L’augment del preu de l’electricitat - El dèficit de tarifa

En els albors del segle XXI, el Govern que aleshores presidia la Nació va prendre una mesura dirigida a millorar la competitivitat de les empreses espanyoles, a contenir la inflació per complir amb els paràmetres exigits per la incorporació a la Moneda Única, i també, per què no dir-ho, amb un clar rerefons electoralista: congelar les tarifes de venda de l'electricitat als consumidors durant uns anys. Una política molt poc afortunada, des del punt de vista econòmic, feta pels que ara mateix diuen que tenen la solució a la crisi que estem patint, sigui dit de passada.

Però no tota la culpa de la bola generada pel dèficit tarifari s’ha de donar als personatges que ens governaven abans del 2004. El gràfic mostra l’evolució d’aquest dèficit, i veiem que era relativament feble quan governava el PP. Des de que el PSOE va arribar al poder, aquest dèficit ha crescut de manera molt important. Per què?

Vegem on es genera aquest dèficit. De manera genèrica, els components del preu final de l’electricitat pels consumidors serien els tres que apareixen en la següent figura: tarifa d’accés (fixada pel govern), cost de l’energia i marge de comercialització.

La tarifa d’accés

Si agafem el BOE del 31.12.2009 hi trobarem l’ordre del Ministeri d’Indústria nº ITC/3519/2009, on es detallen els costos regulats i els ingressos esperats per l’any 2010 de la part de la tarifa d’accés. Els costos esperats per l’any 2010 representen 15.907 milions d’euros, desglossats com a la taula següent, mentre que els ingressos esperats és de 12.907 milions. El dèficit de tarifa que s’esperava pel 2010 era, doncs, de 3.000 milions d’euros. En realitat, sembla que serà molt superior (s’apunta a uns 5.500 milions).

El cost per kWh de la tarifa d’accés, tenint en compte un consum d’energia de l’ordre dels 250 milions de kWh és d’uns 65 cèntims d’euro.

Aquesta tarifa d’accés, anomenada també ATR (acceso de terceros a la red), ha evolucionat com es pot veure a la figura. Clarament es veu que la part que més augmenta és la de les primes al Règim Especial, que fonamentalment són les primes a les renovables.

Conclusió

Tenint en compte que el cost de l’energia elèctrica i el marge de comercialització no generen dèficit, ja que el seu preu ve donat a les subhastes trimestrals, tot el dèficit ve generat per la tarifa d’accés.

Si observem:

- que quan governava el PP gairebé no hi havia dèficit de tarifa,
- que el dèficit comença amb el govern del PSOE,
- que el PSOE va desenvolupar de manera perfectament caòtica les energies renovables,
- que el cost de les primes a les renovables és del mateix ordre que el dèficit de tarifa

podriem deduir que una bona part d’aquest dèficit , sinó tot, es degut a les primes a les energies renovables.

Però no és tan senzill com això. Veurem en una altre entrada els arguments dels partidaris de les energies renovables per afirmar que aquesta conclusió no és correcta.