dilluns, de gener 30, 2012

Les temperatures de l’any 2011


La NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) acaba de publicar les dades globals de temperatura de l’any 2011.



La temperatura mitjana global de l’any ha sigut de 14,41 ºC (la mitjana del període de referència 1901-2000 és de 13,9 ºC). La temperatura de l’any 2011 ha sigut la desena més elevada de les registrades des de l’any 1880. Ha baixat respecte de la de l’any 2010, que amb 14,54 ºC va ser una de les més altes. L’explicació és que l’any 2010 hi va haver un fenomen El Niño, mentre que a l’any 2011 el fenomen va ser La Niña.

Podem observar que la tendència dels darrers onze anys, del 2001 al 2011, és negativa, mentre que durant els trenta anys anteriors, del 1970 al 2000, la tendència va ser positiva, amb un augment de 0,16 ºC/dècada. Aquesta “parada” de l’escalfament global durant els darrers anys és aprofitada pels escèptics del canvi climàtic per dir que no hi ha una correlació clara entre l’augment de la concentració del CO2 a l’atmosfera amb l’augment de temperatura, ja que durant els onze darrers anys la concentració de CO2 ha passat de 371 a 392 ppm (parts per milió) sense augment de temperatura.


Els que creuen en l’escalfament global degut a l’augment de gasos d’efecte hivernacle, en canvi, pensen que ja que els darrers onze anys han sigut els més càlids des de que es tenen registres, ningú no pot dir que no hi ha escalfament global.

Si emprem un mètode estadístic per veure si la “parada” de l’escalfament global és significativa, podem veure que els darrers onze anys es troben dintre de la tendència dels 30 anys anteriors, emmarcada per dues vegades la desviació tipus: això vol dir que la “parada” dels anys 2001-2011 no és estadísticament significativa, i que la temperatura dels darrers onze anys es troba dintre de la tendència dels trenta anys anteriors.


Dades NOAA de temperatures

diumenge, de gener 29, 2012

La prevenció municipal dels riscs


Ara fa tres anys parlàvem de l’accident de l’edifici de Sant Boi que es va enfonsar i va causar la mort de quatre criatures. No sé si l’ajuntament de Sant Boi ha tingut o tindrà una responsabilitat penal, però si que té una responsabilitat moral. Tampoc sé si l’alcalde de Sant Boi pot dormir tranquil.

Ja fa tres anys que dèiem que un ajuntament ha de fer una revisió periòdica dels seus edificis, ja que els edificis tenen una vida, es mouen, envelleixen, sobretot els edificis com els pavellons esportius, que, tenint volades importants, sofreixen més les accions del vent i del moviment dels terrenys. El que no faci aquestes revisions i, un cop fetes, no faci les accions corresponents per portar l’edifici a un estat segur, no sé si tindrà una responsabilitat penal, però si que la tindrà moral, si passa alguna desgràcia.

El pavelló vell de Malgrat fa anys que es troba en un estat de perill pels usuaris. Presenta problemes estructurals (no és segur en cas d’una ventada) i d’evacuació, a més del mal estat de la teulada i de certes instal•lacions. Això no és nou, i fa temps que tothom ho sap. S’ha deixat passar el temps i s’ha deixat que el pavelló es seguís utilitzant i es seguís degradant, amb coneixement de causa per part dels responsables municipals. No han après res del que va passar a Sant Boi.

Potser ara que hi ha alarma social (i no precisament a causa d’una alerta donada per qui l’hauria d’haver donada) es prendran decisions. Preguem perquè, mentrestant, no hi hagi cap desgràcia.

Això si, ara reclamen que la Generalitat inclogui 2 milions d’euros als pressupostos d’aquest any pel teatre auditori (o com s’anomeni). Hi ha qui només té capacitat per pensar en fer obres noves, moltes vegades sense utilitat demostrada, però no es vol donar compte que les obres necessiten un manteniment, i que el manteniment d’aquestes obres també és responsabilitat municipal.

Hauríem de fer una acció solidària per recaptar fons per finançar un curset de prevenció de riscs per l’equip de govern municipal, que han demostrat una lleugeresa culpable.

dimecres, de gener 25, 2012

La independència d’Escòcia


Llegeixo a La Vanguardia que, segons publica el diari britànic The Independent, Espanya ha advertit al govern de Sa Graciosa Majestat que vetarà l’entrada d’Escòcia a la Unió Europea si es declara independent.

Si és veritat que Espanya pot vetar l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea, això voldria dir que, per entrar a la Unió, encara que sigui la d’un país que ja hi és, si canvia fonamentalment d’estatus, no ho podrà fer de manera automàtica. “Encara que Alex Salmond (el primer ministre escocès), insisteix que Escòcia podria unir-se a la UE després de votar "sí" a un referèndum, els experts sostenen que la seva afiliació no es faria automàticament”, diu The Independent.

I torno a un dubte que ja he expressat fa temps: quan es pregunta si es vol una Catalunya independent, dins de la Unió Europea, no s’estarà enganyant al possible votant?

divendres, de gener 20, 2012

Malgrat 1962 - Inauguració de la carretera Malgrat - Tordera


El 20 de gener del 1962, avui fa cinquanta anys, s’inaugurava el tram de carretera entre Malgrat i Tordera, tal com es pot llegir a La Vanguardia del 4 de febrer del mateix any.


Les ciutats "slow"


He trobat magnífica la Contra d’avui de La Vanguardia, on entrevisten el senyor Pier Gorgio Olivetti, director del moviment Ciutat Slow (Ciutat Lenta). És un tema que ja fa temps que m’interessa, i que ja he tractat fa cinc anys, el mes de gener del 2007, ben abans de que la crisi econòmica comencés i que la bombolla immobiliària fes figa.



La ciutat “slow” està dissenyada pensant en el benestar i la qualitat de vida de tots els ciutadans. És exactament el contrari del model especulatiu de ciutat, que té com objectiu augmentar el patrimoni d’alguns a curt terme i sacrifica racionalitat per benefici.

A Malgrat, i no solament a Malgrat, s’ha optat per fer un poble basat en el model especulatiu, i així ens va. Ha arribat la crisi econòmica, s’ha acabat la bombolla immobiliària i ens trobem com ens trobem. Haver escollit aquesta opció és, naturalment, responsabilitat de les autoritats locals, que han apostat clarament, des de fa anys, per un urbanisme de molt poca qualitat, que ha contribuït ben poc a millorar la qualitat de vida dels malgratencs. Però, no solament les autoritats locals són responsables d’aquest desastre urbanístic, sinó que la majoria de la població hi estava d’acord.

Ara en paguem les conseqüències. Un poble mort, amb un comerç en plena davallada, amb molt poca gent circulant pels carrers, amb un atur important. Ens donem compte que ens hem equivocat de model?

Si el poble ha de canviar, ho haurà de fer empès per la gent, i conduit per les autoritats locals. Es tracta de repensar el model de poble. Ja sabem quin és el model de poble de la coalició governant. No sabem quin és el model de poble dels partits de l’oposició. Seria interessant que reflexionessin i fessin propostes concretes sobre com canviar el poble per fer-lo més amable.

L’actual conflicte entre una bona part dels veïns dels carrers Llibertat i St. Elm amb el govern municipal, sobre el projecte de remodelació d’aquests dos carrers és un exemple clar d’un urbanisme imposat des de dalt (i que han de pagar els de baix). En un model de poble on la qualitat de vida és un concepte important, una remodelació d’aquest tipus no s’hauria de fer mai contra dels veïns.

Acabarem amb la darrera frase de la Contra d’avui: “Les ciutats slow creen ocupació acostant-se al territori; es recuperen oficis artesans, botiguers, manuals, propers, i es revaloritzen els habitatges i les botigues de cada carrer, i quan canvia l'actitud millora la qualitat de vida de tots.”

Sabem que la direcció que hem agafat fins ara ens ha conduit a un cul de sac, sense sortida. Per què no podríem provar a canviar de direcció?

dilluns, de gener 16, 2012

L’economia de les autonomies


L’INE (Instituto Nacional de Estadística) acaba de publicar les estadístiques econòmiques de cada una de les autonomies que constitueixen l’estat. Els anys presentats són 2008, 2009 i 2010. Hi podem donar una ullada.

Començarem pel Producte Interior Brut (PIB), que l’INE presenta amb base 2008. Per comparar-lo d’una manera comprensible, mirarem el PIB en euros per habitant, que hem calculat dividint el PIB total de cada autonomia pel seu número d’habitants. Observarem que la crisi es fa palesa amb la baixada de l’any 2009 respecte al 2008. El País Basc, la Comunitat de Madrid i Navarra tenen el PIB per habitant més elevat, seguits de Catalunya i Aragó. Els més baixos són Extremadura, Andalusia i Castella La Manxa.

És interessant observar que a Madrid, contràriament a la majoria de les altres comunitats, el PIB per habitant ha disminuït també l’any 2010.



Restant els impostos del PIB , ens queda el Valor Afegit Brut (VAB), que ens permet de veure el percentatge que representen les diverses activitats a la producció de riquesa de cada autonomia. Hem agafat, de les nou activitats en que es descompon el VAB, tres que són significatives: indústria i energia, construcció i administració pública.

Pel que fa a la indústria i energia, destaquen Navarra, País Basc i la Rioja. Catalunya queda dins de la mitjana. Madrid, Balears i Canàries tenen un percentatge molt més petit, l’una per la capitalitat, les altres dues per la insularitat i el turisme.



Si mirem la construcció, la crisi es veu clarament, ja que per tot arreu el percentatge ha disminuït de manera important. Catalunya i Madrid es troben entre les comunitats que han tingut i tenen un percentatge de construcció menys important.


Pel que fa a les administracions públiques ( que inclouen, a més de l’administració pròpiament dita, la defensa, la seguretat social obligatòria, l’educació, i les activitats sanitàries i de serveis socials), les diferències són descomunals. Aquesta activitat té un pes del 15 % a Catalunya i del 28 % a Extremadura. A Catalunya és on té menys pes.


Finalment, compararem les remuneracions dels assalariats. L’INE dóna la remuneració total anual dels assalariats i el seu número. Fent una senzilla divisió trobem la remuneració mitjana anual per cada assalariat. Observarem que, malgrat la crisi, les remuneracions de l’any 2009 són, en promig, un 4,5 % superiors a les del 2008. El 2010, sempre en promig, es mantenen constants, però augmenten a algunes comunitats i disminueixen a altres.

La remuneració més important la tenen al País Basc, seguit de Madrid i de Navarra. Segueixen Catalunya i Aragó. A l’Aragó és on més ha augmentat la remuneració de l’any 2010, un 2,5 %.





divendres, de gener 13, 2012

Tapem-nos, que ve el fred


Diuen que el fred arriba d’aquí un parell de dies, i que les temperatures baixaran de 10 ºC. La grip començarà a atacar i les defuncions augmentaran.

Avui ens posem pessimistes i mirem les xifres de defuncions mensuals a Espanya, de l’Institut Nacional d’Estadística (que no té encara les dades dels anys 2010 i 2011). Podem observar que el mes de gener és especialment mortífer. El pitjor del període 2000-2009 va ser el de l’any 2005, any en que l’hivern va ser molt fred.

Encara que la calor excessiva també mata: només hem de recordar la canícula de l’estiu del 2003.


Per si algú pensa que això només passa a les Espanyes, l’Inescat ens dona el retrat del que passa a Catalunya, que és gairebé el mateix: un gener del 2005 molt mortífer i un agost del 2003 amb les conseqüències de la canícula.



dilluns, de gener 09, 2012

La paritat de l’euro

Fa uns dies als diaris hi havia un titular alarmant dient que l’euro s’estimbava, ja que el tipus de canvi havia baixat fins a valer 1,27 dòlars. Quan veiem l’històric del canvi de l’euro amb el dòlar des de la creació de l’euro l’any 1999, ens adonem que el seu valor ha fluctuat des de una mica més de 0,8 dòlars fi, a valer gairebé 1,6 dòlars. El valor mitjà històric de l’euro ha sigut de 1,20 dòlars.


El fet que l’euro hagi baixat de valer 1,40 dòlars l’any passat a valer-ne 1,27 és una conseqüència de la mala situació de l’economia europea, però ens pot permetre exportar més, ja que els nostres productes seran més econòmics pels compradors de fora da la zona euro, amb l’inconvenient de que les importacions augmentaran de preu, i les de petroli també. Això vol dir que importarem menys i que la substitució del petroli per altres fonts d’energia serà més rendible, de manera que podrem anar avançant en aquest aspecte tant important pel futur.

També augmentarà l’inflació, de manera que ens serà més senzill el tornar els deutes.

Aquesta “estimbada” de l’euro, ni és estimbada ni, per ara, alarmant. Més aviat podria ser una bona cosa. Hi ha qui opina que el millor canvi per nosaltres es situaria a 1,18. Encara tenim marge.

dimecres, de gener 04, 2012

Malgrat 1962 – Tres nous hotels inaugurats durant l’any 1961


La Vanguardia del dimarts 2 de gener de l’any 1962, ara fa cinquanta anys, es feia eco del començament del boom turístic, indicant que, durant l’any anterior, a Malgrat s’havien inaugurat 3 hotels (i 34 a Calella!)


dimarts, de gener 03, 2012

Quan ens pensàvem que érem rics


Hi va haver una època en què Espanya i els espanyols ens pensàvem que érem rics. Llavors vam començar a gastar el que no teníem, tant l'administració com el ciutadà tas. L'administració va gastar en coses perfectament prescindibles, el ciutadà va gastar en hipoteques. I, quan ha arribat el moment de pagar, les butxaques estan buits. Llegint el diari podem veure alguns exemples de despeses poc afortunades de l'administració.


Necessita Espanya 68 caces d'atac Eurofighter, 27 avions de transport A-400 M, 235 carros de combat Lleopard, 4 submarins S-80, 4 fragates F-100, 24 helicòpters d'atac Tigre, 45 helicòpters de transport NH-90? I, sobretot, pot pagar-los? El cost total d'aquest material de guerra és de gairebé 24.000 milions d'euros (cost que al final, s'estima que serà entre 32 i 36.000 milions, incloent les revisions de preu i els interessos, ja que el pagament es va diferir), dels que Defensa n’ha pagat fins ara una mica menys de 5.000. L'ex secretari d'estat de Defensa, Constantino Méndez, va afirmar fa tres mesos que "no hauríem d'haver adquirit sistemes d'armes que no utilitzarem, per escenaris de confrontació que no existeixen i, el que és més greu, amb uns diners que no teníem llavors ni tenim ara ". La broma ens costarà uns 2.500 milions d'euros anuals fins l'any 2030 (El País – 12.08.2011 i 11.10.2011)

S'estima que es portaven gastats 45.000 milions d'euros a finals de l’any 2010 en trens d'alta velocitat (AVE) i que, si es segueix endavant amb els projectes actuals, la factura podria arribar a ser del doble. La majoria d'aquestes línies no són rendibles ni econòmica ni socialment. Si no hagués sigut una idea del senyor Aznar, podríem esperar que el nou govern pararia aquest despropòsit. Llegíem al número especial de El Mundo de desembre del 2010: “s’estima que el 2011 els gairebé 4 milions de viatgers que arribaran a Valencia amb l’AVE gastaran 237 milions d’euros”. En realitat, el número de passatgers que han fat el trajecte Madrid – València o València – Madrid amb l’AVE durant el seu primer any de funcionament ha sigut de 2,085 milions. El total de passatgers que han fet algun trajecte pel corredor complet (Alacant, Castelló, Conca, Albacete) ha sigut de 3,5 milions (El País – 15.12.2011)

La línia 9 del metro de Barcelona es va pressupostar el 2002 per 2.600 milions d'euros. Al mes d'abril de 2011, es va reestimar el seu cost en 6.900 milions. El desembre de 2011, aquesta xifra ha passat a 16.000 milions. Els contractes que va signar l'anterior govern tripartit de la Generalitat amb les empreses que gestionen el projecte són draconians, de manera que anul•lar la continuació de l'obra surt tant o més car que prosseguir-la. “Ens tenen agafats per tots cantons”, ha afirmat el conseller Recoder. (La Vanguardia – 27.11.2011)

Canal 9, la televisió de la Comunitat Valenciana, té una plantilla de 1.800 treballadors, més que Antena 3, Telecinco i la Sexta junts, i un deute de 1.200 milions d'euros. Té el pitjor índex d'audiència entre els grans canals autonòmics, juntament amb Telemadrid. La despesa en nòmines representa el 85% del pressupost. Hi ha molta gent que ocupa oficis que ja no existeixen. (El País – 04.11.2011)

Amb la companyia propietària intervinguda pel jutjat, 500 milions d’euros invertits i un deute estimat en 319 milions, l’aeroport de Ciudad Real no té avions. Encara que no s’hi han invertit diners públics, la Caixa Castella La Manxa, que va haver de ser intervinguda per l’estat, hi va invertir més de 100 milions de manera directa, i de manera indirecta donant desenes de crèdits a inversos particulars, contribuint al forat financer de la Caixa. Forat que va haver de pagar el FROB abans de trobar-li un comprador. (El País – 29.10.2011)

El 2001 es va col•locar la primera pedra a la muntanya Gaiás, per construir la Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostel•la, una idea grandiosa de Manuel Fraga. S'anaven a aixecar sis edificis, l'obra costaria 108 milions d'euros i estaria acabada en tres anys. Avui ja van invertits més de 400 milions i només s'han construït quatre edificis. Únicament en el manteniment dels edificis es gastaran 4.500.000 l'any. Si s'anul•la la conclusió del Centre d'Art Internacional i, sobretot, del Teatre de l'Òpera, que estava concebut com la gran insígnia del projecte, caldria indemnitzar les constructores amb uns 20 milions. A qui se li ocorre construir una biblioteca més gran que la Biblioteca Nacional de Berlín per a albergar llibres en gallec o sobre Galícia? Al dia d'avui, ningú sap la utilització que es donarà a aquesta Ciutat de la Cultura. (El País – 12.11.2011)

L’estadi olímpic de Sevilla es va construir pensant en els Jocs Olímpics del 2004, que varen anar a Atenes. S’hi van invertir 120 milions d’euros i té una capacitat per 60.000 espectadors. Ni el Sevilla ni el Betis el volen utilitzar pels seus partits de futbol. Ara mateix, és una obra que no serveix per res. (El País – 01.11.2011)

El port exterior de la Corunya, que es va començar a construir el 2005, costarà 755 milions d'euros (el doble del que estava pressupostat), als que s’han d’afegir-hi 200 milions més que exigeix la refineria de Repsol pel trasllat de les seves instal•lacions petrolieres, situades al port actual del centre de la ciutat. Molts experts creuen que l'obra és un malbaratament perquè el nou dic es troba només a uns 20 quilòmetres del flamant port exterior de Ferrol, acabat de construir. Alguns tècnics, a més, indiquen que a causa de l'agitació de les aigües, aquest port romandrà inoperatiu un nombre indeterminat de dies l'any. Gran part del seu cost s'havia de finançar amb la requalificació de terrenys del port actual, però la punxada de la bombolla del totxo ha fet que ho hagi de pagar l'Estat, és a dir, els nostres impostos. (El País – 19.11.2011)

Castelló: un aeroport sense avions

A més de l’aeroport de Ciudad Real, s’han construït més aeroports perfectament inútils, com el de Lleida (100 milions) i el de Castelló (150 milions). El de Lleida no arriba als 100.000 viatgers anuals, i està situat molt a la vora del d’Osca (40 milions d’euros), inaugurat l’any 2006, i que va tenir 15 passatgers el passat juliol. Aena no facilita una informació intel•ligible sobre la rendibilitat dels diferents aeroports, ja que no vol reconèixer que en sobren més da meitat: Dels 47 aeroports públics, de la xarxa d'Aena, 26 estan a la corda fluixa perquè són deficitaris, no tenen una demanda suficient i amb freqüència es troben a menys de 130 quilòmetres d'una altra terminal. (La Vanguardia – 23.08.2011 i 04.09.2011)

Els governs del PP varen adjudicar al sector privat les radials de Madrid, l'eix aeroport de Barajas i les autopistes Madrid-Toledo i les d'Alacant-Cartagena i Cartagena-Vera, amb previsions de trànsit massa optimistes. Les empreses afectades (Abertis, Acciona, ACS, Ferrovial, FCC, OHL, Itínere) clamen a través de les associacions del sector per una solució al baixíssim d’aquestes autopistes. Algunes amb prou feines arriben al 10% del trànsit mitjà en autopistes. Hisenda es debat entre una solució dolenta (haver de computar en dèficit centenars de milions si accepta crear un compte de compensació) i una que encara és pitjor (assumir entre 4.000 i 5.000 milions de deute de les concessions si aquestes fan fallida) (El País – 31.10.2010)

I així podríem seguir amb més i més exemples.

Conclusió: malbaratament = retallades + pujada d’impostos

dilluns, de gener 02, 2012

El preu de l’electricitat del primer trimestre del 2012


Els resultats de la 17ª subhasta TUR (Tarifa d’Últim Recurs) pel primer trimestre del 2012 són


Els preus d'aquesta subhasta representen una baixada del 8,6% respecte als de l'anterior del 27 de setembre, per la qual cosa, en teoria, el preu que paguem per l'electricitat hauria de baixar l'1 de gener. Però, tenint en compte que en la subhasta anterior el preu no va augmentar tot i que el de la subhasta ho havia fet en un 9% (el govern va preferir baixar l'altra part de la component del preu, per no alarmar el personal, a tot i que amb això es augmentava considerablement el dèficit de tarifa), el govern tampoc ha modificat el preu del kWh aquesta vegada.

Per centrar-nos amb algunes dades: el cost d'accés de l'any 2011 que preveu l'Ordre ITC/3353/2010 era de 16.571 milions d'euros, dels quals 6.019 corresponien a primes per al règim especial (fonamentalment energies renovables). El consum previst era de 255.075 GWh i la tarifa d'accés mitjana de 0,511 € / kWh, el que suposa una recaptació prevista de 13.036 milions d'euros, a la qual s'han d'afegir altres ingressos (energia reactiva, excessos de potència, etc.) Per un valor de 528 milions d'euros. El dèficit previst per a l'any 2011 era, doncs, de 16.571 - 13.036-528 = 3.047 milions d'euros.

La previsió de la CNE (Comissió Nacional de l'Energia) de setembre de 2011, és d'un cost d'accés per a l'any 2011 de 16.985 milions d'euros, dels quals 6.602 corresponen a les primes del règim especial. El consum anual previst es redueix a 250.789 GWh, i la recaptació prevista és de 12.651 milions d'euros (corresponent a una tarifa de peatge de 0,504 € / kWh, que ha baixat a causa de la baixada del tercer trimestre), a la qual cal d'afegir altres ingressos per un valor de 528 milions d'euros. El dèficit previst és de 16.985 - 12.561 - 528 = 3.772 milions d'euros, un 24% superior a l'inicial.


És a dir, per equilibrar els comptes de la tarifa d'accés caldria apujar-la a 16.985.000/250.789 = 67,7 € / MWh = 0,677 € / kWh, un augment de més del 30%. I encara més si es vol anar compensant el dèficit acumulat, que ja superava els 22.000 milions d'euros a finals de l’any 2010.

Recordem que l'objectiu del Govern, fixat per normativa, era que per l’any 2011 el dèficit no superés els 3.000 milions, l'any 2012 no hauria de superar els 1.500 milions i es deixés de generar dèficit al 2013.

Però aquesta tarifa d’accés no és la mateixa per tothom, ja que depèn de la tensió (voltatge) de l’electricitat que consumim. Les darreres dades disponibles corresponen a les del mes de maig del 2011, i es poden trobar al darrer butlletí mensual de la Comissió Nacional de l’Energia, corresponent al mes de setembre del 2011. Hi podem veure que, per una tarifa d’accés mitjana al mes de maig de 4,86 + 0,75 = 5,61 cèntims d’euro per kWh, podíem pagar des de 0,59 + 0,15 = 0,74 fins a 9,59 + 1,12 = 10,71 cèntims d’euro per kWh.


En resum, podem estar segurs que el preu de l'electricitat augmentarà durant l'any 2011. La seva "congelació" per aquest primer trimestre no és més que un miratge.