Volcans i canvi climàtic

Ara que el volcà islandès posa problemes als vols dels avions pot ser un bon moment per recordar com estem sotmesos a variacions importants de temperatura degudes a l’activitat volcànica. I com, històricament, moltes d’aquestes baixades importants de temperatura varen coincidir amb collites dolentes, fams, malalties i mortaldats. I que tot això es podria repetir.

Abans definirem l’índex d’explosibitat volcànica. Aquest índex es defineix avaluant el volum de material expulsat pel volcà, tant en forma de material sòlid (lava) com de material fragmentari (piroclasts). L’índex 1 correspon a una expulsió de 100.000 m3, el dos a una de 1.000.000 m3 (deu vegades més), i així successivament. Una emissió de 1 km3 (1.000.000.000 m3) es correspon així a un índex de 5, una de 10 km3 a un índex de 6 i una de 100 km3 a un índex de 7.

Comencem la narració a l’any 1600. Entre el 16 de febrer i el 5 de març, el volcà Huaynaputina, situat al sud del Perú, va entrar en erupció. Va ser una erupció important, que va expulsar a l’atmosfera uns 19 km3 de pols fina, que va tapar la llum del sol durant mesos, i que es troba sedimentada tant a Grenlàndia com a l’Antàrtica. Aquesta pols va alterar el clima de tot el planeta, de manera que l’estiu del 1601 va ser el més fred de l’hemisferi nord des de l’any 1400. El seu índex es suposa que va ser de 6, i va fer baixar la temperatura global del planeta de 0,8 ºC.

Durant el segle XVII el planeta va registrar una gran activitat volcànica. Hi va haver erupcions importants i pics de fred els anys 1641-1643, 1666-1669, 1675 i 1698-1699. No es sap a quines erupcions corresponen aquests períodes de fred, amb l’excepció de la de Mindanao, que va entrar en erupció el 4 de gener de 1641, segons testimonis d’una flotilla espanyola que es trobava a la vora.

Som ara a Islàndia, a l’any 1783. Durant uns quants mesos una fissura eruptiva del volcà Laki, que va arribar a tenir fins a 27 km de llargada, va emetre una gran quantitat de lava basàltica (més de 12 km3) que va inundar dues amples valls del país. Aquestes laves basàltiques es varen acompanyar de grans emissions de gasos volcànics, entre els quals hi havia compostos fluorats, que varen contaminar l’herba. Es va produir un enverinament generalitzat del bestiar, que era el principal recurs de la població, provocant una crisi d’aliments que va matar un 25 % de la població islandesa.

Aquell mateix any 1783, a Europa es va formar una boira seca i persistent, que atenuava la il•luminació solar, seguida d’un hivern molt sever, amb pèrdua de collites l’any següent. Benjamí Franklin, que llavors residia a França com a representant dels Estats de la Unió (nom que tenien en aquell temps els Estats Units), va ser el primer que va relacionar aquestes anomalies climàtiques amb el volcà islandès. De tota manera, l’anàlisi dels fenòmens climàtics relacionats amb l’erupció del Laki no és senzilla, ja que el mateix any es va produir l’erupció del volcà Asama al Japó, que també va emetre productes volcànics a l’alta atmosfera.

Entre el 5 i el 10 d’abril de 1815, l’illa de Sumbawa, a l’est de Java, va viure l’erupció del Tambora. Va ser, segons sembla, una de les erupcions més importants dels darrers 10.000 anys. La seva columna eruptiva va arribar fins a 33 km d’alçada. Es varen dispersar 150 km3 de productes piroclàstics i lava. L’erupció va causar directament uns 12.000 morts, però la pèrdua de collites per la caiguda de cendres volcàniques varen causar més de 90.000 morts de fam només a Indonèsia. El seu índex va ser de 7, i va fer baixar la temperatura global del planeta de 0,5 ºC)

A més dels efectes directes de l’erupció del Tambora a Indonèsia, la introducció a l’atmosfera de grans quantitats de pols volcànica i de gasos va provocar una atenuació de la llum solar a Europa i a Amèrica del Nord, malgrat que el volcà estigués situat a l’hemisferi sud. L’any següent de l’erupció, el 1816, es coneix encara com “l’any sense estiu”. Les temperatures a l’hemisferi nord, especialment les mínimes, varen ser molt baixes. Pluges i, fins i tot, nevades, varen ser corrents durant els mesos d’estiu. Aquell any la collita de blat va ser la pitjor en molts anys, el que va provocar un encariment del pa a tota Europa, agreujant la depressió econòmica que va seguir al final de les guerres napoleòniques. Hi va haver centenars de milers de morts (65.000 només a Irlanda, preludi de la gran tragèdia de 30 anys més tard), potser no directament de gana (els governs de molts països varen subvencionar el preu de la farina), però si de malalties derivades de la feblesa per la poca alimentació. Com anècdota, als Estats Units, la situació financera de Thomas Jefferson, a la seva finca de Monticello, a Virgínia, va ser tan ajustada degut a les males collites, que va haver de demanar un préstec de 1.000 dòlars, una quantitat molt important a l’època.

Aquesta erupció venia precedida de la de la Soufrière, l’any 1812, a l’illa caribenya de Sant Vicenç, i de la del Mayon, a les Filipines, l’any 1814. La conseqüència d’aquesta extraordinària activitat volcànica va ser un núvol dens de pols estratosfèric, que varen impedir que la radiació solar arribés al sòl, refredant la temperatura, tant de la terra com de l’oceà. Les corrents polars de l’oceà Atlàntic es varen traslladar 6º més al sud del que era habitual, de manera que els països que més varen sofrir del fred varen ser els situats més al nord.

Un altre conjunt d’erupcions importants es varen produir entre els anys 1830 i 1840, entre les que tenim les de Babuyan (Filipines) l’any 1.831 i Cosigüina (Nicaragua) l’any 1.835, amb unes conseqüències sobre les temperatures tant importants com les del Tambora. Probablement aquestes baixades de temperatura varen contribuir a la gran fam irlandesa dels anys 1845 i 1846 (la causa més important, però, va ser una plaga de les patates). El cens irlandès de l’any 1841 registrava una població de 8,17 milions d’habitants, i el de 1851 només en registrava 6,55 milions.

Els dies 26 i 27 d’agost del 1883 es va produir l’erupció del Krakatoa, la primera gran erupció estudiada científicament, i que va llençar a l’atmosfera uns 20 km3 de material volcànic polvoritzat, que es va dispersar per l’estratosfera de tot el món, desplaçant-se tan ràpidament que va donar la volta al món en només 10 dies, i reduint la intensitat de la llum solar. El seu índex va ser de 6, i va fer baixar la temperatura global del planeta de 0,3 ºC. El seu efecte climàtic va ser moderat.

Més recentment, assenyalarem les erupcions següents:

1902 – Santa Maria, a Guatemala, amb un índex que es suposa que ve ser de 6 i una baixada de temperatura global que es suposa que va ser de 0,1 ºC.

1912 – Novarupta, a Alaska, amb un índex de 6, i va fer baixar la temperatura global del planeta de 0,4 ºC.

1982 – El Chinchón, a Mèxic, amb un índex de 5, i va fer baixar la temperatura global del planeta de 0,3 ºC.

1991 – Pinatubo, a les Filipines, amb un índex de 6, i va fer baixar la temperatura global del planeta de 0,3 ºC.

Es molt interessant llegir l’article Volcanism and the Little Ice Age, que conclou que el vulcanisme va ser la causa del 40 % de la baixada de temperatura de la denominada Petita Edat del Gel.

Com a conclusió, hem de reconèixer que, davant un volcà, no som ningú.