L’Oscil•lació Multidecadal de l'Atlàntic Nord

L’Oscil•lació Multidecadal de l'Atlàntic (Atlantic Multidecadal Oscillation - AMO) és una manera de variabilitat que passa a l'Oceà Atlàntic Nord i que té la seva principal expressió en la temperatura de la superfície del mar (TSM). Aquesta variació té una amplitud de l'ordre de 0,7 ºC. Aquests canvis són naturals i sembla que han tingut lloc durant els passats mil anys, com suggereixen estudis del creixement dels arbres i dels cilindres de gel (ice cores). Aquests canvis de temperatura afecten a l'uníson l'oceà Atlàntic entre Groenlàndia i els tròpics. Sembla que també afecten a una part del Pacífic nord.

L'AMO va ser identificat el 2001 per Goldenberg en el seu escrit The Recent Increase in Atlantic Hurricane Activity: Causes and Implications.

Des de mitjans dels anys 90 ens trobem en una fase càlida.

L'índex de l'AMO es defineix generalment a partir de la variabilitat de la temperatura a la superfície del mar a l'Atlàntic Nord, una vegada que s'ha eliminat qualsevol tendència lineal. Es suprimeixen les tendències lineals per eliminar la influència de l'escalfament global induït pels gasos d'efecte hivernacle.

Mecanismes

En els models, la variabilitat AMO s'associa amb petits canvis en la branca de l'Atlàntic Nord de la circulació termohalina (corrents marines), però les observacions oceàniques històriques no són suficients per associar l'índex AMO a aquestes anomalies de circulació. De manera que no es pot afirmar que es coneguin els mecanismes d'aquesta oscil•lació.

Aquesta circulació termohalina disminueix, tot i que dóna forma molt més exagerada que en les oscil•lacions actuals, en els períodes glacials.


Els impactes climàtics a tot el món

L'índex AMO està correlacionat amb la temperatura de l'aire i les precipitacions sobre gran part de l'hemisferi nord, en particular Amèrica del Nord i Europa, així com del nord-est del Brasil i Àfrica i amb el clima de l'estiu europeu. També s'associa amb canvis en la freqüència de les sequeres d'Amèrica del Nord i es reflecteix en la freqüència dels grans huracans a l'Atlàntic.

Hi ha indicis de que l’índex AMO està relacionat amb l'ocurrència en el passat de grans sequeres en el medi oest i el sud-oest dels Estats Units. Quan el AMO es troba en la seva fase d'escalfament, aquestes sequeres tendeixen a ser més freqüents o prolongades. Passa el contrari per fases negatives de l'AMO (fases fredes). Dues de les sequeres més greus del segle XX es van produir durant la fase positiva de l'AMO entre 1925 i 1965: la gran sequera de la dècada de 1930 i la sequera de 1950.


L’Oscil•lació AMO i el canvi climàtic

De manera alternativa, aquesta oscil•lació exagera o disminueix l'escalfament global provocat per l'augment dels gasos d'efecte hivernacle. En el gràfic es pot veure com les corbes de l'índex AMO i de la temperatura global presenten similituds notables: en les dècades de 1920 a 1950 la temperatura global va augmentar de 0,4 º C mentre l'índex AMO augmentava, de la mateixa manera que ha passat en les dècades de 1970 al 2000. Hi ha qui prediu que les temperatures globals romandran estables durant trenta o quaranta anys, coincidint amb la fase de refredament de l’oscil•lació. La correlació entre l'índex AMO anual i les temperatures globals anuals és significativa.

És possible, per tant, que les estimacions de l'augment de la temperatura global hagin estat emmascarades per aquesta oscil•lació. Si això fos així, podria passar que, si l'escalfament observat hi ha una part important que no és culpa del CO2, i no s'ha tingut en compte, li estan atribuint al CO2 més calor del que produeix. I per tant, és possible que s'estigui exagerant el possible escalfament futur. I el que cal fer és quantificar això, abans de llançar-se a bogeries com un ús massiu de les energies renovables, que fan encarir alegrement el preu de l'energia. Sobretot amb la crisi que estem patint.