El governador del Banc d’Espanya acaba d'afirmar que una
Catalunya independent faria fallida, hauria de suspendre pagaments o tindria un
problema financer gravíssim, ja que tindria un deute en euros i una moneda pròpia,
que hauria de devaluar, i perquè els seus bancs no tindrien finançament del
Banc Central europeu, ja que aquest només presta amb una garantia emesa per un
deutor que resideixi en un país membre de l’espai econòmic europeu.
Aquest matí, la senyora Sánchez Camacho, en una
entrevista a Ràdio Nacional, ha explicat que els catalans no es creuen tot això,
ja que els estan enganyant contínuament, ja sigui en temes econòmics com històrics.
Diu la presidenta del PP català que el governador del Banc d’Espanya té
suficient autoritat perquè tothom es cregui el que diu. Oblida la senyora Alícia
que el seu partit va criticar molt durament l’anterior governador, el que vol
dir que un governador del Banc d’Espanya no té sempre raó. Però s’ha d’escoltar
el que diu.
Personalment, penso que la hipòtesi del senyor Linde és
plausible, però poc probable. I això per diverses raons. La primera, és que si
Catalunya esdevé independent sense l’acord d’Espanya, tampoc es farà càrrec del
deute del govern central espanyol. El deute públic de Catalunya seria llavors
el de la Generalitat i les corporacions locals, que no arribaria al 50 % del
PIB. Encara que es disposés d’una moneda diferent de l’euro que es devalués, el
resultat no seria catastròfic, ja que es tracta d’un deute relativament petit. El
problema seria espanyol, ja que, al baixar el seu PIB d’un 20 %, el percentatge
de deute sobre el PIB augmentaria d’una manera molt important, augmentaria el
risc d’impagament i la prima de risc es dispararia.
Si la separació fos d’acord amb Espanya, Catalunya
podria fer-se càrrec de la part proporcional del deute del govern central, amb
la contrapartida de que Espanya recolzés la permanència de Catalunya a la Unió
Europea. Llavors no hi hauria cap dels problemes dels que parla el senyor
governador.
Segona, que Catalunya és, des de fa molts anys, una nació
exportadora neta, és a dir, té un superàvit per compte corrent amb l’exterior,
cosa que Espanya no ha tingut gairebé mai, ja que el superàvit espanyol actual
es degut a una demanda interna molt fluixa, el que ha fet que les importacions
hagin disminuït molt. Amb una Catalunya independent, el dèficit espanyol per
compte corrent es dispararia, el que tindria com a conseqüència un augment molt
important dels tipus d’interès que haurien de pagar tant el govern com les
empreses espanyoles, mentre que Catalunya podria, amb el seu superàvit, si es
gestionés correctament, anar disminuint el seu deute extern.
Finalment, les entitats financeres es podrien finançar
del BCE amb l’artifici de crear sucursals a algun país de la Unió. De manera que la hipòtesi del senyor Linde sembla poc
probable, encara que no sigui descartable. De tota manera, Espanya ho passaria
més malament que Catalunya. Potser és per això que s’oposa tant a la independència.
De totes maneres, el que seria més raonable seria una
tercera via. Ja sé que per molts això significa una opció que no és acceptable.
Si el senyor Rajoy fos mitjanament intel·ligent, s’apressaria a fer propostes en
aquest sentit. Però com que té una mentalitat de funcionari, no ho farà. I així
enfonsarà Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada