El client d'una botiga de
roba, amb dos polos nous a les mans, demana a un venedor quin dels dos li
aconsella comprar.
“En confiança?” – li respon el venedor – “Cap dels dos”.
L'escena apareix en un dels anuncis d'una controvertida campanya oficial del Govern francès per reduir el consum... en ple “black friday”. La iniciativa correspon a l'Agència del Medi Ambient i Control de l'Energia, que depèn del Ministeri de la Transició Ecològica, que intenta combatre el malbaratament consumista per reduir la producció de residus.
(Fins aquí, un article de La Vanguardia d’avui)
Tot i això, si una cosa és molt clara és que la moda ràpida, que podem definir com el subministrament constant de nous estils a preus molt baixos, no només ha disparat la quantitat de roba que es produeix, sinó també la que es llença. Un dels factors que ha contribuït a aquesta reducció de costos és l'augment de l'ús de materials sintètics a la indústria tèxtil, com ara el polièster, molt més barats que els naturals, però també més difícils de reciclar i, per tant, més contaminants.
Als anys 70 i 80, la majoria de les fibres usades per a la roba eren naturals. L'any 2000 ja se'n va igualar el seu consum i el de polièster, mentre que ara dos terços del total són sintètiques. Actualment es produeixen uns 109 milions de tones anuals de material tèxtil, de les quals 32 milions procedeixen de plantes, com ara el cotó; 7 milions de fonts animals, com la llana, i 2 milions de fibres cel·lulòsiques. S'emporten el palmell les fibres sintètiques, obtingudes a partir del petroli, que suposen un 68% del total fabricat. D'aquestes, el polièster n'és la més utilitzada, amb 57 milions de tones.
El cost de la roba als països de la Unió Europea ha disminuït del 30% de la despesa domèstica a la dècada dels 50 fins a un 5% actualment. Aquesta disminució de preus ha contribuït a fer que els consumidors comprin un 60% més de roba que fa 15 anys. S'estima que cada ciutadà de la Unió Europea llença de mitjana 15 kg de productes tèxtils a l'any i conserva la roba la meitat del temps que abans. Moltes d'aquestes deixalles de roba utilitzades s'envien a països pobres.
Cada setmana, Ghana rep 15 milions de peces de moda ràpida de segona mà, enviades des d'Europa, els Estats Units i Austràlia, i al voltant del 40% no es pot vendre a causa de la seva mala qualitat, i acaba en abocadors, en rius o incinerades a l'aire lliure, contaminant l'aire i l'aigua. Al cremar materials sintètics, es contamina l'aire amb gasos molt perjudicials per a la salut.
El 24 d'octubre passat, el programa Enviat Especial, de la Sexta, va emetre un reportatge impactant sobre aquest assumpte, centrat en els problemes mediambientals que la roba usada està creant en aquest país del Golf de Guinea. Les imatges eren veritablement impressionants.
El problema de la contaminació dels productes tèxtils encara s'agreuja més en el cas de les fibres sintètiques perquè es fragmenten en trossos molt petits. S'estima que 500.000 tones de microfibres acaben a mars, oceans i rius cada any, i una bona part arriba a la cadena alimentària. Són ingerits per la fauna marina, que els confonen amb el plàncton, i s'acumulen als seus teixits i òrgans al llarg de la seva vida, cosa que els provoca toxicitat crònica. Se'ls mengen els peixos i nosaltres ens mengem als peixos i, per tant, ingerim tots aquests microplàstics acumulats. Aquestes microfibres es desprenen en rentar la roba a la rentadora (s'estima que cada cop que posem una rentadora es generen prop de 2.000 fibres de plàstics) i també en assecar-la a l'assecadora. S'han trobat microplàstics en excrements humans, a la llet materna, fins i tot a la placenta. Hi estem exposats fins i tot abans de néixer!
No estem destruint el planeta amb les nostres deixalles, sinó que el que estem fent és destruir les condicions mediambientals que fan que el planeta sigui habitable per a la nostra espècie, és a dir, ens estem destruint a nosaltres mateixos. Aquest apogeu descontrolat de la moda ràpida és un dels factors contaminants que contribueixen a la nostra pròpia autodestrucció, i no és el menor. Convindria valorar-ho cada cop que comprem roba que no necessitem.
