Encara no fa un any que escrivíem sobre la possibilitat d’un apagada del sistema elèctric a algun país, que podria ser també de tot un continent. A la península ibèrica, ens deien, aquesta possibilitat no existeix, ja que, d’una part, és gairebé una illa des del punt de vista de la xarxa elèctrica, ja la capacitat de la seva connexió amb l’exterior (França en el nostre cas) és molt limitada, el que fa que si una sobrecàrrega o algun problema vingués de l’exterior, ens afectaria molt poc, ja que la connexió es podria tallar molt fàcilment. D’altre part, la capacitat de producció és molt superior al consum, de manera que sempre hi hauria energia disponible per fer front a un augment no previst del consum.
Doncs bé, ja sabem què és una apagada general. L’hem sofert en les nostres pròpies carns. S’ha demostrat que estem gairebé en una illa des del punt de vista de la xarxa elèctrica, però en sentit contrari al que ens explicaven: la nostra apagada ha tingut poca influència de l’altre costat. Només el sud de França s’ha vist afectat, i no pas massa temps. Els francesos han desconnectat la connexió elèctrica amb Espanya (en aquell moment uns 1.000 MW, una part mínima del consum francès) i l’han compensat ràpidament.
Ara mateix no sabem exactament què va passar, però aquest era el panorama en aquell moment:
- Durant la nit, es generaven entre 5 i 7.000 MW d’energia eòlica, 3.000 MW de nuclear, 4.000 de centrals de cicle combinat, 1.500 MW de cogeneració, 6.000 MW d'hidràulica i poca cosa més.
- Quan es va fer de dia, la generació d’energia eòlica va baixar fins als 3.000MW, la nuclear va seguir igual, la fotovoltaica es va posar en marxa poc a poc, fins arribar als 18.000 MW, mentre que les centrals de cicle combinat van baixar a 1.600 MW i la hidràulica a 3.000 MW, potser per no malgastar l’aigua dels embassaments. La cogeneració es va mantenir més o menys igual. Per reduir les emissions de CO2 i el preu de l’energia, es va donar prioritat a la fotovoltaica, que entra en el mix al preu a 0€.
Fent això es va reduir la estabilitat de la xarxa. Les energies clàssiques fan l’electricitat a partir d’alternadors de gran potència, que tenen molta inèrcia i que, per aquesta raó, mantenen molt fàcilment tant la freqüència con la fase de l’electricitat que produeixen. Com que són alternadors síncrons, s’adapten molt bé a les petites variacions de freqüència que hi pugui haver, el que dona una gran estabilitat al sistema.
Que totes les centrals donin exactament la mateixa freqüència és molt important. Si no es podrien produir harmònics que podrien donar sobretensions molt importants si entren en ressonància (tots recordem el cas d’una tropa travessant un pont tot marcant el pas, que pot esfondrar el pont si el ritme del pas entra en ressonància amb el pont). A Europa l’electricitat té una freqüència de 50 cicles per segon. Quan aquesta freqüència es desvia en 0,2 cicles per segon, s’ha d’actuar ràpidament. Si es produeix un desequilibri entre la generació i la demanda, la freqüència varia, i algunes centrals, sobretot les fotovoltaiques i les eòliques, poden accionar els seus sistemes de desconnexió, agreujant el problema i provocant una desconnexió rere l’altre.
No sabem concretament el que va passar, però la xarxa elèctrica mostrava signes d'inestabilitat des de com a mínim les 12:00. Cap a les 12:22 la xarxa ja va estar a prop de caure. En el moment de la caiguda, a les 12.33, es produeix una separació en freqüència d'aproximadament 0.15 Hz. Tot això sembla confirmar que la causa va ser la poca estabilitat de la xarxa deguda a la generació tan important d’electricitat renovable que, el passat dia 28 d’abril, no va aguantar un desequilibri entre la generació i la demanda, que va provocar una variació de freqüència massa important.
El problema de fons és la integració de grans volums de generació renovable a la xarxa d'alta tensió sense acompanyar-los dels necessaris sistemes d'estabilització de la corrent. És un tema ben conegut. Si no s’instal·len el perill seguirà. El problema és que costa molts diners equipar les instal·lacions, i això les fa menys rendibles. apuest problema ja fa anys que es coneix. Si, des del bon principi, s’hagués obligat a les renovables a instal·lar aquests sistemes d’estabilització, probablement els parcs eòlics i fotovoltaics no hagueren crescut com bolets.
