Personalment, ni em sento agreujat per aquestes paraules ni penso que siguin cap insult per Catalunya o pels catalans. Per diverses raons. Una d’elles, perquè el propi autor de la frase diu que és mig en broma. Una altre, perquè soc dels que, cada vegada que rellegeixo la història d’aquell temps, també em faig la pregunta de si no hauria estat millor que Catalunya s’hagués independitzat d’Espanya, és a dir, em faig la mateixa pregunta que el senyor Peces Barba, encara que des de l’altra banda. La diferència és que jo crec que als catalans no ens hagués anat tant bé com ens ha anat quedant-nos a Espanya, almenys pel que fa a la nostra identitat com a país, ja que ara mateix seriem quatre, o sis, o vuit departaments francesos, en una república eminentment centralista.
Trobo la resposta que s’ha donat a aquest comentari molt exagerada, sobretot la del senyor Tardà, que una vegada més ha demostrat ser un impresentable. Per cert, m’ha fet gràcia la indignació de la senyora Rahola, que confon lúdic amb lúcid, quan escriu: “Por ejemplo, Andalucía ha demostrado un sentido del humor grandioso, tanto que su Parlamento acaba de reprobar al bueno de Duran i Lleida por decir las mismas verdades que afirman los andaluces más lúdicos, como por ejemplo que los PER son una vergüenza para los jornaleros, condenados a no tener otra oportunidad que depender de la limosna del político de turno”.
Mirar-se contínuament el melic i indignar-se per res no han sigut mai signes d’intel•ligència. I és que, en el fons, som com criatures.
6 comentaris:
El qui vostè qualifica d'impresentable no va dir el que va dir pel contingut de la frase que encapçala el seu post. La referència era per la menció del pare de la constitució a episodis de la nostra història en que el bombardeig era la resposta als anhels de llibertat dels catalans.
El melic i indignar-se per res!
Molt intel·lecte madurat, tant que de vegades es torna ranci, sr Sánchez
Jo també penso que en aquest país massa sovint ens estripem els vestits per coses que no tenen gran importància, però també penso que hi ha coses que no es diuen ni en broma. Segons el memorial democràtic 7.400 persones van perdre la vida al bombardeig de Barcelona. Poca broma. El Sr. Peces-Barba també es va referir al bombardeig de Barcelona i diu que va fer broma, però no crec que fes broma sobre les víctimes del terrorisme, oi?.
A mi em va ofendre. Em va ofendre i em va permetre confirmar que una persona pot tenir un gran nivell cultural i una in tel·ligència destacada i, a la vegada, ser un absolut imbècil.
Tal com jo entenc la frase sobre els bombardeigs és que ara, al tenir un país democràtic, ja no faria falta bombardejar Barcelona si Catalunya declarés la independència, per la bona raó de que aquesta independència, en un país democràtic, es pot aconseguir de manera pacífica.
De manera que aquesta frase tampoc m'ha indignat. Serà que, per raons d'edat, ja estic per poques indignacions.
El seu últim comentari Sr.Sánchez està fora de lloc.
Bé, potser és cert que són coses de l'edat, perquè jo m'ho miro i ho torno a mirar i no li veig cap gràcia. De fet, sembla que els advocats que van abandonar la sala tampoc li van veure la gràcia.
Sr Sanchez vosté sap quin paper li reserva la Consti espanyola a l'exèrcit?? Preservar la unitat de Espanya... i mitjançant no pas el diàleg!!
Publica un comentari a l'entrada