Santa Comba de Bande

Fent el cinquè de batxillerat (del batxillerat del pla antic, per no dir prehistòric, de quan hi havia el batxillerat elemental i el batxillerat superior, de quan el batxillerat eren sis anys, amb revàlida al quart i al sisè) estudiàvem història, i em vaig quedar amb ganes de veure amb els meus propis ulls el llegat visigot, que estava composat, segons deia el llibre, del tresor de Guarramar i de l’església de Santa Comba de Bande.

El tal tresor el podem veure a Madrid. Per veure l’església de Santa Comba (Santa Coloma, diríem en català) cal anar a Ourense, a la comarca de la baixa Limia. Allà es troba el poble de Bande. Una de les parròquies d’aquest municipi és Santa Comba. La frontera de Portugal no és gaire lluny.

La primera vegada que hi vaig anar va ser l’any 1970. Les carreteres eren molt dolentes, estretes, amb moltes corbes i una quantitat incommensurable de sots. El volkswagen era un cotxe fort, i hi vaig arribar sense massa problema, però sacsejat i mig marejat. Com que havia plogut, hi havia per terra, a Santa Comba, un gruix important de fang barrejada amb tifa de vaca. Menys mal que portava sempre al cotxe una botes de goma, les que em servien per anar per les obres de construcció de la fàbrica. D’aquesta manera, amb botes de goma, vaig sortir del cotxe i em vaig acostar a l’església. Estava tancada. Vaig preguntar i em varen dir que la clau la tenia la mestra del poble. Molt amable, em va obrir la porta. La mestra era una noia jove, grassona, i molt interessada en preguntar-me coses sobre Catalunya. Un cop vista l’església, varem anar a beure una cervesa. Mai més l’he tornada a veure (la mestra, que no l’església)

Fa poc hi he tornat amb en Janí i la mestressa. Les carreteres són bones. Hi hem arribat còmoda i ràpidament. En Janí és home curiós, i li agrada que li ensenyin coses. Al arribar a Santa Comba, aquest estiu, trenta set anys després de la meva primera visita, em va sorprendre que el poble i els voltants de l’església fossin tan nets. A la porta de l’església, un cartell: per visitar l’església, truqueu al telèfon .... Molt més modern que fa trenta set anys. Truquem, i una senyora ens respon que ve de seguida, un cop acabi de coure la col. Mentre esperem, voltem l’església per l’exterior, i en Janí aprofita per aixecar la pota unes quantes vegades, signe d’admiració per aquelles parets que tenen més de 1400 anys, on hi deuen haver orinat més de tres-centes generacions de gossos.

La senyora arriba i ens obre. Ens diu que l’ajuntament no fa res per mantenir neta l’església, que tot ho fan els veïns.

L’església és petita. No hi ha una data exacta de la seva construcció, però deu ser de quan Galícia va ser conquerida pels sueus. Diuen que es va fer durant el regnat del rei Wamba, que va regnar del 672 al 680. D’aquella època queden una part de les parets principals i, sobretot, bona part del seu interior. L’arc triomfal de ferradura que dona a l’altar major reposa sobre dos columnes romanes (aprofitades d’un campament romà que es troba a la vora, i del que es poden veure les runes, que està actualment en excavació) i dues altres visigòtiques. L’altar també és romà, i va ser probablement aprofitat del campament romà. La pila baptismal és també romana: un mil•liari dels que hi havia a les carreteres d'aquell temps (les calçades)

A la dreta, el sarcòfag de sant Torcuat, avui buit. El cos de sant Torcuat, bisbe de Guadix, va ser transportat a Santa Comba quan els àrabs varen envair la península, al segle VIII. Només de pensar en els treballs d’aquest trasllat, en aquella època, em trec el barret davant la força de l’espiritualitat dels que el varen dur a cap. Avui, el cos del sant home reposa al monestir de Celanova, uns quants quilòmetres al nord de Bande.

Les pintures de l’església són més tardanes, de l’edat mitja, segons diuen.

Un cop visitada l’església, anem a veure el campament romà, a la vora del riu Limia. Aquest riu causava temor als romans, que creien que qui el creuava perdia la memòria. El campament, anomenat Aquis Querquenis, està en plena excavació. El museu recentment construït al costat és molt interessant.

Entenc que l’església construïda pels visigots ho fos en un indret que avui considerem com allunyat de tot, ja que a la vora els romans hi havia construït un important campament uns quants segles abans. Però, per què els romans hi varen construir el campament relativament important? He de confessar que m’he quedat amb una pregunta sense resposta.