La paràbola dels coales

Fa un moment mirava a la tele un reportatge sobre els coales, aquests simpàtics animals que viuen a Austràlia. M’ha impressionat el paisatge desolat que deixen aquests animals, que es reprodueixen ràpidament, ja que tenen pocs depredadors, i es mengen les fulles dels eucaliptus. Els eucaliptus també creixen, però més lentament que els coales, de manera que aquests acaben amb les fulles, els eucaliptus es moren, i els coales hi van al darrere, morint d’inanició (manera fina de dir de gana). Només en sobreviuen alguns, els més forts.

Sabent clarament que tota comparació és imperfecta, al veure els coales morint de gana al mig de boscos sencers d’eucaliptus sense fulles i, per tant, també morts, m’ha vingut a l’esperit el que passarà (el que ja comença a estar passant) amb la població humana: un planeta finit, una població que cada vegada augmenta més i que cada vegada té un consum individual mitjà més elevat. No costa gens imaginar un futur on un planeta mort contempli una població humana morint d’inanició.

Com en el cas dels coales, no morirà tota la població. Alguns, els més forts, sobreviuran. No tinc massa dubtes de que aquest serà el futur que espera a la nostra espècie.