Per què el decreixement?

El terme “decreixement” neix a la dècada del 1980 per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum que deriva d’un sistema neoliberal o capitalista.

Per què el decreixement?

• El creixement econòmic sense fi no és possible. El PIB està estretament lligat al consum d'energia.
• Els combustibles fòssils són finits i s'esgotaran.
• L'energia alternativa (renovable) no salvarà la situació. L'energia alternativa generada fins ara no ha substituït el petroli, sinó que ha augmentat el nostre consum energètic general.
• Augmentar l'energia alternativa requerirà una mineria massiva que comporta les seves pròpies amenaces ambientals, inclosa l'aigua dolça.
• La justícia social exigeix ​​un canvi: Les economies impulsades pel creixement han creat grans i creixents disparitats en la riquesa i els ingressos. Això no és ni sostenible ni just.
• Hem de canviar la nostra manera de pensar sobre el benestar: Més enllà d'un cert punt, més consum no porta més felicitat, només un desig infinit de més coses.
• Millorar la resiliència: Les comunitats centrades en la cura i la sostenibilitat estaran més ben preparades per respondre a les crisis.

Decreixement:

• Redueix l'ús de recursos i energia per respectar els límits planetaris.
• Construeix societats equitatives, on el benestar no està lligat al consum excessiu.
• Valora el treball de cures, la comunitat, la restauració ecològica i la democràcia.
• Dona suport a canvis com ara jornades laborals més curtes i fomenta els serveis públics.
• Rebutja el Producte Interior Brut (PIB) com la millor mesura del benestar de la societat.

El decreixement NO és:

• Antitecnologia, antiinnovació o antiactivitat econòmica, sinó redefinir prioritats i la nostra comprensió del benestar.
• Control de la població.
• Recessió, austeritat, col·lapse econòmic o privacions, sino que tothom en té prou.
• El Nord Global "es retira", però la solidaritat global assegura la supervivència.

Sembla evident que estem arribant al punt en que, voluntàriament o per força, haurem de “decréixer”. Fer-ho bé o malament dependrà només de nosaltres.