dissabte, de febrer 11, 2017

Les temperatures de l’any 2016 - Mesures de superfície

A una entrada anterior hem vist les temperatures de l’any passat mesurades per satèl·lit. Ja fa uns dies s’han fet publiques diverses sèries de mesures fetes des d’estacions situades a la superfície. En mirarem les dues que es poden considerar més importants.

NOAA

Les dades de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration, dels Estats Units) mostren que l’any 2016 ha sigut el més calorós des de que es tenen dades. Les anomalies de temperatura es calculen agafant com a base la mitjana del segle XX, és a dir, el període 1901-2000. L’anomalia de temperatura de l’any 2016 ha sigut de + 0,94° C, una mica més que la de l’any anterior, 2015, que va ser de + 0,94° C.



CRU

Les dades de CRU (Climatic Research Unit, de la Universitat d’Anglia, al Regne Unit), com les anteriors, mostren que l’any 2016 ha sigut el més calorós des de que es tenen dades històriques. Les anomalies de temperatura tenen com a base el període 1961 - 1960. L’anomalia de temperatura de l’any 2016 ha sigut de + 0,77° C, mentre que la de l’any anterior va ser de + 0.76° C.



Comentaris

Les temperatures mesurades des de les estacions situades a la superfície del planeta donen una tendència a l’escalfament del període 1980-2016 de + 0,17° C per dècada, molt per sobre de la tendència de les temperatures mesurades per satèl·lit, que és de + 0,13° C.

Aquest escalfament es concentra fonamentalment a l’hemisferi nord.

Probablement aquestes temperatures dels anys 2015 i 2016, que són molt superiors a les dels antics rècords, es deuen a un fenomen El Niño, que ha sigut excepcionalment fort durant aquests dos darrers anys. Si això és veritat, les temperatures globals de l’any 2017 haurien de ser sensiblement inferiors.

divendres, de febrer 10, 2017

Tot molt legal, tot molt indecent


Le Canard Enchaîné és un setmanari satíric francès que es publica els dimecres, amb un èxit notable: el seu tiratge és de més de 400.000 exemplars. De fet, quan un francès et diu que va a comprar el diari, sigui el que sigui, no et dirà que va a comprar el "journal", sinó el "canard". Aquest setmanari ha fet públic que el candidat de la dreta a la presidència francesa, François Fillon, va contractar la seva dona com a ajudant quan era diputat. A França, els diputats tenen una quantitat a la seva disposició per a contractar ajudants o assessors, i la llei els permet contractar familiars, sempre que desenvolupin una funció concreta i no sigui una feina fictici. Sembla que a Mme. Fillon ningú l'ha vist treballar a l'Assemblea Nacional i hi ha seriosos dubtes que no es tractava d'un treball real. El candidat Fillon, que anava primer a les enquestes, ara va tercer, ja que els francesos no s'empassen les seves excuses de que tot va ser legal. Legal, potser, però indecent.

A l'exdirector general de la Guàrdia Civil, el senyor Arsenio Fernández de Mesa, amic del president del govern, en cessar en el càrrec l'han nomenat conseller de Red Eléctrica de España (REE), una empresa privatitzada en la qual l'estat és el major accionista. El nomenament ha passat per tots els filtres de l'empresa, tot i que al senyor Fernández de Mesa no se li coneixen estudis ni capacitats que avalin que pugui aportar res a una empresa com REE.

Encara ens recordem de les caixes d'estalvi, que van costar molts milers de milions a l'erari públic, és a dir, a tots nosaltres, per la raó que als seus consells d'administració s'asseien polítics que havien deixat de ser càrrecs públics, i que tenien una notòria incompetència sobre els assumptes dels que havien de tractar, el que va portar aquestes entitats al desastre.

Doncs seguim igual. Una empresa de la importància de REE tindrà com a conseller a algú que no està a l'altura, i que haurà "d’ajudar" a prendre decisions complexes en una empresa altament tecnificada i que s'ocupa d'un sector estratègic com és el transport i la distribució de l'energia elèctrica. Esperem que la seva actuació no provoqui els mateixos danys irreparables que van provocar en les caixes d'estalvis dels consellers que tenien el seu mateix nivell d'incompetència.

Preguntat el portaveu del PP sobre aquest cas, va contestar que es tractava d'una decisió purament empresarial. A sobre, ens prenen el pèl.

Tot molt legal, encara que tot molt indecent. La diferència amb els nostres veïns del nord és que a França sembla que l'electorat castiga la indecència, per molt legal que sigui. Al sud dels Pirineus, com més ens prenen el pèl, més els votem.

dimecres, de febrer 08, 2017

Els preus de l’electricitat a Europa i a Espanya

Eurostat ha publicat els preus de l’electricitat als diversos països europeus per l’any 2016. Dóna dos apartats: el de les llars i el de les indústries mitjanes (les indústries que són grans consumidores d’energia no es troben en aquestes estadístiques).


El preu mitjà de l’electricitat de les llars és molt més car als països europeus que tenen més electricitat que prové de les renovables, és a dir, Dinamarca i Alemanya. Espanya es troba en un terme mitjà.


A Espanya, l’evolució del preu de l’electricitat per les llars s’ha mantingut relativament constant des de l’any 2012, després d’un augment molt important del 2005 al 2012, període en el que el preu es va multiplicar per dos.


El preu de l’electricitat per les indústries mitjanes és, en conjunt, més econòmic que el que paguen les llars. Aquí ja no són Dinamarca i Alemanya els països més cars, sinó Irlanda i el Regne Unit. Espanya es situa immediatament després.


L’evolució d’aquest preu a Espanya s’ha mantingut relativament constant des de l’any 2009. L’any 2016 ha experimentat una petita reducció.

divendres, de febrer 03, 2017

Canvi d’alcalde



Ja està fet. La moció de censura ha guanyat i l’alcalde Joan Mercader ha deixat pas a la nova alcaldessa Carme Ponsa. El bastó ha canviat de mans.

Les causes d’aquesta moció de censura, segons els que l’han promoguda, són la desídia, la paràlisis, la inoperància, la passivitat i l’incompliment d’acords plenaris. Per part de Junts per Malgrat s’hi afegeix la pèrdua de confiança amb el seu soci i el sentir-se menyspreat i ignorat pel que fa a moltes decisions. Arguments que no en són, segons veus socialistes de pes com la de l’ex alcaldessa que va dir, referint-se a aquests arguments, “que els diguin, no en varen dir ni un”. La veritat és que, en política, la pèrdua de confiança és un argument molt important, i el no comptar amb el teu soci per les decisions importants, també.

Però els socialistes, acostumats a fer, durant molts anys, la seva santa voluntat, de vegades per haver assolit la majoria absoluta, i de vegades perquè trobaven un soci que s’acontentava amb una regidoria i un càrrec de confiança per un parent, pagat a càrrec del pressupost, no varen saber veure que els seus nous socis eren més exigents. Uns socis més “normals”, que volen que la seva opinió sigui tinguda en compte. I l’error dels socialistes malgratencs ha sigut encara més evident quan sabien amb qui havien pactat, que ja havia demostrat el seu caràcter quan va trencar amb la CiU a la passada legislatura.

En resum, una falta d’olfacte polític per part d’un alcalde potser massa jove, però sobretot, mal aconsellat. Que els socialistes encara no han entès el món on els havien portat les darreres eleccions ho demostra el que va dir el seu portaveu al ple, quan va parlar de Judes Iscariot, de traïció i, fins i tot, de Satanàs. Haurien de reflexionar i, encara que de cara a la galeria ho dissimulin, veure en què han fallat per poder mantenir aquest pacte de govern.

Però ara ve el més complicat, un pacte a quatre, amb gent ben diferent. La nova governació de Malgrat no serà gens fàcil. Personalment em sembla que serà impossible. Ja ho anirem veient.