Sembla que comencem a veure el principi de la fi de la pandèmia amb
l'aparició imminent de vacunes. Algunes d'elles són vacunes noves, basades no
en la inoculació de virus morts o ensopits, sinó de molècules d'ARN que,
degudament introduïdes en les cèl·lules, generen les proteïnes que
caracteritzen el coronavirus, de manera que es creen anticossos que, si el
virus ens envaeix, actuaran per contrarestar-lo. Aquesta nova tecnologia,
creada en un temps rècord, és molt prometedora, no només per la pandèmia actual,
sinó per a futures malalties.
Si l'any que ve ens podem alliberar de la pandèmia, quedaran les seves
conseqüències econòmiques. Entre elles, el vertiginós deteriorament dels
comptes públics: el deute públic a Espanya serà entre el 125% i el 130% de l'PIB
en els propers anys, quan era de l'40% el 2008 i és d'una mica menys de 100%
actualment. I en aquesta situació no estem sols: Itàlia podria arribar al
voltant de l'160% de l'PIB, Grècia a més de l'200% i Portugal o França a
registres com el nostre, mentre que els països de nord d'Europa i Alemanya es
quedaran a la meitat. A això cal afegir-hi l'augment de la desocupació, el
tancament d'empreses i, com derivat, el creixement de la morositat creditícia:
un cercle perillós que afectaria el creixement del crèdit i, amb ell, a la
fortalesa de la recuperació econòmica.
El que passi durant les properes setmanes serà molt important per les
conseqüències econòmiques de la pandèmia. Al debatre el que hem de fer per
Nadal, no oblidem que hem de triar entre unes festes celebrades amb alegria i
amb retrobaments familiars seguides d'una tercera onada al gener, o unes festes
menys alegres, celebrades amb més prudència, que evitin, en la mesura del
possible, aquesta tercera onada. No hi ha dubte que una tercera onada
augmentaria, i molt, el deteriorament de l'economia i faria més lenta i
complicada la recuperació.
Tenim, per tant, davant nostre, un primer dilema: alegria nadalenca i
augment dels problemes econòmics, o prudència durant aquestes festes i major
possibilitat de recuperació en un termini raonable.
Però hi ha un segon dilema, l'endeutament públic. Sent imparable l'augment
del deute públic, la pregunta és si els governs hauran de practicar una
contenció pressupostària en els propers anys, és a dir, una nova austeritat,
que tant de mal va produir en l'anterior crisi econòmica. Això és el que opinen
molts economistes.
D'altra banda, tenint en compte que els interessos que els governs estan
pagant pel deute públic són molt baixos, altres economistes opinen que
l'augment del deute públic no és un problema greu. La càrrega del deute ja no
és la que era. Per exemple, Espanya va pagar un interès mitjà del seu deute
públic del 5,4% en l'any 2002, mentre que en l'any actual no arriba a el 2%, i,
ara mateix, els bons a 10 anys tenen un interès negatiu..
Per què estan tan baixos els tipus d'interès? Bàsicament, perquè el sector
privat no sembla veure moltes oportunitats d'inversió productiva, i els
estalviadors que no tenen un altre lloc a què acudir estan disposats a comprar
deute públic, encara que no els ofereixi interessos elevats. Probablement
aquestes circumstàncies no variaran, de manera que aquests economistes preveuen
que els interessos del deute segueixin baixos durant molt de temps. Si això és
cert, efectivament l'increment del deute públic no seria un problema greu. L'estat
hauria d'estar invertint fortament en el futur de país, encara que hagi de
demanar prestat els diners que necessita per efectuar aquestes inversions.
Sempre, és clar, que es tracti d'inversions serioses en infraestructures,
polítiques contra el canvi climàtic, educació, sanitat, investigació i
desenvolupament, etc., és a dir, inversions amb futur, no com les del famós pla
E de el govern de Rodríguez Zapatero.
Aquest és el segon dilema: endeutar-se o no endeutar-se per poder invertir
en el futur de país.
El futur econòmic d'Espanya en els pròxims anys estarà en la capacitat
d'encert que tinguem afrontant aquests dos dilemes.