dijous, de novembre 24, 2016

L’atur dels joves

Quan mirem les estadístiques d’Eurostat sobre el percentatge d’atur dels joves als diferents països de la Unió, veiem clarament que tenim un problema, ja que Espanya té l’honor de tenir una quantitat de joves que ni estudien ni treballen que és de les més importants d’Europa i, clarament, la més important dels països que podem considerar, pel seu número d’habitants, més rellevants.

Quedem a l’espera de que el govern i els partís de l’oposició presentin alguna proposta per millorar aquestes xifres que podem considerar indecents. Però com que es tracta d’un problema que no es pot solucionar ni ràpida ni fàcilment, és molt possible que podem esperar asseguts, ja que els problemes a llarg termini no semblen pas interessar massa als que ens governen.



dimarts, de novembre 22, 2016

Malgrat 1966 – Eleccions municipals


La Vanguardia del dia 22 de novembre del 1966, avui fa cinquanta anys, publicava els resultats de les “eleccions” municipals pel terç sindical . A Malgrat van ser “elegits” en Jaume Serra Bota i en Ramon Catà Mateu.



Hi afegirem el que deia la Voz de Malgrat del mes de desembre del 1966 parlant d’aquestes “eleccions” municipals.



dijous, de novembre 17, 2016

La remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i Carme


Un es pensava que, amb el canvi d’alcalde, la pretesa remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i un tros del carrer del Carme estaria morta i enterrada. Però sembla que no, que el nou govern, un any i mig després de començar el seu mandat, torna a posar el tema sobre la taula. I ha reunit els veïns per explicar-los que, abans de l’any 2019 volen començar l’execució d’aquest projecte.

Els veïns, com és natural, han preguntat quan els costaria, i els responsables municipals no han sabut respondre a una qüestió alhora elemental i previsible. Un es pregunta a quin caparró se li pot acudir presentar-se davant dels veïns als que es vol demanar que paguin una obra sense haver-se molestat a calcular el seu cost.

Aquesta obra, a més de cara, és perfectament prescindible. Al projecte actual, al menys a la presentació que figura a la web de l’Ajuntament, no hi ha el cost (el que demostra que, o bé no es coneix, i llavors és molt atrevit presentar-lo als veïns, o bé es coneix, però no es vol fer públic, almenys en una primera fase, per no espantar el personal). La única raó vàlida per la que es vol fer aquesta remodelació, segons el projecte fet públic, és la de que aquests carrers es troben en força mal estat per la circulació de vehicles i persones: en aquest cas, es podrien asfaltar i arreglar-ne les voreres, tal com s’acostuma a fer en un municipi que té un manteniment correcte.

Però, al fi i al cap, si l’Ajuntament té prou calers per fer aquesta obra, endavant. El problema és que vol que els veïns en paguin una bona part. Hi ha qui parla del 75 % de l’obra. I això, segons el meu criteri, és un robatori a mà armada. En un moment de crisi com el que patim actualment, molta gent, probablement, no podrà fer front a aquesta despesa que, ni han demanat, ni els interessa gens ni mica. I això que l’alcalde diu que és socialista, és a dir, que hauria de mirar pels que tenen menys. I fa exactament el contrari, cosa que no és gens estranya en el socialisme actual.

En resum, fan bé els veïns en oposar-se a un projecte car, que han de pagar ells i no les arques municipals, i que, a més, és completament prescindible i, com diuen alguns, perillós pels vianants, ja que es suprimeixen les voreres.

S’ha canviat d’alcalde, però no s’ha canviat el gust per fer obres que no aporten gairebé res i, a més, fer-les pagar pels altres.

diumenge, de novembre 13, 2016

Una predicció per a l'any 2100 si seguim augmentant l'emissió de gasos d'efecte hivernacle

L'augment de les concentracions atmosfèriques de CO2 causa un desequilibri en el balanç de calor de la Terra: es reté més calor del que s'expulsa, el que al seu torn genera un escalfament global de la superfície. La sensibilitat climàtica és un terme utilitzat per descriure la quantitat d'escalfament que s'espera que resulti després d'un augment en la concentració de CO2. Aquest nombre es calcula tradicionalment utilitzant models informàtics complexos del sistema climàtic, però malgrat dècades de treball, el nombre segueix sent objecte d'incertesa.

Els valors estimats actualment de la sensibilitat climàtica a un augment del 100% del CO2 atmosfèric varien entre 1 i 6 ᵒC. Si tenim en compte que, al ritme actual, cap a l’any 2100 s’haurà passat d’una concentració de CO2 de 400 parts per milió (ppm) a 900, comprendrem la importància d’un estimació acurada de la sensibilitat climàtica: si és de 1 ºC, cap problema, si és de 6 ºC, els nostres néts no podran viure.

Un nou estudi, "Non-linear climate sensitivity and its Implicationsfor future greenhouse warming", adopta un enfocament diferent en el càlcul de la sensibilitat climàtica, utilitzant dades de la història de la Terra. Els investigadors reconstrueixen les temperatures passades i nivells de CO2 per determinar com el sistema climàtic ha respost a canvis previs en el seu balanç energètic.

El primer pas va ser reconstruir la història de les temperatures mitjanes globals durant els últims 784.000 anys, que cobreixen els últims vuit cicles glacials.

El segon pas va consistir en calcular el balanç energètic de la Terra per a aquest període de temps, utilitzant estimacions de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle extretes de bombolles d'aire en nuclis de gel i incorporant factors astronòmics coneguts com Cicles Milankovitch que afecten el balanç de calor planetari.

Els resultats que han trobat impliquen que la sensibilitat de la Terra a les variacions del CO2 atmosfèric augmenta a mesura que el clima s'escalfa. Es a dir, que l’augment de CO2 té més influència sobre l’escalfament global que la que té una disminució del CO2 sobre el refredament global. Aquest resultat és sorprenent, però sembla que sigui el que passa realment.

En l'actualitat, el nostre planeta està en una fase càlida, un període interglacial, i cal tenir en compte aquesta creixent sensibilitat climàtica associada per a establir projeccions futures d'escalfament induïdes per les activitats humanes.


Utilitzant aquestes estimacions basades en la sensibilitat paleoclimàtica de la Terra, els autors han calculat l'escalfament durant els propers 85 anys, en un escenari d'emissió de gasos d'efecte hivernacle RCP8.5, representatiu d'unes emissions creixents de gasos d'efecte hivernacle, amb una concentració de CO2 a finals de segle de 900 ppm, i han trobat que, per a l'any 2100, les temperatures globals augmentaran 5.9 ºC per sobre dels valors preindustrials. Aquesta magnitud de l'escalfament es troba en el rang superior d'estimacions presentat pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Es tracta de la temperatura més alta assolida en el planeta en els últims 784.000 anys. I, com hem dit abans, una temperatura amb la que els nostres néts ho tindran molt difícil. Amb les perspectives actuals serà difícil que es trobi la manera de no arribar a que, a finals de segle, hi hagi menys de 900 ppm de CO2 atmosfèric, per molt acord de París que hi hagi hagut.

I si l’elecció de Donald Trump no fos la catàstrofe que ens anuncien?


Quan llegim els diaris, quan escoltem els comentaristes de la ràdio o de la tele, ens trobem davant l’opinió gairebé unànime de que l’elecció del senyor Trump com a president les Estats Units d’Amèrica és una catàstrofe. Però, és així, o els diaris i els comentaristes el que fan és repetir el que els que manen els diuen que han de dir?

Si mirem la part econòmica del programa del president electe, hi veiem moltes coses raonables. Es tracta d’un programa de tipus keynesià, oposat al programa socioliberal de la senyora Clinton. Amb un programa d’aquest tipus, es podria reciclar una part dels superàvits de la Xina o d’Alemanya i es podria rellançar el cicle econòmic global, que ara mateix està estancat. En aquest sentit, s’acosta bastant a la del candidat demòcrata perdedor de les primàries, el senyor Sanders. La clau del seu èxit o del seu fracàs serà si pot (si li deixen) implementar les mesures que ha proposat, o si l’establishment que va recolzar a la senyora Clinton ho impedirà.

Veiem les propostes del president electe:

1) Un pla de despeses en infraestructures que podria arribar a un bilió de dòlars. El senyor Trump ha entès que la inversió privada està estancada per falta de demanda, que aquest pla podria reactivar, ja que aquests diners anirien a l’economia real, no a l’especulativa. Per altre part, el deute públic americà, que disposa de la sobirania monetària, no pot fer fallida. Falta saber com ho finançarà, si amb emissió de dòlars o amb deute.

2) Augment del salari mínim a 10 dòlars per hora, totalment al revés del que es fa a Espanya, on la política és de baixar els salaris.

3) Restabliment de la llei Glass-Steagal, que va derogar el president Clinton. Aquesta llei, que es va fer l’any 1933, durant la recessió, separava la banca tradicional de la banca d’inversions, amb el propòsit de dificultar les inversions d’alt risc. Hi ha molta gent que pensa que la derogació d’aquesta llei per part del president Clinton va ser la causa primera de la crisi financera de la que encara no hem sortit.

4) El senyor Trump ha denunciat la globalització econòmica, tal com està plantejada actualment, ja que considera que és la causa principal de l’empobriment de les classes mitjanes al seu país i als altres països rics, al deslocalitzar-se moltes instal·lacions industrials que donaven una feina ben pagada a milions de treballadors. Diu que vol sortir, o al menys, modificar, als tractats comercials d’Amèrica del Nord (NAFTA) i del Transpacífic (TTP). Òbviament, està contra el tractat comercial amb Europa, el famós TTIP.

5) Contràriament al que ens diuen, el president electe està contra de les retallades neoliberals en matèria de Seguretat Social. No vol tornar a la situació prèvia a l’Obamacare, en què 40 milions d’americans no tenien cap assegurança de salut.

En resum, des del punt de vista econòmic, és possible que els ciutadans americans no s’hagin equivocat al elegir al senyor Trump. Veurem si els poders reals d’aquell país i del món li permeten desenvolupar aquestes polítiques.

L’altre punt a tenir en compte és la crisi energètica que, tard o d’hora, ens caurà a sobre, degut a que els baixos preus del petroli han fet que les empreses del sector hagin retallat de manera dràstica les seves inversions per descobrir i explotar nous jaciments, de manera que, més aviat que tard, hi haurà, al món, un dèficit de productes petrolífers, amb conseqüències que poden ser molt importants. Però això és un altre problema, pel que, per ara, cap dirigent polític sembla tenir la solució.

(Basat en l’article de l’economista Juan Laborda, publicat avui a voxpopuli.com)

dimarts, de novembre 08, 2016

Malgrat 1916 - Dia de difunts


La Vanguardia del 8 de novembre del 1916, ara fa cent anys, comentava la manera com s’havia celebrat a Malgrat la diada de difunts. També es queixava que, des de feia dos dies, el poble estava a les fosques, per falta de subministrament elèctric.



diumenge, de novembre 06, 2016

L’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre

Oficialment, les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre han estat rebudes amb una certa eufòria: la tassa d’atur, calculada com el percentatge d’aturats sobre la població activa, ha baixat fins el 18,9 %. Un any abans era del 21,2 %, i dos anys abans, al tercer trimestre del 2014, va ser del 23,7 %.



De la mateixa manera, les persones ocupades han passat de 18,05 milions al tercer trimestre del 2015 a 18,53 milions al tercer trimestre del 2016, el que significa un augment anual de 479.000 persones ocupades (408.000 al sector serveis, 25.000 al sector de la construcció, 12.000 al sector industrial i 34.000 al sector agrícola). Comparat amb el segon trimestre del 2016, l’augment de les persones ocupades ha sigut de 226.000 persones (178.000 al sector serveis, 30.000 al sector de la construcció, 34.000 al sector industrial i una baixada de 16.000 al sector agrícola)


Les mesures preses pel govern comencen a donar els resultats esperats, ens diuen.

Però l’EPA del tercer trimestre també ens dona resultats menys optimistes. Un d’ells és que l’augment de persones ocupades es fa principalment amb contractes temporals: globalment, els contractes temporals han augmentat en 246.000 el tercer trimestre, mentre que els contractes indefinits han disminuït en 29.000.




Com hem dit, el sector serveis és on l’ocupació ha augmentat més al tercer trimestre, 178.000 persones. Els contractes temporals han augmentat en 238.000, mentre que els indefinits han disminuït en 50.000 i les persones no assalariades del sector serveis han disminuït en 10.000.

És aquesta dependència absoluta del sector serveis, amb contractes mal remunerats i de curta durada, com ho demostra que es perd ocupació indefinida i s’augmenta la temporal, la que dona una tendència preocupant a les dades de la darrera EPA.


Finalment, segueix disminuint la quantitat de persones actives. Des del tercer trimestre del 2015 les persones actives han disminuït en 51.000, i des del segon trimestre del 2016, la disminució ha sigut de 27.000. Aquesta disminució és deguda, principalment, a la sortida de joves del país i a que molts aturats de llarga durada que ja no busquen feina.

En definitiva, dels resultats de la darrera EPA podem deduir que el model productiu espanyol, especialment en uns anys en què el sector turístic té uns resultats excepcionals (principalment degut a factors geopolítics), ens està portant cap a un país de cambrers.

No sé si l’eufòria del govern central davant els resultats de la darrera EPA està justificada.