Optimisme

Per fi, quan hi ha tantes notícies pessimistes, una notícia que convida a l’optimisme: CiU, ERC i PSC han arribat a un acord sobre la llei d’educació.

Sembla que aquest acord va ser proposat per l’Artur Mas al president Montilla, que el va acceptar, per tal de fer una llei tant important com aquesta amb una visió de llarg recorregut, és a dir, que no es canviés cada vegada que hi hagués una alternança en el govern. Té mèrit la proposta de l’Artur Mas, i té mèrit la seva acceptació per part del president, que sabia que algun dels partits del seu govern probablement no acceptaria la llei que sortís d’aquest acord, com així ha estat. Ambdós han tingut una visió d’estat, més enllà de les disputes de campanar. I mèrit té també ERC al haver recolzat aquest acord i al haver-hi aportat la seva visió sobre el tema.

Sense haver tingut temps de llegir amb deteniment la proposta a la que els tres partits han arribat, em sento optimista pel que fa al seu contingut, ja que:

- els sindicats d’ensenyants, que són la part més immobilista del “mamut”, no hi estan d’acord, el que vol dir que es tracta d’un projecte de llei que aporta novetats, probablement positives.

- els ex comunistes passats a ecologistes no hi estan d’acord, el que vol dir que es tracta d’un projecte de llei que no és extremista ni utòpic.

- ni el PP ni Ciutadans hi estan d’acord, el que vol dir que, en aquest projecte de llei, l’ensenyament de la llengua catalana es tracta correctament.