Balances fiscals habemus: i ara, què?

Finalment el govern central ha publicat les balances fiscals, cosa que ha degut fer feliços als nacionalistes i als independentistes que fa temps que les reclamaven, com si la tal publicació fos el remei a tots els mals que pateix Catalunya. Els resultats de les balances fiscals publicades es corresponen relativament bé amb les que el BBVA i la Fundació Irla ja varen publicar fa uns mesos.

Ja ho sabíem, però ara és oficial: les regions que tenen un PIB per càpita més alt són les que tenen un desequilibri fiscal negatiu més elevat, i les que tenen un PIB per càpita més petit són les que tenen un desequilibri fiscal positiu més gros. Després de tot, és natural. Amb les excepcions de les dues regions amb règim especial (País Basc i Navarra)

He dit alguna vegada que les balances fiscals entre regions són poc exactes, que donen resultats molt diferents segons com es calculen. Es a dir, que els seus resultats no es poden prendre com a articles de fe. A més, la balança fiscal no és més que una de les diferents balances econòmiques que ensenyen els flux econòmics entre diferents regions; el balanç de transferències de capitals i el balanç comercial són, almenys, tant importants com les balances fiscals per donar una idea de la riquesa real de cada regió.

Però, fent un exercici poc ortodox, hem sumat, en Janí i un servidor, el PIB i el saldo de les transferències fiscals (que és el mateix que sumar peres i pomes, per dir-ho d’alguna manera), i trobem una classificació que posa a Catalunya en un lloc no gaire capdavanter. Aquest gràfic és útil per augmentar la demagògia que s’està formant sobre les tals balances fiscals.

Tot això està molt bé. I ara què? S’ha de discutir un nou finançament per les regions. Amb la publicació de les balances fiscals oficials hem avançat? Gens ni mica. Al contrari, les regions més “afavorides” diuen, i no els falta raó, que el finançament autonòmic no té gaire cosa a veure amb la balança fiscal, ja que el finançament autonòmic és per fer front a les necessitats dels ciutadans que estiguin transferides a cada comunitat. Les regions “paganini”, en canvi, volen que el saldo fiscal disminueixi. Per ara, no hem pas avançat massa. Potser era aquest l’objectiu de la publicació de les balances fiscals: divideix i guanyaràs, que deia el clàssic.

Ja n’anirem parlant.