La Corrent del Golf es podria aturar pròximament

Fa pocs dies es va publicar un article sobre el possible col·lapse de la Corrent del Golf, la corrent marina que, provinent del Carib, escalfa Europa, i que fa que el clima europeu sigui molt més benigne que el seu homòleg americà per les mateixes latituds. L’article en qüestió es titula “Physics-based early warning signal shows that AMOC is on tipping course” (Un senyal inicial basat en la física mostra que l’AMOC es troba prop del seu punt d’inflexió)

Què és l’AMOC del que parla aquest article? Es tracta de “Atlantic meridional overturning corrent”, o bé “Corrent de retorn de l’Atlàntic meridional”. Aquesta corrent forma part de les corrents oceàniques que donen la volta al món, passant per tots els oceans.

 Els resultats d’aquest estudi mostren que la circulació de retorn de l’Atlàntic nord es podria aturar completament al assolir el punt d'inflexió (tipping point en anglès), com es pot veure a la figura, passant de 15 milions de metres cúbics per segon a una aturada completa. Si això passés, les temperatures mitjanes descendirien diversos graus a Amèrica del Nord, parts d'Àsia i Europa, i les conseqüències serien greus i en cascada a tot el món.

Quan parlem de corrents oceàniques, n’hem de distingir de dos tipus: les corrents oceàniques que circulen per la superfície i les corrents oceàniques que circulen pels fons dels oceans. Les corrents que circulen per la superfície estan controlades pel vent, mentre que les corrents que circulen pel fons, a partir dels 200 metres aproximadament, estan controlades pels canvis de la temperatura i de la salinitat de l’aigua, raó per la que aquestes corrents profundes s’anomenen circulació “termohalina”.

 

Circulació de superfície

 

Circulació termohalina 

La circulació termohalina s’inicia a zones on les aigües més fredes i denses s'enfonsen. Una d'aquestes zones és la formació d'aigües profundes de l'Atlàntic Nord (a la vora de Groenlàndia), ja que les aigües són més fredes i tenen més salinitat que en altres zones i, per tant, en ser més denses s'enfonsen amb més facilitat. Les aigües fredes profundes continuen el viatge fins a l'Oceà Glacial Antàrtic, on se li uneixen les aigües fredes formades en aquesta zona. Després les aigües continuen cap a l'Oceà Índic i el Pacífic, on van aflorant. Al Pacífic, a profunditats intermèdies es troben les aigües més antigues, que continuaran després fins a tornar a l'Atlàntic Nord i completar el circuit. Una volta al circuit triga a completar-se uns 1000 anys.

La part de la circulació termohalina de l'Atlàntic Nord és la circulació de tornada meridional de l'Atlàntic (AMOC), que a través de l'enfonsament d'aigües fredes es connecta amb els corrents superficials.

 Els corrents càlids superficials, com el Corrent del Golf i Noruega transporten calor de latituds tropicals i subtropicals cap a latituds més al nord, permetent que a Europa tinguem un clima més càlid i suau, a més de ser importants per a la formació de borrasques. Els corrents càlids aporten humitat i calor a les borrasques. El problema es donaria si es frena o s’atura l'AMOC, cosa que pot passar si cessa la creació d'aigües profundes a l'Atlàntic Nord, és a dir, si les aigües són més fredes i menys salines.

 S’ha observat una disminució significativa de corrent de retorn de l’Atlàntic meridional aquests darrers anys. I això és degut a que, amb el canvi climàtic, els gels àrtics i els de Grenlàndia es fonen, disminuint la salinitat de l’aigua

 Quines serien les conseqüències d’una aturada de l’AMOC? El següent gràfic mostra que, pel que fa a les temperatures, passaria poca cosa a l’Amèrica del Nord, mentre que a Europa les temperatures baixaran molt.

Els canvis de la temperatura mitjana anual si es parés l’AMOC mostren un descens molt important, sobretot al nord d’Europa

Sense l'efecte benèfic d'aquest corrent oceànic, que aporta calor i humitat a Europa, el continent tendiria al clima que li correspondria per la latitud a què es troba, similar a la del Canadà o la del sud de Sibèria. Les temperatures a l'Europa Central caurien de 15 a 20°C, el gel de l'Àrtic arribaria cada hivern a les portes de París... El continent no només tornaria més fred, sinó també més sec, i probablement seria completament inhabitable. Els països del Sud d'Europa es quedarien amb temperatures molt més acceptables, encara que el repte continuaria sent l'escassetat de precipitacions (cosa que dependria de si el corrent del Golf s'afebleix molt o no). En general les tempestes es tornarien molt més violentes a tot l'Atlàntic Nord.

Però el pitjor passaria al voltant de l'Equador: l'escalfament del Tròpic de Càncer empenyeria la Zona de Convergència Intertropical (ZCIT) diversos centenars de quilòmetres cap al sud, cosa que desplaçaria el monsó sud-americà (acabant amb la selva amazònica), l'africà (acabant amb la selva africana ) i l'indi (comprometent les collites en aquest subcontinent habitat per 1400 milions de persones).

I hi ha molts símptomes que això comença a succeir: sequera a Europa i a Amèrica Central (ja veiem les conseqüències al canal de Panamà), desplaçament de la ZCIT, sequera a l'Índia, reescalfament de l'aigua superficial de l'Atlàntic Nord, etc. Per tant, l’aturada de l’AMOC es podria produir en un termini no massa llarg. La catàstrofe seria descomunal.

La “rebel·lió” dels pagesos

Parlàvem fa poc dels problemes i les contradiccions d'una economia que sembla que està arribant al seu límit. Comencem a veure-ho al sector primari, agricultors i ramaders. L'escassetat de recursos ha dut a una apujada dels preus del gasoil, dels fertilitzants i de les llavors. Els problemes ambientals han portat a regulacions noves i més estrictes, que són necessàries però que potser han estat mal explicades. A això s'hi ha afegit la sequera que afecta a tota Europa i especialment a certes zones d'Espanya. Però no només és la sequera: el canvi climàtic està causant problemes greus a les collites.

La realitat és que camp s'ho està passant malament, que els costos es disparen i que les collites disminueixen, mentre els intermediaris mantenen o fins i tot augmenten els marges. Fins que la gent del camp ha dit prou i s'ha rebel·lat a tota Europa.

Europa dedica anualment 55.000 milions d'euros a la Política Agrícola Comuna (PAC) per a ajudes al sector primari, una xifra molt important, el 30% del pressupost de la Unió Europea. El problema és que el repartiment és molt desigual: un 20% dels receptors s'emporten fins a un 80% de tots aquests diners. És a dir, un negoci per a alguns i un calvari per a la majoria, a qui els ajuts els arriben amb dificultat i que, per obtenir-los, estan obligats a un treball administratiu per al qual no estan preparats, mentre que els “grans” es poden permetre tenir un departament dedicat a aquest menester.

El sector primari és socialment molt conservador, i sobre aquest conservadorisme hi trobem Vox, que ha convertit les conselleries d'Agricultura de què és titular (Aragó, Castella i Lleó, País Valencià i Extremadura) en centres logístics de les protestes, en competició amb el PP. Una més de les conseqüències dels pactes del PP amb Vox. El problema és que ni el PP, ni Vox, ni ningú no té cap solució per a aquesta situació, que és tràgica per a l'agricultor i el ramader.

Ningú no s'ha volgut acostar a veure els problemes d'aquest col·lectiu. Ningú ha tingut el valor d'explicar que el gasoil seguirà car perquè escasseja, que fertilitzants i llavors seguiran cars perquè escasseja el gas natural, que els pesticides ens estan matant a tots. Són molts anys ocultant la veritat.

Els agricultors només volen recuperar el seu antic mode de vida, que deixin d'atropellar-los i que els respectin. El problema és que això és impossible.

Qui tindrà valor per dir-lis que caldrà transformar radicalment l'agricultura i la ramaderia per adaptar-les a un descens de la disponibilitat de recursos?

Qui tindrà el valor de dir-lis que el Canvi Climàtic els farà la vida molt més difícil i les collites més incertes?

Qui tindrà el valor de dir-lis que els pesticides no són el futur dels seus negocis, que els únics que en sortiran beneficiats, si s'atén la seva petició de seguir-los utilitzant, seran els grans latifundistes que ocupen enormes superfícies amb cultius extensius, que mecanitzen el treball agrícola i necessiten molt poc personal.

Molta gent ha acollit amb simpatia les manifestacions, però aquesta simpatia no serveix de res si els pagesos i ramaders no estan acompanyats pel conjunt de la societat. I no és probable que els que els han aplaudit estiguin disposats a pagar el preu real de la producció agropecuària, perquè si volem salvar els pagesos i els ramaders l'única solució és que els aliments hauran d'augmentar molt de preu. I la majoria de la gent, entre uns productes de proximitat cars i uns productes d'importació més econòmics, no té més remei que inclinar-se per aquests últims, ja que la seva economia no li permet fer altrament si volen arribar a final de mes.