La Unió Europea està en hores baixes, per no dir baixíssimes. I com que estem plenament integrats a la Unió, més aviat que tard veurem com el nostre nivell de vida se'n ressentirà, si és que ja no es comença a ressentir. La prova que Europa compta cada cop menys al món la tenim en la submissió als Estats Units tant en el fons com en la forma. L'acceptació pràcticament sense negociació d'uns aranzels del 15% i l'acceptació al juny d'un augment de fins al 5% del PIB de les despeses nacionals de defensa dels membres de l'OTAN (tot i que molts països confien que una cosa és signar i una altra complir-ho). Per a més vergonya, la pleitesia rastrera del secretari general de l'OTAN al president americà o la foto de Trump amb la nostra Úrsula després de la firma del 15% d'aranzels, tots dos amb el polze cap amunt, com a símbol d'un bon acord. Bon acord, sens dubte, però només per a una part. Com a europeus, tant aquesta foto com les afalacs de Mark Rutte, el secretari de l'OTAN, al president nord-americà, ens haurien d’avergonyir.
L'únic país important de la Unió Europea que ha manifestat obertament el seu desacord amb arribar al 5% del PIB en defensa, ha estat el nostre, i ja veurem si aquest desacord té conseqüències. Per cert, el Partit Popular no ha manifestat si està o no a favor d'aquest augment de les despeses de defensa que ens volen imposar els americans, cosa insòlita per a un partit que vol governar el país.
La realitat és que Europa està com està per mèrits propis. Una de les raons d'aquesta debilitat europea són els problemes del seu membre principal, Alemanya, amb una economia anèmica per haver basat la seva energia exclusivament en un gas rus barat, que ja no té disponible després de la invasió russa a Ucraïna; per la seva dependència de molt pocs sectors, com l'automòbil, i també per la manca d'inversió en indústries d'alta tecnologia. L'economia alemanya va tenir el seu moment de glòria, però no s'ha sabut actualitzar, i altres països amb costos de producció menors ja ofereixen productes de qualitat semblant a la seva. El gegant alemany s'ha convertit en el malalt d'Europa i el problema és que, si el germà gran està malament de salut, ho paga tota la família. La dependència de la Unió Europea respecte a Alemanya i d'Alemanya respecte als Estats Units és a la base de la debilitat europea.
Europa no pateix una crisi conjuntural, sinó una debilitat estructural. Excés regulatori, fragmentació financera i manca d'inversió en sectors clau són factors que expliquen la fragilitat europea. Que cada país actuï d'acord amb la seva conveniència, vetant decisions que són bones per al conjunt, indica que la governança actual d'Europa és una causa important dels nostres problemes.
Mentrestant l'informe Draghi, que proporciona un diagnòstic clar del declivi econòmic de la Unió Europea davant dels Estats Units i la Xina, compleix un any de la seva presentació guardat en un calaix. Aquest informe identifica tres transformacions: innovació, descarbonització i seguretat econòmica. Conjuntament conformen una estratègia de desenvolupament industrial per a Europa, ja que són les palanques necessàries per impulsar la productivitat i el creixement.
La UE ha de canviar de manera substancial la manera com fa la seva política econòmica. Els Estats membres no tenen prou pes específic a nivell global per prosperar actuant de manera dispersa; han d'adoptar un enfocament genuïnament europeu, que inclogui el finançament de les inversions necessàries per a la transformació. La UE només podrà engegar les polítiques i les inversions requerides des de l'acció comuna. Aquest informe defineix quatre pilars bàsics: el mercat únic, una estratègia integral compartida, el finançament comú i una governança adequada.
Mentre els europeus ens entretenim desfullant la margarida, el que vindrà no serà millor perquè Trump ha detectat una Europa feble, i la seva personalitat és la del fanfarró que tendeix a abusar del feble però que es conté davant del fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada