoYDeOT2gD2h1HC0jTMiCKqcRBxwNHgjMUiKjKbUeXQ90TszyBxgmJaBEtpXl8wf_ligO2EPlDzGNL_QLvHuDbBaZVa1QUfGfKcXsDuCqFjNytL32k7wTU-GhL5-wlTn3XnXCiEoGf5NpXOGQDMRuPHkqp9g/w640-h400/Picture1.gif" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt;">La regió àrtica s’ha escalfat
més que la mitjana global, encara que l’any 2023 no ha estat en aquesta regió l’any
més calorós, ja que va tenir una anomalia de +2,55</span><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">°</span><span style="font-size: 12.0pt;">C, per sota de la de l’any 2016, que va ser de +3,0</span><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">°</span><span style="font-size: 12.0pt;">C. De tota manera, molt per sobre de la mitjana global.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj38oP05UxTrs5MBSkIAuNCsW-adUe6rk95HKi-fskvSOGj3L_0YibDg5mio9DnOn7hyphenhyphenB7ZFMk1S5dq10KY43tHB_5TfgLhnK8uTsKWLvcOWFo5eNESasmy8vR2jJymV31FNsbTi0zXJL243Grcg3m54BXoaGjiVtCdGJHh32knJpxSemRi2jD9/s781/Picture2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="781" height="402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj38oP05UxTrs5MBSkIAuNCsW-adUe6rk95HKi-fskvSOGj3L_0YibDg5mio9DnOn7hyphenhyphenB7ZFMk1S5dq10KY43tHB_5TfgLhnK8uTsKWLvcOWFo5eNESasmy8vR2jJymV31FNsbTi0zXJL243Grcg3m54BXoaGjiVtCdGJHh32knJpxSemRi2jD9/w640-h402/Picture2.gif" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt;">Pel que fa al continent
europeu, també s’escalfa més que la mitjana global, amb una anomalia de +2,15</span><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">°</span><span style="font-size: 12.0pt;">C, més alta que la mitjana global, però un xic
inferior a la de l’any 2020, que va ser una centèsima de grau més elevada, amb
+2,16</span><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">°</span><span style="font-size: 12.0pt;">C.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitz4zDUruzBabTTJkqEyLHZi8tLliqMDGNMpVDp3dTqoTZtbwwujR7qLeijvca7klg6r83GPWO-h5Ddv8I3pTE5QwGCQX4k_XxkPW2-6W96fUMul9LYO0pPl5zZ8dRgaKakYBLYLQgvQtf7bnkpV9AJrjwMyn-z8M6FDk9Dqy48CaN6WXfOZ1n/s752/Picture3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="752" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitz4zDUruzBabTTJkqEyLHZi8tLliqMDGNMpVDp3dTqoTZtbwwujR7qLeijvca7klg6r83GPWO-h5Ddv8I3pTE5QwGCQX4k_XxkPW2-6W96fUMul9LYO0pPl5zZ8dRgaKakYBLYLQgvQtf7bnkpV9AJrjwMyn-z8M6FDk9Dqy48CaN6WXfOZ1n/w640-h384/Picture3.gif" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt;">Queda clar, doncs, que l’escalfament
global existeix i, si fem cas a les tendències senyalades als gràfics amb
línia vermella, l’escalfament global s’està accelerant, amb les conseqüències negatives
que això suposa pels anys a venir.<o:p></o:p></span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-17863434628050871022024-01-09T18:33:00.001+01:002024-01-09T18:36:01.049+01:00Una reflexió sobre Junts<p><span style="font-size: medium;">Si no m’he perdut res, l’actual partit Junts és descendent de l’antiga Convergència, que es va dissoldre per raons més o menys confessables (problemes de corrupció i econòmics, si no vaig errat), passant per un partit que acaba de desaparèixer, el PDCAT. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Es tracta d’un partit que té una presidenta i un secretari general amb idees molt contraposades, cosa que és garantia d’un rumb caòtic, i que està a les ordres d’un ex President que no té cap càrrec en el partit però és qui talla el bacallà. I que viu fora de Catalunya des de fa anys, raó per la que probablement hagi perdut el fil de la societat catalana actual, en un món tan volàtil com el que ens ha tocat viure.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Doncs bé, la darrera ocurrència d’aquest partit que, per la seva procedència, hauria de ser un partit de centre dreta, és que s’hauria de multar les empreses que durant la època del famós referèndum haguessin tret la seva seu de Catalunya i que no vulguin tornar. Sembla que obliden que les empreses privades poden portar les seves seus on vulguin, sempre que no impliqui un frau fiscal. Es comporten com si fossin partidaris d’una economia dirigida.</span></p><p><span style="font-size: medium;">No hem d’oblidar que aquella època, degut a la incertesa política que produïa la política independentista, va fer que molts empresaris consideressin prudent traslladar les seves seus fora de Catalunya, no fos cas que una Catalunya independent quedés fora de la Unió Europea, amb tots els inconvenients que això suposaria per a ells.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Durant molts anys, he pensat que Convergència, millor dit, Convergència i Unió, era un partit que tenia els peus a terra i que, per tant, era una opció fiable, mentre que Esquerra em semblava un partit de gent ill·luminada, molt lluny del que anomenem les coses de menjar. Doncs bé, ara penso que és Esquerra qui toca més de peus a terra, mentre que els hereus de Convergència em sembla que tenen un rumb massa doctrinari. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Això em recorda aquella dita de que el pare és el que fa prosperar el negoci, el fill el manté i el net l’arruina.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-61601292688218644542023-11-26T19:44:00.006+01:002023-11-26T21:29:10.005+01:00La moda ràpida<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfwpUoKxFPJbDaubZVX2GN5Lduy3TT-8jC9UhxmaDPyWJYGcY7TdMngfBXn0gBvUgvzc1jtTN_7ZENJhWN3Nhn7949viMrQLZHtNCIyQ-8AKkKSU9f8KgigDVoqI7cMO3BF4uo1LH3ri6mWKDew1ABMNub4lxcXdTKhvCshJRWgRKNzfNuLhs_/s474/Picture1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="474" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfwpUoKxFPJbDaubZVX2GN5Lduy3TT-8jC9UhxmaDPyWJYGcY7TdMngfBXn0gBvUgvzc1jtTN_7ZENJhWN3Nhn7949viMrQLZHtNCIyQ-8AKkKSU9f8KgigDVoqI7cMO3BF4uo1LH3ri6mWKDew1ABMNub4lxcXdTKhvCshJRWgRKNzfNuLhs_/w640-h408/Picture1.png" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">El client d'una botiga de
roba, amb dos polos nous a les mans, demana a un venedor quin dels dos li
aconsella comprar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">“En confiança?” – li respon
el venedor – “Cap dels dos”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">L'escena apareix en un dels
anuncis d'una controvertida campanya oficial del Govern francès per reduir el
consum... en ple “black friday”. La iniciativa correspon a l'Agència del Medi
Ambient i Control de l'Energia, que depèn del Ministeri de la Transició
Ecològica, que intenta combatre el malbaratament consumista per reduir la
producció de residus.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Com es podia esperar, aquest
anunci ha causat un gran malestar entre els comerciants francesos,
particularment al sector del prêt-à-porter, que no viu un dels seus millors
moments.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">(Fins aquí, un article de La
Vanguardia d’avui)</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Tot i això, si una cosa és
molt clara és que la moda ràpida, que podem definir com el subministrament
constant de nous estils a preus molt baixos, no només ha disparat la quantitat
de roba que es produeix, sinó també la que es llença. Un dels factors que ha
contribuït a aquesta reducció de costos és l'augment de l'ús de materials
sintètics a la indústria tèxtil, com ara el polièster, molt més barats que els
naturals, però també més difícils de reciclar i, per tant, més contaminants.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Als anys 70 i 80, la majoria
de les fibres usades per a la roba eren naturals. L'any 2000 ja se'n va igualar
el seu consum i el de polièster, mentre que ara dos terços del total són
sintètiques. Actualment es produeixen uns 109 milions de tones anuals de material
tèxtil, de les quals 32 milions procedeixen de plantes, com ara el cotó; 7
milions de fonts animals, com la llana, i 2 milions de fibres cel·lulòsiques.
S'emporten el palmell les fibres sintètiques, obtingudes a partir del petroli, que suposen un 68% del total fabricat.
D'aquestes, el polièster n'és la més utilitzada, amb 57 milions de tones.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">El cost de la roba als països
de la Unió Europea ha disminuït del 30% de la despesa domèstica a la dècada
dels 50 fins a un 5% actualment. Aquesta disminució de preus ha contribuït a
fer que els consumidors comprin un 60% més de roba que fa 15 anys. S'estima que
cada ciutadà de la Unió Europea llença de mitjana 15 kg de productes tèxtils a
l'any i conserva la roba la meitat del temps que abans. Moltes d'aquestes
deixalles de roba utilitzades s'envien a països pobres.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Cada setmana, Ghana rep 15
milions de peces de moda ràpida de segona mà, enviades des d'Europa, els Estats
Units i Austràlia, i al voltant del 40% no es pot vendre a causa de la seva
mala qualitat, i acaba en abocadors, en rius o incinerades a l'aire lliure,
contaminant l'aire i l'aigua. Al cremar materials sintètics, es contamina
l'aire amb gasos molt perjudicials per a la salut.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">El 24 d'octubre passat, el
programa Enviat Especial, de la Sexta, va emetre un reportatge impactant sobre
aquest assumpte, centrat en els problemes mediambientals que la roba usada està
creant en aquest país del Golf de Guinea. Les imatges eren veritablement
impressionants.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">El problema de la
contaminació dels productes tèxtils encara s'agreuja més en el cas de les
fibres sintètiques perquè es fragmenten en trossos molt petits. S'estima que
500.000 tones de microfibres acaben a mars, oceans i rius cada any, i una bona
part arriba a la cadena alimentària. Són ingerits per la fauna marina, que els
confonen amb el plàncton, i s'acumulen als seus teixits i òrgans al llarg de la
seva vida, cosa que els provoca toxicitat crònica. Se'ls mengen els peixos i
nosaltres ens mengem als peixos i, per tant, ingerim tots aquests microplàstics
acumulats. Aquestes microfibres es desprenen en rentar la roba a la rentadora
(s'estima que cada cop que posem una rentadora es generen prop de 2.000 fibres
de plàstics) i també en assecar-la a l'assecadora. S'han trobat microplàstics
en excrements humans, a la llet materna, fins i tot a la placenta. Hi estem
exposats fins i tot abans de néixer!</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">No estem destruint el planeta
amb les nostres deixalles, sinó que el que estem fent és destruir les
condicions mediambientals que fan que el planeta sigui habitable per a la
nostra espècie, és a dir, ens estem destruint a nosaltres mateixos. Aquest
apogeu descontrolat de la moda ràpida és un dels factors contaminants que
contribueixen a la nostra pròpia autodestrucció, i no és el menor. Convindria
valorar-ho cada cop que comprem roba que no necessitem.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-16351231447427366502023-11-20T14:34:00.004+01:002023-11-20T21:35:03.290+01:00Un altre cop d’Estat?<p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Helvetica Neue";">El dissabte Sant de l’any 1977 es legalitzava el partit comunista. El dilluns següent, a la Hoja del Lunes, el senyor Fraga Iribarne escrivia: “La legalización del partido comunista es un verdadero golpe de Estado, que ha transformado la reforma en ruptura y que ha quebrado a la vez la legalidad y la legitimidad”. I no va dir que era anticonsticional perquè encara no teníem Constitució…</span><span style="font-family: "Helvetica Neue";"> </span></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;">D’això fa ara 46 anys i, amb aquesta perspectiva, podem assegurar que la mesura va tenir uns resultats molt positius, i que, de cop d’Estat, res de res.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Avui dia el Partit Popular segueix repetint la mateixa cançó perquè els socialistes pacten amb els independentistes i presenten un projecte de llei d’amnistia. No sé perquè em sembla que el Partit Popular té el rellotge aturat. Que això ho diguin els de Vox, hereus directes del règim que vam tenir del 1939 al 1975, em sembla lògic, però que ho digui un partit que ha governat i que pensa algun dia tornar-ho a fer… Potser haurien de posar el rellotge a l’hora i modernitzar-se, encara que només fos una mica.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Amb tanta retòrica catastrofista potser passi com amb el llop i el pastor, que de tant repetir que venia el llop, quan va venir de veritat, ningú l’hi va fer cas.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-75031771729243095362023-10-25T22:52:00.008+02:002023-11-20T21:35:45.702+01:00El Consell de la República ha votat<p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Helvetica Neue";">Sí, ja sé que no és una notícia important, però m’ha impactat. El denominat Consell de la República ha votat sobre si s’havia de recolzar o no la investidura del govern espanyol, i el resultat ha estat clarament que no. L’inconvenient és que només ha votat el 4% d’aquest collectiu.</span><span style="font-family: "Helvetica Neue";"> </span></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;">Es de suposar que aquest Consell està format per gent independentista, podríem dir que per gent independentista molt motivada. Per tant per gent molt interessada en la cosa política. I resulta que només ha votat el 4%. A on 96% el tema els ha semblat intrascendent. </span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Si aquest és el grau d’interès dels independentistes en un tema que té, em sembla mi, la seva importància, penso que tinc el dret de preguntar-me quin serà el grau d’interès de la població en general sobre la independència. I la conclusió que en trec és que la població té molt poc interès per aquestes qüestions. El que equival a dir que la gent està més interessada en les coses de menjar que en les polítiques independentistes.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Seria bo que els responsables polítics en prenguessin nota.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-72639739312611645792023-04-20T17:35:00.003+02:002023-04-20T18:15:58.318+02:00Lo any de la fam<p><span style="font-size: 12pt;">A Barcelona es tenen dades meteorològiques fiables des de la meitat del
segle XVIII, el que permet de seguir l’evolució climàtica durant gairebé dos segles i
mig. Aquestes dades les va iniciar el 1786 el Dr. Salvà a l'observatori que
tenia a casa seva, al carrer de Petritxol.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Si agafem la sèrie cronològica de les precipitacions a la ciutat de Barcelona,
hi veiem que, des del 1812 al 1824 hi va haver la sequera més important que
hagi patit la ciutat des de que es tenen dades fiables. L’any més sec es troba
al mig d’aquest període, amb una precipitació de només 216 mm anuals, quan la
mitjana anual és de 590. Es tracta de l’any 1817.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmxZa03Ef2Blaa5jZn57LPcegrs6xOnU7kSKlzErBGIFI6RcfNHHvLaUT7sAnlGCk0OGfqgLo1lhtjgkSYMmwa7qZjb1nbkfYx0RfSIllZdjF-nxQl3As7pinrEuv79TFYRHQ7GaaGgX9p4Zpbc5Ldi5yyuaEX3QkGOT8i2fQ35P8LiMkTKA/s548/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="548" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmxZa03Ef2Blaa5jZn57LPcegrs6xOnU7kSKlzErBGIFI6RcfNHHvLaUT7sAnlGCk0OGfqgLo1lhtjgkSYMmwa7qZjb1nbkfYx0RfSIllZdjF-nxQl3As7pinrEuv79TFYRHQ7GaaGgX9p4Zpbc5Ldi5yyuaEX3QkGOT8i2fQ35P8LiMkTKA/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><span style="font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p>Aquesta sequera va tenir caràcter socioeconòmic greu amb pèrdues de
collites, pèrdues de llocs de treball, pujada de preus als mercats i escassetat
d'alguns aliments. Tot això emmarcat en una Catalunya de postguerra, per tant,
ja empobrida.</span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Però si amb això no n'hi ha prou, el dèficit de pluja més gran es va donar entre els
mesos de Febrer i Maig, vitals per el correcte desenvolupament dels conreus,
sobre tot del cereal. Les xifres parlen per si mateixes: entre el 1</span><sup>er</sup><span style="font-size: 12pt;">
de gener i el 30 d'abril de 1817, Barcelona va recollir la esquifida quantitat
de 15 mm, xifra que no arriba ni al 10% de la que hauria d'haver caigut (la
mitjana d’aquest període és de 220mm)</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Sabem que aquell any va ser molt dur per la gent. Els aliments depenien
d'una pluja que no arribava: els cereals (blat, civada, blat de moro...) no
germinaven, fet que suposava no disposar de farina per fer pa i escassetat de
menjar per al bestiar, els rius no portaven prou aigua per fer moure els molins
(fariners o paperers) ni tampoc tenien prou cabal per omplir les sèquies que
permetien regar els horts, circumstància que va fer patir o morir hortalisses i
fruiters. El preu dels aliments va augmentar per la falta d'oferta.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">En una època en que la ciència meteorològica era gairebé un llibre en blanc
i la majoria d'esdeveniments quedaven vinculats a la voluntat de Deu, les
pregaries eren el pa de cada dia. Però malgrat totes les pregàries, la collita
a la majoria de comarques catalanes va acabar perdent-se. Va ser “lo any de la
fam”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Els anys que van seguir es va mantenir el dèficit hídric, conformant la
sequera més important que han patit els barcelonins i cal preparar-se perquè la
incògnita no és si tornarà, sinó quan tornarà a passar... Encara que avui, amb
molts més mitjans de transport, les conseqüències, almenys les alimentàries,
difícilment ens conduiria a un altre any de la fam, semblant al de fa 206 anys.
Però ens podria conduir a un empobriment general i a una situació sanitària molt
precària.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Perquè, atenció, l’any 2021, a Barcelona, van caure només 328 mm, i l’any
passat, 308. Dos anys amb poc més de la meitat de la pluja habitual...</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-20957419260635888932023-03-16T21:46:00.005+01:002023-03-17T18:02:47.151+01:00Intel·ligència artificial<p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Tant ens han alabat el chat GPT 4, que diuen que et redacta articles cobre qualsevol tema amb tot el rigor amb el que tenen els bons periodistes, que li he demanat un article sobre la pilona de Malgrat. Aquest és el resultat:</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">“La pilona de Malgrat és una torre d'alta tensió situada a la localitat de Malgrat de Mar, a la província de Barcelona, Espanya. Es tracta d´una estructura de ferro d´uns 50 metres d´alçada, que forma part de la xarxa de transport d´energia elèctrica d’alta tensió a la zona.</span></span></p><p class="p2" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22.5px;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span class="s1"></span><br /></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">La pilona de Malgrat és una infraestructura important per al subministrament d'energia elèctrica a la regió, ja que permet el transport de l'energia generada a centrals elèctriques cap a les zones de consum. A més, forma part d'una xarxa de torres d'alta tensió que s'estén per tot el territori espanyol, permetent l'intercanvi d'energia entre diferents regions i països.</span></span></p><p class="p2" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22.5px;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span class="s1"></span><br /></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Al llarg dels anys, la pilona de Malgrat ha estat objecte de diverses controvèrsies i protestes per part d'alguns residents i grups ecologistes, que argumenten que les torres d'alta tensió poden afectar negativament la salut de les persones i el medi ambient. Tot i això, els organismes reguladors i els estudis científics han determinat que les torres d'alta tensió no representen un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient, sempre que es respectin les normes i regulacions de seguretat.</span></span></p><p class="p2" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22.5px;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span class="s1"></span><br /></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">En resum, la pilona de Malgrat és una torre d'alta tensió que forma part de la xarxa de transport d'energia elèctrica a la zona, i és una infraestructura important per al subministrament d'energia elèctrica a la regió i per a l'intercanvi d'energia a nivell nacional i internacional. Tot i que ha estat objecte de controvèrsies al passat, els organismes reguladors han determinat que les torres d'alta tensió no representen un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient.”</span></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;">Si aquest és el nivell de la millor intel·ligència artificial del moment no ens hem de preocupar massa</span>.</span></span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-9555143047775221992023-01-21T17:52:00.004+01:002023-01-21T18:08:34.402+01:0028 de juliol<p><span style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: medium;">El 28 de juliol de 2023 és una data important, per assenyalar al calendari, perquè estarem en el que els anglosaxons anomenen Earth Overshoot Day o Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. Què vol dir això?</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;">El 28 de juliol serà el dia en què la humanitat haurà consumit els recursos biològics que produeix el planeta durant tot l'any, cosa que significa que durant els 156 dies de l'any restants consumirem el que podríem anomenar capital natural del planeta. I ja se sap que quan es consumeix capital, o es va a la ruïna o s’ha de demanar un préstec. El problema és que no tenim res més que un planeta, i és impossible demanar un préstec a ningú.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"> </span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Dit d’una altre manera, es necessitarien 1,75 terres per satisfer les necessitats de la població mundial de manera sostenible. Sent cínics, podríem dir que tenim la sort que gran part de la humanitat viu molt malament, ja que si tots els habitants del planeta consumissin com un americà, necessitaríem 5,1 terres, si consumissin com un francès necessitaríem 2,9 terres, i si ho féssim com un espanyol, 2,1 planetes. D'altra banda, si consumíssim el mateix que un iemenita, només caldria 0,3 terres.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmOv8Qn9ob7ogWSMN8IGpfSobu1dVWvBEX3XBe6zajKr6I4LTPhLDX7U2PKQra60SHZ5fbozUQl3qu9geGrFLImxmjaIY5W_iDnTiTyMz7aMGTvUlonHcgE4KFZHx26Vgm1yoMR2GllgsWgQkYu09XhAYrTZKG0nvPR-xISx5x1meaEVU6cw/s999/3A2F7D09-0DF1-463B-9D13-2E9ABB2D66B0.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="999" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmOv8Qn9ob7ogWSMN8IGpfSobu1dVWvBEX3XBe6zajKr6I4LTPhLDX7U2PKQra60SHZ5fbozUQl3qu9geGrFLImxmjaIY5W_iDnTiTyMz7aMGTvUlonHcgE4KFZHx26Vgm1yoMR2GllgsWgQkYu09XhAYrTZKG0nvPR-xISx5x1meaEVU6cw/w640-h438/3A2F7D09-0DF1-463B-9D13-2E9ABB2D66B0.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;">El dia de la sobrecapacitat de la Terra es calcula des del 1971. El càlcul es fa dividint la capacitat de recursos que el planeta pot generar durant un any (la anomenada biocapacitat) per la demanda anual de la humanitat. Des de 1971, aquesta data fatídica ha avançat pràcticament cada any: el 31 de desembre de 1971, el que vol dir que fa uns 50 anys el consum de la humanitat corresponia al que produeix el planeta. És curiós veure que l’any 2020 aquesta data es va retardar el 22 d’agost, més de tres setmanes més tard que l’any anterior, a causa del menor consum induït perquè estàvem tancats a casa a causa del coronavirus.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"> </span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Una de les causes d’aquest problema que, si no es corregeix, conduirà a la desaparició de la civilització tal com la coneixem, és l’augment de la població. L’any 1950, la Terra tenia 2.500 milions d’habitants. El 1980, el nombre d’habitants havia augmentat fins a 4.500 milions, l’any 2000 havia superat els 6.000 milions, i durant l’any 2023 arribarem segurament als 8.000 milions.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"> </span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Amb una població com la de l'any 1950 i un consum mundial com el de França avui dia, els recursos anuals del planeta serien suficients per assegurar la vida dels seus habitants.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: medium;"> </span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Conclusions? Cadascú és lliure de treure les seves, però de que no hi ha cap dubte es que, si seguim així, no arribarem pas gaire lluny</span>.</p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><br /></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-31488919204380000132023-01-13T16:00:00.006+01:002023-01-13T16:09:01.194+01:00Les temperatures globals de l’any 2022<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Segons les dades acabades de publicar per la NOAA (National Oceanic and
Atmospheric Administration), l’any 2022 ha estat el sisè any més càlid
globalment, amb una anomalia de +0,86</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">C sobre
la mitjana de les temperatures globals del segle XXI (del 1901 al 2000). La
tendència de l’augment de la temperatura es de +0,175</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">C per dècada, si comptem des de l’any 1970.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ztrJrtsYuXt6xaJxZ-NbKDOqnEPQSm1sQsf2u47IMccjx38nKo30hfdY4U8X9i72EZZSzCbxm_VyeEkZXEYPhFycV1gZRITpdrAg2ZKV9ibO0cWbBN5g54jONz6562t1gPfHsEQxMzLFZlFER_AO5YdhuRdVfLjXQXv_KgprQ3SUvynC6w/s544/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="544" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ztrJrtsYuXt6xaJxZ-NbKDOqnEPQSm1sQsf2u47IMccjx38nKo30hfdY4U8X9i72EZZSzCbxm_VyeEkZXEYPhFycV1gZRITpdrAg2ZKV9ibO0cWbBN5g54jONz6562t1gPfHsEQxMzLFZlFER_AO5YdhuRdVfLjXQXv_KgprQ3SUvynC6w/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKClwYUSsTaKC45LP6-tUEYnvP_vfDEIp1hq4Wj68w3KdW8M8dfHcKimGMlqa32ZvVMIl3QLgF29E2gz1nwbwcAIJCz8gMMFL_s66qwcFyEQ-sgN5-1tJuYS4X0U0hK3ghBvvK1oIZDb2d5Fh_0LoKrgy-e_1mdDAPvuYaFKNsF_9EscPNhQ/s586/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="324" data-original-width="586" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKClwYUSsTaKC45LP6-tUEYnvP_vfDEIp1hq4Wj68w3KdW8M8dfHcKimGMlqa32ZvVMIl3QLgF29E2gz1nwbwcAIJCz8gMMFL_s66qwcFyEQ-sgN5-1tJuYS4X0U0hK3ghBvvK1oIZDb2d5Fh_0LoKrgy-e_1mdDAPvuYaFKNsF_9EscPNhQ/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><span style="font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Hem de ressaltar que els darrers 8 anys han sigut els més càlids des de que
es tenen registres fiables, és a dir, de de l’any 1880.</span></p></span><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">L’anomalia de temperatura de l’hemisferi nord ha estat de +1,10</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">C, mentre que la del hemisferi sud ha sigut molt més baixa,
de +0,61</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">C. Això és degut al fet que l’hemisferi
sud té molta més superfície marina que l’hemisferi nord, i que a la temperatura
sobre els oceans, degut a la inèrcia tèrmica del mar, li costa més d’escalfar-se
(i de refredar-se) que la temperatura sobre els continents.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjseiTdDsA3Jzkx0ZmjBtx8lf56xT_KJBEJIJ9NGUxIZHkhU_OGHImd_EieIp4QR_Y-YKl7nisBBLSjJ5AuSetq-1MRfHp9fP6cv9AaAwN2sJ8l9II3sCblBMGtIupR9NZmOfAVy6fMVqnjkw5WafCM5yJtNXe0OovLF4_BzELVnFc4Wh94Q/s538/Imagen3.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="538" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjseiTdDsA3Jzkx0ZmjBtx8lf56xT_KJBEJIJ9NGUxIZHkhU_OGHImd_EieIp4QR_Y-YKl7nisBBLSjJ5AuSetq-1MRfHp9fP6cv9AaAwN2sJ8l9II3sCblBMGtIupR9NZmOfAVy6fMVqnjkw5WafCM5yJtNXe0OovLF4_BzELVnFc4Wh94Q/s16000/Imagen3.gif" /></a></div><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">De fet, podem veure al gràfic que, en èpoques fredes, la temperatura sobre
els oceans era més càlida que sobre els continents, mentre que ara, que
travessem una època d’escalfament, és al revés.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijFlEWOG260F52V064cua2MPUV5eaENavB5wQY7wx8eB-EfFMVNdvttsSsSFXv5rdwM_tFPnk1Nm4aAraiaFuA9HNh_7W0ObjsxUfo6GUfUPvM3FhkqpLahmWZljK6Qr-w3giS4fRRyRolFJ3E_TSHT0Ni4cnDbEAHJQ-VwSXMQEchXfoB9g/s482/Imagen4.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijFlEWOG260F52V064cua2MPUV5eaENavB5wQY7wx8eB-EfFMVNdvttsSsSFXv5rdwM_tFPnk1Nm4aAraiaFuA9HNh_7W0ObjsxUfo6GUfUPvM3FhkqpLahmWZljK6Qr-w3giS4fRRyRolFJ3E_TSHT0Ni4cnDbEAHJQ-VwSXMQEchXfoB9g/s16000/Imagen4.gif" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Finalment, l’anomalia tèrmica registrada al continent europeu ha sigut de
+1,92</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">C, notablement superior a la de
la mitjana. Al continent europeu l’any 2022 ha esta el segon any més càlid des
de que es tenen registres fiables.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Algú podrà dir que les temperatures dels anys 2021 i 2011, tot i ser
elevades, semblen retrocedir respecte dels anys immediatament anteriors. Això
pot ser degut al fenomen de la Niña, bastant fort aquests darrers temps, i que
té una tendència a refredar la temperatura global. Aquest fenomen probablement
s’acabarà d’aquí dos a tres mesos, el que fa pensar que l’any 2023 serà més
càlid que el 2022.</span> </p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-73780182013933000022023-01-04T11:53:00.007+01:002023-01-04T12:07:04.327+01:00La temperatura de l’any 2022 a Catalunya<p><span style="font-size: 12pt;">Meteocat acaba de publicar un comunicat de premsa indicant que l’any 2022
ha sigut el més càlid a Catalunya des de que es tenen registres. En efecte, l’anomalia
de temperatura de l’any 2022 respecte de la mitjana dels 30 anys que van del
1961 al 1990 ha sigut de 2,5ºC, xifra mai registrada, ja que l’any més càlid
fins ara havia sigut l’any 2020, amb una anomalia de 1,7ºC.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1s3c9Ups_HAktU5BeRGNNEvLeO1t5YvlAHn4ki2iYvwyzmJ23PWZfEPBwFffBZwZQVHM4XwS-fohsmjpqU58O4Pbh-6VOAW_1pPieMriWzWLjsdHR3qIu371FLrSgRg0bUS6MpCEF3FWZfxFuWfCf1lnp4vKHl3AkNiYskU5A4T7c8-TaQ/s482/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1s3c9Ups_HAktU5BeRGNNEvLeO1t5YvlAHn4ki2iYvwyzmJ23PWZfEPBwFffBZwZQVHM4XwS-fohsmjpqU58O4Pbh-6VOAW_1pPieMriWzWLjsdHR3qIu371FLrSgRg0bUS6MpCEF3FWZfxFuWfCf1lnp4vKHl3AkNiYskU5A4T7c8-TaQ/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Els observatoris més antics de Catalunya, el Fabra de Barcelona i el del
Delta de l’Ebre, confirmen que aquest any ha estat excepcionalment càlid. L’anomalia
de l’any 2022 registrada a l’observatori Fabra de Barcelona ha sigut de 3,3ºC,
mentre que la registrada a l’observatori del Delta del Ebre ha sigut de 2,6ºC.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Si prenem les temperatures mitjanes anuals d’Espanya, publicades per l’AEMET,
veiem també que l’any 2022 ha estat excepcionalment càlid, amb una temperatura
mitjana anual de 15,4ºC, molt més elevada que els 14,8ºC dels anys 2017 i 2020,
els més càlids fins el 2022.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV87cH3pg4V99AKJNYUAHyM5FYi-KHfosKHylLUdWyFLBr17ltf6kIJTi0a9NkVYBogfPRhU1NW6luq9ULVYTty4rNy0FLsjo9GEBSNxt1i-yU3MI1pq3LVAq7Obiq7RDC7ZRj5jhEuRcQa1CUj4KC5y3cdF1Sgk4R83jICP0nZ4JxrzOuqw/s482/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV87cH3pg4V99AKJNYUAHyM5FYi-KHfosKHylLUdWyFLBr17ltf6kIJTi0a9NkVYBogfPRhU1NW6luq9ULVYTty4rNy0FLsjo9GEBSNxt1i-yU3MI1pq3LVAq7Obiq7RDC7ZRj5jhEuRcQa1CUj4KC5y3cdF1Sgk4R83jICP0nZ4JxrzOuqw/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Encara que aquestes xifres no són encara definitives, confirmen la sensació
que tots hem tingut de que l’any 2022 ha fet molta calor.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-78009279511469473652022-11-19T17:34:00.001+01:002022-11-19T17:35:21.246+01:00Un estiu molt calorós<p><span style="font-size: 12pt;">Que aquest estiu ha fet calor, és un fet que tots hem, més o menys, sofert.
Però sempre és bo posar-hi xifres. Segons el servei de Canvi Climàtic de Copernicus,
una agència de la Comissió Europea, aquest passat estiu ha estat el més calorós
des de que es tenen dades.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Els mesuraments de Copernicus es remunten a la dècada dels cinquanta del
segle passat, però hi ha sèries de dades que permeten retrotreure's al 1880. I
a tota la sèrie no hi ha un estiu tan càlid. La temperatura mitjana a Europa va
ser d'uns 1,34 ºC per sobre de mitjana del període comprès entre el
1991 i el 2020.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIVoGgFB5AWI_F1RxQkf1V3sPOAJa4lCM2YQgPTyUYCUJw7cVk0xvmscL58YVzCGzvKAuPMFxw2jc5ZwbSJGPYynIGjs7Ik6I67L4a6o3Trnc5lCoWhCK_ClDTHHXXpNQK62PYlk64TqHjCunjk9ZeK48A5ukDVxnYVojD2EARYxMRmRAE6Q/s482/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIVoGgFB5AWI_F1RxQkf1V3sPOAJa4lCM2YQgPTyUYCUJw7cVk0xvmscL58YVzCGzvKAuPMFxw2jc5ZwbSJGPYynIGjs7Ik6I67L4a6o3Trnc5lCoWhCK_ClDTHHXXpNQK62PYlk64TqHjCunjk9ZeK48A5ukDVxnYVojD2EARYxMRmRAE6Q/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Però que el del 2022 hagi estat l'estiu més càlid de la sèrie històrica no és una excepció, sinó que forma part d'una tendència: l'anterior estiu
climatològic amb les temperatures mitjanes més altes va ser el del 2021. Aquest
any ha estat gairebé 0,4 graus més alt que l'anterior. Els següents més càlids
van ser els del 2010 i 2018.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">A més, segons ha ressaltat Copernicus, que cada mes realitza butlletins de
seguiment de la temperatura de l'aire superficial, coberta de gel marí i
variables hidrològiques, també ha estat un estiu extremadament sec a moltes
parts del continent. El mes d'agost de 2022 va ser "molt més sec que la mitjana a
gran part d'Europa occidental i parts d'Europa oriental".</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-91021485626824228302022-11-12T13:24:00.002+01:002022-11-16T14:30:24.426+01:00No anem bé<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa a les emissions de
gasos d’efecte hivernacle, està clar que no anem bé, ja que les previsions de
les emissions de CO<sub>2</sub> per l’any 2022 han tornat a augmentar. Segons
Global Carbon Budget, les emissions totals de CO<sub>2</sub> previstes per
aquest any són de 40.600 milions de tones, pràcticament el mateix
nivell que les de l’any 2020, que, per ara té el rècord amb 40.900 milions de tones. Com a comparació, durant la dècada 2001-2010 les emissions van ser de 34.200 milions de tones de CO2 anuals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">La major part d’aquestes
emissions (un 92 %) són degudes a la combustió de combustibles fòssils. La resta és
deguda al canvi d’ús de la terra (per exemple, urbanitzar zones verdes que
abans contribuïen a absorbir part del CO</span><sub>2</sub><span style="font-size: 12pt;"> atmosfèric) i a la carbonatació
que es produeix a la indústria del ciment.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCNrc_rAEi44gHrel6tQrF5TrOEq50v-yTdkCEp9H1PcdqCqjM6UpQiLpFhVL8jokyYHysB0ufSowYeoPfP1zFcowkl8JCYI8i-Fr3OVnKRKDN8XvqFq9dTXZILXVat32Zguj5RYLTLp7S2CQoOLWiVTNRbbYZYgMFKAMF_7W1IlQwc3oOeA/s534/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="534" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCNrc_rAEi44gHrel6tQrF5TrOEq50v-yTdkCEp9H1PcdqCqjM6UpQiLpFhVL8jokyYHysB0ufSowYeoPfP1zFcowkl8JCYI8i-Fr3OVnKRKDN8XvqFq9dTXZILXVat32Zguj5RYLTLp7S2CQoOLWiVTNRbbYZYgMFKAMF_7W1IlQwc3oOeA/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><span style="font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p>Hem de notar que l’any 2020 hi va
haver una disminució de les emissions deguda a la baixa d’activitat econòmica
provocada per la pandèmia, i que l’any 2010 també n’hi va haver una altre degut
a la crisi econòmica. </span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXOkg8w-iJXDJHdoQsjKa5YONKxZ1R61m-mwKCZhv_Jw-NSo70ahpCzoSCJlTtsR6_66Vz21LThG05k-iswVfzJLqwCVfeO4HdchCOtGEtrge47u1VDJwMQ-6OV1FDxmGSF3plT0M_moxESH8PdU8ZLyNeyx03KBNtuJmKikoOts6nWVUpIQ/s482/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXOkg8w-iJXDJHdoQsjKa5YONKxZ1R61m-mwKCZhv_Jw-NSo70ahpCzoSCJlTtsR6_66Vz21LThG05k-iswVfzJLqwCVfeO4HdchCOtGEtrge47u1VDJwMQ-6OV1FDxmGSF3plT0M_moxESH8PdU8ZLyNeyx03KBNtuJmKikoOts6nWVUpIQ/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Pel que fa a les emissions per càpita, hi ha hagut una disminució
els darrers anys, en que han passat de 4,9 toes per habitant els anys 2011 a 2013, a 4,7 l'any 2021, però aquesta disminució ha estat compensada per l’augment de
la població mundial. Durant els anys 2001-2010 les emissions de CO2 per habitant van ser de 4,5 tones.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxGkwpcKTnTiqriCZZ6r4-DiUWNDDQufIS6at0ddwKWJJeglJ-GtZ49PvBGCL4NUFNmBnwvTr5ji6J-FJUqrMxH3SUidVZNoeVwEgQU7AaxFh-a8OEALrgliBjkKlMhI1RRjiZKGJ1txsymikT8eHLGyLyFS0hQMCmenm0kDk35pfk-e4_wA/s524/Imagen3.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="324" data-original-width="524" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxGkwpcKTnTiqriCZZ6r4-DiUWNDDQufIS6at0ddwKWJJeglJ-GtZ49PvBGCL4NUFNmBnwvTr5ji6J-FJUqrMxH3SUidVZNoeVwEgQU7AaxFh-a8OEALrgliBjkKlMhI1RRjiZKGJ1txsymikT8eHLGyLyFS0hQMCmenm0kDk35pfk-e4_wA/s16000/Imagen3.gif" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Els països que van emetre més CO</span><sub>2</sub><span style="font-size: 12pt;">
l’any 2021 van ser:</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">la Xina, amb 11.500 milions de tones, un 28,5 %
del total, en augment. Durant la dècada 2001-2010 les seves emissions van ser de 6.123 milions de tones anuals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Els Estats Units, que va emetre 5.000 milions de
tones, un 12,4 % del total. Les seves emissions disminueixen. <o:p></o:p></span><span style="font-size: 16px;">Durant la dècada 2001-2010 les seves emissions van ser de 5.941 milions de tones anuals.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">L’Europa dels 27, amb 2.800 milions de tones, un
6,9 % del total, en disminució. <o:p></o:p></span><span style="font-size: 16px;">Durant la dècada 2001-2010 les seves emissions van ser de 3640 milions de tones anuals.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">La Índia, amb 2.700 milions de tones, un 6,7 % del total,
augmentant. <o:p></o:p></span><span style="font-size: 16px;">Durant la dècada 2001-2010 les seves emissions van ser de 1275 milions de tones anuals.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Rússia, amb 1.800 milions de tones, un 4,4 % del
total, estable els darrers anys. <o:p></o:p></span><span style="font-size: 16px;">Durant la dècada 2001-2010 les seves emissions van ser de 1.570 milions de tones anuals.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Japó, amb 1.100 milions de tones, un 2,7 % del
total, amb una lleugera disminució. </span><span style="font-size: 16px;">Durant la dècada 2001-2010 les seves emissions van ser de 1.257 milions de tones anuals.</span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Aquestes zones econòmiques van
representar, l’any 2021, el 62 % del total de les amissions de CO</span><sub>2</sub><span style="font-size: 12pt;">. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Veiem que als països més desenvolupats (Europa, Estats Units, Japó) s'han disminuït les emissions, mentre que als països en desenvolupament (principalment la Xina i la Índia) han augmentat. Això és degut a que moltes de les indústries i activitats econòmiques productores de gasos d'efecte hivernacle s'han traslladat a altres zones, especialment la Xina, la Índia i altres països asiàtics. </span><span style="font-size: 12pt;">Si es corregís aquesta producció
bruta per una altre que tingués en compte el consum de productes que, per a
fabricar-los, han emès CO</span><sub>2</sub><span style="font-size: 12pt;">, probablement els resultats serien molt diferents:
més CO</span><sub>2</sub><span style="font-size: 12pt;"> per aquestes zones i menys pels països productors.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Pel que fa a Espanya, les emissions de CO2 de l'any 2021 van ser de 234 milions de tones, a comparar als 336 milions de tones emeses anualment duran la dècada 2001-2010.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">En definitiva, no ho estem fent
bé. Si seguim així (i no hi ha cap dubte que seguirem més o menys igual, per molt que es parli del cotxe elèctric, de les energies renovables i de l'hidrogen) els
nostres fills ho tindran cru.</span> </p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-32598004919436854962022-10-26T16:46:00.004+02:002022-10-27T13:56:58.132+02:00Extensió del gel marí àrtic<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">El passat 16 de setembre, l’extensió
del gel marítim àrtic va arribar al seu mínim anual, amb 4,65 milions de km<sup>2</sup>.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">La tendència general del gel
àrtic des que van començar les mesures per satèl·lit, l’any1979, és a perdre
cada any gairebé 58.000 km</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;">. La tendència dels mínims anuals també és negativa
(-79.200 km</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;">/any).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVHKwF6ePD5_PgZukZmG-d2VAClNLhRlZw_4Bs0dWi1k2gm42LaRN1r3RiTxy0QDzbuUJloJZ8AvLzUvGDYZXvpOjDFuAPc0ZL2Aw_9lWWJYlHoTGn6Hbmg1TJEfwi1AMraXqznWDEUVk_LvMk6AzxEpjlgQUf86AwAPjrtfily9zEvmFXQ/s620/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVHKwF6ePD5_PgZukZmG-d2VAClNLhRlZw_4Bs0dWi1k2gm42LaRN1r3RiTxy0QDzbuUJloJZ8AvLzUvGDYZXvpOjDFuAPc0ZL2Aw_9lWWJYlHoTGn6Hbmg1TJEfwi1AMraXqznWDEUVk_LvMk6AzxEpjlgQUf86AwAPjrtfily9zEvmFXQ/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE25r1DqKn66UZpj_ihh_onKSk6LPTpmJ-Sq1VbEWF4JP7A0sd63XEhINC05_mXGzUmJlbonzx4qMj-cwQyYBf2nGzGraP5xW2HRKqfQm_zOpatS15DvHWaQDz9qHh6MHvDQh0tm-rOWPIvtNF8tQzxcEsXpXlj7tyhU4T80xQ_9bZhi1qqQ/s568/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="568" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE25r1DqKn66UZpj_ihh_onKSk6LPTpmJ-Sq1VbEWF4JP7A0sd63XEhINC05_mXGzUmJlbonzx4qMj-cwQyYBf2nGzGraP5xW2HRKqfQm_zOpatS15DvHWaQDz9qHh6MHvDQh0tm-rOWPIvtNF8tQzxcEsXpXlj7tyhU4T80xQ_9bZhi1qqQ/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;">La corba diària d’enguany segueix
quasi de manera mil·limètrica les de la dècada 2010-2019 i de l’any 2021. L’any
2020 es va destacar per ser un any amb molt poc gel àrtic.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4HB3c3YulPhQQWds-Tf-OnJ_57f-bG1PcDbct33YawZaOrSeCgH-nb0tAmBYm5GVWD2cCUDnl5iQRFjPlXkhSVmQm9cURY-U25GwfoEb_99YmIaenbtpI5TtnrDH3u07XBK1Ki-a0eHbu3Z6RHr66E8qMtqoe3YJxT3oiiqd8blwtJLMP_Q/s526/Imagen3.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="526" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4HB3c3YulPhQQWds-Tf-OnJ_57f-bG1PcDbct33YawZaOrSeCgH-nb0tAmBYm5GVWD2cCUDnl5iQRFjPlXkhSVmQm9cURY-U25GwfoEb_99YmIaenbtpI5TtnrDH3u07XBK1Ki-a0eHbu3Z6RHr66E8qMtqoe3YJxT3oiiqd8blwtJLMP_Q/s16000/Imagen3.gif" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p><span style="font-size: 12pt;"> </span> </p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-81854034656843626432022-10-02T13:23:00.003+02:002023-01-04T12:05:58.949+01:00El ridícul de Junts<p>Fa anys, quan un s’interessava a la política, havia criticat als d’ERC, llavors minoritaris, per la seva política erràtica i els seus continus atacs a la força dominant, que era CiU. Veia CiU com una formació de govern, mentre que, per a mi, ERC no tenia un rumb clar.</p><p>També des d’aquest blog vaig comentar el fiasco del llavors conseller d’Economia, el senyor Junqueras, quan es va enfrontar a l’ex ministre Borrell en un debat televisat. Malgrat que el senyor Borrell havia explicitat tots els seus arguments per escrit en un llibre, el seu oponent no va saber contradir-li res, tot i que no era pas massa complicat fer-ho.</p><p>D’aquí el meu convenciment que ERC era un partit poc madur, incapaç de governar Catalunya.</p><p>Ara, però, sembla que els papers han canviat. L’antiga Convergència, ara Junts per Catalunya, és qui no sap on va. Començant pel senyor Puigdemont, que és un polític que actualment viu en el seu món paral·lel (cosa comprensible, estant com està lluny del país), passant per la senyora Borràs, que té unes idees massa radicals per una acció de govern raonable, i acabant pel senyor Turull, que plora durant les entrevistes. Ara s’els hi ha ocorregut consultar la militància sobre si han de sortir o no del govern, el que demostra les seves dissensions internes i, per tant, la falta d’autoritat dels seus dirigents. Cada cop s’assemblen més a la CUP, a la que tant havien criticat quan tenien el poder.</p><p>Reclamen l’herència del 1 d’octubre de fa cinc anys, herència que, entre els uns i els altres, van dilapidar aquell mateix mes d’octubre. El ridícul que fan és manifest. El problema és que ens posen en ridícul a molts catalans.</p><p><br /></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-52332010861212320042022-09-23T18:28:00.011+02:002022-09-23T18:57:21.704+02:00Per què cap polític no està disposat a explicar-nos la veritable història de l'energia<p><span style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px;">Cap polític no vol explicar-nos la veritable història de l'esgotament dels combustibles fòssils. La veritable història és que ens estem quedant sense petroli, carbó i gas natural, perquè els costos directes i indirectes d’extracció estan arribant a un punt en què el preu de venda dels aliments i altres necessitats bàsiques ha de ser inacceptablement alt perquè el sistema econòmic general funcioni. Alhora, l'energia eòlica, solar i altres fonts d'“energia neta” no són capaços de substituir la quantitat de combustibles fòssils que es perden.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;">Aquesta història de l'energia és essencialment un problema de física. L'energia per càpita i, de fet, els recursos per càpita s'han de mantenir prou alts perquè una economia funcioni amb una població que augmenta. Quan això no passa, la història mostra que les civilitzacions col·lapsen.</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Els polítics no poden admetre que l’economia mundial d’avui es dirigeix al col·lapse, d’una manera similar al que va passar en civilitzacions anteriors. En canvi, necessiten proporcionar la il·lusió que dominen la situació. El sistema porta els polítics a presentar raons per les quals els canvis que s'acosten podrien ser desitjables (per evitar el canvi climàtic), o almenys temporals (a causa de les sancions contra Rússia).</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Els polítics volen ser reelegits. Volen que els ciutadans pensin que tot està bé, que si hi ha problemes de subministrament d’energia, s’han d’emmarcar com a temporals, potser relacionats amb la guerra a Ucraïna. Alternativament, qualsevol problema que sorgeixi es discuteix com si es pogués solucionar fàcilment amb una nova legislació i potser una mica més de deute.</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">A més, no s'espera que els investigadors econòmics estudiïn la història de les moltes civilitzacions més petites i més localitzades que van col·lapsar en el passat. En general, la població d'aquestes civilitzacions més petites va augmentar alhora que els recursos utilitzats per la població van començar a degradar-se. L'ús de tecnologia, com les preses per redirigir els fluxos d'aigua, pot haver ajudat per un temps, però finalment no va ser suficient. La combinació de la disminució de la disponibilitat de recursos d'alta qualitat i l'augment de la població va tendir a deixar aquestes civilitzacions amb poc marge per fer front als mals temps que es poden esperar que passin alguna vegada. En molts casos, aquestes civilitzacions van col·lapsar després d'epidèmies de malalties, una invasió militar o una fluctuació climàtica que va conduir a una sèrie de males collites.</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">La informació publicada suggereix que queda una gran quantitat de combustibles fòssils per extreure, atès el nivell actual de tecnologia. Si assumim que la tecnologia millorarà cada cop més, és fàcil creure que qualsevol límit de combustible fòssil està a centenars d'anys en el futur.</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Però, per la manera com l'economia funciona, el límit d'extracció és realment un problema d'asequibilitat. Si el cost de l'extracció augmenta massa en relació amb el que la gent de tot el món té com a ingressos que puguin gastar, la producció s'aturarà perquè la demanda (en termes del que la gent pot pagar) caurà massa, amb el conseqüent col·lapse de l’economia.</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Els polítics no poden dir al món com de dolenta és realment la situació energètica. La majoria dels polítics d'alt nivell són conscients del problema del subministrament d'energia, però no en poden parlar. En canvi, escullen parlar sobre el que passaria si es permetés que l'economia avancés sense límits, cosa que és perfectament impossible.</p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14.3px;"><br /></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 12px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Els polítics d’alt nivell sens dubte són molt conscients del fet que no hi haurà prou subministraments d'energia per a tothom. Això vol dir que el món estarà en una competència per qui rep quant. I això conduirà ineluctablement a la guerra entre les nacions. En un escenari de guerra, no ens hauria de sorprendre si les comunicacions es controlen acuradament. Els punts de vista que podem esperar escoltar repetidament són els que els governs i les persones influents volen que escoltem els ciutadans comuns.</p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-91445334666287328642022-08-08T16:22:00.004+02:002022-08-08T17:08:16.172+02:00El preu del petroli i la devaluació de l’euro<p><span style="font-size: 12pt;">L’augment dels preus del combustible (gasolina i gasoil)
han anat augmentant aquests darrers mesos. I és natural, ja que el preu del
petroli ha augmentat molt. El petroli Brent, el petroli de referència per
Europa, ha estat, els darrers 4 mesos, a 114 dòlars per barril, mentre que des
del 2015 al 2021, el seu preu mitjà anual va oscil·lar entre els 42 i els 71
$/barril, amb una mitjana de 57 $/barril. En dòlars, doncs, el preu del petroli
de referència a Europa s’ha apujat un 100 %.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg2EDAVS5cLYgcz3cVceO8LmThYHYnUsnSR_tuRiRnHnLKuqApf6PJJnOfWqfGeMnZIrq6SJ1Sb1wU4M-xDOmjwyU3WQDrwlihAmKVSTj13e30FS19qbcyN5lT6UTHycbvIcBEMYfBtOA9W-hS25sNjhlbMKQG6mQx6KkbxeBDjHtuVB65LA/s482/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg2EDAVS5cLYgcz3cVceO8LmThYHYnUsnSR_tuRiRnHnLKuqApf6PJJnOfWqfGeMnZIrq6SJ1Sb1wU4M-xDOmjwyU3WQDrwlihAmKVSTj13e30FS19qbcyN5lT6UTHycbvIcBEMYfBtOA9W-hS25sNjhlbMKQG6mQx6KkbxeBDjHtuVB65LA/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Però nosaltres paguem la gasolina i el gasoil en euros. I
l’euro s’ha devaluat respecte del dòlar. Del 2015 al 2021, per un euro et
donaven, en mitjana, 1,14 dòlars. Últimament, l’euro està en paritat amb el
dòlar. De manera que pot ser interessant mirar el preu del barril de Brent no
en dòlars, sinó en euros. Des de l’any 2015 al 2021, el preu mitjà del barril
de Brent va ser de 50 €, mentre que aquests darrers quatre mesos ha sigut de
107 €. Un augment del 114 %, significativament més elevat que l’augment del
preu en dòlars.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtpg3QDKpwCjRE9kA4PKPSkECUZuqan8aC0Ros2z0sSPYh2Ri4LMMvsvaKQYxRBiSu6vPhRsHLnWbdcBNq82OqrUZWvcd_TkQk5o6remfkCYBczPLa-rxnO35s3_UteddnfpxxhMgV_IfdcnPSqwf4PYLvtdcmsd2UeiToMcakLPVcLHLrGg/s482/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtpg3QDKpwCjRE9kA4PKPSkECUZuqan8aC0Ros2z0sSPYh2Ri4LMMvsvaKQYxRBiSu6vPhRsHLnWbdcBNq82OqrUZWvcd_TkQk5o6remfkCYBczPLa-rxnO35s3_UteddnfpxxhMgV_IfdcnPSqwf4PYLvtdcmsd2UeiToMcakLPVcLHLrGg/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Conforme la competitivitat europea vagi disminuint, entre
altres factors pel preu de l’energia, molt més elevat a Europa que als Estats
Units, la paritat entre el dòlar i l’euro anirà seguint a la baixa, de manera
que el preu del petroli en euros seguirà augmentat, disminuint encara més la
competitivitat europea. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxza6CCzyhLSDik9WLhARKsH-GEX2QoYaBoot9xhQpy5aq6FobVP4bpBsQGCOvuVa1e69uUE5wmt6pUFxgNwDy6n3KYnPySKQ4MpMjmwimFt7q0hI5wWhlvzVTwNa9dBL65LgiIaESvNwYCJp1rfpg-psaQTQELZkpfaYWbRW_qxb7JRzrlA/s482/Imagen3.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxza6CCzyhLSDik9WLhARKsH-GEX2QoYaBoot9xhQpy5aq6FobVP4bpBsQGCOvuVa1e69uUE5wmt6pUFxgNwDy6n3KYnPySKQ4MpMjmwimFt7q0hI5wWhlvzVTwNa9dBL65LgiIaESvNwYCJp1rfpg-psaQTQELZkpfaYWbRW_qxb7JRzrlA/s16000/Imagen3.gif" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Si mirem el preu del gas natural al mercat espanyol, des
de fa un parell de mesos està a 127 €/MWh, mentre que als Estats Units el preu
del gas natural està als voltants dels 10 $/MWh, una diferència descomunal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -42.6pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -42.6pt 0cm 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Un futur molt gris.<o:p></o:p></span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-46430999705778091302022-07-16T17:47:00.008+02:002022-07-16T17:48:46.136+02:00Què és un bon polític?<p><span style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: x-small;">Els temps d’estiu són propicis a parlar de problemes insubstancials. Per exemple, discutir què és ser un bon polític. Cadascú té la seva opinió sobre aquest tema. Alguns diran que en Fraga Iribarne era un excel·lent polític, d’altres preferiran l’Adolfo Suárez per la seva obra a la transició, un tercer dirà que en Felipe González va ser molt bo per a Espanya, i d’altres pensaran exactament el contrari.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;">La política es pot definir de moltes maneres. Un d’ells és que és l’art de decidir qüestions complexes sense tenir tota la informació necessària. L’èxit d’un polític depèn del resultat a mitjà termini de les seves decisions. Les decisions que, per molts equips tècnics i econòmics que els avaluïn, mai no es pot dir que es poden preveure totes les conseqüències que poden produir en el futur.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">Però, què defineix un bon polític? Per no perdre's en discussions interminables, donarem un exemple, Angela Merkel.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">Angela Merkel, cancellera d’Alemanya durant 16 anys, del 2005 al 2021, ha estat considerada una bona política. Tot i això, Alemanya es troba ara en dificultats perquè Angela Merkel tenia una política energètica que ara es veu que estava malament.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">Quan el tsunami del Japó va inundar la central nuclear de Fukushima, el 2011, el govern alemany va prendre la decisió de tancar les centrals nuclears. Al seu torn, Alemanya va desenvolupar un ampli programa d’energies renovables, un programa que no va tenir els resultats esperats, ja que és cada cop més clar que les energies renovables per si soles no poden satisfer les necessitats energètiques actuals.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">El govern alemany va prendre la decisió, segurament després d’estudis de viabilitat econòmica molt seriosos, de confiar en el gas rus per satisfer les seves necessitats energètiques. Aquesta decisió, que des del punt de vista estrictament econòmic no hi ha dubte que és bo, després de la invasió russa d’Ucraïna ha resultat ser una decisió equivocada. I ara Alemanya es troba amb perspectives força negres per subministrar-se de gas natural durant el proper hivern, amb la conseqüència del descontentament de persones que no podran tenir la calefacció a la que estaven acostumats i el desastre econòmic de les indústries que no podran accedir a l’energia necessària per continuar produint i, si ho aconsegueixen, serà a un preu que farà que la indústria alemanya deixi de ser competitiva. És a dir, la decisió del govern presidit per Angela Merkel pot donar lloc a un enorme descontentament de la població i una important recessió a Alemanya.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">Tornant al principi, Angela Merkel va ser, i encara es considera, una bona política. Si ens fixem en tota la feina desenvolupada durant els 16 anys que va oficiar com a cancellera, deduïm que es tractava d’una política moderada i intel·ligent que va prendre decisions molt adequades tant per al seu país alemany com per a Europa. Però el seu costat negatiu es troba en les decisions que va prendre sobre energia, decisions que poden conduir a Alemanya a perdre la seva hegemonia econòmica i deixar de ser el motor econòmic d’Europa.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">En resum: fins que Rússia va envair Ucraïna, Angela Merkel va ser considerada una excel·lent política. Ara, uns mesos després que el rus envaís, aquesta opinió està canviant.</span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 13.1px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-small;">El polític que no pren cap decisió, òbviament, no prendrà decisions equivocades, però no serà un bon polític. En canvi, el polític, que pren decisions, té moltes possibilitats d’equivocar-se. Seran els que han de fer front a les conseqüències d’aquestes decisions els que diran si eren o no bons polítics. Per tant, hi ha moltes opinions diferents sobre el tema. Segons es diu vulgarment, en aquest tema, cadascú parla de la fira segons com l’hi ha anat.</span></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-32528953216670442882022-05-29T18:19:00.004+02:002022-05-29T19:25:59.106+02:00El canvi climàtic a Catalunya<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Miràvem dades, fa uns dies, de l’evolució del clima a la península ibèrica,
de la qual Catalunya forma part. Però a aquesta península, a més de
nacionalitats i regions diverses, també hi ha zones meteorològiques diferents.
De manera que tenim tot el dret de preguntar-nos si les temperatures i les
precipitacions han variat de la mateixa manera a Catalunya que al conjunt de la
península en qüestió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Meteocat no dona els valors absoluts de precipitació i de temperatura, sinó
les anomalies respecte del període 1981 a 2010.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Doncs bé, segons les dades de Meteocat, les temperatures han augmentat a
Catalunya 0,33</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">C per dècada des de l’any
1961 fins ara. Un 50% més que al conjunt de la península ibèrica. És a dir, que
la temperatura mitjana anual ha augmentat de 2</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">°</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">C des de l’any 1961 fins ara.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2sicD8NTD5E8wscI324Vfq2lGNe9CEtu5brmP_Zfz1Xq0B2nvi6TCgSds_hNKtBJXj4TVk2uKZzzkqY0xPwrI8Yrp2XPBbhylO6b5Qm1TAVFzRV1_T79d_nZa7Epb-MhT_Wk33HyRv09Jr78Icu6KE7EWZ283jGLsd8mYK-Ow7mTM908Jdg/s482/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2sicD8NTD5E8wscI324Vfq2lGNe9CEtu5brmP_Zfz1Xq0B2nvi6TCgSds_hNKtBJXj4TVk2uKZzzkqY0xPwrI8Yrp2XPBbhylO6b5Qm1TAVFzRV1_T79d_nZa7Epb-MhT_Wk33HyRv09Jr78Icu6KE7EWZ283jGLsd8mYK-Ow7mTM908Jdg/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /> <span style="font-size: 12pt;">Pel que fa a les precipitacions, la disminució a Catalunya és de 1,6 l/m</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;">
per dècada, el que vol dir que des de l’any 1961, hem perdut 10 l/m</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;">,
una quantitat molt poc significativa degut a la gran variabilitat de les
precipitacions d’un any a l’altre.</span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV289AXj7UfP6pWblUuCzuQvBQKA1K1H1I6d3vK75HJdmlbuIZfslp_T1jl1mZI_iJMfkHr_VLDAtpgDta2rHj6BCzZnKMbsFO2KFNnh9TSxbM-6ziUYc4mYuFKzVm4OAcenK4TKhcxwPwFdxsmV5KEXWNa3oIlFNGQ84JRra-biqag_JPrw/s482/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV289AXj7UfP6pWblUuCzuQvBQKA1K1H1I6d3vK75HJdmlbuIZfslp_T1jl1mZI_iJMfkHr_VLDAtpgDta2rHj6BCzZnKMbsFO2KFNnh9TSxbM-6ziUYc4mYuFKzVm4OAcenK4TKhcxwPwFdxsmV5KEXWNa3oIlFNGQ84JRra-biqag_JPrw/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">En resum, a Catalunya sembla que les temperatures pugen molt més que al
conjunt de la península ibèrica, mentre que les precipitacions no semblen pas variar
massa.<o:p></o:p></span></p><br /></div><p></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-36643475.post-21360712522366245572022-05-23T18:35:00.006+02:002022-05-24T01:23:32.472+02:00Les temperatures i les precipitacions a l’Espanya peninsular<p><span style="font-size: 12pt;">Segons les dades més recents publicades per l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia),
la temperatura mitjana anual ha anat augmentant, aquests darrers 60 anys, a una
cadència de + 0,21ºC per dècada. És a dir, en 60 anys ha augmentat de l’ordre
de 1,2 ºC.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">Pel que fa a les precipitacions, han anat disminuint a una cadència de 13
l/m</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;"> per dècada. Així doncs, els últims 60 anys les precipitacions
han disminuït de l’ordre de 100 l/m</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;">. Tenint en compte que la
precipitació mitjana d’aquests darrers 60 anys ha estat d’uns 650 l/m</span><sup>2</sup><span style="font-size: 12pt;">,
podem dir que la caiguda ha sigut del 15 %.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;">La cosa s’està posant complicada.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU6CIEtPDh-y9_V9T_AzHuFP0MAkiAMugrYThBTK2T-QrSFWEdgvPVhua3T6VNKv8IyrfYT7oLheUMVSZE7pLwfe5CvUu1yh6aRfNN-mI_RaENLJfjwI5e8F-VZUoHQuuS1RVxZ39oJbgnEC6_VOcwatMjnlG_6Ra5ahEOe8MipFP8fjdGxQ/s670/Imagen1.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="670" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU6CIEtPDh-y9_V9T_AzHuFP0MAkiAMugrYThBTK2T-QrSFWEdgvPVhua3T6VNKv8IyrfYT7oLheUMVSZE7pLwfe5CvUu1yh6aRfNN-mI_RaENLJfjwI5e8F-VZUoHQuuS1RVxZ39oJbgnEC6_VOcwatMjnlG_6Ra5ahEOe8MipFP8fjdGxQ/s16000/Imagen1.gif" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguRgSHa9xkz0f2jX70injzPznxwa8AAgH6VRF04dYdNrqO_Te7lqzNfO_7sBk9idWBx9p48GKJdb1MX98Cg7Htat4ja6wt24kUr9s6kuigj9IBzTNkT361OBrf82Q0o4yNGmu0laXpLxFtS5TqJCnv2ov_y8VrwpIYegzJFk6V13kB8m9YSA/s670/Imagen2.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="670" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguRgSHa9xkz0f2jX70injzPznxwa8AAgH6VRF04dYdNrqO_Te7lqzNfO_7sBk9idWBx9p48GKJdb1MX98Cg7Htat4ja6wt24kUr9s6kuigj9IBzTNkT361OBrf82Q0o4yNGmu0laXpLxFtS5TqJCnv2ov_y8VrwpIYegzJFk6V13kB8m9YSA/s16000/Imagen2.gif" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>ssrhttp://www.blogger.com/profile/09067871884487859778noreply@blogger.com0