dijous, de maig 31, 2007

Decadència de Catalunya

Que Catalunya està instal•lada des de fa uns anys en una mena de decadència és una obvietat: el nivell de vida relatiu baixa respecte d’altres regions, els resultats de R+D+i catalans publicats als diaris són cada vegada més escassos, les deslocalitzacions d’empreses s’acceleren, sense que es vegi una contrapartida amb la instal•lació de noves empreses amb més valor afegit, hi ha cada vegada més funcionaris,...

Es clar que d’això no en té la culpa només el Govern de Catalunya. Però no hi ha cap dubte que és el Govern el que hauria de liderar una política de recuperació. I jo no veig enlloc que el Govern lideri res.

Ja fa temps que el Govern de Catalunya és poc operatiu. Ja la darrera legislatura del president Pujol va ser ineficaç. El Govern presidit pel senyor Maragall va dedicar els seus esforços a la confecció d’un nou Estatut, i no es va dedicar a governar. El Govern actual és una continuació de la inoperància dels dos governs de les dues legislatures precedents.

Ahir vaig seguir la sessió de control al Govern. El president Montilla va respondre a totes les preguntes de la mateixa manera: “El Govern treballa responsablement”, contestava. Quan un president no té més respostes vol dir que no té gaire idees per fer progressar el país.

El problema del Govern actual, a més del seu president, que és un home gris i sense idees, és que les conselleries no s’han repartir segons la capacitat dels consellers, sinó segons un repartiment de poder entre els tres partits.

Ens trobem amb conselleries absurdes, com la de Innovació, Universitats i Empresa, que tant decideix sobre la moda com té competències sobre les universitats. I que no ha sabut o no ha volgut trobar solucions pel estudiants que aquest any acaben el primer cicle universitari de tres anys, i que no tindran cap títol, ja que els títols els dona l’Estat, i tant l’Estat com Europa no reconeixen els primers cicles de tres anys, sinó que en demanen quatre. Aquesta conselleria ha reduït tant l’estructura administrativa dedicada a la Universitat que la seva responsable, la Comissionada per a Universitats i Recerca, ha hagut de reconèixer que no té els mitjans per resoldre ni els problemes més urgents que té aquesta institució. La despesa en R+D de Catalunya es situa al quart lloc d’Espanya! I el que és pitjor, aquesta despesa es fa malament, ja que les empreses no tenen el suficient suport del Govern en aquest aspecte.

La Consellera de Treball només sap dir que els únics responsables dels accidents laborals són els empresaris, però no pren iniciatives vàlides per procurar reduir el nombre d’accidents.

El Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació és un conegut partidari de pràctiques que es troben al límit de la llei, i sota la seva responsabilitat passen coses al cos de Mossos d’Esquadra que només contribueixen al seu desprestigi, sense que el Conseller s’immuti. Si la Consellera del Govern anterior feia una bona feina, per què no se l’hi ha conservat la Conselleria? Es un cas palès de que en aquest Govern prima el repartiment de poder sobre la capacitat professional.

I així podríem continuar posant més exemples de la ineficàcia del Govern. Em refereixo, no al seguiment dels afers corrents, sinó al lideratge dels canvis necessaris per ajudar la societat a estar més preparada per afrontar els reptes actuals, per procurar parar la decadència de Catalunya.

I és que mentre els alumnes de primària i de secundària estiguin a la cua d’Europa i d’Espanya, mentre les Universitats no tinguin els mitjans necessaris per treballar, Catalunya continuarà retrocedint. S’hauria de revisar la política d’ensenyament, qüestionar si la política d’ensenyament en català és la més apropiada, fer que els alumnes que volen treballar ho puguin fer, motivar les Universitats.

Ni el Govern actual ni el seu President, ni el Govern anterior, ni el darrer del senyor Pujol, han estat a l’alçada del problema. Ens farà falta un terratrèmol per reaccionar?

1 comentari:

Malgratenc ha dit...

Chapeau! No per aquest comentari, sino per tot el blog sencer! Continui així.