Els principals països de la Unió Europea estan immersos en un procés conegut com “transició energètica”, que consisteix en reduir el consum de combustibles fòssils com a pas necessari per lluitar contra el canvi climàtic. Aquesta transició energètica, que teòricament s’ha de basar en una producció massiva d’electricitat d’origen renovable, hauria d’anar substituint de manera ràpida i eficaç els usos de l’energia que actualment es basen en l’ús de combustibles fòssils i afavorir així la descarbonització de l’economia.
Per assolir aquest objectiu un dels pilars fonamentals és el cotxe elèctric. L’altre és la utilització de l’hidrogen produït per l’electrolisi de l’aigua.
Malgrat que la fabricació de cotxes elèctrics va ser la gran aposta dels fabricants de cotxes europeus, ara estem en plena frenada: projectes de fàbriques de bateries retrassats sine die, tancament de fàbriques de cotxes, etc. La raó és que a Europa es compren pocs cotxes elèctrics, ja que són molt cars. Els fabricants europeus no poden construir un cotxe elèctric per menys de 25.000 €.
La raó per això és que la fabricació del cotxe elèctric requereix una gran quantitat de materials que exigeixen molta energia per ser extrets i processats, i a més a més no es produeixen al ritme necessari per permetre l’adopció massiva de vehicles elèctrics. L’Agència Internacional de l’Energia adverteix que la producció minera actual més la projectada els pròxims anys per a alguns materials crítics com el coure, el liti o el níquel serà àmpliament insuficient per cobrir les necessitats previstes fins i tot en els escenaris més modestos de la transició energètica. Això porta a un procés d’encariment dels vehicles elèctrics. Com que el preu és elevat, les compres disminueixen.
Els xinesos, ara per ara, fabriquen cotxes elèctrics més econòmics que els fabricants europeus, però els cotxes xinesos a preu assequible tenen unes prestacions molt baixes, particularment pel que fa a l’autonomia, a més de presentar problemes de fiabilitat i seguretat. I, a curt terme, si la producció d’aquests vehicles a preu més assequible augmentés, els fabricants xinesos es trobaran amb el mateix problema de falta de materials. Per exemple, el principal productor mundial de coure, Xile, no pot continuar a augmentar la producció. És a dir, a partir d’ara el problema amb el coure no serà només si n’hi ha prou a la Terra per emprendre tots els plans d’electrificació previstos, sinó que a més la quantitat anual de coure extret anirà caient any rere any, i això vol dir que serà cada vegada més difícil continuar fent el que fèiem fins ara, i ja no diguem expandir els usos del coure. És clar que es pot augmentar el seu reciclatge, però el reciclatge consumeix molta energia, i no és segur que, des del punt de vista energètic, no es mengi bona part dels guanys de la transició energètica projectada.
Però el preu no és l’únic inconvenient del vehicle elèctric. No hi ha, ni probablement hi haurà en un futur previsible, suficients punts de recàrrega adequats. D’altra banda, els temps de la recàrrega amb instal·lacions domèstiques són molt llargs si es necessita una càrrega completa. L’ús repetit de carregadors de càrrega ràpida escurça molt de pressa la vida de les bateries. Com que les enormes bateries s’han d’integrar dins el xassís del vehicle, en cas d’accident, ni que sigui amb desperfectes moderats, la reparació de la bateria pot ser tan complexa que el seu cost podria ser molt elevat, de vegades comparable amb el del mateix cotxe.
Si parlem de maquinària pesant, atesa la baixa densitat energètica de les bateries (al voltant de 0,6 MJoule/litre amb les d’ió liti, les més eficaces: unes seixanta vegades menys energètiques que el dièsel), resulta del tot impossible desenvolupar maquinària pesant elèctrica basada en bateries, a causa de l’enorme volum que haurien de tenir per oferir unes prestacions mínimament comparables a les de les màquines que es fan servir avui en dia. És a dir, la maquinària pesant s’hauria de fer servir connectant-les directament a la xarxa elèctrica, i això reduiria en molts casos la seva utilització, ja que molta maquinària pesant és mòbil.
Des del punt de vista de l’electrificació de l’energia, doncs, la transició energètica que es vol implementar a Europa és una quimera, una quimera que ens costarà molt car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada