dijous, de març 31, 2016

Extensió màxima del gel àrtic


Segons les dades de la Universitat de Colorado Boulder, l’extensió del gel àrtic ha arribat al seu màxim d’hivern el 21 de març passat, amb una extensió de 14,58 milions de km2, gairebé com la de l’any 2015, que va ser de 14,60 milions de km2, i que va ser la més petita de les registrades des de que es fan mesures per satèl·lit, a finals de l’any 1978.

Les mitjanes de l’extensió màxima del gel àrtic per dècada han anat disminuint paulatinament:




dimecres, de març 30, 2016

Malgrat 1916 – Míting


La Vanguardia del dijous 30 de març del 1916 parla de la visita a Malgrat del candidat regionalista Gaspar Rosés i Arús, i del míting que aquesta candidatura farà al cine Modern, amb l’assistència del senyor Cambó.

També parla d’uns funerals i de l’estrena a tota Espanya, d’una pel·lícula al Cine Tívoli.


dimarts, de març 29, 2016

I els polítics, callant

El president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, ha alertat que hi ha encara un dèficit de credibilitat sobre la capacitat d'Espanya de complir els objectius de dèficit, entre altres coses per l'existència de debilitats institucionals de disciplina fiscal, i ha recalcat que, en canvi, el que es necessita és seure a elaborar un pla pressupostari realista i creïble a mitjà termini. A la figura podem veure els deutes públics dels diferents països en relació amb la prima de risc, i la “línia de credibilitat”.

Un símptoma d'aquesta desconfiança és que Espanya té una prima de risc (actualment en 131 punts bàsics) similar a la d'Itàlia, tot i tenir menor nivell de deute, més marge d'ingressos i una economia més dinàmica. Aquesta manca de credibilitat ve per una sèrie de factors que tenen a veure amb el passat, però també amb el futur.

I és que les estimacions realitzades per l’AIReF en un escenari sense canvis normatius, com el que viu Espanya amb un Govern en funcions, mostren un dèficit estructural al voltant del 2,5% del PIB el 2018.

Pel que fa a la càrrega del passat, Espanya no té un historial de superàvits suficients per aconseguir un deute sostenible, que eren “només” del 2% aproximadament els pocs anys que els comptes públics van tenir superàvit, just abans de la crisi, el que s'uneix al progressiu creixement del deute públic espanyol al llarg de la crisi, que ha sigut espectacular. Serà olt complicat tenir nous superàvits primaris (és a dir, sense comptar els interessos del deute) els propers anys. I no parlem del que passaria si el preu del petroli i els interessos s'apugessin.

En aquest sentit, per convergir amb el límit de deute marcat per la UE (del 60% del PIB), partint del deute públic actual, que frega el 100% del PIB, cal assolir durant molts anys superàvits primaris millors dels observats històricament, el que és pràcticament impossible.

Caldria prestar especial dedicació als sectors amb problemes més evidents: el component de la Seguretat Social i de les comunitats autònomes amb majors desviacions sobre l'objectiu.


Pel que fa a la Seguretat Social, el seu dèficit anual és de l’ordre dels 15 als 20.000 milions d’euros, el que representa un 1,5 al 2% del PIB. Aquest dèficit està lluny de disminuir amb l’estat actual de l’economia, amb uns sous baixos, que fan que les cotitzacions també ho siguin, i amb la gran quantitat d’exempcions que el govern ha fet per intentar que els empresaris contractin treballadors. El Fons de Reserva de la Seguretat Social, que era de 65,8 milers de milions d'euros l'any 2011, a finals de desembre de l'any passat era de 32,5 milers de milions. A aquest ritme s'acabarà d'aquí a un parell d'anys. De manera que, l’any 2019, d’aquí a tres anys, no es podran pagar les pensions.

I, mentrestant, els polítics descansen, discuteixen, però no n´hi ha cap que ens parli de la desastrosa situació econòmica que tenim ara mateix i, molt probablement, els propers anys, i del que pensen fer si arriben al govern. Un es pregunta si són conscients de l’estat del país.

dilluns, de març 28, 2016

Malgrat 1916 – Concert a Malgrat de l’Orfeó Calellenc


La Vanguardia del dimarts 28 de març parla del concert de l’Orfeó Calellenc a Malgrat, al saló de la Barretina Vermella.



divendres, de març 25, 2016

Malgrat 1916 – Notícies diverses


La Vanguardia del dissabte 25 de març del 1916 publicava una sèrie de notícies diverses sobre Malgrat.

Concurs anual de tir
La mort de la senyora Adelfa Viñas
La funció teatral de la companyia “Els Tranquils”
La visita a Malgrat de l’Orfeó Calellenc
La malaltia del senyor Fonlladosa


dijous, de març 24, 2016

Setmana Santa


"Legionaris" a Palafolls


Cada any que passa trobo la celebració de la Setmana Santa més i més absurda, respectant les creences religioses de tothom, això si.

Em fa l’efecte que la religió importa cada vegada menys durant aquests dies de festa. Fins i tot els que celebren els ritus religiosos, com processons i altres manifestacions, van caient de mica en mica en l’espectacle per atraure el turisme i fer caixa, o bé, com en el cas de Palafolls amb els seus pseudo-legionaris o amb l’assistència de l’exèrcit a moltes processons, en un acte més de reivindicació d’unes idees polítiques més aviat ràncies que de veritable esperit religiós. Mai, des de que era petit, no he entès l’interès de que la gent anés disfressada amb unes grans paperines al cap, com ho fan els del Ku-kux-klan.

Si anem, xino xano, cap a una setmana de vacances per celebrar l’arribada de la primavera, trobo que no seria pas una mala idea celebrar la Setmana Santa per etapes, repartint el territori en dues o tres parts, cadascuna durant una setmana diferent. Així evitaríem les aglomeracions, feríem els desplaçaments més segurs i agradables, i facilitaríem la feina dels professionals de l’hostaleria.

Serà per haver passat molts anys a França, on no es celebra la Setmana Santa, pel que penso que una mica de racionalitat no vindria gens malament.

Malgrat 1966 – Protecció del litoral


La Vanguardia del dijous 24 de març del 1966, ara fa cinquanta anys, publicava que s’anaven a fer obres de protecció del litoral fins al delta de la Tordera, així com de les obres que s’estaven fent a l’estació del tren.


diumenge, de març 20, 2016

Malgrat 1916 – Canvi de nom del carrer de les Alobes


La Vanguardia del dimecres 22 de març del 1916 publicava que el dia 19 s’havien descobert les plaques que confirmaven el canvi de nom del carrer de les Alobes pel de Caporal Esteve Fradera. Llegint l’article hi trobem gent important del Malgrat de fa un segle.



dimarts, de març 15, 2016

Un regidor de Palafolls molt responsable



Un regidor del PP de Palafolls ha dit fa poques hores que en una societat seria i sana, la senyora Ada Colau no estaria d’alcaldessa, sinó fregant el terra. El senyor Òscar Bermán Boldú, que així s’anomena el regidor, també ha qualificat a l’alcaldessa de Barcelona de persona descerebrada i plena d’odi i de fòbies salvatges, i l’ha titllat de gandula incorregible, ja que la senyora alcaldessa no va acabar els seus estudis.

Arran d’aquestes declaracions, he obert el blog d’aquest regidor palafollenc (http://oscarberman.blogspot.com.es/) per veure què hi deia. A la seva darrera entrada aquest bon home opina que, al costat de l’Espanya actual, la de Franco era una Arcàdia feliç. És molt interessant llegir el que hi escriu. No és estrany que el seu partit no hagi condemnat mai el franquisme, règim del que són els hereus.

Aquest senyor és una prova de que el PP és un partit on hi ha molts elements de la dreta extrema, comparable al Front National francès. Si el PP no permetés que dins del seu sí hi hagués aquests tipus d’elements probablement perdia la meitat dels seus afiliats.

A la foto de dalt, el senyor regidor de Palafolls amb el cap del PP a Catalunya. A la de sota, l’encapçalament del seu blog, on proposa un canvi transparent i "responsable".
Per cert, el senyor Albiol ha dit que les paraules del regidor han estat degudes a un escalfament verbal. Es veu que el senyor Albiol no coneix el regidor. Si s’hagués molestat en llegir el seu blog, hauria vist que aquestes paraules no responen a cap escalfament momentani, sinó al pensament profund del seu correligionari.



dissabte, de març 12, 2016

Malgrat 1966 - Divers


La Vanguardia del dissabte 12 de març del 1966 portava la possibilitat d’establir un servei urbà de transport i parlava de l’assemblea de la Barretina, en la que es va renovar la meitat de la junta directiva.


divendres, de març 11, 2016

Malgrat 1916 - Futbol

Aquesta foto, probablement de l'any 1916, mostra que fa cent anys ja es jugaba al futbol a Malgrat.

(Malgrat, crónica d'un segle)


dijous, de març 10, 2016

Malgrat 1966 – Escacs


La Vanguardia del divendres 11 de març del 1966 publicava que el club d’escacs de Malgrat havia guanyat el torneig del Maresme.


Símbols franquistes



M’ha fet gràcia una notícia apareguda al Malgratenc: “Aquesta setmana s’ha retirat la placa de l’Instituto Nacional de la Vivienda que es podia veure a una façana d’un bloc de pisos del carrer Girona de Malgrat de Mar”.

Els passos que s’han fet per arribar a la retirada d’aquesta placa han estat els següents (i potser no els cito tots):

1.      L’Associació de Veïns de Llevant entrava una instància a l’ajuntament demanant-li que actués per tal que fossin retirats tots els símbols falangistes del poble.

2.      Es va inspeccionar els edificis on s’indicava que hi havia plaques franquistes. Es tractava d’una finca del carrer Passada i de dos blocs de pisos del carrer Girona, un d’ells amb quatre plaques. Durant la visita, els treballadors municipals van constatar que la majoria de plaques ja s’havien tret i que unes altres s’havien tapat. Només quedava un símbol per retirar.

3.      Des del consistori es va contactar amb la junta de veïns d’un dels edificis del carrer Girona per tal de requerir-los que retiressin la placa.

4.      La retirada de la placa es va fer el dimecres 9 de març.

Tot aquest enrenou per retirar una placa que explicava que l’edifici en qüestió estava acollit als beneficis d’una llei del ministeri de l’habitatge de l’any de la picor. Es clar que alguns esperits de pell fina es veu que no podien dormir bé pensant que la tal placa portava el símbol del jou i les fletxes. Símbol, per altra part, de dimensions més aviat reduïdes.

Personalment, em sembla molt bé que es retirin estàtues, símbols, rètols i plaques fets en homenatge del règim franquista. Però destinar recursos públics per treure una humil placa com la que ens ocupa em sembla una pèrdua de temps i de diners. Diners que, recordem-ho, venen de les nostres butxaques.

La única diferència entre rètol i brètol és una lletra, la lletra b de burro.

dimecres, de març 09, 2016

Democràcia bananera

El passat 26 de febrer el senyor Lluis Racionero publicava un article al diari que començava dient: “l’explosió de corrupteles que ens depara aquesta democràcia bananera que va instaurar en Felipe González...”

L’altre dia, al Congrés dels Diputats, el líder de Podem acusava a Felipe González de terrorisme d’estat durant el seu mandat. Possiblement tingui raó, però, des del meu punt de vista, és intranscendent. Si hi ha algun primer ministre o president executiu d’un estat que no hagi fet o consentit d’alguna manera terrorisme d’estat es deuen poder comptar amb els dits d’una mà, sobretot quan el país on governen hi ha accions terroristes continuades, com era el cas quan governava en Felipe.

En canvi, el que diu en Lluis Racionero em sembla molt més greu. El llegat d’en Felipe González és la democràcia bananera que actualment encara continuem sofrint.

Una democràcia de qualitat es defineix perquè els tres poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial) són independents. No parlarem del poder legislatiu, que no existeix, ja que, amb la llei electoral actual, amb llistes tancades, els legisladors no tenen cap autonomia.

Quan l’any 1985 el PSOE, aprofitant la seva majoria parlamentària va reformar la Llei del Poder Judicial, el govern dels jutges va passar a ser elegit pels polítics, de manera que són aquests els que trien la majoria del Consell General del Poder Judicial, la independència del poder judicial es va acabar. En aquell moment és quan diuen que l’Alfonso Guerra va pronunciar la cèlebre frase: “Montesquieu ha muerto”.

Un segon símptoma de que estem vivint en una democràcia bananera és el clientelisme. Les obres públiques, les subvencions, el diner públic, en fi, es reparteixen de manera incontrolada no a qui els mereix, sinó a qui és més amic. I això, que a Espanya i a Catalunya ve de molt lluny, una democràcia de qualitat ho podria haver parat, però els socialistes van escollir continuar les coses com eren durant la dictadura, i es varen apropiar de tots els organismes reguladors, que, contràriament al que passa als països que tenen una democràcia de qualitat, no són independents.

Des de que va governar en Felipe González, la manera com el poder es va exercir, y com continua exercint-se actualment és la ocupació pels partits majoritaris de les institucions i una acció política marcadament clientelar i, per tant, corrupta. Aquest és el trist llegat d’en Felipe González i que els presidents del govern que l’han seguit no han volgut corregir, ja que el sistema els convenia perfectament : una democràcia bananera.






Malgrat 1966 – Canvi de nom de la vila


El dijous 10 de març, el corresponsal de La Vanguardia a Malgrat informava del canvi de nom de la vila.