La tecnologia en què es basa la planta de GTL (gas to liquid) de Shell es diu Síntesi de Destil•lats Mitjans (SMDS). Des de 1993 ha estat provada i millorada a la planta pilot de GTL de Bintulu, a Malàisia. La planta de GTL Bintulu té una capacitat de producció de 14.700 barrils per dia (bpd).
Quan la planta de Qatar estigui en plena producció es produiran 140.000 barrils per dia de productes GTL, a partir de dues línies de producció de 70.000 BPD cadascuna, i 120.000 bpd de gas liquat de petroli (GLP), és a dir, una producció total de hidrocarburs de 260.000 bpd. En altres paraules, al voltant del 7,5% de la producció d'hidrocarburs de Shell de l'any passat.
El GTL no conté sofre, és incolor i inodor. Es considera un combustible més net que el dièsel. Les proves realitzades per Shell en cooperació amb Toyota, Volkswagen i Daimler Chrysler en diferents ciutats va demostrar que el GTL com a combustible emès menys emissions contaminants que el dièsel estàndard. Per exemple, 25 cotxes Volkswagen Golf van funcionar amb combustible GTL 100% durant tres mesos, i es va demostrar que els motors emetien un 91% menys de monòxid de carboni, un 63% menys d'hidrocarburs, un 26% menys de partícules i un 6% menys d'òxids de nitrogen, que el dièsel convencional.
Amb un preu del barril de petroli a 100 dòlars, la planta s'amortitzaria en poc més de dos anys, ja que el preu del gas en equivalent de barril de petroli és només de 6 dòlars.
Serà aquesta la solució a la crisi del petroli?
Article de European Energy Review
2 comentaris:
La meva pregunta és: i quant de temps passarà abans se'ns esgoti el gas?
La meva pregunta és: i quina relació té el teu gos i la planta de petroli?
Publica un comentari a l'entrada