diumenge, de febrer 21, 2016

Malgrat 1916 – Notícies diverses


La Vanguardia del dimarts 22 de febrer portava una sèrie de notícies sobre Malgrat:

-          Un nou periòdic, Joventut Llevantina
       -          Un nou notari per Malgrat
       -          L’anunci d’un casament
       -          El proper carnaval a la Barretina
       -          Pel·lícules als dos cines de Malgrat, el Tívoli i el Modern
       -          Assistents malgratencs a la reunió de la Lliga Regionalista

dijous, de febrer 18, 2016

El pont del carrer de Passada



Resulta que el pont del carrer de Passada no és adequat per permetre el pas dels vehicles de gran tonatge, que està deteriorat i que no és segur.

Un es pot preguntar perquè el pont està deteriorat i no és segur, i es pot respondre, sense cap temor d’equivocar-se, que està en aquestes tristes condicions des de que les autoritats municipals van decidir, per arreglar el nyap del cobriment de la riera a la seva intersecció amb el pont, de tallar les baranes per fer un pas pels vianants que es passegen sobre la riera coberta. Baranes que es va veure, ai las, massa tard, que eren elements portants de l’estructura

Encara que es procedís a la reparació de les baranes del pont, aquest va quedar tocat, ja que la tècnica utilitzada per la reparació era incompatible amb la característica constructiva del pont, que data de fa cent anys (i que, per cert, un cop feta la barrabassada, era molt difícil de poder-li tornar les característiques portants anteriors). De manera que quan es diu que el pont està deteriorat i que no és segur, ja sabem qui en és responsable.

La independència institucional segons Podem

Dèiem l’altre dia que una de les raons principals del retard econòmic espanyol respecte d’altres nacions europees és la que el poder judicial i els reguladors han estat apropiats pels polítics, de manera que no hi ha un contrapoder que equilibri el poder executiu. Tot això ha permès que els polítics es sentin totpoderosos i que abusin d’aquest poder, el que té com a conseqüència la corrupció i la disminució de la productivitat del país.

Aquesta apropiació de les institucions públiques per part dels polítics l’han anat realitzant, principalment, el PP i el PSOE i, en menor mesura, CiU, que són els partits que han tingut responsabilitats de govern.

Un dels nous partits, Podem, va més enllà. Dins de la seva proposta de govern recentment presentada al PSOE es diu que els alts càrrecs que es nomenarien si ells arribessin al govern, ho serien amb els criteris de mèrit, capacitat i “compromís amb al projecte de canvi del govern, canvi que hauran de liderar”. És a dir, que es valorarà positivament la seva “politització”

Aquesta alts càrrecs es divideixen en quatre grups (econòmics i fiscals, justícia, seguretat i educació) i citen expressament el Fiscal General, els membres del Consell General del Poder Judicial, els magistrats del Tribunal Constitucional, o el Governador del Banc d’Espanya.

Els que diuen que volen regenerar la política espanyola tenen un avantatge sobre els partits tradicionals. Aquests s’apropien de les institucions, amb la conseqüent deterioració institucional, però ho fan sense fer remor, mentre que Podem ho diu clarament.

Amb Podem, les institucions continuarien la seva deterioració, i el país continuaria pel seu camí d’empobriment general, però almenys van de cara. Els altres fan el mateix, però són més “putes”.

Si aquesta és la regeneració que proposa Podem, més que regeneració és seguir caminant cap al precipici, potser encara més de pressa que fins ara.

Sembla que han modificat el document fa poques hores. Però ja se’ls hi ha vist el fons del seu pensament.

dissabte, de febrer 13, 2016

Malgrat 1916 – Notícies diverses

La Vanguardia del dissabte 12 de febrer de 1916 portava unes quantes notícies sobre Malgrat:

-         La nominació com a director de la Granja Regional de Castella i de l’Escola de Pèrits Agrònoms de Valladolid del malgratenc Carmel Benaiges i Arís.
-         La mort de la germana ursulina Enriqueta Fobis i Jeanjean.
-         La projecció d’una pel·lícula al cine Tívoli i la representació al teatre cine Modern d’un drama i d’una comèdia per la companyia Els Tranquils de Malgrat.
-         La notícia de que el temporal ha desencallat el vapor Sirte. 


dimecres, de febrer 10, 2016

Malgrat 1916 – El vapor Sirte, desencallat

Finalment, el 10 de febrer, avui fa cent anys, després d’una setmana embarrancat a la costa de Malgrat, el vapor Sirte va poder arribar a Barcelona, tal com ho assenyala La Vanguardia del 12 de febrer del 1916.


La paradoxa espanyola

Espanya va viure un període de creixement econòmic extraordinari des dels anys 90 fins al 2007, però aquest creixement no es va veure acompanyat per un augment de la productivitat, que és el que s'observa habitualment en altres països. Al contrari, a Espanya la productivitat es va reduir quan l'economia creixia: havia d'haver crescut un 0,8% anual i va disminuir un 0,7% anual. Aquesta és la paradoxa espanyola.

La productivitat mesura quanta producció obtenim per cada unitat de capital i treball. Si la productivitat baixa d'un any per l'altre, vol dir que produirem menys amb el mateix nombre de treballadors i de màquines. En resum, ens empobrim.

La hipòtesi més comuna per explicar la paradoxa espanyola és que el sector de la construcció s’havia engreixat massa durant el boom econòmic. Però un estudi recentment publicat per dos economistes (Josep Pijoan Mas i Manuel García Santana) mostra que el clientelisme institucional s'ha emportat un 4% del PIB entre 1995 i 2007, el que indica que les conseqüències del clientelisme han estat més importants que l'augment exagerat de la construcció.

Fa un parell d’anys es va publicar el llibre "Perquè fracassen els països" en què els seus autors arriben a la conclusió que el que fa pobres als països és el mal funcionament de les seves institucions i les seves elits. Quan les elits creen institucions econòmiques extractives per al seu exclusiu benefici, en comptes de inclusives per a benefici de tots, els països retrocedeixen. I aquesta és la causa que Espanya no aconsegueixi convergir amb els països més avançats. Com Itàlia o com a Grècia.

Aquesta és la tesi que defensa el llibre "Espanya estancada. Perquè som poc eficients", de l'economista Carlos Sebastián, publicat fa pocs dies.

Un exemple d'institucions que funcionen malament és que a Espanya, segons podem llegir al llibre, hi ha 100.000 disposicions normatives, 10 vegades més que a Alemanya. Es produeixen contínuament i es modifiquen sense parar: la llei concursal, per exemple, ha canviat substancialment 14 vegades des del 2009. Això ha produït un marc legal complex, inestable i de mala qualitat, que genera inseguretat jurídica als actors de la vida econòmica , el que ha contribuït al incompliment de lleis per part de les mateixes administracions públiques. No es vigila si les lleis en compleixen, i l’estat és el primer en incomplir-les. La quantitat d’exemples que podem trobar al llibre és impressionant.

Un altre exemple és la mala regulació i la deficient supervisió de la banca o del sector elèctric, que han configurat uns sectors ineficients on les grans empreses han gaudit d'injustificades rendes d'oligopoli amb la consegüent deficiència en la competència.

El principal problema que té Espanya, del qual acaben derivant els altres, és el greu deteriorament institucional, conseqüència de la manera d'exercir el poder polític. Això passa perquè els partits majoritaris ocupen totes les institucions, com el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes o les institucions reguladores, encara que els seus membres en teoria haurien de ser independents, ja que la seva acció política està marcada pel clientelisme, quan no la corrupció, amb gran connivència amb empreses d'alguns sectors, el que genera regulacions distorsionades i concessions desfavorables als ciutadans, i on les lleis queden devaluades per la seva superabundància i el poc valor donat al seu compliment.

Aquesta és la principal causa de l'estancament de la productivitat del país. I sense millora de la productivitat només hi ha empobriment.

Durant el boom Espanya va créixer perquè es van incorporar més treballadors al mercat laboral i va arribar més capital. Els treballadors van arribar per la immigració i per la incorporació de dones al mercat de treball. El capital va arribar per l'entrada de l'euro. Com cap d'aquests factors es manté actualment, només podrem créixer de manera sostinguda augmentant la productivitat, però com que els polítics segueixen situats en un model clientelista, el més probable és que el país es col·lapsi pel seu deteriorament institucional. Encara que hàgim arribat a un cert nivell, això no vol dir que el podrem mantenir en el futur. No tenim la prosperitat garantida si no canviem de manera radical la manera de governar.

Recordem, per exemple, les pressions que el primer govern de Felipe González va exercir sobre el president del Tribunal Constitucional quan es va nacionalitzar Rumasa, o la frase d’Alfonso Guerra, “Montesquieu ha muerto”, referint-se a que a Espanya només hi havia un poder, l’executiu, o quan va dir que qui eren dotze persones no electes (els membres del TC) per contradir a 350 diputats elegits democràticament. Sense oblidar que el govern del senyor Aznar va conculcar la llei de la Comunitat de Madrid sobre les caixes d’estalvis per destituir el president de l’època per posar-hi a un amic seu, el senyor Blesa. I l’esbronc públic de la vicepresidenta Fernández de la Vega a la llavors presidenta del TC sobre el recurs a l’Estatut de Catalunya. O quan el govern actual ha tret a la Comissió Nacional de l’Energia (integrada actualment dins de la CNMC, Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència) la capacitat de regular l’energia elèctrica, per poder continuar afavorint les grans empreses del sector. I podríem continuar indefinidament posant exemples, seguint els del llibre citat. 

Els que han governat el país des de fa 40 anys, és a dir, el Partit Popular i el Partit Socialista, són els responsables que els polítics s'hagin apropiat de les institucions, portant el país a la ineficiència. I cap d'ells ho reconeix ni té la més mínima intenció de canviar. Però el que és encara pitjor és que els nous partits no semblen tampoc tenir cap intenció, si arriben a governar, d’afluixar les regnes per donar la independència necessària a les institucions.

dilluns, de febrer 08, 2016

Malgrat 1916 – Vapor embarrancat a la platja

El 3 de febrer del 1916 el vapor italià Sirte embarrancava a la platja de Malgrat. La Vanguardia dels dies 9 i 10 de febrer tornava a donar notícies dels treballs per tornar el vapor al mar. Aquestes notícies es corresponien al que passava dos o tres dies abans de la publicació al diari.

La Vanguardia del dimecres 9 de febrer




La Vanguardia del dijous 10 de febrer



dimecres, de febrer 03, 2016

La EPA del quart trimestre de 2015

La EPA (Enquesta de Població Activa) del darrer trimestre dóna una disminució de les persones aturades tant a Catalunya com a Espanya. A Catalunya, al quart trimestre de 2015 hi ha 668.600 persones aturades, mentre que un any abans n’hi havia 756.500. L’atur ha disminuït en 87.900 persones. L’atur a Catalunya és del 17,7 % (pel 19,9 % un any abans) mentre que al conjunt d’Espanya és del 20,9 %. Aquesta disminució ens ha estat venuda pels diferents governs com una molt bona notícia.


 Pel que fa a les persones que tenen una ocupació, han passat de ser 3,048 milions al darrer trimestre del 2014 a 3,102 milions un any després. El número de persones ocupades ha augmentat en 53.800, quantitat que és més petita que la disminució de l’atur.


 Finalment, la quantitat d’actius ha sigut de 3,770 milions al darrer trimestre del 2015, mentre que era de 3,804 milions un any abans. La quantitat d’actius ha disminuït en 34.100 persones (que és la diferència entre la disminució de l’atur i la dels ocupats).


 Si mirem els assalariats, els del sector públic s’han mantingut estables durant l’any 2015 (han augmentat en 1.300), i els del sector privat han augmentat, passant de 2,156 milions a finals del 2014 a 2,186 a finals del 2015, un augment de 30.000 persones. En això el conjunt d'Espanya ha estat diferent, ja que els assalariats del sector públic han augmentat molt: 67.000 l'any 2015.



 Els ocupats per sector no han variat massa durant l’any 2015:

ú       Els del sector agrícola han passat del 1,5 al 1,7 % (al conjunt d’Espanya és del 4,3 %)
ú       Els del sector industrial han passat del 18,7 al 19,0 % (al conjunt d’Espanya és del 13,6 %)
ú       Els del sector de la construcció han passat del 6,3 al 5,7 % (al conjunt d’Espanya és del 5,8 %)
ú       Els del sector serveis s’han mantingut en el 73,6 % (al conjunt d’Espanya és del 76,2 %)


La conclusió és que la disminució de l’atur no és només deguda a la millora de la situació econòmica, sinó que en un 40 % és deguda a la disminució de les persones actives, bé perquè hagin emigrat, bé perquè hagin deixat de buscar feina. 


Aquesta disminució de les persones actives és particularment greu si agafem les persones de 16 a 34 anys, on hi trobem que, durant l’any 2015, han passat de 1,116 milions al final del 2014 a 1,062 dotze mesos més tard, és a dir, 53.700 persones menys. Si agafem la xifra de l’any 2008, aquesta població activa de 16 a 34 anys ha disminuït en mig milió de persones (era de 1,557 milions a finals del 2008). I així és impossible que un país tingui futur.

I al conjunt d’Espanya, les coses són encara pitjors, ja que la població activa de 16 a 34 anys ha disminuït, des de finals del 2008 fins ara, en 2,7 milions de persones.

Malgrat 1916 - El vapor Sirte embarranca a la platja

Avui fa cent anys, el 3 de febrer del 1916, el vapor Sirte embarrancava a la platja de Malgrat, a la part de la Conca. La Vanguardia del dimarts 8 de febrer en donava la notícia.