dilluns, de juny 20, 2016

Veneçuela i El Niño



Veneçuela ja s’estava desfent abans de la mort d’Hugo Chávez l’any 2013. La situació ha empitjorat des de llavors. Tot i tenir les reserves de petroli més importants del món, la inflació s'ha disparat a un 500 %, la taxa d'homicidis és la més alta del món, i l'escassetat crònica d'aliments, aigua i medicines fa que la vida diària sigui una lluita.

Per altra banda, des de fa gairebé un any, una sequera induïda pel fenomen climàtic El Niño ha disminuït les collites, ha deixat la capital sense un subministrament suficient d’aigua potable i ha provocat tallades de la llum. Al mes d’abril passat, quan la falta de pluja va paralitzar la central hidroelèctrica de Guri, el major subministrament d'energia elèctrica del país, el president Nicolás Maduro va anunciar una setmana de treball de dos dies per als serveis civils per estalviar electricitat. (També va suggerir que les dones deixessin d'utilitzar assecadors dels cabells: "Sempre penso que una dona es veu millor quan tot just passa els dits pels cabells i deixa que s'assequin naturalment", va argumentar el president). Al mes de maig, Maduro ha canviat la zona horària del país en mitja hora per estalviar energia.

Els efectes perniciosos de El Niño s’han magnificat enormement degut al nivell d'ineficiència de les institucions públiques, ineficiència que a Veneçuela és enorme. Quan les institucions no són capaces de funcionar mínimament bé, un estrès ambiental greu pot inclinar la societat  ràpidament cap a la catàstrofe. Això no és només cert a Veneçuela. En 2007 una sequera extrema a Síria va assecar la terra fins que es va convertir en terra erma, destruint cultius i expulsant les famílies de les seves llars, per falta de possibilitats de viure. La pluja no va tornar durant tres anys. Les poblacions rurals van fugir a les ciutats, afegint-se a les tensions socials que ja existien, i que finalment van provocar l'aixecament a l’any 2011. Els cinc anys de violència seguida han donat lloc a la crisi de refugiats que assetja Europa. Ha sigut, probablement, la primera guerra deguda al canvi climàtic, ja que aquesta sequera de Síria, la pitjor dels darrers 900 anys, és molt probablement deguda al canvi climàtic.

Els científics climàtics afirmen que el risc és el resultat de multiplicar el perill per la vulnerabilitat. Una sequera és un perill, però el que realment ha creat el desordre d'aquest any ha sigut la falta del que podríem anomenar "capacitat d'adaptació" de Veneçuela. La sequera es va predir mesos abans que comencés, i la veïna Colòmbia va començar el racionament d'aigua al mes de setembre de 2015. Tot i que Veneçuela té molts més recursos naturals que el seu veí, Colòmbia no està en una situació tan extrema. La vulnerabilitat d'una societat és almenys tan important com el perill.

Recordem que Califòrnia pateix una sequera com no s’havia conegut des de fa segles. La societat americana té les institucions necessàries per afrontar aquesta crisi ambiental, contràriament al que passa a Veneçuela.

Recordem també que els grups poderosos, sobretot als estats corruptes, utilitzen el seu poder per captar recursos. D’aquesta manera s'obté una polarització de la riquesa i un debilitament de la capacitat de l'Estat. De manera que un fenomen climàtic com és una sequera, pot provocar efectes desproporcionats.

A Veneçuela, el mal temps només ha exacerbat la crisi econòmica del país. El mes passat, Maduro va proclamar un estat d'emergència concedint al govern tot el poder unilateral sobre l'economia. Va amenaçar amb nacionalitzar les fàbriques que no produïssin al màxim.

Veneçuela i Síria ofereixen una visió negra de com el món podria reaccionar a un futur escalfament. A gairebé tots els conflictes, un estat feble i corrupte no pot fer que els mecanismes de mercat funcionin per respondre a l'escassetat. Això vol dir que la disfunció tendeix a tenir un efecte de bola de neu: l'escassetat reforça la corrupció, que polaritza encara més el sistema polític i augmenta la desigualtat. La caiguda del país és imparable.

El que això significa per a Veneçuela ara és que fins i tot el retorn de la pluja podria ser devastador. Els meteoròlegs prediuen que El Niño s’està acabant, i que La Niña que arribarà aviat portarà abundants precipitacions a la regió, que podria passar directament de la sequera a les inundacions desastroses, a causa de la degradació dels recursos públics, com carreteres i sistemes de clavegueram. És poc probable que el govern veneçolà estigui preparat per aquesta nova emergència, ja que és molt poc el que s’ha fet per mantenir les infraestructures del país. És increïble que un país amb tants recursos com Veneçuela es pugui trobar en una situació com aquesta.

Ningú sap quan Veneçuela explotarà finalment. Però ho farà. Han sigut molts anys de rapacitat dels rics, que van deixar una majoria de la població als límits de la pobresa, i quinze anys d’un règim que, en reacció, ha aprofitat els enormes recursos naturals per distribuir-los entre les capes més necessitades, creant, a la vegada, una enorme corrupció. Aquests enormes recursos s’han malbaratat, sense crear institucions eficaces, ja que els beneficiaris de la corrupció eren els primers a no estar interessats en que les institucions funcionessin, ja que se’ls acabaria la “mamandúrria”. De manera que el país, quan ha arribat un problema climàtic, s’ha col·lapsat.

I Síria i Veneçuela només són els primers graons de la catàstrofe ambiental que estem preparant. L'escassetat mundial d'aigua es preveu que disminueixi el producte intern brut mundial fins a un 14 % l’any 2050, segons un informe recent del Banc Mundial, que prediu que aquest "cop dur" estimularà el conflicte i la migració a tot l'Orient Mitjà, Àsia Central i Àfrica. Fins i tot els països rics en recursos que abans es considerava que tenien economies estables, com el Brasil i Rússia, han arribat a ser més susceptibles als desequilibris ambientals. L'any passat la producció de cafè, un dels productes més importants del Brasil, va caure un 15 % com a conseqüència de la sequera. La manca de pluja a Rússia aquesta tardor ha danyat una quarta part dels seus cultius de cereals. L'última vegada que la collita del país va fallar, l’augment dels preus mundials va contribuir a la Primavera Àrab als països que depenen de gra importat. Fins i tot el poder polític de l'Estat Islàmic aviat es pot veure afectat per la sequera. A mesura que els nivells d'aigua al llac Assad a Síria es desplomen, Raqqa, bastió del grup, s'enfronta a una greu escassetat. L'any passat, el cap de premsa de l'Estat Islàmic, Abu Meuse, va dir que consideraria atacar Turquia per tenir accés als recursos d'aigua addicionals.

El problema dels refugiats que avui dia té Europa només és un aperitiu del que, molt probablement, tindrem d’aquí poc temps, ja que, als estats febles, l’estrès ambiental pot conduir a la societat cap a la catàstrofe, com ho veiem a Veneçuela i a Síria.