Sobre una carta al president Artur Mas

Darrerament la senyora alcaldessa sembla tenir ganes d’expressar-se. La carta al president Mas, publicada ahir al Periódico, n’és una mostra. L’alcaldessa hi exposa tota una panòplia del seu pensament polític. No el discutiré, ja que cadascú és lliure de pensar el que vulgui, i totes les idees són respectables. Trobo bé que reclami 1.600.000 euros que, segons ella, la Generalitat deu a l’ajuntament (potser l’únic problema és que aquest deute, tal com els quatre milions que demanen a Blanes, mai no ha estat reconegut per la Generalitat, almenys totalment). Trobo bé que digui, si ho pensa així, que la Policia Local podria fer molta de la feina de proximitat que fan els Mossos, encara que el problema seria, segurament, la coordinació entre les diferents policies locals. I així podríem seguir sobre el que diu de la història, de la televisió i de tantes altres coses, amb les que podem o no estar d’acord, però que són idees molt respectables.

El que no trobo bé, en canvi, és quan parla de l’herència rebuda. Diu l’alcaldessa que quan el primer tripartit va arribar al poder, “l'error del tripartit va ser no haver fet una auditoria primer i explicar al poble de Catalunya després com van deixar vostès l'estat dels comptes. I, finalment, convocar eleccions. No ho vam fer i ens vam dedicar a gestionar el que ens van deixar; la seva herència”. Mentre critica que, quan el senyor Mas va arribar al govern, “la seva estratègia va ser parlar de l'herència rebuda, cosa que nosaltres no vam fer”.

Qui llegeixi el que diu la senyora alcaldessa podria pensar que quan el tripartit va arribar a govern es va trobar amb una situació dolenta, però, per prudència, no van dir res, mentre que quan CiU va tornar a governar, va exagerar la situació. I els números diuen que no és ben bé així. Que quan el tripartit va començar a governar, el deute de la Generalitat no arribava als 12.000 milions d’euros (xifra confirmada pel tripartit, ja que un any després era sensiblement la mateixa), que durant el mandat del president Maragall va augmentar fina als gairebé 15.000 milions, mentre que durant el mandat del president Montilla va augmentar fins als gairebé 35.000 milions.

I, si parlem dels compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs, el president Maragall va deixar una quantitat d’uns 10.000 milions d’euros, quantitat que el seu successor va multiplicar gairebé per vuit.

Una herència, digui el que vulgui la senyora alcaldessa, molt difícil de gestionar.

Les opinions són una cosa molt respectable. En canvi, les frases que poden fer pensar que les xifres que va deixar el tripartit no eren tan dolentes com ho van ser, no ho són gens. De la mateixa manera que l’alcaldessa demana al president Mas que reconegui els seus errors (que n’ha fet uns quants, i grossos), ella i el seu partit podrien començar per reconèixer els seus, que, des del punt de vista de les xifres de deute i de compromisos futurs, van ser molt més grossos.

Dit amb tot el respecte.