I a Malgrat? Les dades de l’observatori malgratenc ens diuen que, aquest mes d’agost ha sigut un mes normal, comparat amb els dels dos anys anteriors. La temperatura màxima l’hem tingut el dia 22, amb 30,7 ºC (lluny de les calors barcelonines), mentre que l’any 2009 varem tenir una màxima de 32,0 ºC i l’any 2008 una de 30,2 ºC.
La temperatura mínima més alta l’hem tingut el dia 23, amb 22,7 ºC. L’any 2009, el dia 1 la mínima va ser de 22,8 ºC i el dia 29, 22,6 ºC. L’any 2008 es va poder dormir millor, ja que cap temperatura mínima va sobrepassar els 21,6 ºC del dia 12.
La mitjana de les temperatures màximes diàries ha sigut de 28,2 ºC, a comparar amb els 29,5 ºC de l’any 2009 i els 27,8 del 2008, i la mitjana de les temperatures mínimes ha sigut de 18,8 ºC, a comparar amb els 19,2 ºC de l’any 2009 i els 18,4 del 2008.
Com deia un conegut, no ens podem queixar, Malgrat es troba al rovell d’ou, mai hi fa massa fred i mai hi fa massa calor. Ni quan el calor ve per onades. Ni amb el canvi climàtic.
2 comentaris:
Molt interessant l'anàlisi de les temperatures extremes diàries del mes d'agost dels darrers 3 anys! Per complementar la informació que dones t'afegiré dues dades:
1) Si ho comparem amb els registres dels darrers 20 anys a Malgrat, la temperatura mitjana d'agost de 2010 (23,7ºC) és gairebé clavada a la de tot aquest període (23,6ºC), de manera que, en conjunt, ha estat un agost termomètricament normal.
2) Pel que fa a l'onada de calor, a Malgrat simplement no s'ha produït (alguns argumenten, crec que amb raó, que no hi ha hagut onada de calor en sentit estricte enlloc de Catalunya, sinó puntes extraòrdinàries de calor de curta durada: per tipificar-la d'"onada" hauria de durar 3 dies). La gran calorada del 27 d'agost que va afectar el sud i centre de la costa catalana (bàsicament, la zona fins a Premià-Vilassar de Mar) va ser deguda a la conjunció de 2 fenòmens: un de gran escala (una bombolla d'aire càlid d'uns 25ºC a uns 1500m) i un altre d'escala local (el règim de vents). Aquest segon va provocar les altes temperatures a la zona afectada pel repunt de calor: era ponent que permetia el descens, compressió i escalfament d'aquest aire embossat fins a la superfície; des de Mataró en amunt va dominar el règim de marinades que impedí la davallada de l'aire càlid. Més tard, el règim de marinades s'instaurà a la resta del litoral català i la temperatura va anar baixant.
Gràcies per la teva explicació, sempre molt clara.
En efecte, a Barcelona no hi va haver una onada de calor, sinó més aviat un cop de calor. Pel que he pogut veure, només va durar unes poques hores. El dia 27 d’agost al centre de Barcelona varen tenir 39,3 ºC (rècord des de fa 230 anys), però la temperatura va caure al cap de poques hores de 10ºC al canviar la direcció del vent de ponent a llevant.
Publica un comentari a l'entrada