El consum de petroli i el cost del deute

Primer va ser Grècia, després Irlanda i, finalment, Portugal. Em refereixo, evidentment, a l’ordre dels països europeus que han hagut de ser rescatats. El cost del deute d’aquests països segueix el mateix ordre: primer, Grècia, després Irlanda i, finalment, Portugal. Dues altres nacions europees tenen un cost del deute molt alt, Espanya i Itàlia. L’explicació que ens donen és molt senzilla: aquests països no inspiren confiança.

Si mirem la dependència del petroli dels països de la Unió Europea, veurem que a Grècia un 58 % de l’energia consumida ve del petroli, a Irlanda, un 55 %, a Portugal, també un 55 %, a Espanya, un 48 % i a Itàlia, un 46 %. La mitjana de la dependència del petroli dels països de la Unió Europea és d’un 37 % (article del professor Marzo a El País).

L’ordre de dependència del petroli i del cost del deute coincideix. Casualitat?

Si els països no inspiren confiança és perquè estan molt endeutats. Però un deute, convenientment arreglat (interessos no massa alts, terminis suficientment llargs) es pot arribar a pagar, sempre que l’economia real del país funcioni mitjanament bé. Però quan es depèn massa del petroli, i el petroli s’ha d’importar, genera uns dèficits comercials que, si el petroli continua a uns preus elevats, és difícil, sinó impossible, de poder pagar.

Com a remei a la crisi del cost del deute se’ns proposa reduir els sous i les pensions, retallar les despeses públiques, flexibilitzar les condicions de treball. Tot això és necessari, però no és suficient. Mentre no baixem la nostra dependència del petroli, no ens en podrem sortir. Però cap partit polític considera que aquesta acció sigui també prioritària. De manera que la dependència del petroli a Espanya va baixant, però massa lentament perquè tingui un efecte suficientment ràpid sobre la confiança que el país genera.