dissabte, d’octubre 29, 2016

El dèficit democràtic europeu



Quan un escolta les perspectives que tenim, un cop s’hagi format govern a Madrid, arriba a la conclusió que la democràcia, a Europa, ni existeix ni se l’espera. Les perspectives són que hem de retallar encara més el magre estat del benestar que gaudim (em pregunto perquè no està permès dir “disfrutem”) ara mateix.

Penso en el cas de Grècia, quan el govern elegit democràticament va haver d’acceptar unes condicions humiliants pel país i desastroses pels seus habitants, única i exclusivament perquè als que tenen el poder econòmic a Europa no els convenia que altres països caiguessin en la temptació de votar tal com ho havien fet els grecs. Al govern grec tot just elegit li van dir que no tenia cap més opció que fer el que li manaven, encara que els grecs l’haguessin elegit per fer exactament el contrari: o acceptava les condicions o el seu sistema bancari quedaria destruït i la seva economia devastada, i que haurien d’abandonar l’euro. Com a primera mesura, el Banc Central Europeu (BCE) va tallar la liquiditat als bancs grecs, provocant el famós “corralito”, de manera que els grecs veiessin el que els esperava si seguien endavant, i que els altres europeus propensos a votar de manera lliure i independent del poder econòmic quedessin escarmentats. I això que diuen que el BCE és independent!

De què serveix ser una democràcia si tot indica que els ciutadans no tenen ni veu ni vot sobre les qüestions que els interessen més, ni sobre la forma de dirigir l’economia? Aquest dèficit democràtic europeu destrueix la confiança en el projecte d’una Europa unida i impulsa l’expansió dels partits extremistes que prometen una alternativa.

Ens diuen que tenim unes relacions de treball rígides, que som propensos a la corrupció, que som ganduls i malgastadors, que només pensem en evadir impostos. Probablement tot això és veritat, però es podria anar canviant, si els polítics en tinguessin la voluntat. Però no, el que ens obliguen a fer és canviar l’estructura de l’economia: afeblir els sindicats, canviar les lleis laborals i fiscals, retallar les despeses de protecció social, sanitat i educació. Ens prometen que fent això tornarem a créixer.

Els nostres governants, com que el PIB sembla que augmenta, ens volen fer creure que, gràcies a aquestes polítiques, estem sortint de la crisi. Però no és veritat. El creixement de l’economia només afavoreix als que tenen més, mentre que els que tenen menys van endarrere.

La falta de democràcia a Europa ens condueix cap a una societat que està a les antípodes del projecte europeu inicial, basat en un benestar relativament ben repartit. Ara, en canvi, ens estem encaminant cap a la implosió d’Europa. Cada vegada són més els euroescèptics. Les polítiques europees, cada dia que passa més allunyades de les necessitats de la gent, ens conduiran, tard o d’hora, a un Brexit generalitzat.

I tot per culpa del dèficit democràtic de l’Europa actual.