Malgrat a l’any 1961

Els que ja tenim una certa edat sabem que tindrem menys futur que passat. Per això, quan es canvia d’any, més que alegria, el que sentim és nostàlgia.

I és una certa nostàlgia la que he sentit al mirar aquesta fotografia de Malgrat de l’any 1961, ara fa cinquanta anys (en realitat, és del mes de març del 1961). Però no pas nostàlgia pels temps passats, sinó de pensar el que s’hauria pogut fer durant aquest mig segle en que s’han anat urbanitzant importants superfícies tant cap a Pineda, com cap a Blanes, com cap a la muntanya. I no s’ha urbanitzat cap al mar, no per falta de voluntat, sinó per raons òbvies.

Durant el darrer període de la dictadura hi va haver una primera vaga d’urbanització, que va ser el fruit d’una especulació salvatge. Joves com érem, i optimistes, pensàvem que quan arribés la democràcia les coses millorarien, i que el sentit comú tindria més força que els especuladors. Després de dos o tres anys d’esperança en que fos així, els especuladors varen tornar a guanyar, i ara tenim el que tenim. I, segons sembla, a més, ens diuen que els hi hem de donar les gràcies...

Però no era d’això del que volia parlar. Mirant la foto, m’ha cridat l’atenció, entre altres, la ubicació del cementiri, ben a fora del poble, i la barrera natural que representava la riera en direcció a Pineda.

Pel que fa a la riera, podem recordar que, des de l’any 1914, quan es va inaugurar el pont del carrer de Passada, fins l’any 1962, en que ho va ser el del carrer de Sant Esteve, només hi havia un pas pels vehicles que volien travessar-la, el del pont del carrer de Passada. Al carrer Fonlladosa hi havia una passarel•la de fusta, i al carrer de Riera, una altra de ciment, només pròpies pels vianants i les bicicletes. Eren altres temps, que a alguns ens agrada recordar. Sobre tot per Cap d'Any.

Bon Any!