De veritat s’està creant feina?

Acaba de sortir la xifra de l’atur del mes de juliol: 3,34 milions de persones aturades i 18,49 milions d’afiliats a la Seguretat Social. Respecte al mes de juliol de l’any passat, l’atur ha disminuït en 347.000 persones, i els afiliats a la Seguretat Social han augmentat en 684.000 persones. Aquestes xifres es corresponen a les dades de l’atur registrat.

Una altre mesura de l’atur és l’Enquesta de Població Activa (EPA), feta trimestralment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L'atur registrat s'elabora d'acord amb uns criteris establerts en un decret de 1985 que exclou, entre d'altres, als estudiants que busquen feina, als aturats que només acceptarien llocs de treball amb una jornada setmanal de més de 20 hores i més de tres mesos de durada i als beneficiaris del subsidi agrari d'Andalusia i Extremadura (111.176 al març del 2017). En canvi, inclou els prejubilats que cobren prestació, un col·lectiu que a la EPA es considera inactiu.

L'atur registrat, per tant, és un recompte dels aturats que s'apunten en els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes, les oficines d'Ocupació. Aquesta dada no ofereix informació completa sobre els treballadors que es queden sense feina i decideixen no apuntar-se a l’atur. Tampoc recull aquells que s'incorporen per primera vegada al mercat de treball, per exemple al acabar els estudis, i es dediquen a buscar feina sense passar abans per les oficines de l'antic INEM.

L'EPA, en canvi, no és un registre, és una enquesta, que ofereix les respostes subjectives dels entrevistats.

D’una manera sistemàtica, la xifra d’aturats donada per la EPA és superior a la del l’atur registrat. La xifra més aproximada a la realitat és la xifra de la EPA.

Segons la EPA, què és un ocupat? És una persona de 16 o més anys que, durant la setmana de referència ha estat treballant almenys una hora, a canvi d’una retribució en diners o en espècie.

I, sempre segons l’EPA, qui és un aturat? És persona de 16 anys o més anys que durant la setmana de referència ha estat sense feina, disponible per treballar i buscant feina activament. Es diu que una persona està activament buscant feina si està en contacte amb oficines de reclutament, envia CV a ocupadors, fa entrevistes de treball o respon a ofertes d'ocupació. Si no està en cap d'aquestes situacions en la setmana de referència, i no està ocupat, llavors és catalogat com a un inactiu.

A la vista d’aquestes definicions, dir que en un trimestre hi ha més o menys aturats, ocupats o inactius, dependrà del rigorós que es sigui en classificar els resultats de l'enquesta trimestral. En resum, que les dades són bastant fàcils de manipular. Posem un exemple: una persona que està a l’atur, que busca activament una feina, però que justament els dies anteriors a l’enquesta no n’ha buscat perquè es trobava malament, o tenia que cuidar un familiar que s’havia posat malalt, no es considerarà una persona aturada, sinó una persona inactiva.

A la taula següent veiem els principals resultats de la EPA del segon trimestre d’aquest any i del segon trimestre del 2016. Observarem que la suma dels ocupats i dels aturats ens dona els actius, i que la suma dels actius i dels inactius ens dona la població de més de 16 anys.

Hi podem veure que:

·         En un any la població dels de més de 16 anys ha augmentat en 123.600 persones. 

·         Els inactius han pujat en 271.500 persones.

·         Durant l'últim any els actius s'han reduït en 148.100 persones.

·         Les persones ocupades han augmentat en 512.300.

·         Les persones a l’atur han disminuït en 660.400 persones durant el darrer any.

No sembla pas massa lògic que, en 1 any, la població de més de 16 anys hagi augmentat en 123.600 persones, mentre que la dels actius hagi disminuït en 148.100 i la dels aturats hagi disminuït en 660.400.

Això podria tenir una mica de sentit en períodes de decreixement del PIB, però, el 2016 i 2017 amb pujades del 3% del PIB, no sembla pas massa coherent. Quina és la raó? Potser no s’ha creat tanta feina com diuen.

Si mirem les hores setmanals treballades pels ocupats trobem que al segon trimestre del 2017 s’han treballat 613,9 milions d’hores per setmana, mentre que al segon trimestre del 2016 es van treballar 620,1 milions d’hores per setmana. Per tant, en realitat, s’ha reduït la feina durant el darrer any.

Ens trobem amb la paradoxa de que l’ocupació ha augmentat en 512.300 persones mentre que les hores treballades setmanalment han disminuït en 6,2 milions. La única explicació és que s’està destruint ocupació a temps complert i s’està substituint per ocupació a temps parcial, amb menys hores computades. Computades, però potser no reals ja, que com és públic i notori, moltes hores dels que treballen a temps parcial (i algunes dels que treballes a temps complert) no es paguen i, per tant, no es computen.

Com a conclusió, podem dir que aquest és el model que s'està implantant el govern del PP, substituir llocs de treball dignes per ocupacions indignes sense crear valor afegit ni millorar el model productiu en l'economia.

Si anem una mica més enllà ens podem preguntar si és possible créixer al 3% i destruir ocupació? Això ja té menys explicació, llevat que alguna de les xifres de l'INE no sigui correcta. ¿La del PIB potser? La de la EPA?

Com passa sovint, quan intentem comprendre coses que semblen senzilles a primera vista, ens adonem de la seva complexitat. Jo, si de cas, no posaria la mà al foc sobre la creació de feina de la que tant presumeix el govern.