dilluns, de gener 25, 2016

Un carlí a la Casa dels Canonges

M’ha estranyat veure com gent de Junts pel Si comencen a criticar els membres del govern del president Puigdemont. He vist crítiques al nou conseller d’economia només després de quinze dies del seu nomenament. Aquestes crítiques, és clar, provenen de la branca convergent de JxSi. Critiquen que el nou conseller (de la branca republicana de la coalició) no tingui ni idea d’economia. I és veritat, la seva formació no té res a veure amb l’economia, el que vol dir que la seva missió serà fonamentalment política. Això pot ser bo o pot ser dolent. Si examinem els resultats dels dos darrers consellers que han ocupat aquesta conselleria, són més aviat fluixos: la Generalitat està escanyada des del punt de vista econòmic. I aquests dos consellers eren experts en economia. El que vol dir que potser un polític hauria fet una feina millor. Ja ho veurem, però criticar el nou conseller al cap de quinze dies, sense esperar els tres o quatre mesos de rigor per veure el que fa, ho trobo poc eficaç.

Però no és d’això del que volia parlar, sinó de l’adjectiu amb el que han qualificat el president Pigdemont, i que no és altre que afirmar que el seu catalanisme és d’arrel carlina. En Puigdemot prové de l’abrupta i profunda Catalunya vella, on va mamar del tronc més antic del nacionalisme conservador: el tradicionalisme d’origen carlí”, deia l’Antoni Puigvert el passat dia 10.

Confesso que no tinc prou coneixements per jutjar aquesta qualificació, però la trobo plausible. I la trobo plausible per una experiència personal.

A casa sempre hem llegit La Vanguardia, i encara la continuo llegint. Quan estudiava el batxillerat, un dels meus amics era un noi de Sant Pere de Torelló, que, com tothom sap, es troba a la Plana de Vic. Doncs bé, a casa d’aquell noi no es llegia La Vanguardia, sinó el Correu Català, que era un diari marcadament carlí. El Correu Català va arribar a ser el segon diari de Catalunya, darrere de La Vanguardia. Vaig passar una temporada a Sant Pere de Torelló, i vaig començar a entendre el carlisme dels anys cinquanta a les comarques de l’interior de Catalunya, que era un carlisme conservador, però catalanista, ja que al Correu Català es publicaven molts escrits en català, contràriament al que passava a La Vanguardia.

El carlisme, recordem-ho, era defensor dels furs i, per tant, probablement més catalanista que els lliberals.

De manera que quan em diuen que tenim un president el catalanisme del qual prové del carlisme, no ho veig pas impossible, ja que Amer és, com Sant Pere de Torelló, un poble de l’interior i, per tant, més carlista que els pobles de la costa, que eren més aviat lliberals, almenys a la darrera carlinada.

Per cert, haurem de recordar que a Malgrat, el 13 de febrer de l’any 1873, es va proclamar solemnement la Primera República, el que demostra l’esperit lliberal dels malgratencs d’aquella època, probablement perquè, a finals del 1872 i principis del 1873, els carlins explotaven les persones riques i l’ajuntament, exigint-los quantitats de diners importants, que podien arribar als mil duros. Un any més tard de la proclamació de la Primera República, el 27 de gener del 1874, els carlins cremaven l’estació del tren de Malgrat i assassinaven el cap d’estació, davant la seva família, probablement per castigar un poble marcadament lliberal.

Esperem que el president Puigdemont tingui, si les té, unes arrels carlistes més temperades que les dels que varen explotar els malgratencs i varen assassinar el cap d’estació de Malgrat.

1 comentari:

En Roc a la cuina Susanna ha dit...

Hola Sr. s.sr

El felicito pel escrit, es pot dir més alt però no més clar.

Salutacions