diumenge, de juny 26, 2016

Desigualtat

Si mirem la relació entre els ingressos del 20 % de la població que té uns ingressos més importants i els del 20 % de la població amb uns ingressos més petits, el que es coneix com S80/S20, veiem que, a Europa, l’any 2014, l’últim del que Eurostat ha publicat les estadístiques completes, a Espanya li correspon el dubtós honor de ser, després de Romania, el país amb més desigualtat.




A Espanya, aquesta desigualtat ha anat augmentant amb el temps: ha passat de 5,5 abans de la crisi al 6,9 de l’any 2015. Durant els anys del govern del PP, ha augmentat del 6,3 al 6,9.



Què poden fer els polítics per intentar reduir la desigualtat dins d’un país? Poden fer dues coses: gravar més les rendes més elevades i ajudar a les famílies amb les rendes més baixes. També es pot ajudar a reforçar la capacitat de negociació dels treballadors menys ben pagats i restringint la possibilitat de que algunes persones tinguin unes rendes astronòmiques. Un govern que vulgui lluitar contra la desigualtat actuarà en tots aquests fronts.

El PP ha volgut reduir els impostos als que guanyen més, i ara ens promet que baixarà el tipus màxim del IRPF del 45 al 43 %, el que vol dir que baixarà els impostos als més rics. Pel que fa a les ajudes als que tenen les rendes més baixes, ha retallat les despeses d’educació i de sanitat, reduint les ajudes per llibres i les beques, i creant el copagament de les medicines. Tot això ha disminuït la protecció dels que tenen menys. I, finalment, amb la reforma laboral, ha disminuït el poder de negociació dels treballadors menys ben pagats.

En resum, l’augment de la desigualtat a Espanya no és només el resultats de la crisi, sinó també la voluntat del partit del govern.

Quan es tracta d’economia, no tot és blanc ni tot és negre. La política d’aquests darrers anys ha contribuït a augmentar la desigualtat i, per tant, ha impedit que el consum intern fos el motor del creixement econòmic. Però si ens passem ràpidament a l’altre cantó, és molt possible que l’economia no segueixi, per falta de competitivitat.

Això no vol dir que la política del PP no hagi sigut desastrosa, però quan, si hi ha un nou govern, aquesta política es comenci a corregir, s’ha de fer amb calma. La desigualtat és molt nociva per un país, tant des del punt econòmic com social, i s’ha de tenir un objectiu a quatre anys per anar-la reduint. Esperem que el resultat de les eleccions d’avui donin un govern decidit a canviar, però també decidit a canviar de manera intel·ligent.