La platja de S’Abanell, el cap de la Tordera i altres erosions marines

Els blanencs estan preocupats. La platja de S’Abanell ha quedat reduïda a la mínima expressió. Ha perdut més de la meitat de la seva superfície en els darrers vint anys i, el que és pitjor, pot desaparèixer aviat. Aquest problema va començar, diuen, l’any 1994, quan es varen treure dos milions de metres cúbics de sorra del fons marítim de S’Abanell per regenerar les platges de Malgrat i de la resta de l’Alt Maresme, que havien perdut la seva sorra. L’any 2002 es va fer el mateix amb la platja de Lloret.

La platja, que fa vint anys tenia de 70 a 100 metres d’amplada, no permet avui, en alguns llocs, ni de posar-hi una tovallola.

Els blanencs, tement la pèrdua de negoci turístic, amb el seu alcalde davant, s’han dirigit al Ministeri del Medi Ambient, demanant, exigint, una solució definitiva. Aquesta solució consistiria en construir uns espigons davant la platja que la protegirien dels temporals i evitarien que desaparegués.

Fenomen natural o conseqüència dels milions de metres cúbics trets del fons i que van anar a Malgrat i a Lloret? La resposta no em sembla pas senzilla, i per dues raons:

- la costa del cap de la Tordera també ha reculat, diuen que més de cent cinquanta metres.

- fa uns cinquanta anys, tota la costa del Maresme va recular, probablement per un fenomen natural, de la que mai, que jo sàpiga, s’ha trobat una explicació convincent.

Quina és la solució de S’Abanell i del cap de la Tordera? Fa poc vaig llegir un article al New York Times del 20 de febrer d’aquest any, on es comentava un llibre publicat per dos geòlegs especialistes en remodelació de la costa marina. L’article resumeix així el pensament dels autors:

When coastal engineers decide whether to dredge sand and pump it onto an eroded beach, they use mathematical models to predict how much sand they will need, when and where they must apply it, the rate it will move and how long the project will survive in the face of coastal storms and erosion. (Quan els enginyers costers decideixen si han de treure sorra I bombejar-la sobre una platja erosionada, fan server models matemàtics per predir la quantitat de sorra que es necessitarà, quan i on l’han de posar, la velocitat a la que l’han de treure i el temps que l’obra sobreviurà davant de les tempestes i de l’erosió)

Els autors recomanen una altre mètode: Just dredge up a lot of sand and dump it on the beach willy-nilly. This “kamikaze engineering” might not last very long, but projects built according to models do not usually last very long either, and at least his approach would not lull anyone into false mathematical certitude. (Només s’ha de treure una quantitat de sorra I s’ha de posar sobre la platja de qualsevol manera. Aquesta “obra kamikaze” no durarà gaire temps, però els projectes fets segons els models normalment no duren gaire més, i almenys, aquesta solució no enganyarà a ningú ni portarà a cap certesa matemàtica falsa)

Nature is too complex, they say, and depends on too many processes that are poorly understood or little monitored — whether the process is the feedback effects of cloud cover on global warming or the movement of grains of sand on a beach. (La naturalesa és massa complexa, diuen, I depèn de massa processos que no s’entenen gaire o que tenen poques mesures quantificades, tan si el procés estudiat és l’efecte de retroalimentació d’un cel cobert sobre l’escalfament global com si es tracta del moviment dels grans de sorra d’una platja)

I aquest és el problema. Es va treure sorra de S’Abanell i S’Abanell ha desaparegut. També està desapareixent el cap de la Tordera. I ningú pot dir que la causa és que s’ha tret sorra del fons de la platja.

Ara es gastaran milions d’euros per fer espigons davant S’Abanell. I ningú no podrà assegurar si la solució és bona o no. Més endavant es gastaran encara més milions d’euros per protegir el cap de la Tordera. I ningú no podrà assegurar que la costa es tornarà a recuperar o si, almenys, s’aturarà el seu retrocés.

I és que davant de les forces del mar que van modificant la costa, no tenim cap més remei que acceptar el que passi. Encara que l’Agrupació d’Hotelers de Blanes amb el seu alcalde al davant exigeixin solucions al Ministeri corresponent. Obres, segurament en tindran. Solucions, ja no és tan segur.