No vols la MAT? Doncs en tindràs 47

El mes de juny del 2009, els líders de la Unió Europea y del G8 varen anunciar l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’any 2050 al menys el 80 % en relació amb les emissions de l’any 1990. El mes d’octubre del 2009, el Consell europeu ve fixar l’objectiu per Europa i altres economies avançades de reduir per l’any 2050 les emissions entre el 80 i el 95 % en relació amb les del 1990. La Fundació Europea del Clima (ECF) va començar un estudi per establir què s’havia de fer per aconseguir aquest objectiu, i les implicacions que això tindria per la indústria europea, particularment pel sector elèctric. El resultat és l’estudi Roadmap 2050: a practical guide to a prosperous, low-carbon Europe, publicat el mes d’abril del 2010, una discussió de la viabilitat i dels reptes de dur a terme l’objectiu d’una reducció del 80 % a Europa, incloent els imperatius polítics urgents pels propers cinc anys.

No discutirem aquí el contingut del document, que és molt extens per resumir-lo en una sola entrada. Ho anirem fent a mesura que en tindrem ocasió, ja que és un document molt interessant, i que esbossa el nostre futur com a europeus. Parlarem avui només d’un tema que ens afecta: el transport d’electricitat.

Diu el document que fa falta interconnectar les xarxes elèctriques dels diferents països, com a condició essencial per reduir les emissions de diòxid de carboni, creant una superxarxa europea. Les xarxes nacionals s’hauran de connectar per permetre que l’oferta i la demanda d’energia elèctrica es puguin estendre per tota Europa, obtenint una eficiència màxima i un emmagatzematge mínim d’energia.

El sol domina el sud d’Europa durant l’estiu, i el vent domina el nord durant l’hivern. Per primera vegada s’ha fet un mapa de la demanda d’electricitat, dividint Europa en nou regions, i es troba que combinant les corbes de demanda regionals es redueix la volatilitat, ja que l’energia elèctrica es fa servir de manera diferent segons cada regió.

En termes de necessitats concretes de connexions interregionals, el document fa referència en particular a una connexió de 47 GW (giga watts) entre França i Espanya. Aquesta serà la interconnexió més important de tota Europa, i és necessària perquè Espanya serà el primer proveïdor europeu d’energia elèctrica. Però hi ha un problema important, ja que han fet falta vint anys perquè Espanya i França es posessin d’acord per construir una única línia elèctrica de connexió, la famosa MAT (molt alta tensió), que té una capacitat que no arriba a 1 GW, i encara duren les discussions i les oposicions dels veïns de la MAT, que no volen torres metàl•liques per la línia, sinó que la volen enterrada, solució que és molt més cara. Però hi ha un altre inconvenient: si bé França està d’acord amb la MAT, ja que li pot facilitar l’exportació d’electricitat cap a Espanya, una connexió molt més important li podria costar una pèrdua de la part de mercat molt considerable.

De manera que, segons aquest estudi de la Unió Europea, el nostre futur és brillant, ja que serem el primer productor europeu d’electricitat, però haurem de permetre la construcció 47 MATs. No es pot tenir tot en aquest món.

Per cert, fa pocs dies es va inaugurar la tercera fase de la central solar Andasol, a la serra de Guadix, un primer pas per convertir-nos en exportadors massius d’electricitat.