dimecres, de setembre 17, 2008

Els profetes del segle XXI

Acabo de llegir un post de Balsero que no em puc estar de reproduir. Es sobre les prediccions que el banc que no va saber predir la seva fallida va fer l’any passat sobre el que passaria l’any 2.100. Va fer aquestes prediccions pensant en els enormes beneficis que podien fer els seus inversors explotant l’ensarronada de Kioto i les immenses subvencions públiques que se’n deriven.

Podeu llegir els informes dels profetes de Lehman Brothers aquí i aquí.


No supieron predecir su quiebra pero sí el clima en el año 2100. Hilarante

Ha quebrado Lehman Brothers. Hace un año no supieron predecir su quiebra. Sin embargo, hace justo un año, Lehman Brothers fue mencionado miles de veces por el alarmismo climático militante (¡lo ha dicho Lehman Brothers!) a raíz de la publicación por la firma financiera de su informe The Business of Climate Change.

El informe fue citado una y otra vez por los medioambientalistas radicales (¡lo ha dicho Lehman Brothers!), por los asesores que contrató el PSOE para la elaboración de su programa electoral cuando hablaban de los costes del cambio climático (¡lo ha dicho Lehman Brothers!), por patéticos catedráticos de economía metidos a climatólogos (¡lo ha dicho Lehman Brothers!), por editorialistas de periódicos nacionales progres (¡lo ha dicho hasta Lehman Brothers!), por diarios económicos (¡lo ha dicho Lehman Brothers!), por una secretaria de estado (¡lo ha dicho Lehman Brothers!), así hasta el infinito y más allá.

Lo había predicho Lehman Brothers, que hablaba en su informe del clima en el año 2100 y de sus proyecciones económicas y financieras, de los costes del cambio climático, a décadas de distancia. En su informe se atrevían a recomendar a sus inversores lo que ellos consideraban un valor central de la tonelada de carbón dentro de 50 años. Entre sus fuentes de información y referencias en apoyo de sus estimaciones: los "sofisticados" análisis del IPCC y de las NN.UU. Te descojonas.

No supieron predecir su quiebra a un año vista. Pero nos recomendaban invertir en ciertas cosas según sus predicciones sobre el cambio climático en el año 2100.

Ciertos días la realidad imita a la ficción. ¿Quién fue el asesor de Lehman Brothers en su informe?: James Hansen, el climatólogo, el mismo tipo que quiere llevar a la ruina al mundo. Igual que a Lehman Brothers.

dissabte, de setembre 13, 2008

L’oscil.lació del Pacífic Nord



Tornant als afers científics relatius al canvi climàtic, vaig dir fa un temps que no tenia cap explicació sobre el perquè la temperatura global no havia augmentat des del 2002, malgrat que el CO2 de l’atmosfera hagi continuat augmentant. Mirant aquí i allà, heus aquí que sembla que aquesta estabilitat sigui deguda a l’oscil•lació del Pacífic Nord, més conegut com PDO (Pacific Decadal Oscillation). No fa pas massa temps que es coneix la PDO: l’any 1996 es va descriure per primera vegada, estudiant la producció de salmons.

En què consisteix aquesta oscil•lació? Es una variació del clima del Pacífic que alterna fases d’escalfament i de refredament cada 20 o 30 anys. Aquesta oscil•lació es detecta mesurant les temperatures de les aigües del Pacífic Nord (al nord del paral•lel 20º).

Aquesta oscil•lació afecta el clima, ja que el canvi en la situació de les masses d’aigua freda i d’aigua calenta modifica el camí de les corrents marines. En la fase “freda” de la PDO trobem una franja d’aigua més freda del que és normal a la part est del Pacífic Nord (la costa dels Estats Units) i una massa d’aigua més calenta del que és normal en forma de ferradura que connecta el Pacífic nord amb el Pacífic oest i el Pacífic sud. En la fase “calenta” de la PDO, el Pacífic oest esdevé més fred i la franja del Pacífic est s’escalfa.

Les oscil•lacions des de l’any 1900 han estat les següents::

1905 – comença una fase “calenta”
1946 – comença una fase “freda”
1977 – comença una fase “calenta”
1998 – sembla començar una fase “freda”, però, després de 5 anys, la tendència no es confirma.
2008 – probablement entrem en una fase “freda”

El que és interessant de la PDO és que la tendència a l’escalfament global del segle XX es va canviar cap a un refredament durant la fase “freda” del PDO de 1946 al 1977.

Ara sembla que hem entrat en una fase “freda”. Hi ha molts experts que pensen que aquesta és una de les raons de que el clima global no s’escalfi des de fa sis o set anys. Molts també diuen que, degut a que hem entrat en aquesta fase “freda”, és possible que el clima global no s’escalfi durant els propers vint o trenta anys.

Tenim, doncs, una explicació que sembla coherent. Però, per què la PDO oscil•la d’aquesta manera? El problema és que, ara per ara, aquesta pregunta no sembla tenir una resposta satisfactòria. I és que la ciència és així: es respon a una pregunta i en surt una altre.

Però això sí: si us diuen que la parada de l’escalfament global és deguda al protocol de Kioto, fareu de de dubtar-ho.

dijous, de setembre 11, 2008

Pressupost municipal 2007 – Realitzacions (i 3) – Les despeses corrents

Hem de dir, d’entrada, que l’anàlisi de les despeses corrents és una eina molt interessant per fer-se una idea de la gestió municipal. Sabem que la política no es redueix a les xifres comptables, però pensem que sense saber controlar les despeses corrents no es pot ser un bon polític.


Les despeses corrents són les despeses que corresponen al personal, a la compra de bens i serveis, a les despeses financeres i a les transferències corrents.

Les despeses corrents reconegudes de l’ajuntament de l’any 2007 ha estat de 13,83 milions d’euros, a comparar amb el pressupost del 2007, que era de 13,49 milions: la desviació ha estat del 2,5 %. Aquesta desviació l’hem de situar sobre un pressupost ja molt inflat respecte de les despeses de l’any anterior, que varen ser de 12,55 milions.

Aquests 13,83 milions d’euros de despeses corrents es descomponen de la manera següent:

- despeses de personal = 6,77 milions d’euros
- compra de bens corrents i serveis = 6,52 milions d’euros
- despeses financeres = 0,12 milions d’euros
- transferències corrents = 0,43 milions d’euros

Resumint les despeses corrents reconegudes dels darrers anys, trobem que augmenten any rere any, d’una manera que podríem qualificar de galopant:

- 2003 = 9,28 milions d’euros
- 2004 = 10,32 milions d’euros
- 2005 = 10,79 milions d’euros
- 2006 = 12,55 milions d’euros
- 2007 = 13,83 milions d’euros

En quatre anys, l’increment ha estat de 4,5 milions d’euros (més d’un milió per any), és a dir, del 49 %. El darrer any, de 1,3 milions, és a dir, del 10,2 %. Aquests augments són molt superiors als de la inflació. Podem considerar aquests augments com el fruit d’una bona gestió? La millora dels serveis que l’ajuntament dóna al poble ha estat d’aquesta magnitud?


Les despeses de personal

- 2003 = 4,37 milions d’euros
- 2004 = 4,84 milions d’euros
- 2005 = 5,30 milions d’euros
- 2006 = 6,11 milions d’euros
- 2007 = 6,77 milions d’euros

Aquestes despeses han augmentat del 55 % en quatre anys, gairebé mig milió per any en promig, augment molt superior al de la inflació. L’augment del 2007 respecte del 2006 ha estat del 10,8 %.

Pel 2007 s’havien pressupostat 6,47 milions: hi ha hagut, doncs, una desviació de 300.000 euros, o sigui, del 4,6 %, que és una desviació molt important i difícil de justificar.

El nombre de treballadors ha passat de 164 a 173 l’any 2007. El nombre de treballadors ha augmentat, en un any, del 5,5 %.

El nombre d’agents de seguretat ciutadana ha passat de 50 l’any 2006 a 52 l’any 2007, amb un cost de 1,99 milions d’euros l’any 2006 i de 2,25 milions l’any 2007 (augment del 13 %)


Les compres de bens corrents i serveis

Les obligacions reconegudes per aquest concepte l’any 2007 ha estat de 6,52 milions d’euros, per 6,27 milions pressupostats. La desviació ha estat de 250.000 euros, és a dir, del 4,0 %, que també és molt important i difícil de justificar.

Els darrers anys aquest capítol ha evolucionat de la manera següent:

- 2003 = 4,40 milions d’euros
- 2004 = 5,09 milions d’euros
- 2005 = 5,06 milions d’euros
- 2006 = 6,02 milions d’euros
- 2007 = 6,52 milions d’euros

Després d’una contenció de despeses l’any 2005, els anys 2006 i 2007 no solament han tornat a un règim d’augment de despeses de mig milió per any, sinó que s’han “menjat” l’estalvi del 2005. El comentari fet per l’ajuntament a la contenció de despeses de l’any 2005 va ser que aquesta contenció era deguda a la bona gestió feta durant l’any. Seguint la mateixa lògica, com hauríem de qualificar la gestió dels anys 2006 i 2007?

En quatre anys s’ha augmentat la despesa de 2,1 milions d’euros (un 48 %), a un ritme de mig milió anual.

Malauradament, en els comptes de l’any 2007 no s’ha inclòs el detall d’execució del pressupost (com es feia fins l’any 2005), el que impedeix al ciutadà d’analitzar més finament aquestes despeses, cosa que hauria estat molt interessant. Podem, però, quantificar les principals concessions:

- neteja viària = 885.000 euros
- recollida escombraries = 343.000 euros
- piscina municipal, salvament i socorrisme platges, abalisament platges = 187.000 euros


Les despeses financeres

Hem de dir que el deute de l’ajuntament ha baixat considerablement, ja que era de 5,7 milions l’any 2003, i és de 2,4 milions l’any 2007. Aquesta disminució es pot considerar el fruit d’una bona gestió, si es vol ser optimista, o el fruit d’una manca d’inversions al municipi si es vol ser pessimista. De tota manera, és una bona notícia que l’ajuntament disminueixi el seu (el nostre) deute.

Les despeses financeres del 2007 han estat de 127.000 euros (un 5,3 % del deute), mentre que varen ser de 120.000 euros l’any 2006 (un 3,4 % del deute). Es possible que l’augment del 2007 sigui degut a un augment dels tipus d’interès.


Les transferències corrents

L’evolució d’aquestes despeses els darrers anys ha estat:

- 2003 = 311.000 euros
- 2004 = 272.000 euros
- 2005 = 332.000 euros
- 2006 = 298.000 euros
- 2007 = 424.000 euros

Les despeses més importants han estat les següents:

- escola de música = 121.000 euros
- solidaritat = 89.000 euros
- ajudes a la família, a la infància, a la vellesa = 58.000 euros
- esports = 49.000 euros
- cultura = 24.000 euros
- mancomunitat de residus urbans sòlids = 18.000 euros
- federació de municipis, associació de municipis, consorci = 8.000 euros


Despeses dels òrgans de govern

Aquestes despeses ja estan incloses en el que ham vist fins ara, però és interessant conèixer-les. L’any 2007 han estat de 438.000 euros, dels quals 302.000 són de cost de personal i 128.000 de compres de bens corrents, per un pressupost de 374.000 euros, el que vol dir un 17 % de desviació respecte del pressupost.

Les despeses dels anys anteriors varen ser:

- 2004 = 438.000 euros (272.000 de personal i 154.000 de compra de bens i serveis*)
- 2005 = 370.000 euros (278.000 de personal i 87.000 de compra de bens i serveis)
- 2006 = 397.000 euros (294.000 de personal i 95.000 de compra de bens i serveis)
- 2007 = 438.000 euros (302.000 de personal i 128.000 de compra de bens i serveis)

L’any 2004 hi ha 117.000 euros “d’atencions protocol•làries i representatives”, quantitat que disminueix a 49.000 euros l’any 2005. No es dona el detall pels anys 2006 i 2007.

Observem que el cost de personal augmenta de manera més o menys normal, mentre que hi ha un augment molt important de compra de bens i serveis, del que no tenim el detall.


Conclusions

- L’augment del 50 % de les despeses corrents en només quatre anys és exagerada, i no respon, per molt que es vulgui justificar, a una millora de la mateixa magnitud de les prestacions que dóna l’ajuntament al ciutadà.

- No veiem enlloc un augment de la productivitat a l’ajuntament: cada vegada hi ha més treballadors, i cada vegada el cost d’aquests treballadors és més important: aquest cost augmenta més de pressa que el del nombre de treballadors associat a la inflació, el que mereix una explicació per part dels responsables. Explicació que hauria d’anar més enllà de dir que s’han augmentat els “serveis” que dona l’ajuntament.

- L’ajuntament hauria de frenar l’augment d’aquestes despeses, ja que en cas contrari ens trobarem amb un escanyament de les finances municipals d’aquí a pocs anys. Com? Posant sobre la taula la llista dels “serveis” que ofereix, i de eliminar els que tinguin menys o cap utilitat. Aquest és un exercici que demana molt de valor polític, que l’equip de govern actual serà difícil que faci, però que és imprescindible de fer.

- Però això sí, repeteixen a qui els vulgui escoltar que la manca de finançament no els permet de portar a terme les obligacions que tenen, i que moltes vegades corresponen a altres administracions. Això, que és veritat, té com a contrapunt que també fan moltes activitats que ningú els demana o que no tenen gairebé cap utilitat social, i que es podrien, i que s’haurien, de suprimir.

- Es una llàstima que l’estat de comptes de l’any 2007 no hagi inclòs el detall de les despeses. Ens hauria permès de dur el nostre anàlisi més lluny.

- Es una bona notícia que l’endeutament s’hagi anat reduint any rere any, però això és degut a unes inversions molt inferiors a les pressupostades, i això des de fa anys.

La presentació del pressupost de l’any vinent serà una bona ocasió per veure si l’equip de govern pensa fer alguna cosa per mantenir les despeses corrents controlades.

dimecres, de setembre 10, 2008

Huracans


Diu el diari d’avui (El País, ja que aquest any no ens arriba la Vanguardia a aquesta costa nord gallega) que el nombre d’huracans importants al Mar Carib ha anat augmentant amb el canvi climàtic. La raó, diu el diari, és que la temperatura del mar ha augmentat de 1 grau, no sí si centígrad o Farenheit. No hi ha dubte que l’argumentació és correcta. Però... es correspon amb la realitat?

El gràfic mostra el nombre d’huracans a l’Atlàntic Nord, que es el mateix que dir els huracans del mar Carib. El gràfic, però, té un error: no es tracta del nombre d’huracans del 1944 al 2006, sinó del 1944 al 2007. Esmenat aquest petit error, algú veu que el nombre d’huracans hagi augmentat des de l’any 1944? Jo, no: des del 1995 al 2005 sembla que els huracans importants augmentin, però no n'hi veig més que als anys cinquanta.

Segurament serà perquè dec ser més curt de vista que el periodista de El País. Encara que també podria ser que fos una mentida més dels que defensen d’una manera dogmàtica la idea d’un canvi climàtic maligne i desastrós. I ja sabem que el dogma està relacionat amb la fe. I la fe, diuen, és creure el que no es veu.

El “mite” de l’onze de setembre

Fa un cert temps vaig parlar de mites: del mite del caporal Fradera, del mite del dos de maig i del mite de l’onze de setembre. Vaig dir, i continuo dient, que els mites no m’agraden gens. Des de llavors he intentat aprofundir en aquest darrer, el de l'onze de setembre, i no he trobat res que em faci canviar d’opinió. Per tant, per celebrar la Diada, i no tenint pas massa ganes de treballar, reprodueixo (més o menys) el que ja vaig publicar el 23 de juliol de l’any passat sobre aquest tema.

La manera com ens volen fer creure el que va passar l’onze de setembre del 1714, quan les tropes d’en Felip V van entrar a Barcelona i es varen suprimir els Furs a Catalunya em té tota la pinta d’un mite. Començant pel Conseller en Cap, en Rafael de Casanova i acabant per les conseqüències que el Decret de Nova Planta va tenir sobre Catalunya, tot plegat em sembla una història tergiversada per crear un sentiment de pàtria espoliada. I, com tota història tergiversada, poc exacta.

Ja fa molt de temps que em pregunto com va ser possible que Catalunya, que va ser una de les terres més pobres d’Espanya durant tot el segle XVI i una gran part del XVII (és a dir, durant l’època dels Austries), fos a meitat del segle XVIII una regió rica. Com es va passar en no gaire més de cinquanta anys d’una situació on a Catalunya era una terra sotmesa a l’espoliació dels bandolers i dels nobles a convertir-se en una terra rica, capaç de construir esglésies com la de Malgrat?

No vull pas dir que la pèrdua dels Furs fos la única causa d’aquest espectacular canvi de situació. Però sí que en va ser una causa important. Es veritat que la transformació econòmica de Catalunya ja va començar els darrers anys del regnat d’en Carles II, des del 1680, però també és veritat que la pèrdua dels Furs (Furs que, pel que he pogut llegir, quan es varen abolir ja eren antiquats i només servien com a fre a la modernització del país) va fer que la societat catalana hagués de mirar cap endavant, en lloc d’anar-se contemplant el melic. Es a dir, que la supressió dels Furs i la seva substitució pel Decret de Nova Planta va contribuir de manera important al desenvolupament de Catalunya.

He de dir que es parla molt de la traïció anglesa, de la pèrdua de llibertats, del valor dels patriotes catalans, però es parla poc, i no és fàcil accedir-hi, dels Furs anul•lats pel Decret de Nova Planta. I se’n parla poc, perquè si se’n parlés, molta gent veuria que eren uns Furs antiquats, complicadíssims, majoritàriament destinats a salvaguardar els privilegis de la noblesa (de la gran i de la petita) i que impedien el desenvolupament econòmic de Catalunya.

Es clar que si Catalunya hagués optat des del primer moment per la causa borbònica, hagués pogut conservar l’autonomia fiscal que el País Basc i Navarra (a qui també es varen abolir els Furs) varen poder conservar, i que avui encara tenen.

Penso que l’onze de setembre, al menys tal com molts ens el volen explicar, és un altre mite. I, com a tal, hem de procurar desmitificar-lo. Entre altres coses, perquè ja ens hem fet grans. Haurem d’estar atents a la celebració del tercer centenari d’aquests fets: estic segur que molts voldran aprofitar-lo per accentuar el victimisme de Catalunya. Penso que, històricament, no tindran raó.

Afegir que tot això que acabo d'escriure no prejutja res sobre el meu eventual vot a una eventual votació sobre la independència de Catalunya.

dissabte, de setembre 06, 2008

El comunicat de l’ACA

L’ajuntament ha publicat a la seva web el comunicat de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) sobre l’endegament de la riera. Hem de felicitar l’ajuntament per la seva rapidesa en fer públic aquest document, encara que no sigui del tot favorable a les peticions de l’equip de govern.

Per resumir, diré que, en aquest comunicat, es decideix seguir la posició del ple, d’endegar la riera a la zona de can Feliciano segons el projecte inicial, l’aprovat el 8 de juliol del 2004. Es denega, però, “el reforçament de l’estructura de canalització per tal que es pugui procedir a la cobertura de la riera en el tram de Can Feliciano”, tal com demanava el ple de l’ajuntament del 10 de gener d’aquest any.

Resumint, que ens quedarem, si el tribunal no hi posa remei, amb la pitjor de les solucions: sense arbreda i sense la “vertebració” del poble que suposaria el cobriment del tram en qüestió, segons volia l’alcaldessa. Amb lo senzill que hauria estat “vertebrar” el poble amb un camí que passés per l’arbreda, a l’ombra, i que connectés amb el tram cobert després del carrer de Passada, com ho proposava la solució alternativa estudiada per l’ACA.

Com sempre, l’entossudiment de qui mana ens aboca a un calaix de formigó obert, que acabarà pintat amb graffitis de mal gust i que donarà a Malgrat encara més la imatge de poble suburbial.


El que és positiu del comunicat és la intenció d’atacar l’embús que es produirà en cas de fortes pluges sota el pont del tren i fins a la platja, per manca de secció suficient. Tot el que s’ha fet no servirà de res per resoldre possibles inundacions del poble si no s’arregla aquest tram. Podem dir que s’ha començat la casa per la teulada, des del punt de vista de la seguretat. Però l’augment de la secció d’aquest tram no és vistós, i, per tant, no porta vots..., encara que faci inútil tota la resta de l’obra.


Hem d’esperar el resultat de l’acció judicial per veure si la resolució atura l’obra. Hi ha molts precedents d’obres públiques aturades per resolucions judicials. No he vist les al•legacions presentades al jutjat per tenir una opinió de si hi ha possibilitats reals de que la demanda sigui recolzada pel jutge. Espero que l’ACA sigui prou prudent per no començar les obres abans da la resolució judicial.

dijous, de setembre 04, 2008

Una manera com una altre de perdre el temps (i els diners dels contribuents)

Llegim al Malgrat Confidencial que “Malgrat de Mar s'adherirà al "Pacte dels Alcaldes". Una iniciativa de la Comissió Europea que té per objectiu reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera en un 20%, des d'ara i fins al 2020. Amb la signatura d'aquest pacte, Malgrat de Mar es compromet a realitzar un inventari de les emissions de gasos hivernacle que produeix i a elaborar, en el termini d'un any, un pla d'acció amb mesures específiques per a reduir-les.”

En un moment en que les despeses dels ajuntaments s’han de limitar al que és fonamental, algun esperit il•lús que campa per l’ajuntament de Malgrat troba que fa un servei important a la comunitat de contribuents que forma part del municipi, dedicant mitjans monetaris i, segurament, de personal, a fer un inventari de les emissions de gasos hivernacle que es produeixen al municipi, i redactar un pla d’acció per reduir-les de 20 % des d’ara fins al 2020.

I jo em pregunto: no hi ha altres necessitats al poble més importants? Té l’ajuntament alguna competència per obligar algú a reduir la seva emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera? No seria millor que s’ocupés de coses més senzilles, com ara reduir el soroll nocturn, netejar el poble de grafittis o tenir les voreres en bon estat?

I quan serem a l’any 2020, qui es recordarà del pla d’acció fet 12 anys abans?

Només se m’acut com explicació d'aquesta inciativa que hi ha algun organisme (probablement socialista) que no té pas gaire feina i al que s’encarregarà el dit inventari i el dit pla d’acció, cosa que anirà molt bé per les finances del partit i per la col•locació dels seus militants. Finances del partit i sous de militants que pagarem entre tots si una tonteria d’aquest tipus s’aprova al ple de demà.

Ah, i recordarem que el partit socialista demana als ajuntaments que regeix (entre ells el de Malgrat) de no augmentar les despeses corrents de l’any 2009. Com s’ho faran amb iniciatives com aquesta, que no són pas gratuïtes? Quins serveis suprimiran?

dilluns, de setembre 01, 2008

Pressupost municipal 2007 – Realitzacions (2) – Els ingressos

Avui ens toca mirar els ingressos que el magnífic ajuntament de Malgrat va tenir l’any 2007.

El regidor d’hisenda, l’amic Puignou, ens explica al darrer butlletí municipal que “cada habitant ha ingressat al consistori un promig de 708 euros, un 7 % menys que l’any anterior, i l’ajuntament ha gastat 1.028 euros per habitant. La diferència ha estat pagada amb recursos ordinaris o amb subvencions d’altres administracions”. Com si les subvencions d’altres administracions no les pagués el ciutadà amb els seus impostos... L’explicació té un cert percentatge de demagògia.

Direm, d’entrada, que el pressupost de 2007 preveia uns ingressos de 23,6 milions d’euros (22,6 al pressupost de 2006), i els ingressos reconeguts nets han estat de 18,4, és a dir, 5,2 milions d’euros menys que els previstos (cosa lògica, ja que les despeses en inversions varen ser més aviat esquifides). En realitat, com ho veurem en repassar els ingressos per multes i sancions, els ingressos reals han estat d’uns 400.000 € menys, és a dir, de 18,0 milions, ja que les multes no es comptabilitzen pels drets reconeguts sinó per la recaptació real. En resum:

- Ingressos pressupostats = 23,6 milions d’euros
- Drets reconeguts nets = 18,4 milions d’euros
- Ingressos reals = 18,0 milions d’euros
- Recaptació líquida = 16,8 milions d’euros

Tenint en compte que el nombre d´habitants de Malgrat és de 18.429, els ingressos reals de l’ajuntament ha estat de 18.000.000 / 18.429 = 977 euros per habitant, i no de 1.028, que diu el senyor regidor (?)

La part positiva de la realització del pressupost del 2007 és que no es va haver de recórrer al préstec (s’havia pressupostat un total de 5,44 milions d’euros en préstecs), ja que la disminució dels ingressos ha estat pràcticament igual als préstecs pressupostats i a la desviació en la realització d’inversions (- 5,34 milions d’euros)


1. Anàlisi dels ingressos més importants

L’entrada més important ha estat la contribució urbana (IBI), amb 4,71 milions d’euros d’ingressos reconeguts per 4,80 de pressupostats (- 2 %), però en augment del 5 % sobre l’any 2006. Per habitant (18.429 habitants el 2007 i 17.845 el 2006), la contribució representa un impost de 255 € pel 2007 i de 248 € pel 2006. La contribució va estar doncs, ben pressupostada, amb una desviació mínima.

A notar un augment important de les transferències corrents (participació dels tributs de l’estat i transferències d’altres administracions), que s’expliquen per unes subvencions de l’estat de 3,41 milions d’euros (per 2,80 milions pressupostats) i per una subvenció de 288.000 euros per l’escola taller. Les subvencions de l’estat varen ser de 185 € per habitant (170 l’any 2006). La subvenció de l’estat va estar mal pressupostada, ja que la diferència per habitant d’un any a l’altre no va pas ser tan grossa com la diferència entre la quantitat pressupostada i la real.

L’impost sobre vehicles de tracció mecànica va representar 0,96 milions d’euros d’ingressos reconeguts per 0,90 de pressupostats (+ 7 %), però en augment del 9 % sobre l’any 2006. L’any 2007 hi havia a Malgrat 11.309 vehicles registrats. L’impost va ser, en mitjana, de 85 € per vehicle. L’any 2006, amb uns ingressos de 0,84 milions d’euros i 10.700 vehicles, l’impost mitjà va ser de 79 € par vehicle. L’augment per vehicle va ser del 7,5 %.

L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys urbans va tenir uns ingressos reconeguts nets de 1,20 milions d’euros per 1,00 de pressupostats (+ 20 %), però en disminució del 7 % sobre l’any 2006. El nombre de liquidacions de l’any 2007 va ser de 1.044, amb un impost mitjà per liquidació de 1.128 €, mentre que l’any 2006 el nombre de liquidacions va ser de 1.265, amb un valor mitjà de 986 € per liquidació.

L’impost d’activitats econòmiques va tenir uns ingressos reconeguts nets de 0,92 milions d’euros per 0,76 de pressupostats (+ 22 %), però en augment del 19 % sobre l’any 2006 (0,78 milions d’euros). El cens de contribuents va ser de 195 l’any 2007 (4.738 € per contribuent censat) i de 175 l’any 2006 (4.457 € per contribuent censat)

Els impostos indirectes (construccions, instal•lacions i obres), han tingut un augment important sobre el pressupostat (1,04 milions de drets reconeguts sobre 0,70 pressupostats), però una baixa sobre l’any 2006 (drets reconeguts = 1,29 milions), degut a un nombre de llicències en baixa important (175 habitatges el 2007 per 478 el 2006)

Taxa d’escombraries = 1,52 milions d’euros d’ingressos reconeguts per 1,50 de pressupostats (+ 1 %), però en augment del 5 % sobre l’any 2006. La taxa d’escombraries ha costat a cada malgratenc 82 euros.

Taxa de llicències urbanístiques = 0,09 milions d’euros d’ingressos reconeguts per 0,1 de pressupostats (- 15 %). El nombre de llicències va ser de 62 l’any 2007 per 143 l’any 2006.

Taxa sobre contribucions especials = 30.000 d’ingressos reconeguts per 0,99 milions de pressupostats (- 97 %). Aquesta important desviació va ser deguda a la manca de realització de les inversions que s’havien previst.

Multes i sancions = 0,74 milions d’euros d’ingressos reconeguts nets per 0,28 de pressupostats (+ 168 %). Aquestes multes i sancions, però, mereixen un aclariment:

- l’any 2006, els drets reconeguts nets eren de 860.000 €, i la recaptació va ser de 284.000.
- l’any 2007, els drets reconeguts nets són de 739.000 € i la recaptació de 300.000.

Es a dir, que hi ha una barreja entre els ingressos reals i els drets reconeguts nets. Veiem que el percentatge de recaptació va ser del 33 % l’any 2006 i del 41 % l’any 2007. Per tant, no podem dir que hi ha hagut un important augment de multes i de sancions al poble, tal com ho poden fer creure les xifres.

Les transferències de capital han tingut una forta desviació negativa: 0,77 milions d’euros de drets reconeguts per 1,51 milions pressupostats. Recordem que el pressupost de 1,51 milions d’euros estava compost de 0,1 milions d’euros pel barri del Castell, 0,1 per la millora de les escoles, 1,1 per l’equipament sociocultural i 0,2 per l’avinguda Colon. La desviació ve de la no realització de moltes d’aquestes inversions.


2. La recaptació líquida

La recaptació líquida total és de 16,8 milions d’euros (91 % dels drets reconeguts nets)

La recaptació líquida dels impostos directes ha estat de 7,55 milions d’euros (97 % dels drets reconeguts nets)

La recaptació líquida dels impostos indirectes ha estat del 100 %

La recaptació líquida de les taxes i altres ingressos ha estat de 3,60 milions d’euros (85 % dels drets reconeguts nets). Dels 0,54 milions d’euros que falten, 0,39 corresponen a multes i sancions.


3. Conclusions

- D’aquest ràpid anàlisi, podem veure que el pressupost d’ingressos es va fer correctament, ja que la desviació principal, la corresponent al préstec, coincideix amb la manca d’inversions.

- Una altre desviació important és la relativa a les subvencions de l’estat, afortunadament positiva, que es compensa amb la dels impostos especials, fortament negativa degut a la manca o al retràs de les inversions previstes.

- Finalment, la desviació al capítol de transferències de capital (més o menys equivalent a ajudes per inversions) ve de la manca de compliment de moltes de les inversions previstes.

- Respecte a la recaptació líquida, és correcte la dels impostos directes i la dels indirectes, però no ho és tant la de les taxes i altres ingressos, que només és del 85 %, principalment a causa de la manca de recaptació de les multes. Fora de les multes, seria del 95 %, que ja és un percentatge més normal.

- No ens hem de deixar enganyar si ens diuen que l’ajuntament ha gastat molt més que el que els malgratencs ham ingressat, ja que a l’ajuntament no hi ha mags que multipliquin els pans i els peixos.

- Per l’any 2009, els ingressos pels impostos de construccions i increment del valor dels terrenys es reduiran, degut a la crisi de la construcció, mentre que l’aportació de l’estat no augmentarà, segons diuen els diaris, sinó que potser disminuirà. Veurem quin serà el pressupost que ens presentaran. Esperem que sigui un pressupost que no vagi en augment. La Casa Gran també hauria d’adequar-se als temps que corren, disminuint el seu tren de vida. Ja ho veurem.