La complexa interacció entre l’atmosfera i el mar és un factor fonamental del clima europeu. En l’Atlàntic Nord i en una vasta regió europea hi ha un gradient de pressió que canvia constantment i que és molt determinant pel clima del nord. De la mateixa manera que l’oscil•lació del sud del Pacífic, de la que forma part el fenomen del Niño, és responsable de moltes característiques del clima del Pacífic tropical (i que, moltes vegades, té una influència notable sobre el clima molt més enllà d’aquesta regió).
L’oscil•lació de l’Atlàntic nord és un moviment de vaivé de la pressió atmosfèrica, que quan és alta a les Açores és baixa a Islàndia, i viceversa.
Aquest índex és molt significatiu del clima de l’hivern a Europa, però molt menys del de l’estiu, raó par la que s’acostuma a estudiar-lo durant els mesos de desembre a març de manera independentment a la resta de l’any. Un índex hivernal elevat indica una baixa pressió molt pronunciada a Islàndia i una alta pressió també molt pronunciada a les Açores i a prop de les costes de Portugal, mentre que un índex hivernal baix, en canvi, significa que les diferències de pressió entre ambdues zones són menys pronunciades.
Quan l’índex és elevat (positiu), hi ha un anticicló potent a les Açores i una forta borrasca a Islàndia. La diferència de pressió antre ambdues zones augmenta, el que afavoreix els vents de l’oceà cap a Europa, augmenta les tempestes a l’oceà nord, plou molt al nord d’Europa i hi ha sequera al sud europeu. Els hiverns són relativament temperats i humits a l’Europa del nord, i freds i seca al Canadà i a Groenlandia.
Quan l’índex és baix (negatiu), l’anticicló de les Açores és feble i la borrasca a Islàndia també. La diferència de pressió entre les dues zones disminueix, i té com a resultat menys tempestes a l’Atlàntic, i que els fronts passin més cap al sud, el que porta aire humit cap a la Mediterrània i aire fred al nord d’Europa, mentre que Groenlandia té un hivern més temperat.
Des de 1965 fins a l990 s’observa una tendència creixent de l’índex hivernal de la NAO, correlacionada amb una tendència a l’escalfament a Europa i Siberia. Per contra, el canvi de tendència de l'index hivernal des de 1990 es relaciona probablement amb la tendència al refredament en els últims anys.
Ara bé, quina és la causa i quin és l’efecte: la temperatura varia perquè es modifica l’índex o és al revés? Difícil de dir, ja que avui dia no es sap explicar a què és deguda la variació de l’índex NAO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada