dissabte, de gener 13, 2018

Decisions de grup



Un dels problemes de la governança, tant d’un país com d’una empresa, són les decisions de grup. Sovint aquestes decisions són errònies. I, també sovint, ho són per una manca de rigor en la manera com es gestionen els grups que han de prendre les decisions. Comprendre això és fonamental per obtenir decisions correctes.

Un exemple notable d'aquesta comprensió ens la proporciona el contrast entre les deliberacions del President Kennedy i els seus assessors en dues crisis consecutives entre Cuba i els EUA.

A la crisi del 1961 les pràctiques de presa de decisions de grup van ser molt deficients, i van portar a la seva decisió desastrosa de llançar la invasió de badia de Cochinos, que va fallar estrepitosament, i que va conduir a la crisi dels míssils cubans, crisi que era molt més perillosa. Les deliberacions del president Kennedy i els seus assessors sobre la badia de Cochinos són un exemple de nombroses característiques que solen dur a males decisions, tals com una sensació prematura d'aparent unanimitat, la supressió dels dubtes personals i d'expressió del contrari, i de com el líder del grup (Kennedy) orientava la discussió de tal manera que es minimitzava el desacord.

Més tard, a les deliberacions de la crisi dels míssils cubans, també amb participació de Kennedy i molts de les mateixos assessors, es va evitar els defectes de la presa de decisions sobre la badia de Cochinos, i en canvi es va procedir a mètodes associats amb decisions productives, tals com Kennedy demanant als participants a pensar amb escepticisme, permetent que hi hagués llibertat d’idees a la discussió, fent subgrups que es reunissin per separat i, de tant en tant, que el propi Kennedy abandonés la reunió per evitar que la seva presència influenciés massa en la discussió.

Què és el que va fer que la presa de decisions en les dues crisis cubans es desenvolupés de manera tan diferent? Una gran part de la raó d’aquest plantejament diferent és que Kennedy va reflexionar molt després del fiasco de badia de Cochinos de 1961, i va encarregat els seus assessors de rumiar sobre què era el que havia sortit malament durant la seva presa de decisions. Basant-se en aquestes reflexions, és així com el president Kennedy va canviar la forma d’operar durant els debats sobre la crisi dels míssils del 1962.

El president Kennedy va ser prou savi per aprendre dels seus errors sobre la presa de decisions d’un grup. Em pregunto si el president Puigdemont serà igual de savi, i si aprendrà alguna cosa del fiasco de la presa de decisions que van conduir a la situació actual. Pel que llegeixo als diaris, em sembla que no.