He trobat una foto de Josep Pla amb l’Hermós. Sempre havia pensat que m’agradaria veure la fesomia d’aquest personatge.
Reprodueixo la foto i una conversa d’en Pla amb l’Hermós, del Quadern Gris.
Hermós enllesteix un palangre a l’ombra d’un bot, assegut a la sorra. Em fa un crit i m’hi acosto. S’ha tret la gorra de patró de bou i ensenya una calba allargada, d’un color blanc groguenc. Unes gotetes de suor, petites però individuades, li piquen la clepsa. Té una cara ferotge i peluda, els narius arremangats, la boca molla, d’australopitec.
¿Diu que s’acaba la guerra? fa mentre clava un ham a la rebava de la cofa.
¿Qui ho ha dit?
Ho ha dit un senyor que portava sabates, al cafè...
Valga’m Déu!
Hi ha una pausa llarga i després diu:
De tota manera, és una mala notícia.
¿Dir que s’acaba la guerra és una mala notícia?
Sí. Les guerres porten el peix
Bah, bah!
Et dic que sí! És l’experiència. He fet fer una moixonera nova. Ara la tenyiré. Si s’acaba la guerra, bona nit moixons. No se’n veurà ni un per medecina... El peix vol soroll, remor, canonades, estropicis...
De vegades, el contacte amb la gent deprimeix. Hermós ha dit tot això amb uns ulls que a mesura que ha anat parlant se li han anat entristint és dir, amb uns ulls de creure-ho. La depressió ha anat d’augment. Són coses davant de les quals jo no sé què dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada