diumenge, de gener 29, 2017

Els pressupostos municipals del 2017 (Despeses)

El pressupost de l’any 2017 és de 20,26 milions d’euros, a comparar amb el pressupost inicial de l’any 2016, que era de de 18,93 milions, o amb els pressupostos finals del 2016, que eren de 22,00 milions. Encara no han sortit les xifres definitives de l’any 2016, pel que farem la comparació amb el pressupost actualitzat de l’any 2016. Examinem el pressupost de despeses.



1. Despeses de personal

El pressupost de l’any 2017 presenta una disminució de 539.000 € al capítol de despeses de personal. Hi trobem 45.000 € deguts a que l’any 2016 es va pagar el retard de la paga extra de l’any 2012. La resta deu ser que disminueix la quantitat de persones que treballaran a l’ajuntament l’any 2017.


2. Despeses en béns i serveis

Aquest capítol presenta una disminució de 124.000 € respecte del pressupost final del 2016.

Les despeses més importants són les de la neteja viària (795.000 €) i les escombraries (744.000 + 571.000 + 385.000 = 1,7 milions). En conservació i manteniment les despeses són de 592.000 €. El subministrament elèctric total és de 545.000 €, dels que 276.000 corresponen a l’enllumenament dels carrers.

Es crea una promoció d’habitatge (40.000 €) i el centre obert (34.000 €) i desapareixen els horts urbans.

La diferència més important amb l’any 2016 el trobem a l’escola bressol (- 104.000 €)


3. Despeses financeres

Passen de 89.000 a 114.000 € degut a l’augment de la partida d’interessos de préstecs de mig i llarg termini.


4. Transferències corrents

Lleugera disminució respecte de l’any 2016. La partida més important, la transferència a l’empresa de turisme municipal, no varia, i es queda en 254.000 €.

Desapareix la subvenció a l’escola de futbol i es creen la subvenció per pagar l’UBI i les beques escolars. Es redueixen les partides d’ajudes a la infància i a Càritas.


6. Inversions reals

Aquí tenim el quadre de les inversions previstes per l’any 2017. No en farem cap comentari, ja que aquest capítol segurament variarà, i molt, ja que, en aquest aspecte, les diferents corporacions municipals mai han sigut gaire previsores quan han presentat els seus pressupostos inicials. I, amb unes circumstàncies com les actuals, aquesta llista pot variar molt si, com diuen, canvia el govern municipal.


8. Actius financers

Com cada any, es preveuen 36.000 € per les bestretes del personal.

9. Passius financers

Com l’any anterior, es preveuen les mateixes partides: 1,09 milions per amortització de préstecs.


dimarts, de gener 24, 2017

Els efectes del temporal



Un any més, el temporal ha destrossat moltes coses a tot el Maresme. Un any més, hi ha hagut problemes a la zona dels càmpings, malgrat que fa un parell o tres d’anys s’hi van gastar més d’un milió d’euros per evitar l’efecte dels temporals. A Pineda, l’alcalde diu que les destrosses al passeig de mar es poden valorar en un milió d’euros. A Malgrat, el regidor de Platges Óliver Sánchez-Camacho ha explicat que només es podran valorar els danys que han causat les fortes onades a la zona dels càmpings, quan acabi el temporal marítim.

Sánchez-Camacho ha avançat, però, que "aquest problema és prou conegut i que no es pot demorar més". El regidor assegura que els diferents agents implicats "s'han de seure ràpidament a parlar sobre aquesta problemàtica". "És el moment clau i no podem deixar passar més temps perquè, si no, la propera tardor i hivern estarem en la mateixa situació", ha afegit.

El senyor regidor de platges sembla un home intel·ligent, ja que diu que el problema és prou conegut, i dient això ho encerta al cent per cent. El que no es coneix tant és la solució que té aquest problema. Jo, dins de la meva ignorància, diria que aquest problema no té solució, però això no deixa de ser una opinió personal. Aquesta no deu ser l’opinió del senyor regidor de platges (que també ho és de medi ambient, obres públiques i serveis), ja que sembla creure que, un cop els “agents implicats” s’hagin assegut, trobaran una solució. Un, que ja fa anys que corre sobre aquesta terra, és escèptic, però, és clar, hem de deixar pas a la joventut, que té noves idees.

Un cop asseguts els “agents implicats”, decidiran que s’ha de fer això i allò, sempre que els que paguin siguin els altres. I tornaran a fer obres, i es tornarà a gastar un milió d’euros, euros que la propera llevantada, o la propera garbinada, s’emportaran. Mentrestant, aquests polítics de diumenge a la tarda, podran dir als seus crèduls seguidors que han aconseguit que l’administració central inverteixi al nostre poble. Una inversió sense cap ni peus, però que serveix per portar vots al seu sac.

Mentrestant, un altre dels punts afectats pel temporal marítim ha estat el tram zero de la riera de Palafolls, que dóna accés a l'avinguda dels Pins. L'aigua, que ha inundat completament el pas, arriba gairebé als dos metres d'alçada, just a tocar de la via del tren. I el senyor regidor de platges, tan tranquil, ja que això sembla que no depengui d’ell. A altres llocs, quan hi ha avís de pluges o de temporals, els serveis municipals obren el camí de la sorra per poder, en cas de pluges abundoses i/o de mala mar, donar sortida a l’aigua. Aquí s’espera que arribi la inundació per reclamar a l’estat o a la Generalitat, quan, si s’hagués actuat amb diligència, és molt possible que els danys haguessin sigut menys importants. Però això demana anticipació, això demana manteniment. I aquí no estem per aquestes minúcies. Aquí estem per asseure’ns amb els “agents implicats”, un cop la desgràcia ha passat.

Per cert, on és el famós projecte d’inversió (2 milions, si no vaig equivocat), per arreglar la gola de la riera?

dijous, de gener 19, 2017

El preu de l’electricitat d’aquests dies

Tothom es queixa de que el preu de l’electricitat a Espanya és un dels més elevats d’Europa. A més, ens anuncien que ahir i avui els preus són encara molt més alts que el que és habitual. Alguns demanen explicacions al govern, altres acusen les companyies elèctriques d’aprofitar-se de la situació. En realitat, però, el que aquests dies el preu de l’electricitat sigui molt més car té unes explicacions.

Si examinem el balanç elèctric dels 18 primers dies de gener d’enguany, i el comparem amb el mateix període de l’any passat veiem que:

·         El consum ha augmentat un 7 %, segurament degut a que aquest any fa més fred.

·         La producció d’energia hidràulica, la més barata, ha disminuït un 43%, degut a la sequera.

·         La producció d’energia eòlica ha disminuït un 33%, ja que fa dies que tenim un anticicló sobre la península, el que fa que hi hagi poc vent.

·         Fa un any s’importava energia, i aquests primers dies de gener s’està exportant.

·         La producció d’energia elèctrica a les centrals de carbó i a les de gas (cicle combinat), que són les més cares, ha augmentat per compensar l’augment del consum i de l’exportació, i la disminució de les produccions hidràulica i eòlica. En el cas del gas, l’augment de preu ha sigut més important degut a l’encariment del petroli i la baixada de l’euro. El carbó, que és majoritàriament importat, també ha sofert la baixada de l’euro.

És a dir, que, per una vegada, hi ha raons objectives perquè l’energia elèctrica sigui més cara aquests dies que el que ha sigut habitualment. I les causes principals són la sequera i la manca de vent.


dilluns, de gener 16, 2017

Malgrat 1917 - Celebració de la Festa de l’Arbre

La Vanguardia del 17 de gener del 1917 portava que a Malgrat, el dia de Sant Antoni Abat, es celebraria la Festa de l’Arbre.


diumenge, de gener 15, 2017

Els pressupostos municipals del 2017 (Ingressos)

S’han aprovat els pressupostos municipals de l’any 2017, que han quedat en 20,46 milions d’euros, a comparar amb els pressupostos inicials del l’any 2016, que van ser de 18,93 milions, o amb els pressupostos finals del 2016, que eren de 22,00 milions. Encara no han sortit les xifres definitives de l’any 2016, pel que farem la comparació amb el pressupost actualitzat de l’any 2016. Examinem primerament el pressupost d’ingressos.





1. Impostos directes

Els impostos directes són els ingressos més importants de l’ajuntament. Comprenen la contribució urbana, la contribució rústica, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys i l’impost sobre activitats econòmiques.

Les contribucions rústica i urbana augmenten respecte del 2016, mentre que l’impost dels vehicles baixa. Els altres dos impostos són iguals als de l’any 2016.


2. Impostos indirectes

Aquests impostos es corresponen a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Al pressupost de l’any 2016 eren de 150.000 €, i per l’any 2017 es preveuen 200.000 €. Als anys 2006 i 2007, en ple boom econòmic, s’havia arribat a recaptar més d’un milió d’euros per aquest concepte.


3. Taxes i altres ingressos

Aquest capítol conté tots els altres ingressos de l’ajuntament, des de la recollida d’escombraries, passant per les multes, contribucions especials, permisos diversos, venda d’energia, etc. Al quadre següent en tenim els conceptes més importants. El total d’ingressos d’aquest apartat és de 4,98 milions, 529.000 € més que l’any anterior.

La principal diferència respecte de l’any 2016 són les contribucions especials per les obres carrers de Llibertat i Sant Elm, amb 600.000 €.

Aquest any no es preveuen ingressos deguts a la llar d’infants.


4. Transferències corrents

A aquest capítol hi trobem les transferències d’altres organismes públics a l’ajuntament i destinades a despeses corrents. La transferència més important és la de l’estat, pressupostada en 3,4 milions per l’any 2017, 65.000 € més que al pressupost del 2016.

Les diferències més importants respecte de l’any passat les trobem a les transferències de la Diputació (- 312.000 €) i a la del Servei d’Ocupació de Catalunya, on no hi ha res pressupostat pel 2017. Aquestes transferències aniran evolucionant al llarg de l’any, ja que els pressupostos de la Diputació i de la Generalitat es fan a partir de programes concrets que, a l’hora d’aprovar els pressupostos inicials, encara no s’han concretat.


5. Ingressos patrimonials

Aquí es comptabilitzen els ingressos de les concessions i els interessos bancaris dels comptes de l’ajuntament. Els interessos han passat de 20.000 € al pressupost l’any 2016 a 5.000 per l’any 2017.

El principal concepte és el de la concessió de les platges, que queda igual que l’any anterior. De les altres concessions, baixen les dels bars del casal d’avis i del camp de futbol, i puja la del poliesportiu.

6. Alienació d’inversions reals

Es tracta de desinversions. S’obren alguns conceptes amb un valor de 100 € cada un, per si fos necessari al llarg de l’any. En realitat, no hi ha res de previst.

7. Transferències de capital

Aquí es comptabilitzen les transferències d’altres organismes públics dedicades a inversions.

El concepte més important és la transferència de la Diputació per l’adquisició de finques, amb 805.000 €.



8. Actius financers

Aquest capítol recull els ingressos corresponents a les devolucions dels avançaments fets al personal (bestretes), així com l’adquisició d’actius financers, tant interns com externs. Normalment, en els pressupostos inicials, només es preveuen les bestretes. Durant el curs de l’any, tal com va passar l’any passat, s’hi poden incloure altres actius si és necessari. En el cas del 2016, s’hi van incloure 2,4 milions per poder fer front a les inversions no previstes al pressupost inicial. Aquests 2,4 milions procedien del romanent de caixa.



9. Passius financers

Aquí hi venen els préstecs que es compta demanar durant l’any. Per raons que escapen al contribuent, cada any es compta demanar un préstec de 915.000 €, que no es demana mai. Per 2017 s’han calcat les xifres de l’any anterior.




Comentaris

Un pressupost d’ingressos molt continuista. Això de continuista no s’ha d’interpretar com una crítica, sinó com una constatació. L’avantatge que tenen els gestors de l’ajuntament és que aquest pressupost l’aniran modificant, de vegades, com l’any passat, d’una manera molt important. D’això se’n pot deduir que no s’han trencat pas massa el cap quan els han fet. I això ho veurem de manera més clara quan parlarem de les despeses, sobretot de les inversions.

Per cert, no sé si és gaire presentable pressupostar 600.000 € de contribucions especials quan es compta amb l’oposició dels veïns que les han de pagar. Podria semblar, pels malpensats, una actuació prepotent.

divendres, de gener 13, 2017

La guerra de les banderes



Finalment, tal com es va votar al ple municipal, han posat la bandera estelada al balcó de l’ajuntament. Immediatament, l’alcalde ha donat ordre a la policia municipal de despenjar-la. No ho han pogut fer, ja que els regidors els ho han impedit. Finalment, la bandera estelada ha estat retirada del balcó de la casa gran.

L'alcalde Joan Mercader assegura que ell "és l'únic que té la competència d'executar els acords de ple" i que, per això, demanava a la Policia Local que la despengés, ja que ell no ha ordenat executar aquest acord del ple. La regidora Núria Casajuana, per la seva banda, va defensar que en cap cas l'alcalde pot triar quins acords de ple executa i quins no. La regidora va afegir, a més, que com l'acord no va ser recorregut en contra en el seu moment, s'havia d'executar. Qui té raó?

I així estem. Mentrestant, la bandera estelada ha desaparegut del balcó. La polèmica segueix.

Tots sabem que els socialistes no són partidaris de posar banderes estelades, mentre que els ex-convergents, els d’esquerra i els de la unitat popular ho són. Els juntaires per Malgrat ni són peix ni són carn en aquest debat.

Als que ja tenim els cabells blancs i una certa visió més aviat escèptica sobre l’activitat política, aquesta guerra de les banderes ens sembla una criaturada. Tant per la part d’uns com de la part dels altres. Un servidor, si estigués al lloc de l’alcalde Mercader, hagués deixat l’estelada al balcó, fins que arribés a l’ajuntament l’ordre governamental de treure-la. Però, l’alcalde Mercader ha escollit demostrar la seva autoritat. Des del meu punt de vista, ha fet el ridícul. De la mateixa manera que, sempre des del meu punt de vista, els partits que van presentar la moció per penjar l’estelada al balcó tampoc van fer la feina que penso que haurien de fer. Pensava, i continuo pensant, que als ajuntaments s’han de tractar els problemes dels ciutadans, i no fer guerretes de banderes que, perdoneu, no condueixen a res. Quan veig que hi ha polítics que es dediquen a aquestes coses, el meu escepticisme sobre l’activitat política no fa més que augmentar.

dimarts, de gener 10, 2017

Un enorme iceberg s'està desprenent a l'Antàrtida

Un enorme iceberg sembla a punt de desprendre’s de la barrera de gel (ice shelf, en anglès) Larsen C a la Península Antàrtica. Les observacions per satèl·lit de desembre de 2016 mostren una esquerda creixent a la barrera de gel que suggereix que és probable que un iceberg amb una àrea d’uns 5.000 km2 es desprengui aviat.


Una barrera de gel és una extensió flotant de glaceres terrestres que flueixen cap a l'oceà. A causa de que suren sobre l'oceà, la seva fusió no contribueix directament a l'augment del nivell del mar. No obstant això, les barreres de gel actuen com a contraforts que frenen les glaceres que flueixen cap a la costa. Les barreres de gel Larsen A i B, situades més al nord de la Península Antàrtica, van col·lapsar-se als anys 1995 i 2002, respectivament. Això va donar lloc a l'acceleració espectacular de les glaceres que es recolzaven amb elles, el que va tenir com a conseqüència que volums de gel terrestre majors del que és habitual entressin a l'oceà i contribuïssin a la pujada del nivell del mar.



Quan augmenta la temperatura es produeixen dos fenòmens en les barreres de gel i les glaceres que les originen:

·         L'aigua fosa durant l'estiu es cola a través de les esquerdes de les glaceres, arribant a la seva base, el que té com a conseqüència que les glaceres augmenten la seva velocitat.

·         A la barrera de gel es produeixen fissures que s'omplen d'aigua, esquerdant la barrera, que pot arribar a col·lapsar-se.

Quan la barrera de gel que sosté a la glacera es col·lapsa, la glacera perd suport, el que fa que la seva part davantera es deformi i la seva velocitat de descens cap al mar s'acceleri.

En el cas de la barrera de gel Larsen 3, si arriba a desaparèixer, es calcula que les glaceres que es recolzen amb ella, a l'anar desapareixent cap al mar, augmentaran en 10 cm el nivell dels oceans.

Al mateix temps que observem com algunes barreres de gel van desapareixent a l’antàrtic, s'acaba de publicar un article, titulat "Antarctic ice sheet dischargedriven by atmosphere-ocean feedbacks at the Last Glacial Termination". En aquest article s'explica que fa uns 14.700 anys, l'oceà al voltant de l'Antàrtida va experimentar un augment del nivell del mar de diversos metres, i que això podria tornar a passar. En aquell moment, els canvis en la circulació atmosfèric-oceànica van conduir a una estratificació a l'oceà amb una capa freda a la superfície i una capa calenta per sota. Amb aquestes condicions, les barreres de gel (ice shelves) tendeixen a fondre’s més que quan l'oceà circumdant està completament barrejat. Això és exactament el que està passant actualment al voltant de l'Antàrtida.

La raó de l'estratificació actual és que l'escalfament global està causant que, en algunes parts de l'Antàrtida, el gel de les glaceres es fongui, afegint quantitats importants d'aigua dolça i freda a la superfície de l'oceà. A la vegada que la superfície oceànica s'està refredant, l'oceà més profund s'està escalfant. Aquest fenòmen ja ha accelerat el col·lapse d'algunes barreres a la badia d'Amundsen. Sembla que l'escalfament global està replicant unes condicions que, en el passat, van desencadenar canvis significatius a l'estabilitat de la capa de gel antàrtica.

En estudis anteriors, els científics havien trobat evidències de vuit esdeveniments de fusió massiva estudiant els sediments d'aigües profundes al voltant de l'Antàrtida, que van passar durant la transició de l'última edat de gel al període calent actual. La fusió més important va passar fa 14.700 anys. Durant aquest temps l'Antàrtida va contribuir a un augment del nivell del mar d'almenys tres metres en l'espai de pocs segles.

Estudiant amb meticulositat les dades isotòpiques dels testimonis de gel antàrtics, han arribat a la conclusió que les aigües al voltant de l'Antàrtida estaven molt estratificades en el moment dels esdeveniments de fusió esmentats, de manera que les barreres de gel es fonien més ràpidament que a la seva velocitat habitual. La gran pregunta és si les barreres de gel antàrtiques reaccionaran a les condicions oceàniques actuals tan ràpidament com ho van fer fa 14.700 anys.

divendres, de gener 06, 2017

Les temperatures de l'any 2016 - REMSS

S'acaben de publicar les anomalies temperatures mesures per satèl·lit per Remote Sensing Systems (REMSS) del mes de desembre, el que permet conèixer les anomalies mitjanes de l'any 2016.

Les zones del globus terrestre incloses en les mesures de REMSS van des dels 70° S fins als 82,5° N, el que deixa fora de les mesures els casquets polars. Les zones polars mesurades per aquest satèl·lit, per tant, de 60-82,5 ° per a l'hemisferi nord, i de -60 a -70° a l'hemisferi sud.

Pel que fa a la temperatura mitjana global, l'any 2016 ha estat el més càlid de la sèrie històrica que va començar l'any 1979 (+ 0,57° C). El segon any més càlid, segons les mesures de REMSS, va ser l'any 1998 (+ 0,55° C), en què també hi va haver un fenomen el Niño molt acusat. La tendència de les temperatures globals és d'un escalfament de 0,13° C / dècada.


La zona polar Nord ha tingut, en 2016, l'any més càlid de la sèrie històrica (+ 1,63° C). La tendència és a un augment de la temperatura de 0,34° C/dècada, més del doble que l’escalfament global. Com és habitual, ha estat la zona que ha experimentat el major escalfament del planeta.


Aquest escalfament de la zona polar nord és especialment preocupant, ja que allà s’hi troba la illa de Groenlàndia, que està coberta de gel. Amb una augment tant important de la temperatura en aquelles zones, també augmenta la probabilitat de que Groenlàndia comenci a desgelar-se cada vegada més de pressa. La quantitat de gel groenlandès, si es fongués tot, faria augmentar el nivell del mar de 6 metres aproximadament, amb unes conseqüències catastròfiques per totes les zones de costa del planeta. Actualment, el nivell del mar augmenta uns 3 mm per any, dels que la meitat prové del desgel de Groenlàndia.

Properament es publicaran les dades de la Universitat d’Alabama a Huntsville (UAH), també obtingudes per satèl·lit, i, una mica més tard, les dades obtingudes per mesures fetes al nivell del sòl. Entre aquestes dades hi ha diferències importants, però totes mostraran que aquest any 2016 ha sigut el més calorós de la sèrie històrica.