Hem vist que la causa primera del clima del planeta és la radiació solar. La pregunta és, doncs, evident: la radiació solar és sempre igual?
La resposta és clara: no.
La radiació que ens arriba del sol és variable. Si mirem el sol amb uns binocles veurem que el sol té unes taques. De vegades en té poques, de vegades en té més. Els que han seguit aquestes taques al llarg del temps han observat que aquestes taques tenen un cicle d’onze anys. El que és curiós és que quan hi ha més taques, el sol emet més radiació que quan n’hi ha menys.
Des de l’època de Galileu, es segueix el nombre de taques del sol: En gràfic podem veure que durant un període anant del 1650 al 1700 no hi va haver gairebé cap taca. La radiació solar va ser més feble. Aquest període coincideix amb la Petita Edat del Gel! Hi veiem també una disminució del nombre de taques al principi del segle XIX, època en la que també va fer bastant fred.
Des de l’any 1900, més o menys, el nombre mitjà de taques va augmentant. El que vol dir que la radiació solar mitjana va augmentant. Però, de quant?
Des de l’any 1978 es pot mesurar directament la radiació solar que arriba al planeta. Això es fa amb satèl•lits situats sobre l’atmosfera. Tenim, per tant, encara poques dades sobre la variació de la radiació solar. Podem veure al gràfic que quan hi ha poques taques la radiació solar que ens arriba és de 1365 o 1366 watts/m2, i que quan n’hi ha més, la radiació solar que ens arriba és de 1368 watts/m2. Així, doncs, la variació cíclica de la radiació solar és de 2 a 3 watts/m2, és a dir, de l’ordre del 0,2 %
Però si examinem bé la figura amb les mesures fetes per satèl•lit, hi veurem que el darrer cicle ha tingut un mínim de 1366 watts/m2, mentre que en el cicle anterior el mínim va ser de 1365 watts/m2. Així doncs, sembla que el sol ens ha enviat més o menys un 0,05 % de més durant el darrer cicle que en el cicle anterior. Si aquesta tendència s’ha produït des de principis del segle XX, cosa que ningú sap, la radiació solar hauria augmentat del 0,5 %. Aquest augment explicaria una bona part de l’augment de temperatures que el planeta Terra ha tingut des de fa cent anys.
I aquest és el meu segon dubte sobre l’explicació oficial del canvi climàtic: els experts donen a la variació de la radiació del sol un efecte mínim sobre l’augment de temperatures. Però només perquè no saben res de com ha variat aquesta radiació. Haurem d’esperar a tenir les dades del cicle actual per veure si l’augment de radiació del darrer cicle es confirma o no.
2 comentaris:
L'afirmació: "els experts donen a la variació de la radiació del sol un efecte mínim sobre l’augment de temperatures. Però només perquè no saben res de com ha variat aquesta radiació" no és certa. El clima és molt sensible a la radiació solar que arriba a la Terra, i aquesta radiació solar experimenta variacions cícliques que, per falta de sèries més antigues, simplement es desconeixen. La poca importància que es dóna a aquest factor en el canvi climàtic actual és perquè els valors en què podria variar la radiació solar no explicarien, en cap cas, un augment de temperatures com el que s'està produint.
Ara bé, hi ha altres registres que es remonten a milers d'anys d'antiguitat mitjançant els quals es pot conèixer la concentració de carboni a l'atmosfera (closques de crustacis fossilitzades, etc).
I el que ja s'ha pogut comprovar amb models climàtics és que l'augment de CO2 implica un augment en la temperatura terrestre. I podem fer cas a aquests models perquè, si s'engeguen amb les dades de 1950, per exemple, i s'hi introdueix l'increment de CO2 observat durant les darreres dècades, donen com a resultat l'augment de temperatures que ja s'ha observat! Pel contrari, si aquests models no tenen en compte el CO2 i només les variacions naturals com ara els cicles solars o les erupcions volcànics, donen una evolució de temperatures molt diferent a la observada (és a dir, que no funcionen).
Efectivament, en el canvi climàtic actual hi intervenen factors naturals i humans, però per sort o per desgràcia el pes dels humans s'ha demostrat que és molt més important (d'un 90%), i dic sort perquè si són factors humans, està a les nostres mans canviar-ho, no?
El problema és que no se sap com ha variat la radiació solar. Si la radiació solar hagués variat només un 0,5 % els darrers cent anys, els resultats dels models que s'estan utilitzant serien tots falsos. I aquesta hipòtesi d'una variació relativament important de l'energia solar no es pot descartar...
D'altra banda, i en parlaré més endavant, en els models actuals hi ha un problema encara no resolt: l'efecte dels núvols. La modelització d'aquest efecte i la predicció de la quantitat de núvols que hi haurà en el futur és, encara, poc fiable. El que fa que no ens podem refiar massa dels models actuals.
Publica un comentari a l'entrada