Més sobre balances fiscals

Avui, que per tota la península fa una calor que empesta, i que per aquestes terres del nord hem d’anar amb un jersei i amb paraigües, enes hem distret, en Janí i jo, a examinar les balances fiscals publicades fa pocs dies pel Ministeri corresponent. Han publicat sis balances diferents, quatre pel mètode de càrrega – benefici i dos pel mètode del flux monetari. Les quatre balances del primer mètode donen resultats poc diferents, i el mateix passa amb les dues balances fetes amb el segon mètode, de manera que és legítim fer la mitjana de cada mètode. Que és el que hem fet, i el que ens permet de comparar ambdues maneres de calcular. Els resultats els trobem en els gràfics.

Podem observar que les Illes, amb el primer mètode, tenen un saldo negatiu de 1850 € par càpita, mentre que amb el segon, el saldo passa a ser de 3250. Catalunya, passa d’un saldo negatiu de 1880 amb el primer mètode a un altre de 2230 € per càpita amb el segon. Madrid, que és la regió amb saldo més negatiu amb el primer mètode (2600 € per càpita), passa a ser la tercera amb el segon mètode (1670). I així podem veure que hi ha diferències de més del 30 % en alguns casos.

En el cas del País Valencià, que té un PIB per càpita relativament baix (és la desena regió, de les disset que hi ha), amb els dos mètodes és la quarta regió que té més saldo negatiu. Es a dir, que els valencians haurien de protestar més que els catalans.

I aquestes diferències no són res si comparem aquests resultats amb altres balances fiscals publicades.

Les diferències són molt importants per poder-ne treure alguna cosa més que conclusions molt (massa) generals. Comptablement, el que hi hagi aquestes diferències tan importants vol dir que les balances fiscals no tenen pas massa significat, si és que en tenen algun. La única conclusió és que les regions amb més PIB per càpita tenen un saldo fiscal negatiu, i les que en tenen menys, tenen un saldo fiscal positiu. Gairebé podríem afirmar que podem fer dir a les balances fiscals el que ens doni la gana.

Es més, sembla que en aquestes balances s’hi ha inclòs les pensions (les comunitats més envellides es veuen perjudicades) i les ajudes europees. Ambdues partides, a la meva manera de veure, no s’han pas de posar en les balances: les pensions, per ser una transferència intergeneracional i no entre territoris, i les ajudes europees per pura lògica. Esperarem a tenir el detall de les balances per veure si és així i per fer les correccions pertinents.

Tanta feina per no pas gaire cosa. Això em recorda uns versos que vaig aprendre de petit i que deien:

Tantas idas y venidas,
tantas vueltas y revueltas,
quiero amiga que me diga
¿son de alguna utilidad?

Però això si, tots estem contents: hem aconseguit que el govern central satisfaci el que volíem. I n’estem orgullosos com si les balances fiscals fossin un gran què. La veritat, és que amb ben poc ens acontentem. Com si fóssim criatures el dia dels Reis.