dissabte, d’abril 28, 2007

Socors, en Pasqual torna!


Socors, en Pasqual ha tornat a parlar! I és que quan en Pasqual obre la boca, els seus “amics” comencen a tremolar.

I en Pasqual ha dit que:

- El senyor Rodríguez Zapatero el va enganyar, ja que no va complir el que va prometre amb l’Estatut (apoyaré el Estatuto que salga del Parlament). Jo afegiria que, bé va mentir conscientment, bé va parlar de manera irresponsable: les dues suposicions són igualment greus.

- Qui tria el candidat socialista del PSC no és el PSC, sinó el senyor Rodríguez Zapatero. Molt bé. El PSC és una simple sucursal. Tothom ho sabia, però ara hi ha confessió de part.

- El senyor Pasqual Maragall ens va fer perdre quatre anys, els que ha costat l’elaboració de l’Estatut actual, elaboració que “no valia la pena”.

Però això no és tot el que s’ha dit: la senyora Marina Llansana, portaveu d’ERC, va tenir la barra de dir, en referència a aquestes darreres declaracions de Maragall, que «Zapatero compta amb un còmplice a Catalunya, que és Convergència i Unió». La culpa no és meva, és del meu rival. Irracional. Surrealista.

Ridícul, senzillament ridícul. Pel PSC, per ERC, pel tripartit (perdó, per Entesa), i, el què és pitjor, per Catalunya.

Podia ser altrament? Penso que no. Quan els qui governen són els partits perdedors d’unes eleccions, el resultat no pot ser cap altre que el ridícul. Això sí, ningú no dimitirà. Ja que no és culpa seva, sinó que sempre és culpa d’un altre partit. I no gosen (encara) a dir que la culpa és del poble, que no els entén...

Gràcies, Pasqual. Vostè ens ha fet mirar al mirall. Ens ha fet veure que la nostra imatge no ens agrada. Ens ha fet pensar (què és el que no volen que fem des de la Conselleria de Cultura). I, quan el poble pensa, els polítics “poltronistes” tenen por. I, ens agradi o no, els polítics “poltronistes” de Catalunya són, ara mateix, els del tripartit (perdó, Entesa)

divendres, d’abril 27, 2007

TV3 a Alacant - el tancament


ACPV convoca una concentració a la Carrasqueta

Polítics, sindicalistes, escriptors i personalitats del món associatiu donen suport a la mobilització i confirmen la seua assistència
26/04/2007

El govern valencià ha notificat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que demà divendres 27 d’abril, a les 11 hores, tancarà el repetidor de TV3 que l’entitat té a la Serra de Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Aquesta mesura es pren després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu d’Alacant autoritzara la Generalitat Valenciana a accedir a aquestes instal•lacions, en una decisió totalment oposada a la que ha pres el jutjat homònim de València. Com informàvem fa uns dies, la jutgessa de València va negar l’autorització a entrar al reemissor que ACPV té al Mondúver, prevista per al 25 d’abril al•legant que aquest mesura provisional contradeia drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d’informació o la pluralitat infomativa.

Tanmateix, la responsabilitat última de fer efectiva aquesta autorització, contrària al sentir de la gran majoria de la societat valenciana, la té la Generalitat Valenciana. Igualment, i malgrat les declaracions del conseller Vicent Rambla a favor d’un acord de reciprocitat entre els governs valencià i català, la decisió de tancar demà el repetidor de la Carrasqueta demostra la nul•la voluntat del PP valencià per arribar a una acord amb la Generalitat de Catalunya efectiu i positiu per ambdues parts.

Davant aquesta situació, ACPV no pot, per responsabilitat cívica, mantenir-se passiva. Per aquest motiu, i davant aquest greu atemptat als drets fonamentals dels valencians i valencianes, ha convocat una concentració demà a les 10 del matí a les instal•lacions del reemissor de la Serra de la Carrasqueta. L’objectiu: deixar palesa la indignació de milers de valencians i valencianes que veuran restringits els seus drets més elementals, com ara el dret a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa. Representants polítics, sindicals, culturals i cívics han confirmat la seua presència.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Fins aquí el comunicat d'Acció Cultural del País Valencià. En aquest moment hi ha més de 400 persones, sota la pluja i la boira, a la Serra de la Carrasqueta, per intentar, de manera pacífica, impedir el tancament del repetidor.

En resum: una vergonya pel Partit Popular, que, per motius electorals, vol restringir la llibertat d'informació dels ciutadans del País Valencià on governa.

dijous, d’abril 26, 2007

Canvi climàtic (1) El temps que ha fet des de fa mil anys






En Janí em va demanar que li expliqués què penso de tot això del canvi climàtic. Començo avui una sèrie de petits articles per exposar el que en penso ara mateix. Intentaré fer-ho d’una manera ordenada. No sé si reeixiré a fer-ho d’una manera clara.

Començaré per veure si el clima dels darrers mil anys ha canviat o no. Veiem el que diuen els que hi entenen (si és que hi ha algú que hi entén)

Es molt probable que durant el darrer mil•lenni la temperatura hagi variat molt. El problema és que s’ha començat a utilitzar instruments per mesurar la temperatura només des de fa cent cinquanta anys.

Quan estudiàvem història ens varen explicar que hi havia hagut una temperatura relativament elevada a l’Edat Mitjana (el període càlid medieval), que va afavorir la conquesta d’Anglaterra pels víkings, i que va durar des de l’any 1000 fins al 1300, seguida de la “petita edat del gel”, a l’època d’en Lluis XIV de França, també documentada històricament, i que va durar del 1650 al 1750 aproximadament, i que va recomençar al segle XIX. Però, podem quantificar les temperatures d’aquests períodes? I, aquests canvis climàtics es van produir només a Europa o varen ser globals?

Per esbrinar-ho, i al no tenir dades directes, hem de parlar de conclusions basades en dades indirectes (les cròniques històriques, les veremes, els anells de creixement dels arbres, l’estudi dels gels de Groenlandia, etc.). Això comporta moltes suposicions i, per tant, molts errors.

Així, en un gràfic fet per Michel Mann, es pot veure que l’evolució de la temperatura del darrer mil•lenni ha estat relativament constant, amb una petita baixada durant uns 850 anys i amb una pujada important al darrer segle. Aquest gràfic s’anomena “estic d’hoquei”, per la seva forma. Ha servit de base al protocol de Kioto. Hem de notar que la franja groga és el marge d’error del gràfic, marge d’error que no és pas negligible. Si aquest gràfic fos fals, el protocol de Kioto no tindria cap base científica.

Diuen que aquest tipus de gràfic té aquesta forma perquè s’ha efectuat un tractament matemàtic erroni de les dades. La gràfica corregida pel senyor McIntire ens dóna uns altres resultats, on es fa aparèixer que el segle vint ja no és el més calent del mil•lenni. Qui té raó? Aneu-ho a saber. La veritat és que el resultat del senyor McIntire es correspon bé a un augment global de la temperatura a l’Edat Mitjana, però no ens diu res sobre una “petita edat del gel” a tot el planeta.

Podem observar que la sortida del període calent de l’Edat Mitjana és tan ràpid com l’augment del segle XX. El que vol dir que, probablement, les variacions ràpides de temperatura que observem des de fa cinquanta anys no són inhabituals.

Potser algú es sorprendrà de saber que dos tractaments matemàtics de les mateixes dades puguin donar resultats tan diferents. Però és així. Com a anècdota, diré que, dins d’un treball d’assistència tècnica que estic fent per una empresa, estic fent un tractament matemàtic de les dades diàries dels darrers dos anys: segons com faig aquest tractament, els resultats són molt diferents. Hauré d’aplicar unes tècniques estadístiques una mica sofisticades per veure el resultat que sembli ser el més acurat.

Finalment, altres investigadors han estimat les temperatures a diversos indrets del planeta (Mauritània, Bermudes i Groenlàndia) on veiem clarament les dues anomalies del darrer mil•lenni.


Resumint: sembla cert que, per causes purament naturals, durant el darrer mil•lenni hi ha hagut canvis climàtics almenys tan importants com el que ara mateix estem sofrint. Aquesta conclusió es troba a la base del meu primer dubte sobre l’existència real, avui dia, d’un canvi climàtic que sigui degut a la influència humana.

De les avaries de la dessaladora


La dessaladora de Blanes s’ha tornat a espatllar. Diuen que estarà aturada almenys un mes. Segons ens expliquen, l’avaria ha estat la mateixa que la del mes d’octubre passat: el temporal va afectar un dels transformadors situats prop del mar. Llegim als diaris que la causa d’aquestes repetides avaries és que les instal•lacions de la dessaladora estan massa a la vora del mar.

L’Agència Catalana de l’Aigua (A.C.A.) ha fet un nou projecte per a la captació de l’aigua del mar per evitar que les onades trenquin les canonades de captació de l’aigua. El pressupost d’aquesta modificació és de 2 milions d’euros aproximadament.

Em pregunto qui va ser el responsable del projecte d’aquesta dessaladora. Quines responsabilitats se li han demanat? Sembla clar que hi va haver inconsciència o ignorància al fer unes instal•lacions al costat del mar sense cap protecció. Hem de dir que això li pot passar a qualsevol, ja que tothom té el dret a equivocar-se. Probablement, al ser l’A.C.A. un organisme públic, les responsabilitats s’han diluït. Si la dessaladora hagués estat feta per una empresa privada, probablement s’hi haurien mirat més a l’hora de fer el projecte, i si hi hagués algun un error tan clar i tan important com aquest, probablement el responsable ja seria al carrer.

El més trist és que aquests dos milions d’euros suplementaris els hauran de pagar, d’una manera o d’una altra, els usuaris de l’aigua de la dessaladora. I que, si el projecte s'hagués fet com cal des del principi, s'haurien pogut estalviar.

Com diria la meva àvia: sembla que siguem a can Rotschild.

Es el que acostuma a passar amb els calés públics, que no dolen a ningú.

dimarts, d’abril 24, 2007

En Janí i les seves flaqueses


Sortir a passejar amb un gos és una manera d’enraonar amb la gent. Si passeges sol o amb la mestressa, ningú que no et conegui no et diu res. Si surts amb un gos, no solament enraones amb els altres vianants que també porten un gos, sinó que molta gent et saluda i alguns enceten una conversa.

L’altre dia ens varem asseure, en Janí i jo, en un banc del passeig. Al banc del costat hi havia una parella de persones, que ja no eren joves. Com és molt freqüent, varen entaular la conversa dient-me que en Janí estava una mica gras.

- Com l’amo, els vaig contestar (que és el que sempre responc).

- Es un gos d’aigües, oi? (en realitat, em varen preguntar si era un “caniche”)

- No, és un “bichon frisé”. Són més amples que els gossos d’aigua i tenen la pota més curta.

El senyor em va dir que eren madrilenys, i que havien estat observant en Janí des de feia una estona, i que l’havien vist anant amunt i avall, parant-se de tant en tant davant d’un cancell i mirant amb atenció cap a un jardí que hi ha darrere.

- Es que en aquesta casa hi viu una gosseta, de color blanc com en Janí. Es una “westie” i està en zel, els hi vaig dir. Des de fa uns quants dies que venim aquí cada dia i que tenim la mateixa comèdia. Ahir a la tarda, sense anar més lluny, els dos es varen veure a la platja i varen “jugar” molt animats.

- Deu ser jove, el seu gos, em va dir el de l’altiplà.

- No tant. Pel juliol farà tretze anys.

- Carai. Si tenim en compte que un any d’un gos són set anys nostres, ja no és tant jove. “Pierdo el diente, pero no pierdo la simiente”

Davant d’aquesta profunda manifestació de la saviesa popular, només puc donar-li la raó. I és que la naturalesa humana, almenys en aquest aspecte, no és pas tan diferent de la dels gossos.

diumenge, d’abril 22, 2007

The Power of Green


L’article d’en Thomas L. Friedman (un dels periodistes més respectats i influents del món) publicat al New York Times del diumenge passat, que té com a títol The Power of Green, em va obrir els ulls a uns raonaments en els que no havia pensat mai. Diu l’articulista que la política “verda” no és una cosa progre, lliberal, una mica gay i vagament francesa, sinó que és una política que es pot anomenar com geoestratègica. Es a dir, que no es tracta d’una, diguem-ne, “mariconada”, sinó que és una cosa molt seria.

I per què? Perquè els darrers decennis ens han ensenyat que, quan el preu del petroli és car, financem de les nostres butxaques els enemics de la nostra civilització, que així poden sostenir el terrorisme, a més de finançar la lluita antiterrorista. En canvi, quan el petroli és barat, els règims antioccidentals es tornen més moderats, ja que no tenen recursos per pagar els terroristes.

No és una casualitat si, quan els preus del petroli van baixar al principi dels anys noranta, l’Iran va elegir un parlament i un president reformistes. Quan els preus del petroli s’ha apujat fins a 70 $ per barril, l’Iran ha elegit un president conservador que impulsa l’energia nuclear per fer bombes i que nega l’Holocaust. Podríem apostar que si el preu del petroli tornés a baixar, l’Holocaust no es negaria amb tanta insistència. El mateix passa amb Rússia, Nigèria o Veneçuela: quan més car és el petroli, menys llibertat hi ha en aquests països.

El senyor Friedman en dedueix el que anomena com la primera llei de la petropolítica: el preu del petroli i l’avanç de la llibertat sempre es mouen en direccions oposades en els estats que són molt dependents de les exportacions de petroli pel seu finançament i que tenen institucions febles o governs autoritaris.


Una altre reflexió que ens fa l’autor és la referida a una conseqüència positiva de la guerra d’Iraq (que també en té). Com que l’exèrcit americà depèn molt dels combustibles, la tàctica dels guerrillers és la d’atacar els combois que abasteixen les bases, ja que són l’anella més feble de la cadena. Els generals americans han reaccionat utilitzant enginys menys consumidors de benzina i barraques que necessitin menys energia per la climatització. Es a dir, han impulsat una indústria "verda"


L’article és molt més llarg i dens. He destacat les dues idees que més m’han interessat.

Si el proper president dels U.S.A. comença a considerar que una política “verda” els interessa des del punt de vista polític i des del punt de vista monetari, amb el potencial científic i econòmic que tenen els Estats Units, seran els iniciadors d’una revolució “verda” de veritat (no només de boca enfora com a Europa), podran seguir amb el seu tipus de vida actual i continuaran liderant el món durant molts anys. Probablement tots hi sortirem guanyant.

dissabte, d’abril 21, 2007

Ple del 15 de març 2007

Un ple important, on s’ha aprovat per unanimitat el Pla d’Habitatge, Pla que és més del mateix (obres i obres, cases i cases) ja que preveu 1.600 habitatges nous d’aquí a cinc anys. Es inquietant per les butxaques dels malgratencs d’aquí deu o quinze anys, la idea de l’alcaldessa de gestionar el lloguer dels habitatges de protecció oficial pel mateix ajuntament: les experiències d’altres ajuntaments són ruïnoses pel pressupost, ja que són cases que envelleixen ràpidament. Unavantatge de la gestió directa feta per l’Ajuntament és que es podran “controlar” uns quants vots per les eleccions del 2011, que serà, més o menys, quan s’hagin d’acordar els nous habitatges.


Pressupost

La regidora d’economia informa que, un cop tancat l’exercici 2006, ha quedat un romanent de lliure disposició de 1,6 milions d’euros aproximadament, i proposa la seva incorporació al pressupost de 2007 per dotar les retribucions de personal derivades de la valoració de llocs de treball (362.000 €), la senyalització vertical i horitzontal (100.000 €) i la creació d’un pla de pensions pel personal (17.500 €). La resta es dedicaria a disminuir el crèdit que calia demanar pels projectes de pas a nivell (945.000 €) i Escola Bressol (200.000 €).

La proposta és aprovada per 10 vots a favor i 5 abstencions.


Servei de piscina municipal

Fins ara, el servei de la piscina municipal era assegurat per una conserge fixa discontínua i per un socorrista, tots dos personal de l’ajuntament. El responsable ha demanat excedència voluntària, de manera que es replanteja l’organització del servei. L’ajuntament proposa passar d’una gestió directa a una indirecta, contractant-la amb alguna empresa, assegurant el mateix funcionament que fins ara, però conservant la consergeria i el manteniment a càrrec de l’ajuntament.

La proposta és aprovada per 10 vots a favor i 5 abstencions: ERC s’absté perquè no es presenta cap plec de condicions i IVC-EA per ser partidaris de la gestió directa per part de l’ajuntament.


Sol•licitud a la Generalitat d’un canvi de destinació d’un ajut
Es vol demanar a la Generalitat el canvi de destinació d’una subvenció de 129.914 euros per a la urbanització de l’Avinguda Colom, pel projecte de millora de la xarxa viària del Passeig de Llevant, entra el carrer de Boters i el carrer de Mar. La causa és que el projecte de l’Avinguda de Colom s’ha de modificar, i, el temps passant, es podria perdre la subvenció, mentre que el projecte del Passeig de Llevant està més madur.

El projecte d’urbanització de l’Avinguda Colom estava pressupostat en 930.000 €, mentre que el del Passeig de Llevant té un pressupost de 457.000 €.

La proposta s’acorda per unanimitat del ple.

La veritat és que hi ha massa canvis de prioritats en els projectes municipals, canvis que es poden explicar tenint en compte la manera com es convoquen aquestes subvencions, de pressa i amb molta antelació. Però també hi ha, no ens en amaguem, una planificació poc satisfactòria a la nostra Casa Gran. Probablement per manca de coneixements.

ERC aprofita per dir que les lloses que es posin al Passeig de Llevant siguin millors que les del carrer de Girona, on moltes ja estan esquerdades. L’excusa que dona el regidor corresponent em sembla molt pobre: els carrers peatonals no són mai absolutament peatonals i, a més, hi passen les formigoneres per fer les obres (home de Déu, això hauria d’estar previst!)


Horaris d’obertura del comerç

L’any 2006 l’Ajuntament va demanar a la Generalitat que es disminuís la temporada de qualificació de zona turística a efectes d’horaris comercials, que era per tot l’any, per passar a un període del diumenge de Rams al primer diumenge de novembre. Durant aquest període, l’horari d’obertura del comerç és des de les 7 del matí a les 10 del vespre. Ara es demana que s’augmenti la temporada de qualificació de zona turística també al període que va de Nadal a Reis, i que l’horari d’obertura del comerç durant el període de qualificació de zona turística passi a ser de les 7 del matí a les onze de la nit.

Segons la regidora, això es fa a petició dels comerciants. Però no totes les associacions de comerciants han estat consultades... (?)

De la discussió amb ERC, resulta que la Junta de Govern, l’any passat, va concedir un allargament d’horari als comerciants del Passeig, sense reflectir-ho en cap acta. Es podria pensar que aquest afer d’horaris reflecteix un cert desgavell en la seva gestió.

L’acord s’aprova amb deu vots a favor, quatre abstencions i un vot en contra.


Projecte de construcció d’un pas a nivell

L’any 2001 es va suprimir el pas a nivell del Camí de la Pomareda. L’Ajuntament ha encarregat un projecte de construcció d’un pas subterrani, ja que es tancarà el pas a nivell del carrer Abat Oliva, ja que Renfe ha construït el pas a nivell subterrani de la Cooperativa Agrícola. Aquest tancament justament ara, de cara a l’estiu, pot posar problemes per l’accés a la platja.

Tenint en compte que, durant els mesos de l’estiu, no es faran obres pel nou pas a nivell projectat, ERC proposa que es torni a parlar amb Renfe per mantenir obert el pas a nivell del carrer Abat Oliva durant l’estiu.

El projecte de construcció del pas a nivell, que té un cost de 2.310.000 euros, s’aprova per unanimitat.


Protecció d’urbanitzacions contra incendis forestals

Les urbanitzacions tenen l’obligació de prendre certes mesures per la seva protecció en cas d’incendis forestals. Entre lles, la creació d’una franja perimetral de baixa combustibilitat. La urbanització Ciutat Jardí, que té parcel•les en tres municipis, ha presentat un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament per l’execució de les seves obligacions, entre les quals es pot destacar:

- La creació d’una franja perimetral de 25 metres d’amplada.
- Manteniment del terreny de les parcel•les no edificades lliure de vegetació seca i netejades.
- Elaboració d’un pla d’autoprotecció contra incendis forestals.
- Disposar d’una xarxa d’hidrants.
- Mantenir nets de vegetació els vials privats.

La franja perimetral encara no està feta, però el projecte existeix. Les cinc parcel•les no edificades estan conformes. El Pla d’autoprotecció no està fet, però existeix un pla d’evacuació. La urbanització ha presentat un plànol dels hidrants. Els vials i les cunetes estan lliures de vegetació seca.

S’hauran de realitzar inspeccions periòdiques bianuals.

Per unanimitat s’aprova el conveni de col•laboració.

D’altra banda, l’Ajuntament de Palafolls ha transmès al de Malgrat el projecte de la dita urbanització Ciutat Jardí sobre la reducció de la densitat de l’arbrat i estassada del sotabosc en la franja perimetral de baixa combustibilitat, per aprovació o per comentaris.

Aquest projecte s’aprova per unanimitat. Aquest projecte s’haurà de sotmetre a informació pública, ja que s’hauran d’expropiar els terrenys de la franja perimetral. En total s’hauran d’expropiar uns 10.600 metres quadrats.


Pla local d’habitatge 2007 – 2012

El 2005, l’Ajuntament va aprovar un conveni de col•laboració amb la Diputació per la redacció d’un Pla d’Habitatge. Aquest projecte ha estat redactat.

Aquest Pla d’Habitatge contempla la construcció per l’Ajuntament de 23 habitatges lliures, de 268 habitatges de protecció oficial i de 24 habitatges concertats. Per part de la iniciativa privada es preveu la construcció de 1.222 habitatges lliures, 6 de protecció oficial i 55 de concertats. Un total de 1598 habitatges.

La majoria dels 268 habitatges de protecció oficial a construir per l’Ajuntament seran de lloguer. L’alcaldessa proposa que la seva gestió la faci el mateix Ajuntament.

El pla local d’habitatge s’aprova per unanimitat.

El meu comentari és que els habitatges de protecció oficial ni haurien de ser construïdes ni gestionades per l’Ajuntament. Car els Ajuntaments no acostumen a tenir les competències necessàries per fer-ho d’una manera eficaç. Però això és una opinió personal. Tinc por que aquest habitatges, a la llarga, costaran un ull de la cara al pobre contribuent.


Moció de suport al dia internacional de la dona

Aquesta moció és presentada per ICV-EA. Com que s’ha de ser progre, la moció és aprovada per unanimitat. No servirà per res, però fa bonic.


Precs i preguntes

Escola Municipal de Música: ERC reclama una reunió de la comissió de seguiment, ja que la gestió de l’escola és cada vegada pitjor.

Mercat: Sembla que ningú ha sol•licitat alguna de les parades tancades. D’altra part, els llums estan encesos tot el dia, sense ser necessari.

Obres permeses malgrat un informe desfavorable: es vol fer un pis sobre una planta baixa existent. La planta baixa no respecta la franja de tres metres establerta, i no es modifica a l’ocasió d’aquesta obra. L’alcaldessa diu que el pis sí que la respecta, i que per això han donat el permís.

Caseta a la plaça de la Figuera: aquesta caseta, situada en zona verda, és un WC per minusvàlids i un petit magatzem per les boles dels jugadors de petanca.

Pivots a la Plaça Anselm Clavé: ICV-EA pregunta si hi aniran pivots a aquesta plaça. El regidor respon que no, per tractar-se d’una zona de càrrega i descàrrega.

Plaça de la Figuera: encara no està acabada, falten la pista i jocs de mainada. S’ha obert a petició dels usuaris de la petanca. No hi haurà pista de skating. Tampoc es pot dir el què ha costat, ja que l’obra no està acabada.

dimecres, d’abril 18, 2007

Els Estats Units d’Amèrica del Nord



Fa un cert temps que no vaig als Estats Units. De fet, des de que fa un any em vaig jubilar. Penso que és sà el continuar interessant-se pal gran país americà, de manera que de vegades passo un diumenge a la tarda amb el New York Times (un veritable totxo) mentre escolto els partits per la ràdio.

Hi llegeixo un article molt interessant, The Power of Green, d’en Thomas L. Friedman. Sembla que els U.S.A. comencen a posar-se “verds”. Fa molt de temps que penso que els Estats Units perdran el seu lideratge mundial quan arribi la crisi del petroli. Però començo a canviar d’opinió. Si treballen en les energies “verdes”, amb el potencial científic i econòmic que tenen, és probable que segueixin com líders mundials molts anys més.

Cada vegada que passo una tarda llegint un diari americà me’n vaig al llit amb el mateix pensament: mentre aquí ens entretenim amb la misèria de les polítiques locals, regionals o estatals, mentre aquí fem lleis de dependència que l’estat no podrà finançar mai, mentre aquí fem lleis d’igualtat que ningú complirà, mentre aquí tinguem una Seguretat Social gratuïta i malbaratadora, seguirem sent un país de gent que pensem que la solució dels nostres problemes ens l’ha de donar l’Estat.

Mentre els mestres siguin funcionaris, mentre l’educació continuï dirigida per l’Estat (o per la Generalitat, que és el mateix), en comptes de contractar els mestres segons el seu saber i el seu saber ensenyar, i en comptes de tenir escoles i universitats que es facin la competència, seguirem sent un país d’ignorants que no innova, que és el mateix que dir un país que no avança. Que és el mateix que dir un país que recula.

I en això no som sols. Seguim el model francès. Cada vegada més.

Els Estats Units d’Amèrica del Nord tenen molts defectes, però són una societat dinàmica. Nosaltres tenim moltes qualitats, però som una societat estancada. I així no podrem continuar massa temps. El problema és que ningú no vol liderar el canvi que ens seria tan necessari.

En realitat volia comentar l’article del senyor Friedman. Ho faré un altre dia, si Déu ho vol.

diumenge, d’abril 15, 2007

De veritat els Pols es fonen?




Les dues figures ens mostren la superfície marina dels Pols que està gelada.

A l’Artic, que es troba sobre el mar, hi ha una superfície de gel que passa de 4 milions de km2 a l’estiu a 13 milions de km2 al hivern. La gràfica ens fa veure clarament que aquesta superfície s’ha anat reduint, tant a l’estiu com al hivern, des de l’any 1978: a l’estiu ha passat de 5 a 4 milions de km2, i al hivern ha passat de 15 a 13 milions de km2. Fins aquí, tot conforme a l’escalfament del planeta.

Però i a l’Antàrtic? L’Antàrtic és un continent. Una franja de gel sobre el mar, que disminueix a l’estiu i augmenta al hivern, rodeja aquest continent. A l’estiu aquesta superfície és d’uns 2 milions de km2 i al hivern d’uns 15 a 16 milions de km2. La gràfica ens fa veure que aquesta superfície resta constant, i, si ens hi fixem bé, veurem que aquests darrers anys, la superfície de gel marí que rodeja l’Antàrtic ha augmentat al hivern de prop d’un milió de km2. Això no sembla pas anar a favor de la teoria de l’escalfament del planeta.

Si aquest escalfament és degut a l’augment del CO2 de l’atmosfera, i la quantitat de CO2 és homogènia a tot el planeta, per què el gel marí del Pol Nord s’encongeix i en canvi el del Pol Sud resta constant o sembla augmentar?

Recordem de passada que si el gel marí es desgela no fa augmentar el nivell del mar.

Entrant a la tercera edat


Avui, com tots els que varem néixer un 15 d’abril del 1942, passo oficialment a ser de la tercera edat, almenys administrativament. A partir d’avui puc anar a la Seguretat Social per demanar la pensió que em correspon. Com que avui és diumenge, hi aniré demà.

No sé perquè diuen això de la tercera edat. Si la primera edat és la infància, la segona l’adolescència, la tercera la joventut i la quarta la maduresa, no entenc perquè quan arribes a vell tornes a la tercera. Es un dels misteris de la ciència que encara no he pogut aclarir.

He consultat la literatura per veure com ho puc fer per seguir sent jove. He tornat a llegir en Faust i després he posat un anunci al diari per vendre la meva ànima a un diable qualsevol per tal de seguir sent jove. Però o la meva ànima no té cap valor o els dimonis ara es dediquen a d’altres afers més rentables, perquè cap diable no m’ha contestat.

Decebut, em dirigeixo a la ciència. Ella em dirà què és el que fa que ens anem envellint. Segur que hi trobaré la recepta per, almenys, fer-me vell més poc a poc. I dit i fet: la ciència diu que envellim per dues raons. Si només són dues, penso, serà relativament senzill evitar-les al màxim i així poder retardar el procés. Aquestes dues raons són:

- Ens fem vells al respirar, ja que una petita part de l’oxigen que respirem es transforma en radicals lliures que poden atacar el nostre ADN, modificar-lo i, aleshores, les ordres que reben els nostres òrgans no són les adequades, les de sempre. Anem perdent el control del cos i del cervell.

- Ens fem vells al menjar, ja que una petita part de la glucosa en què es transformen els aliments que prenem es va combinant amb les proteïnes del nostre cos, i les va enganxant les unes amb les altres. Ens anem tornant rígids.

M’assabento també que, en realitat, comencem a envellir als onze anys. Ja hi hauríem d’estar acostumats.

La tragèdia és que els que conec que, per no envellir, han deixat de respirar o de menjar han aconseguit efectivament no envellir, però d’una manera que no és pas la que crec que és la millor: han deixat ràpidament aquesta vall de llàgrimes per anar qui sap on. Es a dir, que si la nostra il•lusió és anar envellint poc a poc, estem fotuts.

L’únic consol que em queda és que la Seguretat Social m’ajudarà a envellir de manera lenta i pausada. Amb les pensions tan generoses que tenen els jubilats, la veritat és que no es pot pas menjar massa. Al menjar menys, el cos transformarà menys aliment en glucosa, les proteïnes s’enganxaran menys les unes amb les altres i anirem conservant durant més temps una elasticitat acceptable.

Si el Govern fes un altre pas, si haguéssim de pagar un impost per respirar, ens hi miraríem més a l’hora d’empassar-nos l’oxigen de l’aire i el nostre cos fabricaria menys radicals lliures que poguessin atacar el nostre ADN. D’aquesta manera aniríem funcionant correctament durant més temps.

Lo dit. Demà m’acostaré a les oficines de la Seguretat Social i ompliré un imprès per demanar la pensió que em pugui pertocar. Aleshores hauré entrat definitiva i administrativament al grup de la tercera edat. Espero que per molts anys. I que vostès ho vegin.

dissabte, d’abril 14, 2007

Com estalviar benzina i contribuir a la solució del canvi climàtic


Ens diuen que una de les causes de l’augment de les temperatures del planeta és el diòxid de carboni produït pels cotxes. Doncs bé, ja fa anys que es va trobar la solució. Va ser el Dr. Franz de Copenhaguen (q.e.p.d.).

El problema és que el capitalisme i les multinacionals del petroli, sempre tan egoistes, com que aquest invent els disminuiria els beneficis, l’han tingut amagat. Només una important recerca històrica ens ha permès de recuperar-lo, per a la salut del planeta i de la soferta butxaca.

No és una casualitat que aquest invent es ressusciti el dia que commemorem el 76è aniversari da la proclamació de la segona república.

A baix el capital. Visca la revolució tecnològica, de la que aquest invent n’és un exemple palès, la única que podrà alliberar les masses de l’opressió capitalista.

Comparant la finor d’algunes pells


A Malgrat, el Magnífic Ajuntament ha presentat una querella judicial a la revista local per haver criticat a la senyora alcaldessa. Miro el que passa en altres pobles que conec una mica, i repasso el que es diu a la revista local d’Ortigueira, a Galícia. La revista es diu La Voz de Ortigueira, i ja va pel seu norantè any d’existència. Surt setmanalment.

Heus aquí algunes “perles” dirigides al senyor alcalde, que es diu Antonio Campo i que és del Partit Popular:

22 de desembre del 2006 - ... permítame que informe a los lectores de una nueva bravuconada protagonizada por el Alcalde... Allí nos encontramos delante de un “sinvergüenza” que con toda desfachatez nos convirtió en esclavos serviles. Signa UN ACREEDOR.

29 de desembre del 2006 - ... un nuevo rico que gobierna con despotismo (no ilustrado) una de las villas más señeras de Galicia. Signa PASMADO.

5 de gener del 2007 - ... Campo considerase un gran xestor e a Fundación Ortegalia seria una das suas maniobras perfectas se non estivese próxima ao fraude de lei. Como cualificar senon o feito de usar esta fundación para expropiar uns terreos que favorecen o negocio especulador da familia. Signa MANUEL FEAS SANCHEZ.

26 de gener del 2007 – La verdad es que hay que tener poco pudor, poca vergüenza y bien pocas luces, por no decir otra cosa, para mandar publicar esto... Signa XX.

23 de març del 2007 - ... él se hizo con las subvenciones de la Xunta para llenar sus bolsillos... Creo que deben continuar con las felicitaciones al gran canalla que es Antonio Campo... por permitir a este mal nacido (Antonio Campo) que, abusando de su poder como alcalde, le permitieron quitarme todo lo que tenía... Este tío, si no le das lo que quiere, te lo quita y en paz. Signa PEPITA DEL CAMPO DE LA TORRE.

El senyor Alcalde de la vila d’Ortigueira no ha presentat cap querella ni a la publicació local ni a cap dels autors, i això que el que s'ha publicat es podria considerar injuriós. Serà que és més respectuós de la llibertat d’opinió o serà que té la pell menys fina que la seva homòloga de Malgrat?

dijous, d’abril 12, 2007

La política de comunicació de l’Ajuntament

Comunicacions al Som-hi!

En el Som-hi! del mes de març hi llegeixo un escrit de la senyora Aubanell, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament, explicant per què els edificis de la casa rectoral, que pertanyen a l’Esglèsia Catòlica, no han pagat la seva part per la refecció del carrer de Passada. Aquest escrit és una resposta a una carta del mes de febrer, una mica airada, demanant a l’Ajuntament la raó de no cobrar als propietaris d’aquests edificis. L’explicació donada és clara (es tracta de l’aplicació del Concordat de l’Estat espanyol amb la Santa Seu) i ben raonada.

I és que parlant, la gent s’entén. Estarem o no d’acord amb els termes del dit Concordat, però ha quedat clar quin ha estat el motiu, i que aquest no és un “favor” de l’Ajuntament.

Si des de l’Ajuntament s’hagués replicat d’aquesta manera a cadascuna de les crítiques que s’han publicat al Som-hi!, ara no estaríem on estem, amb la querella presentada. Però s’ha estimat que no valia la pena contestar. I trobo que l’Ajuntament s’ha equivocat al no fer-ho de manera continuada.


Butlletí Municipal

Llegeixo també el Butlletí Informatiu de l’Ajuntament. Clar, ben presentat i relativament senzill de llegir, informa de moltes coses al poble. Molta feina que es fa des de l’Ajuntament és explicada en el Butlletí. I això és bo per la democràcia. La democràcia es basa en la informació, i el Butlletí en dóna força.

Molta gent critica el Butlletí: que si és massa luxós i car, que si és propaganda de l’equip de govern... Trobo que els quartos gastats en el Butlletí són rentables i que el temps emprat pels responsables de l’Ajuntament no és un temps malaguanyat. L’Ajuntament, si vol interessar el personal a assabentar-se de la cosa pública, no només ha de saber fer i fer, sinó que ha de fer saber el que fa.

Com que a Malgrat no hi ha cap mitjà de comunicació escrita que informi detalladament del que es fa a la Casa Gran (el Som-hi! no ho fa, probablement per falta de temps i de mitjans dels seus redactors), l'Ajuntament ho ha de fer personalment.

Es clar que una revista municipal haurà de complir alguns requisits. Per a mi són :

- Una informació clara sobre el que s’està fent, amb el seu cost econòmic i fotografies en color de les diferents realitzacions.

- Un espai de almenys mitja pàgina perquè cada grup dels que composen l’Ajuntament pugui expressar s’hi lliurement.

- Un espai on l’Ajuntament respon a preguntes del ciutadà (amb la firma del regidor que contesti)

En el darrer Butlletí ens hem assabentat que l’ampliació del parc Francesc Macià ha costat 2.975.000 euros i que s’han obtingut subvencions per un 40 % del total (pregunta feta també al Som-hi! en una carta al director), i així se’ns va explicant el cost de cada una de les obres que es presenten.

Trobo que al Butlletí s’hauria de donar una mica més d’espai als grups de l’oposició, i que hi falten respostes a preguntes dels ciutadans. Però, malgrat aquestes dues millores que, al meu parer, s’haurien de fer, haig de felicitar l’equip de redacció del Butlletí Municipal (Conxita Campoy, Neus Serra i Joan Carles Tagua)

Espero que el nou equip municipal que surti de les properes eleccions continuï informant-nos amb el Butlletí Municipal. Servirà perquè ens interessem cada vegada més amb el que es fa amb els nostres impostos. Que això és, en el fons, la democràcia.

divendres, d’abril 06, 2007

Més sobre la querella contra el Som-hi!


He rebut el Som-hi! del mes de març. Hi ha un article molt interessant, d’en Salvador Montalt, sobre la querella que l’ajuntament ha presentat contra el responsable legal del Som-hi. En Salvador Montalt escriu bé i clar. Aquest article està en aquesta línia. Es molt clar, està ben escrit i diu una sèrie de coses importants.

Costa no veure, diu en Salvador, en la iniciativa de l’alcaldessa, les ganes d’atacar el representant legal de Som-hi! i la revista mateixa. Una revista que no ha pogut controlar ni doblegar. I, parlant del representant legal de Som-hi!, ens podem imaginar fàcilment que, si fos un altre, no s’hauria actuat contra ell.

Un article per llegir-lo sencer. Un article per meditar. Un article fet, no des de la precipitació d’una reacció immediata a la querella, sinó des de la reflexió sobre un acte d’aquesta gravetat. Un article que ens dóna una visió de com la senyora alcaldessa no té límits en el seu intent de controlar l’opinió pública, ni en la seva aversió a persones que no pensen com ella i ho fan saber.

Perquè, i no ho hem d’oblidar, i en Salvador ens ho recorda, el tirar endavant una revista local - sense ànim de lucre, per cert - demana un esforç voluntari i generós, esforç que la senyora alcaldessa es passa olímpicament per l’arc del triomf.

Ens explica en Salvador que l’alcalde de Blanes ha demanat la creu de Sant Jordi per la revista Recull, que no és precisament de la seva corda, al complir-se els vuitanta anys de la seva existència: a Blanes es demanen honors i reconeixement a l’esforç per tirar endavant la revista local i a Malgrat es tira pel jutjat als que la fan.

No hem d’oblidar aquesta querella. Hem de continuar parlant-ne. Fins que rectifiquin. Tant l'alcaldessa com els grups que l'han recolzat.

Seria potser una bona idea que els grups de l’oposició presentessin una moció al ple municipal per demanar un homenatge als que fan el Som-hi! al complir-se trenta anys de la seva existència, i demanant també que es retiri la querella contra la revista. Tindríem llavors l’ocasió de comprovar si els grups que, d’una manera més o menys clara, es volen desmarcar de la presentació de la querella ho fan per convenciment o per oportunitat política.

No oblidem que no es tracta només d’un afer judicial. Es tracta també d’un afer polític. I que les eleccions són per ben aviat.

dimecres, d’abril 04, 2007

L'energia eòlica



Els diaris del dia 20 de març ens deien que el dia de Sant Josep s’havia batut a Espanya el rècord de producció d’energia eòlica. Que la potència de punta havia estat de 8370 MW, el què és molt, ja que la potència instal•lada és de 11550 MW. També ens deien que l’energia eòlica generada el dia de Sant Josep equivalia a la de les vuit centrals nuclears.

Anem-hi pas a pas. El dia de Sant Josep es varen produir a Espanya un total de 743 GWh, dels que 173 varen ser d’energia nuclear i 169 d’energia eòlica. Sembla, doncs, que l’energia eòlica és una solució alternativa a l’energia nuclear. Però recordem que el dia de Sant Josep va fer molt de vent.

Anem ara al dia 15 de desembre del 2006. La producció total d’energia elèctrica a Espanya va ser de 829 GWh (va fer molt de fred, ja que Espanya estava en una situació anticiclònica, i a la nit hi va haver moltes gelades). La producció d’energia nuclear va ser de 182 GWh, i la d’energia eòlica només de 16 GWh. I és que les situacions anticiclòniques fa fred però no fa vent.

Es a dir, que el dia 15 de desembre del 2006 el fet que no feia vent va contribuir a produir molt CO2.

I és que un dels problemes de l’energia eòlica és que no produeix si no fa vent.

Quan travesses Espanya només veus turons plens de molins eòlics que es retallen en l’horitzó. Et topes amb molts camions que transporten pales immenses o cilindres que serveixen da base als molins. Anant a Ortigueira, la última “dificultat” és el Caxado, amb les seves boires, els seus animals solts i, des de fa poc, amb desenes de molins eòlics. A la ria d’Ortigueira, miris on miris, les muntanyes que l’envolten estan coronades de molins.

En tant que enginyer, trobo l’energia eòlica molt interessant tècnicament. Aquest estiu he visitat una fàbrica de pales a As Somozas, municipi veí d’Ortigueira. Les llarguíssimes pales em varen impressionar. L’enginyeria que porta el seu disseny és molt interessant.

Però em pregunto: val la pena destruir el paisatge amb molins de vent impressionants per tenir una energia de la que no ens podem refiar? Potser no, però fa modern.


Nota:
MW = megawatt = 1000 kilowatts
GWh = gigawatt-hora = = 1000 megawatts-hora = 1.000.000 kilowatts-hora

Es pot trobar la producció d’energia eòlica i totes les dades sobre producció i demanda d’energia elèctrica aquí.

diumenge, d’abril 01, 2007

En Fidel Castro i els combustibles alternatius



Fa pocs dies el Comandante en Jefe va publicar un article al diari Granma, òrgan del Partit Comunista Cubà, sobre l’ús de l’etanol i del biodiesel com a combustibles. Es un article no massa llarg, ben escrit i fàcil de llegir. De manera que l’he llegit.

“L’amic” Fidel ens explica les conseqüències dramàtiques que la fabricació de l’etanol i del biodiesel tindrà sobre els països pobres, ja que el blat de moro, el blat, la soja, actualment utilitzats com a aliment, passaran a ser utilitzats com a combustible. Ens augura la mort de gana i de set de més de 3 mil milions de persones en aquests països. De manera que la població del món quedarà reduïda a la meitat.

Tonteries de vell xaruc o bé visió encertada d'un estadista?

Crec que no és pas del tot fals el que diu el Comandante en Jefe. Però és probablement molt exagerat. Encara que el problema ja ha començat a Mèxic on, degut a l’encariment del blat de moro nord americà, s’ha apujat el preu de les tortillas, menjar bàsic del mexicà pobre.

Què en diuen els ecologistes professionals? Per ara, continuen elogiant els combustibles alternatius com el biodiesel i l’etanol.

Assumpte per a la reflexió.